La frenètica activitat fabril que ha tingut -i encara manté- Catalunya derivada de la revolució industrial que protagonitzà en el segle XIX impulsada pel solatge dels gremis i artesans i l'esperit emprenedor que els catalans conservaren a desgrat d'un estat dotat d'una administració ineficaç, corrupta i completament hostil sobre totes les manifestacions del seu esperit, cultura, llengua i vida social, estigué acompanyada d'una ufanor en el sector primari.
En el segle XIX s'emprengué la millora de les tècniques de conreu amb la introducció de cultius més rendibles; s'executaren obres públiques per fer arribar aigua a grans grans extensions de terra erma; es dessecaren llacunes i estanys, i es continuà l'explotació intensiva dels boscos del país. El país en aquells anys era clapejat de territoris erms per la tala indiscriminada d'arbres
En el segle XIX s'emprengué la millora de les tècniques de conreu amb la introducció de cultius més rendibles; s'executaren obres públiques per fer arribar aigua a grans grans extensions de terra erma; es dessecaren llacunes i estanys, i es continuà l'explotació intensiva dels boscos del país. El país en aquells anys era clapejat de territoris erms per la tala indiscriminada d'arbres
En els articles precedents publicats hem recollit fotografies sobre l'evolució del transport de troncs al país. Des dels primitius camions equipats amb rodes massisses fins als moderns camions que avui fan treballs forestals. De les dècades de 1920 i 1930 hem seleccionat aquestes dues fotografies:
L'acusat empobriment que suportà el país arran dels tres anys de guerra civil, amb l'extinció de les institucions pròpies per la desfeta de l'any 1939 i la brutal repressió que desencadenaren els vencedors, l'absurda política econòmica implantada a principis dels anys 1940 basada en la quimera de l'autarquia i l'aïllament internacional que s'afluixà a partir de l'any 1953, desvetllaren les activitats forestals per al proveïment de llenya i carbó. Foren els anys de les cartilles de racionament, del gasogen o gas pobre com a succedani de la benzina i de les cuines econòmiques. La demanda de fusta i carbó provocà un augment del rendiment de les activitats forestals. El transport de troncs en els anys de la postguerra, que comprenen la dècada de 1940 i 1950, s'il·lustren amb aquestes dues fotografies de dos transportistes de Santa Eulàlia de Ronçana i Sant Feliu de Codines que proveïen Barcelona i les ciutats properes:
Un camió de l'empresa Transports Pujol Valls, de Sant Feliu de Codines, desboscant troncs procedents d'un bosc del Vallès Oriental en els anys 1940:
Un camió Hispano Suiza G-66 de la família Garriga Masclans de Sant Feliu de Codines estibat de sàrries de carbó:
Camió del senyor Àngel Sala, transportista de Celrà que en els anys 1940 treballà desemboscant els boscos dels massís de les Gavarres i les arbredes de Bordils per
compte del senyor Isidre Sayols i d'uns tractants de boscos de Sant
Celoni. Traginaven troncs i carbó d'alzina:
Camió enramat que participava en la festa de Sant Cristòfol propietat d'en Joan Soler, en Cabrit, de La Pobla de Lillet, que treballava a bosc:
En Jaume Cortichs, El Murcarols, voltant la maneta del seu tractor per engegar-lo durant la celebració de la festa de Sant Cristòfol. Aquest tractorista de la Pobla de Lillet, que morí pocs anys més tard en bolcar-li el tractor a Guardiola de Berguedà, també treballava en els aprofitament forestals dels boscos del Berguedà:
Camió de la casa Fàbrica de Guixos Vídua de Corretja, de Vic, retratat el març de 1950 en un bosc proper a la plana de Vic, que és la gran plana que s'albira al fons de la fotografia, carregat de feixina per fer cremar els forns de la bòbila i coure els maons i totxos:
Cap a la meitat dels anys 1950 la situació econòmica millorà un poc. Aquesta millora relativa, en comparació amb els anys anteriors, es reflecteix en el Bedford de Transports Baró de Santa Eulàlia de Ronçana l'activitat principal del qual era aleshores les feines a bosc: el transport de troncs i carbó cap a Barcelona. L'activitat forestal la compaginaven amb la recollida de lleteres a les cases del pagès, granges i masies de la vall del riu Tenes:
Un Pegaso Dièsel amb un remolc d'en Domènec Soldevila, un transportista de Ripoll, carrossat amb unes caixes de fusta construïdes per en Joan Vert. El Pegaso, retratat a l'antiga benzinera
de Ripoll ubicada a la carretera de Barcelona, carregat de troncs pelats tallats d'un bosc del Ripollès:
En els anys 1960 les feines forestals encara oferien un rendiment econòmic. És el cas de la família Rodas de Santa Maria de Besora, un poble al nord de la comarca d'Osona. En Francesc Rodas i Bananera tenia un Chevrolet de l'any 1938 comprat al Garatge Baulenas de Granollers i equipat amb un motor dièsel Barreiros i un diferencial Timken que simultaniejava les labors forestals i els transports generals. El Chevrolet, retratat en la batuda de la palla a
l'era de la masia de can Rodas de Santa Maria de Besora, l'estiu del 1960:
Els troncs es transformaven en els pals que plantaven les companyies subministradores de serveis bàsics, La Companyia Telèfonica Nacional d'Espanya (CTNE) i les distintes companyies elèctriques que operaven en el mercat sota control directe i indirecte de l'estat. Postes y Maderas SA (PYMSA) de Manresa tenia una flota de cinc camions Pegaso que transportaven pals per aquelles empreses. Un Pegaso 1065 amb un remolc extensible d'un eix de PYMSA carregat de pals:
Ens els anys 1970 i 1980 es produí una minva en les activitats forestals amb la conseqüent extensió de la massa forestal arreu del país. Aquesta davallada en cap cas causà la seva desaparició. Amb major o menor intensitat a Catalunya sempre hi ha hagut aprofitaments forestals. Un Pegaso 1065 Europa equipat amb una ploma carrega troncs pelats al semiremolc d'un Pegaso 2081:
Un Ebro E110 de Fustes Magret de Camprodon, famós poble d'estiueig a la comarca del Ripollès, matriculat en els anys 1970:
Alguns camions de treballs forestals matriculats d'ençà dels anys 1990. Dos camions, un Man i un Mercedes Benz, retratats a Campdevànol, poble industrial del Ripollès:
Un camió Iveco carregat de pelats retratat al Berguedà:
Un Volvo caçat a Sant Julià de Ramis (Gironès):
Un Iveco fotografiat a Martinet de Cerdanya:
Un Mercedez Benz descansant a l'aparcament de la benzinera de Quatre Carreteres de Tona, a Osona:
Un Mercedes Benz de quatre eixos carregat de troncs i circulant per la C-17, en el tram de la sortida de Ripoll, cap a Vic:
Un Mercedes Benz capturat a Sant Quirze de Besora (Osona):
Un Iveco Trakker d'una empresa forestal de Ripoll:
Un altre Mercedes Benz proveït d'un semiremolc sobre la C-17 a la sortida de Ripoll:
Un espaterrant Volvo retratat a l'Esquirol que treballa als boscos de Collsacabra:
Un Man circulant a l'antiga carreteres de Ribes, en el casc urbà de Ripoll:
Un Volvo i un Mercedes Benz, dos dels principals fabricants europeus de camions, adaptats per labors forestals:
I un tractor que arrossega una carrossa carregada de troncs circulant en una rotonda de l'entrada d'Olot:
L'augment de la demanda de pèl·lets com a font de calor alternativa al gas ha causat un reviscolament de les activitats forestals a casa nostra. La fusta extreta dels boscos de les comarques gironines per produir pèl·lets és exportada en gran quantitat a través del port de Palamós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada