Reflexió escaient: la recuperació dels clàssics incumbeix tothom (venedors, col·leccionistes i desballestadors).

L'any 2009 fou anunciat en un portal de compravenda de vehicles d'ocasió la venda d'un camió Avia matriculat l'any 1964. La unitat en qüestió, que era del primer model que produí Aeronàutica Industrial SA, presentava un bon aspecte de manteniment i llur cabina era llarga, una raresa. El venedor, d'un poble del pla de Lleida, advertia que el camió només seria un temps en venda. Transcorregut el temps i vençut el termini fixat, el desballestaria. 

Camió Avia que un particular venia a Lleida l'any 2009:

El fet és que el camió no fou pas venut. Tampoc hem d'oblidar que l'any 2009, força complicat pels embats i els estralls causats per la crisi econòmica furient que s'havia desencadenat l'any anterior, no era pas propici per embarcar-se en la compra i restauració d'un camió clàssic. Planava una gran incertesa sobre el país. Vençut el termini fixat sense que el camió fos comprat per cap interessat, el venedor, fidel a la seva paraula i segurament per la necessitat de disposar d'espai, el transferí al desballestament Pedrós del polígon industrial El Segre de Lleida. 

Estat actual que presenta el camió Avia al desballestament Pedrós, sis anys després. La cabina descolorida; saquejats tots els elements aprofitables com els vidres, llums, motor, radiador, calandra:

L'Avia encara té, completament esparracat i podrit, el tendal que cobria la caixa. En el mateix estat que s'anunciava en el portal d'internet, fou lliurat al desballestament Pedrós:

La imatge dolorosa del camió Avia de Lleida completament desballestat, esdevingut una pura desferra, no és pas gaire diferent de la de dos camions Avia retratats per dos col·laboradors del fòrum Camionesclasicos, equipats amb llurs caixes de fusta i dipositats en dos desballestaments; el primer, d'un distribuïdor de gasoses i begudes carbòniques, matriculat a Lleó; l'altre, amb el parabrisa trencat, matriculat a Salamanca: 

L'única unitat del primer model de camió Avia preservat i restaurat, que ara per ara sabem, és aquest furgó tancat matriculat l'any 1965 i que uns afeccionats d'Almeria, a Andalusia, han recuperat.  

Per la informació que disposem, només hi ha aquest furgó Avia, que correspon al primer model produït, bellament restaurat. 

Un altre fet luctuós és el d'un Pegaso 1065 Europa que fou de l'Isidre Gort Monné, un transportista de Torrebesses. Dipositat que fou el passat mes d'octubre al desballestament de can Pedrós de Lleida, a desgrat del bon estat de conservació que presentava, ha estat desballestat. Aquesta setmana, un bon amic ens ha enviat la fotografia de la cabina escapçada del xassís:

La cabina del Pegaso 1065 d'en Gort de Torrebesses:

Quan la tardor passada el Pegaso 1065 anà a parar a aquest desballestament lleidatà tothom que n'estava al cas temé el que ha succeït. Aquesta empresa té una regles clares i precises. Mai venen cap camió que entra a llurs instal·lacions. Si de cas, venen peces, mai el vehicle sencer. És un criteri legítim però que ha causat la pèrdua d'algunes unitats de cert valor. I no creiem pas que aquest criteri derivi de possibles guanys econòmics. Un col·leccionista que cobeja una peça en pagarà un bon preu; o sigui, el preu, si és raonable i hi ha voluntat sincera de negociació, no serà pas un impediment per la compra del vehicle a càrrec del col·leccionista. Creiem que l'adopció de certa flexibilitat davant d'alguns casos concrets, com ho era aquest Pegaso 1065, és justa i aconsellable per contribuir a preservar el patrimoni industrial del país. 

Una altre actuació reprovable és la practicada amb aquest camió Nazar B per l'amo d'un desballestament d'Albacete. En lloc d'acceptar algunes de les ofertes presentades per col·leccionistes delerosos de recuperar un vehicle del qual n'hi ha molt poques unitats i enquadrat en una marca que desperta un interès creixent entre els afeccionats, l'han enlairat damunt una caixa a mode de publicitat de l'establiment. 

Quatre fotografies del Nazar B d'un distribuïdor de butà d'Alacant dipositat en un desballestament de La Manxa compartides per uns afeccionats als fòrums Camionesclasicos i Forocoches:

La propaganda legitima que qualsevol establiment practica s'ha de fer, en aquest cas, a costa de malmetre i sacrificar un camió únic?. Certament que el propietari del camió, que el tingué molts anys tancat en una nau, en desconeixia la seva significació històrica. Aquesta ignorància és comprensible. Però el titular del desballestament, destinatari de distintes ofertes de compra, no és comprensible que s'entossudeixi a mantenir el Nazar B al ras amb els danys que causa a la carrosseria.  Davant situacions insòlites, cal aplicar solucions raonables, equitatives, ponderades. Tan de bo que el propietari de l'establiment reconsideri la seva decisió i tanqui el Nazar en una nau o espai cobert de les inclemències del temps. O directament accepti qualsevol de les ofertes rebudes de compra del Nazar B.

A més hem de tenir en compte que malauradament, com és un costum endèmic, secular, l'afició als camions clàssics i la celebració d'encontres a l'estat espanyol ha sorgit força anys més tard que la resta de països europeus. Anglaterra, Alemanya, Itàlia, Holanda o França fa dècades que vetllen i protegeixen el seu patrimoni industrial, que també inclou els camions, furgonetes, autobusos i autocars. I que fomenten amb la celebració de tota mena d'encontres arreu dels seus països. Ací, en canvi, el desvetllament tardà de l'afecció ha causat la pèrdua de nombroses unitats d'un gran valor. No hi havia pas consciència de la seva significació i es perderen irremeiablement. Per aquest motiu, cal afanyar-se a preservar i recuperar les unitats que s'han conservat fins els nostres dies.  

I una consideració final. Fa uns anys, coincidint amb la bonança econòmica fictícia que el país experimentà, l'especulació del sòl es traslladà als camions clàssics. Per qualsevol camió vell sovint el propietari en demanava uns preus exorbitants, desmesurats. Aquestes pretensions irreals sovint desembocaven amb el vehicle dipositat en un desballestament i perdut.

Sembla que la crisi econòmica ha moderat el preu dels camions que es venen. Podríem creure que la davallada de valor del sòl ha repercutit en els preus dels camions clàssics. Tanmateix la greu i persistent crisi econòmica ha reduït considerablement el nombre d'afeccionats als camions clàssics. Una afició molt cara i a l'abast de poques persones.

Per tot l'exposat, amb l'ànim de preservar el ric i divers patrimoni industrial del país els desballestadors -que la legislació sectorial que regula la seva activitat els qualifica de recuperadors- han de coadjuvar als afeccionats a recuperar vehicles clàssics singulars que els hi cauen a les mans. Cal esmenar errors passats i, conscients que és una tasca col·lectiva que incumbeix totes les parts implicades, afavorir la conservació de vehicles singulars. Es pot començar amb el camió Nazar B dipositat en el desballestament d'Albacete.