En Joan Oliva i Darné nasqué a Porqueres el 6 d'agost de 1934. Son pare, en Josep Oliva i Planes treballava de masover en una casa de pagès força important, can Farigola. Morí jove, als cinquanta-quatre anys. L'Àvia de la família asseguda al para-xocs davanter d'un automòbil en els anys 1950:
Completats els estudis bàsics, als
catorze anys d'edat entrà a treballar a can Domènech de les bicicletes,
un taller situat al carrer Àlvarez de Castro, avui dia avinguda dels
Països Catalans de Banyoles. Féu l'aprenentatge en la reparació de
bicicletes. En Joan Oliva, de ben jovenet, reparant una bicicleta al taller de can Domènech:
En Quim Domènech, l'amo del taller, i en Joan asseguts a l'entrada del taller:
A can Domenèch de les bicicletes, en Joan Oliva hi treballà tres anys. Amb disset anys fets, treballà a can Golorons, un magatzem de ferros de Banyoles. També hi treballà tres anys. Als vint anys hagué de marxar al campament de Castillejos, al municipi de l'Arbolí, comarca del Baix Camp, per fer el servei militar durant dos anys. Allà hi féu molts amics.
Llicenciat del servei militar, als vint-i-dos anys d'edat entrà a treballar a la fàbrica de xocolates Torras de Banyoles. Juntament amb el pintor Joan Prat, encimentava les rajoles penjades a les façanes de les cases limítrofs a les carreteres del país que feien publicitat de les xocolates Torras; també repartia la xocolata amb una furgoneta DKW Auto Union.
Rajoles que anunciaven la xocolata Torras, encara visibles en algunes cases:
En Joan Oliva estintolat a la furgoneta DKW amb què distribuïa la xocolata de la casa Torras:
Campanya de divulgació dels productes de can Torras entre els vailets; els treballadors es cobrien els caps amb les populars gorres de la casa:
A finals dels anys 1950, les magres ingressos procedents del treball permetien unes sortides modestes en autocars llogats els diumenges i dies festius. Aquestes sortides, organitzades per mossèn Joan Compte Molas, eren fetes amb autocars de can Olivet. Dos autocars creuant-se en una carretera coberta d'aigües arran d'una inundació ocorreguda a la Costa Brava el vint de de setembre de 1959:
L'any 1963 en Joan Oliva entrà a treballà a can Tresserras, un recader de Banyoles que cobria la línia de Girona. L'empresa, propietat del senyor Josep Tresserras i Xuclà, tenia un despatx per la recollida i lliurament de la paqueteria al passeig de la Indústria número 1 de Banyoles. El primer camió amb què treballà el senyor Oliva fou un Ebro B45 equipat amb una caixa de fusta amb alces apte per la paqueteria:
En Joan Oliva dins la cabina de l'Ebro:
L'any 1964, amb trenta anys, contragué matrimoni amb la senyora Maria Liu Vila. Al cap d'uns anys Transports Tresserras comprà nou un camió Barreiros Saeta carrossat amb una caixa de fusta amb alces per atendre el servei d'ordinari. El senyor Oliva al costat del Barreiros Saeta:
Imatges de les activitats de lleure que la família Oliva Vila practicava els caps de setmana i dies festius. Retrat de la família recolzada al cotxe que posseïen, un Seat 1500 de color fosc:
Un altre dels cotxes familiars fou un Seat 600; la poca capacitat del maleter davanter era resolta amb una baca:
Les excursions a l'abadia de Montserrat sovintejaren en els anys 1960 i 1970 per la proliferació de vehicles particulars:
El senyor Oliva treballà després a la benzinera de Mata, el poste com li diu la gent del país, amb en Diego Ponce. Conduïa quan calia el camió cisterna de la benzinera per a prestar el servei de repartiment de gasoli per la calefacció a domicili. Era molt apreciat pels clients i proveïdors per la seva simpatia i amabilitat.
Després treballà per EPSA, una empresa constructora de la família Bramon que treballa per administracions públiques i promotors privats. Disposa a Banyoles d'una planta de formigó i els garatges on hi tanquen la maquinària. També té una planta d'àrids i formigons a Fares, en el municipi de Sant Ferriol. Conduïa indistintament, segons convenia, un camió porta-contenidors o un camió formigonera.
També treballà a Debosa, una empresa fundada l'any 1962 per en Raimon Sagué i Maymí per la fabricació de portes i portals que al cap d'uns anys s'especialitzà en la producció de politges i pinyons. Es jubilà anticipadament i ens deixà l'any 1997 als seixanta-dos anys d'edat després d'una llarga malaltia. El senyor Joan Oliva acompanyat de la seva esposa Maria Liu:
La senyora Maria Liu Vila flanquejada pels senyors Joan Brugués i Prat, a l'esquerra, i Pere, germà seu.
Agraïm a la família Oliva Liu el relat de la biografia del senyor Joan Oliva i les fotografies que l'il·lustren, reflex de la incorporació al món laboral i trajectòria professional de la generació nascuda pocs anys abans de la Guerra Civil Espanyola, una generació educada en el valor del treball, l'esforç, la prudència i la discreció.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina