En Gonzalo Latorre, transportista
autònom que resideix a Lleida i que té un record precís i exacte dels transportistes
antics de la ciutat de Lleida i dels pobles
propers, i per extensió dels vehicles amb què treballaven, coneix, com a mínim,
tres camions Karpetan que hi hagué en aquell cantó del país.
Presentació del primer model de camió de la marca Karpetan, l'any 1963, a Saragossa, que Lerma Autobastidores Industriales construïa en aquella ciutat:
Publicitat de camió Karpetan de set tones a càrrec del representant oficial de la casa a Barcelona:
Recinte de la Fira de la Puríssima de Sant Boi del Llobregat l'any 1963, amb un Karpetan carrossat amb un bolquet en primer pla i un Nazar A a la seva dreta, flanquejat per furgonetes DKW Auto Unión que IMOSA produïa a Vitoria i Romeo A fabricades per Fadisa a Àvila (Castella):
El primer camió Karpetan
fou de
Transports Alarcón de Linyola, municipi del Pla d'Urgell. El camió,
que el
senyor Alarcón estrenà nou, fou comprat amb molta il·lusió. Feia
transports
generals. Tanmateix les il·lusions s’esvaïren aviat atès que el camió no
funcionava pas. No hi havia manera de poder treballar-hi. Les panes es
succeïren
una rere l’altre. Al cap de poc temps, fart de les panes i la
impossibilitat de
poder treballar i pujar la família, amb canalla petita al seu càrrec,
el senyor Alarcón desistí i deixà el
Karpetan davant la fàbrica que Lerma Autobastidores Industriales SA
tenia a Saragossa, exactament a la carretera de Logronyo. Fou la manera de desempallegar-se del Karpetan que, pel senyor Alarcón, fou una veritable ruïna, malson i calvari. El substituí
per un Barreiros
Halcon i treballà per l’empresa cervesera San Miguel de Lleida.
El segon camió Karpetan fou de Transports Murillo de Torres de Segre, poble de la comarca del Segrià. El senyor Antonio Murillo, com era aleshores corrent, féu transports generals. Després del Karpetan, el qual tampoc tingué gaires anys, treballà amb camions Barreiros.
El segon camió Karpetan fou de Transports Murillo de Torres de Segre, poble de la comarca del Segrià. El senyor Antonio Murillo, com era aleshores corrent, féu transports generals. Després del Karpetan, el qual tampoc tingué gaires anys, treballà amb camions Barreiros.
I el tercer Karpetan fou d’en Núñez, un gallec que aterrà a la zona de Tortosa, capital de la comarca del Baix Ebre. Allà es guanyà la vida fent de xofer de camió. Treballà per Transports Adela Pinyol, de motiu Quixal, empresa del Perelló associada a la Cooperativa de Transports de Tortosa (COTRAC). Proveït amb un camió Karpetan que equipava un motor alemany Man, la cabina del qual derivava directament del model d’autocar que aleshores LAI (Lerma Autobastidores Industriales SA) produïa, transportava fruita a tots els mercats espanyols principals (Madrid, Sevilla, Santander, Bilbao) i també a Perpinyà.
Quan començava la campanya de les
taronges al País Valencià i a les Terres de l’Ebre, en transportaven arreu d’Espanya
i a Perpinyà. Acabada la temporada de la taronja es desplaçaven fins al Segrià
per fer la campanya de la fruita.
A principis dels anys 1970, atès
que la ciutat li agradava i les perspectives laborals eren favorables, el senyor
Núñez, que era propietari del Karpetan que fou de Transports Adela Pinyol, fixà
la seva residència a Lleida. Amb el Karpetan hi treballà uns pocs anys. Comprà un
Barreiros 6226 a les Terres de l’Ebre. Després tingué un Barreiros
2626 i plegà amb un Pegaso Troner amb un semiremolc amb caixa frigorífica.
Darrer model del camió Karpetan que produí Lerma Autobastidores Industriales SA, exposat en una fira de mostres, la cabina del qual aprofitava la part davantera dels autocars que aleshores produïa aquesta empresa d'automoció saragossana:
No disposem pas de cap fotografia
de cap d’aquests tres camions Karpetan. Només poden recollir la seva presència
en els anys 1960 a les comarques del Segrià i el Pla d’Urgell gràcies al record
que en conserva l’amic Gonzalo Latorre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada