El camió Babcock & Wilcox de l'Alt Empordà.

Babcock & Wilcox, empresa productora de material ferroviari, també de màquines de tren, calderes, tubs, grues, turbines, vàlvules, estructures metàl·liques per aplicacions civils, i engranatges, amb una fàbrica a Sestao, a tocar de Bilbao, produí als anys 1950 camions i tractors. Produïren pocs vehicles. La gamma de camions cobria des de les 4 tones fins a les 5'5 tones. 

Publicitat del camió Babcock dièsel aparegut al diari La Vanguardia amb el concessionari oficial a Catalunya, Romagosa i Companyia, societat en comandita, i la xarxa d'agents comercials estesa al país:

Els camions Babcock & Wilcox muntaven uns motors dièsel construïts sota llicència de les cases Burmesiter & Wain i la suïssa Sulzer. Els mecànics que treballaren aquests motors recorden que, atesa llur procedència marina, eren molt poc aptes per la carretera. I la raó és ben senzilla. A la mar, els motors treballen a revolucions constants; en canvi, a la carretera el canvi de revolucions del motor a través del canvi de marxes per adaptar la potència del motor a l'orografia de la carretera i la carrega que traginava, era constant. Tampoc hi havia gaire oferta de camions per escollir. Pegaso i poc més.

El senyor Joan Homs recorda que al port de Barcelona, on hi treballava l'empresa familiar de transports, als anys 1960 hi treballaven alguns camions Babcock. Esgotats els seus elements mecànics per l'esforç del transport general arreu de les carreteres, eren comprats per transportistes autònoms que treballaven al port descarregant la mercaderia dels vaixells. Traginaven bigues de ferro cap a Material y Construcciones SA (MACOSA), coneguda popularment com can Girona, pel cognom dels fundadors, i can Torras, dues empreses metal·lúrgiques del barri del Poblenou de Barcelona. També transportaven planxes metàl·liques cap a la SA BOSUGA, un carrosser del barri de Sant Andreu del Palomar establert més endavant a Montcada i Reixac. Eren viatges curts i per carreteres amb una orografia suau. Les mecàniques de fàbrica dels Babcock eren molt problemàtiques. La solució que s'imposava era de canviar el motor per un Perkins o un Barreiros. 

El representant oficial de la casa Babcock & Wilcox a Girona era l'Àngel Blanch, que més endavant ostentà  la representació de la casa Borgward; avui dia és el concessionari oficial Opel a la ciutat de Girona. També hi havia agents a les capitals de comarca de la província de Girona.

En Miquel Patinyo sap de tres camions Babcock & Wilcox al cantó de Girona. En Josep Lloret, un contractista de la ciutat de Girona especialitzat en la construcció de rasses per la instal·lació de col·lectors i canonades per empreses de serveis públics. En Robert, que tenia una serradora a Camallera, en tingué un per traginar fusta i transports generals que conduïa l'Enric Garagou de Bàscara. En Narcís Bota, de Riudarenes, que tenia una sorrera d'on extreia àrids que servia a les obres, en tingué un equipat amb un bolquet.

Un camió i llur bolquet d'en Narcís Bota reconstruït damunt d'un xassís pel carrosser Terradas de Riudarenes. Un dels primers camions del senyor Bota per transportar els àrids a les obres:

En la dècada del 1940 i 1950, el carrosser Terradas de Riudarenes feia tota mena de treballs, inclosa la construcció de carrosseries per autocars. La carrosseria d'aquest autocar produïda a can Terradas evidencia la semblança amb la cabina del camió reconstruït per encàrrec del senyor Narcís Bota. Els pocs materials disponibles aleshores imposava unes cabines estàndard, d'una gran senzillesa i simplicitat

Fa uns dies, en companyia d'en Pere Liu i d'en Miquel Patinyo ens arribaren fins a Santa Llogaia d'Àlguema, a Ferros Perich, un ferroveller molt conegut a l'Alt Empordà, per veure un camió Babcock & Wilcox. Placa d'aquest camió:

Emblemes incrustats als laterals del capó del motor:





Fotografies de la cabina d'aquest camió amb matrícula GI-29733:

A finals dels anys 1950 i fins l'any 1960 els responsables de la casa Babcock tenien pressa en vendre els camions produïts. La causa era ben senzilla. El llançament imminent del camió Ebro B45, amb la mateixa capacitat de càrrega i un motor molt més modern, fiable i econòmic, i per tant competència directa, arruïnava qualsevol expectativa comercial. 

Els responsables de can Perich ens informaren que el camió l'havien recollit en un camp proper a Figueres propietat de la família Duran, ben coneguda perquè regenta un concessionari de motos. Seguint aquest fil, en Miquel Patinyo descabdellà la història d'aquest Babcock, d'un gran interès. 

Aquest camió fou estrenat cap a l'any 1959 pels germans Eudald i Joan Brugat Peiró, de Vilabertran, productors de canyissos i teixits de bruc. Amb el Babcock, comprat al Garatge Ballart de la plaça de la Victòria, ara de Josep Tarradellas de Figueres, traginaven les mercaderies pròpies i també prestaven servei públic de transports generals. La caixa de fusta fixa que muntava fou construïda per en Comas, un carrosser del carrer de les Hortes de Figueres. Equipava un motor molt revolucionat que sovint trencava paliers i el cigonyal. L'aplicació d'un motor marí a la carretera fou un desastre.  

Per solucionar els problemes constants que causava el motor original del Babcock, el Garatge Ballart li muntà un motor Barreiros dièsel de sis cilindres. L'acoblament del  motor Barreiros al Babcock és un treball molt ben fet, una execució perfecta, obra de grans mecànics; dóna l'aparença que el motor fos de fàbrica. La família Brugat tingué el camió fins l'any 1976 quan fou venut a la família Cruanyes, titular d'una serralleria i construccions metàl·liques que li acoblà una grua fabricada per ells equipada amb dos cabrestants. Una grua molt ben feta. El Babcock no circulà per carretera; la grua era usada dins del taller per carregar i descarregar peces i desplaçament interns. Al cap d'uns anys, el Babcock fou comprat per Motos Duran, de Figueres. Dipositaren el camió amb llur grua en un camp per remenar pesos. 

Dues fotografies del Babcock amb la grua: 

Interior de la cabina del Babcock amb el tablier central, com era costum aquells anys. L'estat de la conservació de la cabina és prou bo. El volant és versemblant de suposar que procedeix d'un camió Nazar:

Tablier del Babcock amb els seus rellotges:



Placa del constructor de la cabina la Societat Anònima Bosuga de Montcada i Reixac:

Construccions Metàl·liques Societat Anònima Bosuga, acrònim del cognom dels fundadors, els senyors Bonet, Sunyer i Garriga, era un dels molts tallers del barri de Sant Andreu del Palomar que treballaven en l'estampació de cabines, peces i tota classe de carrosseries a redós de l'activitat generada al voltant de la fàbrica Pegaso, l'antiga Hispano Suiza de la família Mateu. S'especialitzaren en la fabricació de cabines i carrosseries. Un de llurs clients principals era Pegaso, per qui produïen les cabines del primer model -el 120 i 140- i la carrosseria de l'autocar Monocasco. Més endavant fabricaren les cabines del Pegaso Z-206 i 207 Barajas i del Comet. També produïren cabines del Pegaso 1065 Europa i l'estàndard del model 200 que muntaven els models 1060-1061, 1062, 1063, 1064, 1066 i 3060.

Al cap d'uns anys aixecaren una gran fàbrica a Montcada i Reixac on produïen cabines de camions pels principals fabricants espanyols com ENASA-Pegaso, Motor Ibérica SA-Ebro, Aeronàutica Industrial SA-Avia i les cabines dels Babcock & Wilcox, com la que munta aquest camió de Ferros Perich. Les famílies Sunyer i Garriga vengueren llurs accions al senyor Jaume Bonet i Presegué, l'altre soci, que sempre havia treballat en el sector de l'automoció. 

L'any 1963 Construccions Metàl·liques Societat Anònima Bosuga celebrà un acord comercial amb la sociedad nord-americana Wayne per la fabricació de carrosseries d'autocars. També fabricaven casetes metàl·liques per obres. La feina havia minvat perquè els constructors de camions produïen part de les seves cabines. El senyor Jaume Bonet, que va fundar Estampacions Sabadell l'any 1965, vengué l'empresa a Motor Ibérica SA l'any 1966. Siata, que fabricava petites furgonetes al polígon Entre Vies de Tarragona, fou comprada per Motor Ibérica SA l'any 1972. Motor Ibérica SA abandonà la producció de furgonetes a la planta de Tarragona i comença la producció de la furgoneta Ebro Siata 40 a la planta de Bosuga a Montcada i Reixac. Avui dia la planta pertany a Nissan.

El motor Barreiros dièsel de sis cilindres que equipa el Babcock. En Pere Liu i en Miquel Patinyo coincideixen que és un treball d'una gran qualitat:

La grua fabricada per les Construccions Metàl·liques Cruanyes de Figueres és un treball sòlid i molt ben acabat. Disposa de dos cabrestants: 

Un dels atractius d'aquest camió, segons la nostra opinió, són les transformacions experimentades al llarg dels anys: la substitució del volant original, el canvi del motor original per un Barreiros, la grua fabricada per can Cruanyes. Una mostra de les adaptacions i solucions de tota mena imposades per les circumstàncies d'aquells anys. Calia allargar la vida dels vehicles a desgrat de la poca qualitat que tenien.

El grup que ens aplegarem a la nau de Ferros Perich de Santa Llogaia d'Àlguema per gaudir del camió Babcock & Wilcox recuperat d'un camp de Figueres: 

Agraïm l'amabilitat amb què ens tractaren els responsables de l'empresa Ferros Perich per ensenyar-nos aquest camió, les vicissituds de la història del qual us hem exposat en aquest espai, i que esperem que sigui restaurat. Les poques unitats conservades fins els nostres dies i la seva importància en la història de l'automoció espanyola justifica amb escreix la seva recuperació.