Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carrosseries Terradas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carrosseries Terradas. Mostrar tots els missatges

dissabte, 6 de desembre del 2014

En Jordi Busquets, mecànic de la Coca Cola de Girona (I)

En Jordi Busquets nasqué a Banyoles l'any 1937. Els seus avis procedien de can Batlle de Vilert. Acabats els estudis bàsics als catorze anys, entrà a treballar a ca l'Oller de Banyoles, un  taller que popularment li'n deien Blat de Coure, especialitzat en motors de benzina i el manteniment i reparació de tota mena de vehicles. Molts aprenents de mecànic de Banyoles i demés pobles del Pla de l'Estany es formaren a ca l'Oller. El senyor Busquets hi treballà fins als vint anys d'edat. 

L'any 1957, amb vint anys d'edat fets, entrà a Transports Carreras de Banyoles per fer de mecànic. Aquest transportista tenia quatre vehicles: dos camions, un Man i un Barreiros, un Unimog i un Jeep. El Man treballava per una empresa paperera de Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa: cada dia transportava des de Sant Joan les Fonts a Barcelona rotlles de paper; de Barcelona en tornava carregat amb paper de diari recuperat pels parracaires i que era la matèria primera per produir la pasta de paper. A can Carreras hi treballà un any solament.

Plegat de Transports Carreras entrà a treballar a la Coca Cola de Girona. Cobega SA, propietat de la família Daurella de Barcelona, tenia la representació d'aquesta beguda a les comarques gironines. El director de Cobega SA a Girona era el senyor David Marca i Cañellas. Fill de Tarragona i establert a Girona, el senyor Marca ha desenvolupat una intensa activitat en el camp empresarial, social i polític; també escriu una columna al diari El Punt-Avui. El cap de mecànics de Cobega SA a Barcelona, que tenia la responsabilitat del manteniment de la immensa flota de vehicles de l'empresa, era el senyor Joan Gou i Pararols. 

Cobega SA tenia una planta a Sarrià de Ter, a prop de la ciutat de Girona. El senyor Busquets s'encarregava del manteniment i les reparacions de la flota de vehicles que Cobega SA tenia en aquella planta. Per aquest motiu tractava amb el senyor Marca per la seva condició de director de la planta i amb el senyor Gou com a cap de mecànics de Cobega SA. Del senyor Marca en Jordi Busquets en conserva un excel·lent record per la seva qualitat humana manifestada en el tracte amb els treballadors i per la seva eficàcia en el desenvolupament del càrrec que exercí. També tingué una excel·lent relació amb el senyor Gou.

L'entrada del senyor Busquets per fer de mecànic dels vehicles de la Coca Cola de Girona coincidí en el temps amb els primers Pegasos Z-206 dotats d'un eficaç motor de cent seixanta-cinc cavalls de potència:   

IMG_2691

Al caps d'uns anys Pegaso comercialitzà el Pegaso 1095. Basat en el Pegaso Comet però equipat amb un motor més potent, tingué molt bona acceptació entre els transportistes: 

IMG_2690

Per a la distribució de les begudes que comercialitzava, Cobega SA sempre confià en els camions Ebro que Motor Ibérica SA produïa a l'avinguda Icària de Barcelona: 

IMG_2687

El senyor Jordi Busquets treballà molts anys en el taller de la Coca Cola de Girona: des que hi entrà de ben jove, moment en què aquesta beguda refrescant fou descoberta pel jovent del país amb l'esclat comercial que se'n derivà, fins que es jubilà a l'edat reglamentària. Com a mecànic de la planta de Sarrià de Ter on hi tancaven els vehicles de l'empresa i també hi havia el taller, el senyor Busquets se'n féu un fart de fer el manteniment corrent i les reparacions de les furgonetes i camions Ebro i Pegaso. Sovint, en sentir el soroll que emetia el motor del camió, ja intuïa la pana que tenia. Prou que els coneixia els camions i furgonetes de la casa.

La excel·lent i fluïda relació que hi havia entre els mecànics de Cobega SA i els enginyers de Motor Ibérica SA -ambdues empreses eren de Barcelona i la primera era un dels principals clients de la segona- s'enfortí amb el desenvolupament i fabricació de camions Ebro amb xassissos baixos i centrals per acoblar-hi caixes botelleres amb més capacitat de càrrega pel repartiment de begudes. Aquells camions Ebro amb xassissos especials eren concebuts especialment per atendre les necessitats de Cobega SA i d'altres empreses que distribuïen begudes.

Una mostra de camions amb xassissos especials foren els models Ebro D550 i E90, comercialitzats pel Garatge Camps, concessionari oficial Motor Ibérica SA a Girona, projectats per l'activitat de Cobega SA amb bastidors baixos i que el senyor Busquets conserva:

IMG_2684

IMG_2686

També s'improvisaren d'altres invents i transformacions en les caixes dels camions de Cobega SA impulsades per les innovacions i millores produïdes en els embalatges i els palets. Un camió Ebro E90 amb una caixa que muntava una porta hidràulica:  

IMG_2619

Un Ebro E90 amb xassís central i una caixa fabricada pel carrosser Terradas de Riudarenes dotada d'una porta hidràulica per transportar palets:

IMG_2632

Un Ebro E110 dotat de bastidor central per aprofitar millor l'espai inferior comprès entre les rodes i equipat amb una caixa apte per transportar palets i una porta hidràulica:

IMG_2626

Els camions de la sèrie M també integraren la flota de vehicles de la planta de la Coca Cola de Sarrià de Ter:

IMG_2688

IMG_2689

Un Ebro M125 amb bastidor central i carrossat amb una caixa amb portes colisses en proves: 

IMG_2633

A finals dels anys 1980, i degut a l'adhesió d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea, Cobega SA adquirí camions Mercedes Benz i Volvo per al repartiment de mitja distància:

IMG_2634

Part posterior d'un camió Mercedes Benz dotat de bastidor central i suspensió pneumàtica. La fotografia és de l'any 1992, amb el Cobi rialler que agafa una ampolla de Coca Cola amb la mà dreta:

IMG_2630

Un Volvo FL7 equipat amb un bastidor concebut per la càrrega i descàrrega de palets i una porta hidràulica:

IMG_2625

IMG_2631

Un altre Volvo amb bastidor central per aprofitar al màximum els espais de càrrega i equipat amb suspensió pneumàtica i canvi automàtic: 

IMG_2628

IMG_2627

Continuarà.

diumenge, 23 de febrer del 2014

El camió Babcock & Wilcox de l'Alt Empordà.

Babcock & Wilcox, empresa productora de material ferroviari, també de màquines de tren, calderes, tubs, grues, turbines, vàlvules, estructures metàl·liques per aplicacions civils, i engranatges, amb una fàbrica a Sestao, a tocar de Bilbao, produí als anys 1950 camions i tractors. Produïren pocs vehicles. La gamma de camions cobria des de les 4 tones fins a les 5'5 tones. 

Publicitat del camió Babcock dièsel aparegut al diari La Vanguardia amb el concessionari oficial a Catalunya, Romagosa i Companyia, societat en comandita, i la xarxa d'agents comercials estesa al país:



Els camions Babcock & Wilcox muntaven uns motors dièsel construïts sota llicència de les cases Burmesiter & Wain i la suïssa Sulzer. Els mecànics que treballaren aquests motors recorden que, atesa llur procedència marina, eren molt poc aptes per la carretera. I la raó és ben senzilla. A la mar, els motors treballen a revolucions constants; en canvi, a la carretera el canvi de revolucions del motor a través del canvi de marxes per adaptar la potència del motor a l'orografia de la carretera i la carrega que traginava, era constant. Tampoc hi havia gaire oferta de camions per escollir. Pegaso i poc més.

El senyor Joan Homs recorda que al port de Barcelona, on hi treballava l'empresa familiar de transports, als anys 1960 hi treballaven alguns camions Babcock. Esgotats els seus elements mecànics per l'esforç del transport general arreu de les carreteres, eren comprats per transportistes autònoms que treballaven al port descarregant la mercaderia dels vaixells. Traginaven bigues de ferro cap a Material y Construcciones SA (MACOSA), coneguda popularment com can Girona, pel cognom dels fundadors, i can Torras, dues empreses metal·lúrgiques del barri del Poblenou de Barcelona. També transportaven planxes metàl·liques cap a la SA BOSUGA, un carrosser del barri de Sant Andreu del Palomar establert més endavant a Montcada i Reixac. Eren viatges curts i per carreteres amb una orografia suau. Les mecàniques de fàbrica dels Babcock eren molt problemàtiques. La solució que s'imposava era de canviar el motor per un Perkins o un Barreiros. 

El representant oficial de la casa Babcock & Wilcox a Girona era l'Àngel Blanch, que més endavant ostentà  la representació de la casa Borgward; avui dia és el concessionari oficial Opel a la ciutat de Girona. També hi havia agents a les capitals de comarca de la província de Girona.

En Miquel Patinyo sap de tres camions Babcock & Wilcox al cantó de Girona. En Josep Lloret, un contractista de la ciutat de Girona especialitzat en la construcció de rasses per la instal·lació de col·lectors i canonades per empreses de serveis públics. En Robert, que tenia una serradora a Camallera, en tingué un per traginar fusta i transports generals que conduïa l'Enric Garagou de Bàscara. En Narcís Bota, de Riudarenes, que tenia una sorrera d'on extreia àrids que servia a les obres, en tingué un equipat amb un bolquet.

Un camió i llur bolquet d'en Narcís Bota reconstruït damunt d'un xassís pel carrosser Terradas de Riudarenes. Un dels primers camions del senyor Bota per transportar els àrids a les obres:



En la dècada del 1940 i 1950, el carrosser Terradas de Riudarenes feia tota mena de treballs, inclosa la construcció de carrosseries per autocars. La carrosseria d'aquest autocar produïda a can Terradas evidencia la semblança amb la cabina del camió reconstruït per encàrrec del senyor Narcís Bota. Els pocs materials disponibles aleshores imposava unes cabines estàndard, d'una gran senzillesa i simplicitat



Fa uns dies, en companyia d'en Pere Liu i d'en Miquel Patinyo ens arribaren fins a Santa Llogaia d'Àlguema, a Ferros Perich, un ferroveller molt conegut a l'Alt Empordà, per veure un camió Babcock & Wilcox. Placa d'aquest camió:



Emblemes incrustats als laterals del capó del motor:





Fotografies de la cabina d'aquest camió amb matrícula GI-29733:













A finals dels anys 1950 i fins l'any 1960 els responsables de la casa Babcock tenien pressa en vendre els camions produïts. La causa era ben senzilla. El llançament imminent del camió Ebro B45, amb la mateixa capacitat de càrrega i un motor molt més modern, fiable i econòmic, i per tant competència directa, arruïnava qualsevol expectativa comercial. 

Els responsables de can Perich ens informaren que el camió l'havien recollit en un camp proper a Figueres propietat de la família Duran, ben coneguda perquè regenta un concessionari de motos. Seguint aquest fil, en Miquel Patinyo descabdellà la història d'aquest Babcock, d'un gran interès. 

Aquest camió fou estrenat cap a l'any 1959 pels germans Eudald i Joan Brugat Peiró, de Vilabertran, productors de canyissos i teixits de bruc. Amb el Babcock, comprat al Garatge Ballart de la plaça de la Victòria, ara de Josep Tarradellas de Figueres, traginaven les mercaderies pròpies i també prestaven servei públic de transports generals. La caixa de fusta fixa que muntava fou construïda per en Comas, un carrosser del carrer de les Hortes de Figueres. Equipava un motor molt revolucionat que sovint trencava paliers i el cigonyal. L'aplicació d'un motor marí a la carretera fou un desastre.  

Per solucionar els problemes constants que causava el motor original del Babcock, el Garatge Ballart li muntà un motor Barreiros dièsel de sis cilindres. L'acoblament del  motor Barreiros al Babcock és un treball molt ben fet, una execució perfecta, obra de grans mecànics; dóna l'aparença que el motor fos de fàbrica. La família Brugat tingué el camió fins l'any 1976 quan fou venut a la família Cruanyes, titular d'una serralleria i construccions metàl·liques que li acoblà una grua fabricada per ells equipada amb dos cabrestants. Una grua molt ben feta. El Babcock no circulà per carretera; la grua era usada dins del taller per carregar i descarregar peces i desplaçament interns. Al cap d'uns anys, el Babcock fou comprat per Motos Duran, de Figueres. Dipositaren el camió amb llur grua en un camp per remenar pesos. 

Dues fotografies del Babcock amb la grua: 





Interior de la cabina del Babcock amb el tablier central, com era costum aquells anys. L'estat de la conservació de la cabina és prou bo. El volant és versemblant de suposar que procedeix d'un camió Nazar:



Tablier del Babcock amb els seus rellotges:



Placa del constructor de la cabina la Societat Anònima Bosuga de Montcada i Reixac:




Construccions Metàl·liques Societat Anònima Bosuga, acrònim del cognom dels fundadors, els senyors Bonet, Sunyer i Garriga, era un dels molts tallers del barri de Sant Andreu del Palomar que treballaven en l'estampació de cabines, peces i tota classe de carrosseries a redós de l'activitat generada al voltant de la fàbrica Pegaso, l'antiga Hispano Suiza de la família Mateu. S'especialitzaren en la fabricació de cabines i carrosseries. Un de llurs clients principals era Pegaso, per qui produïen les cabines del primer model -el 120 i 140- i la carrosseria de l'autocar Monocasco. Més endavant fabricaren les cabines del Pegaso Z-206 i 207 Barajas i del Comet. També produïren cabines del Pegaso 1065 Europa i l'estàndard del model 200 que muntaven els models 1060-1061, 1062, 1063, 1064, 1066 i 3060.

Al cap d'uns anys aixecaren una gran fàbrica a Montcada i Reixac on produïen cabines de camions pels principals fabricants espanyols com ENASA-Pegaso, Motor Ibérica SA-Ebro, Aeronàutica Industrial SA-Avia i les cabines dels Babcock & Wilcox, com la que munta aquest camió de Ferros Perich. Les famílies Sunyer i Garriga vengueren llurs accions al senyor Jaume Bonet i Presegué, l'altre soci, que sempre havia treballat en el sector de l'automoció. 

L'any 1963 Construccions Metàl·liques Societat Anònima Bosuga celebrà un acord comercial amb la sociedad nord-americana Wayne per la fabricació de carrosseries d'autocars. També fabricaven casetes metàl·liques per obres. La feina havia minvat perquè els constructors de camions produïen part de les seves cabines. El senyor Jaume Bonet, que va fundar Estampacions Sabadell l'any 1965, vengué l'empresa a Motor Ibérica SA l'any 1966. Siata, que fabricava petites furgonetes al polígon Entre Vies de Tarragona, fou comprada per Motor Ibérica SA l'any 1972. Motor Ibérica SA abandonà la producció de furgonetes a la planta de Tarragona i comença la producció de la furgoneta Ebro Siata 40 a la planta de Bosuga a Montcada i Reixac. Avui dia la planta pertany a Nissan.

El motor Barreiros dièsel de sis cilindres que equipa el Babcock. En Pere Liu i en Miquel Patinyo coincideixen que és un treball d'una gran qualitat:





La grua fabricada per les Construccions Metàl·liques Cruanyes de Figueres és un treball sòlid i molt ben acabat. Disposa de dos cabrestants: 



Un dels atractius d'aquest camió, segons la nostra opinió, són les transformacions experimentades al llarg dels anys: la substitució del volant original, el canvi del motor original per un Barreiros, la grua fabricada per can Cruanyes. Una mostra de les adaptacions i solucions de tota mena imposades per les circumstàncies d'aquells anys. Calia allargar la vida dels vehicles a desgrat de la poca qualitat que tenien.

El grup que ens aplegarem a la nau de Ferros Perich de Santa Llogaia d'Àlguema per gaudir del camió Babcock & Wilcox recuperat d'un camp de Figueres: 



Agraïm l'amabilitat amb què ens tractaren els responsables de l'empresa Ferros Perich per ensenyar-nos aquest camió, les vicissituds de la història del qual us hem exposat en aquest espai, i que esperem que sigui restaurat. Les poques unitats conservades fins els nostres dies i la seva importància en la història de l'automoció espanyola justifica amb escreix la seva recuperació.

divendres, 9 d’agost del 2013

Transports i Grues Castellsaguer SA de Mataró (i III).

Els anys 1980 i 1990 Transports i Grues Castellsaguer SA disposava d'una flota de vehicles molt equilibrada amb capacitat per atendre tota classe de serveis. Tenien aquest camió Avia, fotografiat davant del taller de l'empresa carregat de maquinària, amb un xassís molt llarg per a transports especials:

IMG_7406

El camió Avia, amb una caixa de Carrosseries Terradas, fotografiat en tres serveis distints: un transport d'antenes parabòliques i de dues barques de pesca, un servei que n'eren especialistes:

IMG_7397

IMG_7401

IMG_7424

També disposaven d'una grua de quatre eixos, amb una gran capacitat de càrrega, especialment apte per treballs i obres públiques, talment es palesa en aquesta fotografia:


IMG_7395

Els anys 1980 i 1990 tenien un Pegaso 1035 amb una ploma i caixa produïda per Carrosseries Terradas. El senyor Castellsaguer en conserva dues de fotografies d'aquest camió, una amb vela i l'altre amb la caixa descoberta. La primera fotografia hi ha el Pegaso carregat de maquinària. Eren els anys de la crisi del tèxtil amb el tancament d'empreses, que el govern espanyol va definir amb l'eufemisme de reconversió industrial, forçosa no cal precisar-ho:  

IMG_7405

IMG_7411

Una tractora Pegaso 1231T transportant un iot damunt d'una gòndola. El camió és fotografiat just per sota de l'antic viaducte de l'autopista A-19, de Barcelona a Mataró, inaugurada l'any 1970, que moria en aquest lloc exacte:

IMG_7396

El viaducte d'aquesta autopista A-19, que actualment enllaça Barcelona amb Tordera i es denomina C-32, es va aterrar amb la urbanització del Pla d'en Boet, una gran actuació urbanística a la porta sud de Mataró. Els edificis que s'esguarden al fons acollien concessionaris de vehicles i, a l'altre costat, el garatge de l'empresa Autobusos Casas. Al final del viaducte, a la dreta, hi havia les instal·lacions del carrosser Jorsa, empresa que pertanyia a ENASA, fabricant dels camions Pegaso i Sava. 

També tenien un camió Dodge de dos eixos, amb ploma i caixa per a transports generals, matriculat l'any 1985:  

IMG_7422

Per atendre la demanda del serveis especials d'obres públiques i empreses constructores Transports i Grues Castellsaguer SA disposava de vàries auto-grues amb distintes capacitats de càrrega, talment s'aprecia en aquestes deus fotografies:

IMG_7419

IMG_7407

El senyor Castellsaguer davant d'una auto-grua de quatre eixos:

IMG_7416

I de visita a una exposició de maquinària i grues:

IMG_7417

El senyor Santiago Castellsaguer va jubilar-se l'any 1994. Va passar-se tota la vida treballant atès que de ben petit, tot just acabada la Guerra Civil Espanyola, acompanyava el seu pare amb el Chevrolet carregat de verdura recollida als horts del Maresme cap els mercats de Barcelona per la carretera Nacional II. Al cap de poc temps, entrava d'aprenent de mecànic a can Bofill. Els seus coneixements i experiència li van permetre de restaurar un motor d'un avió Hispano Suiza. L'any 1997 Transports i Grues Castellsaguer tancava les seves portes.

Els afeccionats a la història del transport que varem trobar-nos a Mataró. De dreta a esquerra, en Santiago Castellsaguer Ribas, en Miquel Patinyo, en Pere Liu i en Joan Brugués fotografiats a la ronda O'Donnell:

IMG_7432

Aquest espai agraeix les gestions desenvolupades pel senyor Pere Liu en retrobar-se, al cap de gairebé cinquanta anys després d'haver coincidit a la fàbrica Nazar, a Saragossa, amb el senyor Santiago Castellsaguer Ribas, el qual va acollir-nos amb extrema amabilitat. El senyor Castellsaguer i les empreses que va fundar formen part de la història de la automoció a Mataró i a les comarques del Maresme i del Vallès Oriental.  

dijous, 8 d’agost del 2013

Transports i Grues Castellsaguer SA de Mataró (II).

Transports i Grues Castellsaguer SA treballava principalment amb camions Pegaso que el senyor Santiago Castellsaguer comprava al concessionari oficial de Mataró, Eserma. També van tenir alguns camions Barreiros, adquirits a Can Folgarolas, i uns camionets Avia la mecànica dels quals coneixia prou bé atès que n'havia estat representant i ensems era molt semblant a la dels camions Nazars la representació de la qual també va regentar a la primera meitat dels anys 1960. Ambdós camions muntaven motors Perkins Hispania, senzills i fiables. Alguns dels vehicles de la casa, com un camionet Sava, van comprar-los usats.

Les caixes que muntaven els camions va encarregar-les a un dels millors carrossers gironins, Carrosseries Terradas SA, de Riudarenes. I les grues eren dels Tallers Velilla, de Granollers, unes bones eines aquells anys, i les franceses PPM (Poclain Potain Matériel), d'un rendiment excel·lent.

Els anys 1970 la flota de vehicles era formada majorment per camions Pegaso, destacant-hi dos models molt populars aquell temps, el Comet i el 1095 Super Comet. Aquests camions eren molt aptes per atendre serveis diversos, com es posa de manifest en les fotografies que us presentem en aquest article. Una grua carregant una caseta de fusta damunt d'un Pegaso:

IMG_7414

A les darreries dels anys 1970 i principis del 1980 van ser difícils per a Mataró i els altres pobles de la comarca del Maresme afectats pel tancament massiu de la major part de les empreses tèxtils del gènere de punt amb la desocupació directa i indirecta que va provocar: treballadors, proveïdors, tallers, transportistes i els comerços de les poblacions se'n van ressentir d'aquest cop.

Aquells anys Transports i Grues Castellsaguer SA va atendre força serveis de desmantellament i de la retirada de maquinària tèxtil d'empreses que plegaven. Fotografies de la retirada de maquinària tèxtil, segurament que circulars Jumberca de Badalona, el primer fabricant mundial de circulars aleshores, d'una fàbrica tèxtil:  

IMG_7418

IMG_7393

IMG_7413

IMG_7402

Un Pegaso Comet fotografiat davant del taller de l'empresa, a la carretera de Barcelona, carregat de maquinària. Al fons, a l'altre cantó de la carretera Nacional II s'albira el pati tancat amb filferros, on hi guardaven els camions:

IMG_7394

Un Pegaso 1095 carregat amb una barca, aparcat al davant del taller:

IMG_7421

Bonica fotografia d'un Pegaso 1095 carregat amb un iot:

IMG_7392

El Pegaso 1095 prestant un servei:

IMG_7415

El proper article dedicat a aquesta empresa mataronina abordarem els darrers camions i grues amb els quals van treballar. 

dimecres, 19 de desembre del 2012

Les furgonetes de l'empresa Transports Josep Hereu i Vidal de Sant Feliu de Guíxols.

Aquest article recull els furgons i furgonetes que va tenir Transports Josep Hereu Vidal SA en els anys 1970, 1980 i 1990 per la recollida i repartiment de la paqueteria de la clientela de Sant Feliu de Guíxols, Platja d'Aro, Santa Cristina d'Aro i S'Agaró, aquest darrer, un dels espais més bells de la Costa Brava, obra personal i encertadíssima del senyor Josep Ensesa que mereix tota mena de lloances ditiràmbiques d'en Josep Pla en el seu llibre La Costa Brava.

El primer vehicle és aquest furgó Mercedes Benz, característic de finals dels anys 1960 i la dècada posterior. Tot ell, amb aquest carrossat i decoració, traspua una veritable ancianitat:

IMG_2599

Una altre furgoneta Mercedez Benz:

IMG_2604

Un camionet Nissan Trade proveït amb una caixa tancada del carrosser Terradas:

IMG_2600

Els quatre vehicles lleugers d'aquesta empresa que representen tres dècades perfectament acotades: els anys 1970 representats amb el furgó Mercedes Benz de disseny arcaic; els anys 1980 disposen de la furgoneta Pegaso J4, l'únic vehicle produït per ENASA que va tenir Transports Josep Hereu, client assidu dels camions Barreiros fabricats a la fàbrica de Villaverde, a Madrid; i la furgoneta Mercedes Benz i el camionet Nissan Trade, vehicles característics dels anys 1990:

IMG_2602

IMG_2603

IMG_2462

IMG_2601

IMG_2463

IMG_2465

Les furgonetes Pegaso J4 i Mercedes Benz, i el camionet Nissan Trade, aparcats dins el garatge de l'empresa, al centre de Sant Feliu de Guíxols.

IMG_2461

IMG_2605

IMG_2467

IMG_2611

IMG_2608

 IMG_2606

Va haver-hi uns anys, a la dècada dels anys 1970 i 1980, que els recaders es guanyaven molt bé la vida. Era un negoci de positiu rendiment econòmic. Traginar paqueteria amunt i avall, sovint mercaderia delicada i encomanada per una gran confiança, era ben remunerat. I els ordinaris, que tenien les línies reconegudes per l'Administració, van morir d'èxit. No van saber defensar prou bé la irrupció i l'intrusisme executat sense miraments per les empreses de missatgeria i transport urgent. Cada dia n'hi ha menys d'ordinaris. L'actual crisi del transport, d'efectes devastadors, segurament que n'ha estat el seu cop de gràcia. Els fills han renunciat a seguir l'ofici dels pares, avis i besavis. Una tradició i manera de fer les coses en el transport, fonamentada en les relacions personals, debolida completament.