Organitzat per l'amic Jordi Núñez, fill de l'Arboç, ens trobarem el passat dissabte 21 de març, dia que es produeix l'arribada de la primavera amb les connotacions positives que comporta, a Vilafranca del Penedès amb l'ànim de visitar, si era possible, car cap activitat ni visita estava programada, algunes de les principals empreses de transports que hi ha a la capital de l'Alt Penedès.
La primera visita fou a les naus que Transports Montserrat, de Sant Sadurní d'Anoia, té al polígon industrial Domenys II, el més gran de Vilafranca del Penedès. Les naus eren tancades i barrades i des de fora estant fotografiarem tres camions Pegaso estacionats al pati d'una de les naus de l'empresa. Dos vehicles, l'un de Transports Montserrat i l'altre de Transports Urpí, eren equipats amb cisternes, fet lògic car ens trobàvem en el país per excel·lència del cava i de grans vins. Al seu costat els acompanyava un Pegaso Comet. Fotografies dels tres Pegasos. Per veure el Comet cal posar-li certament una mica d'il·lusió i fixar la mirada. Però de ser-hi, hi és:
Aquest Pegaso de tres eixos, matriculat poc abans del llançament del model bocanegra, amb la seva cisterna per traginar líquids, és d'una gran bellesa:
Després de gaudir dels Pegasos que es podrien inexorablement i lentament a l'exterior d'aquesta nau del polígon industrial de Domenys II, visitarem la nau pròxima on Autocars Girona, empresa que ara pertany a Transports Ciutat Comptal SA, hi tanca els seus vehicles. El senyor Josep Carol, mecànic de la casa de tota la vida, feinejava dins la nau. Per alguns gremis professionals, com antany, els matins dels dissabtes també són laborables. Exterior de la nau on Autocars Girona hi tanca llurs cotxes:
El primer vehicle retratat fou aquest Man amb carrosseria Irizar matriculat el 1992, l'any de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona:
Aquest autocar petit, carrossat per Irizar no donà el resultat que s'espera d'una casa del prestigi de Man. Les lletres Iveco, clavades al marc inferior del vidre posterior del vehicle, fixen eficaçment el vidre que ballava.
Un dels autocars grossos de la casa munta una carrosseria Irizar. El senyor Carol ens comentà la impressió que li causà la visita a les instal·lacions d'aquest carrosser basc. Una successió de naus immenses que apliquen el procés de construcció de carrosseries en cadena, el mètode que inventà Henry Ford. Posat el xassís a la cadena de producció, se li van acoblant successivament totes les peces que formen la carrosseria fins a acabar-la.
La construcció de carrosseries d'autocars i autobusos en cadena abarateix el cost de producció. Aquest menor cost de producció repercutit al client permet d'oferir carrosseries amb un preu força competitiu i ajustat. La qualitat d'aquesta carrosseria industrial no és pas comparable amb la d'altres carrossers com Beulas. El treball artesanal d'un carrosser de tota la vida, com can Beulas d'Arbúcies, es reflecteix en el preu final i en la qualitat de la carrosseria. Ningú ven duros a quatre pessetes.
La construcció de carrosseries d'autocars i autobusos en cadena abarateix el cost de producció. Aquest menor cost de producció repercutit al client permet d'oferir carrosseries amb un preu força competitiu i ajustat. La qualitat d'aquesta carrosseria industrial no és pas comparable amb la d'altres carrossers com Beulas. El treball artesanal d'un carrosser de tota la vida, com can Beulas d'Arbúcies, es reflecteix en el preu final i en la qualitat de la carrosseria. Ningú ven duros a quatre pessetes.
Bonica carrosseria Iizar PB que vesteix un autocar de can Girona:
Dos autocars més de la casa, un Mercedes Benz amb carrosseria Noge i un Vanholl destinat al servei urbà de Vilafranca del Penedès:
Bonic autocar Mercedes Benz carrossat per en Noge d'Arbúcies:
El senyor Carol, que és un mecànic de debò, com els d'abans, un gremi que s'extingeix, conserva una fotografia de quan féu el servei militar a Girona estintolat en un autocar Dodge equipat amb un motor dièsel de la casa Barreiros. Canviar motors de benzina per dièsels era una pràctica força comuna fa cinquanta anys. El senyor Carol li agradaren els vehicles i la mecànica de ben jovenet:
L'Antoni Girona, fill de Vilafranca del Penedès i fundador de l'empresa que porta el seu cognom, Autocars Girona, comprà un primer autocar, un Sava, amb el qual feia el servei urbà a Vilafranca del Penedès. També féu el servei de fàbriques: el transport dels treballadors d'algunes de les principals industrials vilafranquines que produïen mobles, la cimentera i el distribuïdor oficial del butà. Els caps de setmana també prestava serveis discrecionals d'excursions. Per atendre aquests serveis el senyor Girona amplià successivament la flota d'autocars.
La jubilació del senyor Girona comportà la venda de l'empresa a Transports Generals d'Olesa. TGO la vengué al cap d'un temps a l'actual propietari, Transports Ciutat Comtal, empresa integrada a Moventis-Sarbus, un dels grans transportistes de viatgers del país.
La jubilació del senyor Girona comportà la venda de l'empresa a Transports Generals d'Olesa. TGO la vengué al cap d'un temps a l'actual propietari, Transports Ciutat Comtal, empresa integrada a Moventis-Sarbus, un dels grans transportistes de viatgers del país.
A la paret de l'oficina del garatge que visitarem hi ha penjades fotografies d'alguns dels autocars que can Girona ha tingut en el curs dels anys. La primera fotografia és d'un Pegaso amb carrosseria Beulas Eurocar matriculat l'any 1976:
El segon vehicles fou un Pegaso comprat d'ocasió a Autocars Nicolau de Calafell, matriculat l'any 1975 i que féu principalment transport escolar:
Autocars Girona també tingué aquest autocar amb carrosseria Camelsa i motor Perkins comprat d'ocasió a una empresa de Sant Vicenç de Castellet. Donà un rendiment força pobre:
Un autocar Sava petit destinat al servei urbà que disposava d'accés per persones amb mobilitat reduïda fou comprat d'ocasió a Transports Metropolitans de Barcelona:
Un altre microbús Mercedes Benz que tingué Autocars Girona:
Autocars Girona tingué un autocar Daf carrossat per Ebrocar, un carrosser saragossà. El xassís, motor i demés elements mecànics eren força bons. En canvi la carrosseria construïda per Ebrocar fou un desastre absolut, una pura ruïna. La carrosseria, d'un disseny innovador i modern, presentava molts problemes de corrosió, baixa qualitat, acabats deficients i vibracions. Se n'hagueren de desempallegar aviat. Dues fotografies del Daf carrossat per Ebrocar, un carrosser que treballà molt pocs anys:
Un dels cotxes més valorats pel senyor Carol és aquest Man carrossat per Obradors de Manresa. Donà un gran rendiment. Estrenat nou, féu més d'un milió de quilòmetres sense cap problema:
El senyor Carol ens explica que compraren nou un Pegaso 5036 carrossat per Irizar que sortí dolentíssim. Els problemes mecànics i de frens, amb el perill que comportava, sovintejaven. No frenava. Els Pegasos que ha tingut la casa no foren, en general, gaire bons. Tenien problemes mecànics de tota mena i greus problemes de frens. En canvi, els autocars Barreiros que tingueren eren una mica més valents.
Tres autocars retratats en un viatge a França:
Un microbús de la casa que feia transport escolar:
El Man participant en una activitat lúdica:
D'esquerra a dreta, en Xavier Maraña, el senyor Josep Carol, que ens rebé i atengué amb una extraordinària amabilitat, i en Jordi Núñez:
Aquesta fou la primera de les activitats que feren a Vilafranca del Penedès. La resta d'activitats les exposarem en els propers articles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada