A dos quarts de deu del matí hem confluït a Artés, poble del Bages on hi ha l'empresa Transports Ponsa, els senyor Xavier Castells, Antoni Arimany acompanyat del seu fill Alex, Joan Vallcorba i Xavier Maraña. D'Artés ens hem encaminat a cal Josetxo, un restaurant modern, net i impersonal, sense cap gràcia malgrat la decoració rústica que presenta, aixecat en la base que Transports Abycer té al polígon industrial sector Berenguer de Cabrianes, un poble integrat en el municipi de Sallent. Cada dia que passa enyorem més les fondes del país, moltes desaparegudes, amb la seva cuina saborosa i popular, basada en els productes que la terra ofereix, les estovalles de tela, el pa de pagès cuit el dia, el vi fort i intens i les converses que animaven els esmorzars i els dinars. Al pas que anem o bé esdevindrà una cuina de luxe a l'abast només de gent adinerada o un record que es podrà trobar en els llibres d'en Josep Pla. En aquest poble industrial del Bages el senyor Xavier Castells exercí de recader o ordinari una colla d'anys. Feia la ruta de Sallent de Barcelona. L'activitat de recader declinà en la mesura que l'activitat industrial de les fàbriques s'esllanguí fins extingir-se.
Els senyors Castells, Arimany amb llur fill, Vallcorba i Maranya entaulats al restaurant cal Josetxo de Cabrianes (Bages):
Els senyors Castells, Arimany amb llur fill, Vallcorba i Maranya entaulats al restaurant cal Josetxo de Cabrianes (Bages):
Ben esmorzats -els esmorzars de forquilla, reminiscència pagesa del país que alguns homes encara practiquen els caps de setmana-, a través de l'Eix Transversal, ens hem dirigit cap a Mollerussa. Al recinte firal de la capital del Pla d'Urgell té lloc aquest cap de setmana la vint-i-unena edició del Saló Expoclàssic. La continuïtat d'aquest saló, amb un nombre tant alt d'edicions, palesa l'arrelament de l'afició als vehicles clàssics, en qualssevol de les modalitats -motocicletes, automòbils, jeeps, vehicles militars, furgons, autocars i autobusos i camions-, que té el país. Que el país fa olor de benzina, no en tingueu pas cap dubte.
Hem arribat al recinte firal de Mollerussa a les dotze. Sort n'hem tingut que en Claudi Herguido ens ha recollit amb el seu automòbil i ens ha guiat fins a l'indret exacte on s'alça el recinte. En els carrers que delimiten el recinte, tancats a la circulació, hem trobat una exposició de vehicles clàssics de tota mena. Des d'un Ferrari i un Jaguar E, ambdós matriculats a Barcelona, fins una completa representació del parc mòbil del país els darrers seixanta anys: els petits, pràctics i funcionals Fiats importats en la dècada de 1950, mercès als acords industrials que propiciarem la fundació del constructor Seat, tota mena de Renaults, Citroens i Seats. Els vehicles que hi hagué al país, cobejats per la classe mitjana delerosa de canviar d'aires els diumenges i dies festius.
Alguns dels cotxes que els afeccionats procedents d'arreu del país han dut fins al recinte firal de Mollerussa arran de la celebració del Saló Exploclàssic. El Seat 131 Diplomàtic, de color negre, era el cotxe oficial dels Consellers de la Generalitat de Catalunya en la primera meitat dels anys 1980, fet que palesa la distinció que aquest model representava aleshores:
Alguns dels cotxes que els afeccionats procedents d'arreu del país han dut fins al recinte firal de Mollerussa arran de la celebració del Saló Exploclàssic. El Seat 131 Diplomàtic, de color negre, era el cotxe oficial dels Consellers de la Generalitat de Catalunya en la primera meitat dels anys 1980, fet que palesa la distinció que aquest model representava aleshores:
Dos models de dos constructors d'automòbils italians, un Fiat i un Ferrari, integrats en el mateix grup empresarial:
Un Fiat i un Seat 1430 Fu:
Un Renault Gordini fabricat a Valladolid per Fasa. La qualitat que oferia, comparada amb el model francès, era ínfima:
El discret i sofert Renault 4/4, el primer automòbil utilitari que FASA (Fàbrica d'Automòbils SA) fabricà a la seva planta de Valladollid sota llicència:
Un Seat 1500 doble far la visió del qual omplí de felicitat a en Xavier Maraña:
El motiu de la visita avui a Mollerussa és saludar uns quants amics i veure, de pas, dins del recinte firal, l'exposició de camions clàssics que els promotors de l'encontre han muntat. Sembla que de mica en mica l'interès devers els camions clàssics s'escampa i floreix en les fires de motocicletes i automòbils d'època.
Dins del recinte hi ha tres seccions ben definides. La sala de recepció acull diverses exposicions temàtiques de tractors antics, la presència dels quals és obligada atès el pes que l'activitat agrícola i ramadera té a la comarca del Pla d'Urgell, motocicletes d'època i uns quants Seats 850 Coupé. Després hi havia un gran espai dotat d'aire condicionat on els marxants han muntat les seves parades. N'hi havia procedents de Catalunya, el País Valencià i d'Espanya. Oferien tota mena de productes relacionats amb l'automoció: llibres, publicitat, clauers, revistes, llibres i catàlegs, fotografies antigues, i fins i tot articles d'una gran bellesa com aquests dos vehicles d'uns cavallets construïts en els anys 1950. Malgrat que algun lector pugui malpensar que escombro cap a casa, la semblança que l'autocar presenta amb els que construïa Nazar és evident. La gràcia que té el Mercedes Benz és impagable:
Un marxant venia dotze fotografies en blanc i negre d'uns camions carrossats per Carrosseries CIR de Reus. En demanava dos-cents euros per totes les fotografies. A desgrat que el govern espanyol i els mitjans de comunicació privats abundosament subvencionats que controla s'esgargamellen anunciant a tot i a dret que Espanya creix i la crisi econòmica la superem poc a poc, les nostres butxaques no ho perceben pas. Alguns dels camions vestits amb carrosseries CIR, en la primera meitat dels anys 1960, foren aquest camió la marca del qual ens és desconeguda, i que presenta una certa similitud amb la cabina del model A que Nazar aleshores produïa (fotografia col·lecció Sr. Xavier Castells Quintana):
Un Pegaso 1062 -o tal vegada 1063- de l'empresa Copemar de Tarragona, amb una caixa tancada:
Un Barreiros Super Azor Gran Ruta amb acerbi de Transports Mauri de Reus:
Un Barreiros Super Azor equipat amb una caixa per transports generals. A l'esquerra de la fotografia una mostra del parc mòbil que el país tenia a principis dels anys 1960, transcorreguts més de vint anys de l'acabament de la guerra:
Un Barreiros Saeta de la Granja Manuel de Riudoms, poble agrícola a tocar de Reus on presumptament hi nasqué l'arquitecte Antoni Gaudí i Cornet:
Una unitat del primer model de camió que Aeronautica Industrial SA produí amb la marca Avia, a Madrid, dotat amb una cabina gran per fer el transport mixt de persones i mercaderies, equipat amb una caixa de fusta amb un acabat propi d'un ebenista:
Dos camions Avia carrossats i matriculats en la segona meitat dels anys 1960:
I la fotografia més interessant de totes, sense cap dubte, és la d'aquest Henschel Hispania, un model del qual se'n produïren només unes cent unitats:
Per a nosaltres, que gaudim de les rareses, contemplar aquest Henschel Hispania és un motiu que justifica el viatge a Mollerussa des de Ripoll, malgrat els quilòmetres i la calor africana. Si aquesta troballa hi sumem la bonhomia amb els amics i el suculent dinar que hem compartit, podem qualificar el dia de rodó. Continuarà.
Dins del recinte hi ha tres seccions ben definides. La sala de recepció acull diverses exposicions temàtiques de tractors antics, la presència dels quals és obligada atès el pes que l'activitat agrícola i ramadera té a la comarca del Pla d'Urgell, motocicletes d'època i uns quants Seats 850 Coupé. Després hi havia un gran espai dotat d'aire condicionat on els marxants han muntat les seves parades. N'hi havia procedents de Catalunya, el País Valencià i d'Espanya. Oferien tota mena de productes relacionats amb l'automoció: llibres, publicitat, clauers, revistes, llibres i catàlegs, fotografies antigues, i fins i tot articles d'una gran bellesa com aquests dos vehicles d'uns cavallets construïts en els anys 1950. Malgrat que algun lector pugui malpensar que escombro cap a casa, la semblança que l'autocar presenta amb els que construïa Nazar és evident. La gràcia que té el Mercedes Benz és impagable:
Un marxant venia dotze fotografies en blanc i negre d'uns camions carrossats per Carrosseries CIR de Reus. En demanava dos-cents euros per totes les fotografies. A desgrat que el govern espanyol i els mitjans de comunicació privats abundosament subvencionats que controla s'esgargamellen anunciant a tot i a dret que Espanya creix i la crisi econòmica la superem poc a poc, les nostres butxaques no ho perceben pas. Alguns dels camions vestits amb carrosseries CIR, en la primera meitat dels anys 1960, foren aquest camió la marca del qual ens és desconeguda, i que presenta una certa similitud amb la cabina del model A que Nazar aleshores produïa (fotografia col·lecció Sr. Xavier Castells Quintana):
Un Pegaso 1062 -o tal vegada 1063- de l'empresa Copemar de Tarragona, amb una caixa tancada:
Un Barreiros Super Azor Gran Ruta amb acerbi de Transports Mauri de Reus:
Un Barreiros Super Azor equipat amb una caixa per transports generals. A l'esquerra de la fotografia una mostra del parc mòbil que el país tenia a principis dels anys 1960, transcorreguts més de vint anys de l'acabament de la guerra:
Un Barreiros Saeta de la Granja Manuel de Riudoms, poble agrícola a tocar de Reus on presumptament hi nasqué l'arquitecte Antoni Gaudí i Cornet:
Una unitat del primer model de camió que Aeronautica Industrial SA produí amb la marca Avia, a Madrid, dotat amb una cabina gran per fer el transport mixt de persones i mercaderies, equipat amb una caixa de fusta amb un acabat propi d'un ebenista:
Dos camions Avia carrossats i matriculats en la segona meitat dels anys 1960:
I la fotografia més interessant de totes, sense cap dubte, és la d'aquest Henschel Hispania, un model del qual se'n produïren només unes cent unitats:
Per a nosaltres, que gaudim de les rareses, contemplar aquest Henschel Hispania és un motiu que justifica el viatge a Mollerussa des de Ripoll, malgrat els quilòmetres i la calor africana. Si aquesta troballa hi sumem la bonhomia amb els amics i el suculent dinar que hem compartit, podem qualificar el dia de rodó. Continuarà.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina