Carrossers de la ciutat de Lleida (Segrià).

Aprofitant els coneixements enciclopèdics que el senyor Gonzalo Latorre Ratés, descendent de la família propietària de Transports Ratés de la ciutat de Lleida, un dels principals transportistes lleidatans, desaparegut, acumula sobre el transport a les terres de Ponent, abordem d'una manera succinta els tres carrossers que hi ha hagut a la capital de la província.  

El primer carrosser, que encara treballa, és La Industria y la Carrocería SL, que construïa carrosseries d'autobusos i autocars i, en menor mesura, de camions. El primer establiment es trobava al carrer Marquès de Villa Antonia, actualment, carrer del Nord; després es desplaçà al carrer Humbert Torres, abans carrer Virgen de la Cabeza; avui dia, la nau es situa al polígon industrial del Segre. Els socis fundadors, retirats del negoci per causa de llur jubilació, van vendre les seves participacions socials a dos treballadors, en Francesc Mateu, en Sisco, i en Víctor Farré.

Leyland de l'empresa Zozaya SA, fotografiat al carrer Calvo Sotelo de Lleida, actualment carrer de Pi i Margall, amb una caixa amb alces construïda per La Industria y la Carrocería SL:

Aquest Foden que fou de Transports Teifer, fotografiat davant del garatge de l'empresa, ubicat a l'avinguda Sant Ruf de Lleida, muntava una caixa de fusta concebuda per transports generals construïda per aquest carrosser:

Teifer SA, un dels més importants transportistes lleidatans, fou fundat per dos socis, els senyors Antoni Teixidó, nascut a La Granja d'Escarp, i en Ramon Ferrer Vall, fill de Navàs. La Vicenta Basora també oriünda del poble de Navàs, a la comarca del Bages, germana de l'Estanislau Basora i Brunet, el cèlebre jugador internacional del Barça, una figura mítica, es casà amb el senyor Ramon Ferrer.

En Ramon Ferrer es desplaça de Navàs fins a La Granja d'Escarp per treballar en una mina de carbó que hi havia en aquella localitat propietat d'un seu oncle, el senyor Martí Vall. A La Granja d'Escarp va fer amistat amb l'Antoni Teixidó, que treballava en el transport amb un camió Austin anglès. Les perspectives favorables que el transport despertava aleshores, va engrescar-los de fer-se socis i treballar plegats.

El senyor Ferrer, que era un amant del disseny i de la mecànica italiana, el primer camió que comprà, l'any 1949, fou un Alfa Romeo; tingué la matrícula L-5734. Cap a l'any 1962 Teifer comprà una tractora Fiat de gran bellesa que causà una gran sensació a Lleida. I el seu gendre, que fou gerent de MACSA, un cop extingida la representació dels camions Avia a conseqüència de llur integració a Motor Ibérica SA, esdevingué, cap a l'any 1985, concessionari oficial a Lleida dels automòbils Alfa Romeo i Lancia.

Teifer havia tingut en els primers anys d'activitat camions de totes les marques: Alfa Romeo, Foden, Leyland, Atkinson, Fiat, Pegaso, Barreiros, Scania, Daf i Mercedes Benz. En la primera època féu transports generals. Amb el pas del anys concentrà la seva activitat i s'especialitzà en els transports de cisternes. Ara ha orientat el negoci devers el transport en contenidors. Avui dia treballen amb tractores Renault i, en menor mesura, amb tractores Iveco.

El senyor Gonzalo Latorre Ezquerra, que fou conductor de Teifer, al costat del primer camió que comprà el senyor Ramon Ferrer, el Alfa Romeo: 

L'empresa conserva, completament esgavellada, la primera tractora Pegaso 2011 produïda a la fàbrica de Madrid amb un motor amb turbo que es va vendre a Espanya. Tal circumstància, que és prou sabuda, no sembla pas que hagi suscitat cap interès en executar la seva restauració. El senyor Ramon Ferrer Vall al costat del Pegaso 2011/50T, amb matrícula L-57480:  

Pegaso Comet de l'empresa Gamon carrossat per La Industria y la Carrocería SL. Aquesta carrosseria fou produïda per en Sisco Mateu, com era aleshores corrent, a cops de martell. El resultat, admirable:

Carrosseries Consa, que també treballa, té una nau al carrer de Santa Cecília 28, a prop del carrer d'Eduardo Velasco. Fou fundada l'any 1947 pels senyors Oriach i Nolla, les lletres del primer cognom dels quals, combinada amb la C de Carrosseries, dóna nom a l'empresa. Estat actual de la nau que acull l'activitat de construcció, reparació i transformació de carrosseries que desenvolupa Consa:

I el darrer carrosser, desaparegut, és Carrosseries Chic SL. L'empresa fou fundada pel Sr. Chic i el taller es localitzava al barri de Balàfia, concretament, en el Camí del Burot. Publicitat de l'empresa apareguda en l'Anuari de l'Automobilista d'Espanya, onzena edició, que posseeix el senyor Gonzalo Latorre:

Carrosseries Chic SL produí caixes i bolquets de gran qualitat. Molts transportistes de Lleida i de les províncies limítrofs d'Osca i Saragossa hi acudiren per carrossar llurs vehicles. Un Dodge 300 amb una caixa de transports generals d'un transportista d'Alcarràs construïda per Carrosseries Chic SL:

I un Sava 213 restaurat pel senyor José Manuel Sanz Monclús, de Fonts, que fou d'un tractant de bestiar del poble d'Albelda, a la comarca de la Llitera, equipat amb una caixa de transport de bestiar construïda per Carrocerias Chic SL: 

A Lleida hi hagué Carrosseries Rigar, ubicada al carrer Magí Morera de Lleida. Malgrat tal denominació, no construïen carrosseries sinó que era una planxisteria. En el pròxim article abordarem altres carrossers escampats per les comarques lleidatanes. No pas tots el que hi ha hagut atès que no disposem malauradament de la informació completa.

El senyor Alberto Puerta visita els camions de la família Herguido a Alcarràs (Segrià).

Avui hi ha hagut festa grossa a ca l'Herguido, a Alcarràs. A primera hora del matí han comparegut a la nau on els germans Claudi i Eduard Herguido tanquen llurs camions, el senyor Alberto Puerta acompanyat de la seva esposa i d'un altre matrimoni. Aprofitant les vacances estivals, s'han aturat a Alcarràs per saludar a en Claudi Herguido i, de pas, visitar els tres Barreiros i el Sava-Berliet.

La gran amistat de l'Alberto Puerta amb en Claudi Herguido es va forjar en una trobada que tingué lloc a la Fundació Barreiros de Madrid fa uns mesos, en la qual també hi assistiren els senyors Mario Gamarra i Juan Gayà, dos homes de confiança d'Eduardo Barreiros. El senyor Barreiros els reclutà quan acabaven la carrera d'enginyeria industrial a mitjan de la dècada de 1950, un cop examinats i valorats llurs brillants expedients acadèmics. En aquella trobada, en la qual en Claudi Herguido hi assistí amb en Miquel Gamon, l'Alberto Puerta manifestà un viu interès en visitar els camions que la família Herguido posseeix.

Tal dit, tal fet. Avui dissabte el senyor Alberto Puerta ha pogut examinat detingudament els quatre camions. En Claudi Herguido, en qualitat d'amfitrió, també ha convidat a aquest encontre a tres bons amics seus: en Josep Maria Sisó, transportista d'Alcarràs i bon amic d'en Claudi des de la infantesa, en Gonzalo Latorre, col·leccionista d'automòbils, transportista i ensems un gran coneixedor en la història del transport en la demarcació de Lleida, tant de les empreses que hi ha hagut com dels vehicles amb què han treballat, i en Ricardo Palomas, bon amic, admirador dels camions Pegaso i també col·leccionista de cotxes i motocicletes.

A aquest encontre també hi ha estat present el senyor Luis Alberto Garrido Sanz amb llur esposa. El senyor Garrido descendeix d'una coneguda nissaga de transportistes de Medina del Campo, a la província de Valladolid, que treballà principalment en el transport de gra arreu d'Espanya. També és un acreditat coneixedor del món d'Eduardo Barreiros: la seva vida, els seus projectes empresarials, els vehicles que  produí, els entrebancs que patí, llurs èxits i llurs fracassos. La seva erudició sobre aquesta matèria, gairebé il·limitada, ha causat una gran admiració en els qui han assistit a aquest encontre. Usant un castellà cristal·lí i refulgent, el senyor Garrido ha exposat dades del més gran interès sobre els camions que el senyor Barreiros produí.

L'esquerra a dreta, en Luis Alberto Garrido Sanz, l'Alberto Puerta i en Claudi Herguido Fo:

En les restauracions dels tres camions Barreiros portades a cap per la família Herguido, l'assessorament del  senyor Garrido ha estat d'una gran utilitat i eficàcia. També llur recerca i posada a disposició de recanvis requerits per completar-les. Des d'aquest espai opinem que seria de la més gran utilitat per a les persones interessades en aprofundir en la història del constructor de vehicles Barreiros que el senyor Garrido escrivís els seus dilatats coneixements sobre aquesta matèria mercès a l'exhaustiva, meticulosa i eficaç labor d'investigació que ha fet pel seu compte des de fa una colla d'anys. Una contribució impagable per completar el mosaic de la història de l'automoció espanyola. Tant de bo aquest treball esdevingui un fet a l'abast dels afeccionats.

Després d'esmorzar a l'hostal Catalunya i Aragó de Soses, un establiment que era parada obligada dels transportistes que emprenien la ruta devers les Espanyes, el grup s'ha encaminat altre cop cap a la nau d'Alcarràs per conduir i provar els quatre camions. En Luis Alberto Garrido ha conduit un Barreiros empès per un entusiasme indescriptible. I l'Alberto Puerta, amb una educació exquisida, ha fotografiat i provat els camions que seran objecte d'uns articles per la revista en què treballa. Els que hi entenen opinen que les restauracions d'aquests camions són un treball d'una finor, pulcritud i perfeccionisme poc corrent. Una manifestació de la professionalitat admirable esmerçada per en Carlos Tomàs Roure en aquests treballs que cal consignar. Ras i curt, pura marqueteria.

L'Alberto Puerta fotografiant l'avanç imponent del Sava-Berliet:

 

En Claudi Herguido, per causa de la gran afinitat que sent per l'Alberto Puerta, li ha ensenyat un exemplar del llibre Combat de Nit escrit per en Josep Maria Espinàs, feliçment reeditat enguany per l'editorial La Campana. Aquest llibre, una joia literària, narra amb un gran realisme el viatge de Barcelona a Valladolid de dos xofers a bord de la cabina d'un Pegaso l'any 1958. L'any vinent, que s'escaurà el seixantè aniversari de llur publicació (1959), en Claudi Herguido projecta de reproduir el viatge a bord del Sava-Berliet circulant per carreteres secundàries i en desús, talment com feren fa seixanta anys els dos xofers dins aquell Pegaso 140 dièsel. Un homenatge als antics transportistes del país, molts dels quals desapareguts. Un projecte ben acollit per l'Alberto Puerta atesa la passió comuna que senten pel transport.

En Josep  Maria Espinàs flanquejat pels dos xofers amb els quals féu el viatge de Barcelona a Valladolid l'any 1958, viatge que fou recollit en el llibre Combat de Nit, davant del Pegaso dièsel 140 amb matrícula T-7440:

Ha estat un matí intens i aprofitat. Una trobada presidida per la gran cordialitat d'en Claudi Herguido i llurs amics amb l'Alberto Puerta. A veure si l'Eduard i en Claudi Herguido s'animen a restaurar un altre camió Barreiros, una marca que els col·leccionistes han tingut poc en compte a desgrat del paper que aquesta empresa tingué en el transport a Espanya d'ençà dels anys 1960 fins a la dècada de 1980.

Les tres versions de cabina del camió Nazar B gros (1963-1965).

En l'inescrutable món dels vehicles Nazar, són prou conegudes les dues versions de cabina que muntava el camió Nazar B de més tonatge, la primera amb els fars verticals i la segona posats horitzontalment arran del para-xocs. Publicitat i dues unitats de dos transportistes catalans que muntaven la primera versió de la cabina B, amb uns fars verticals corrents en les carrosseries d'autocars de la dècada de 1960: 

Dues unitats del Nazar B gros, de dos transportistes de la comarca del Baix Empordà, amb la segona versió de cabina que incorpora els fars horitzontal arran del para-xocs:

Tanmateix les tres versions de cabina del petit camió Nazar B de mil cinc-cents a tres mil-cinc cents quilos de pes produïdes del 1963 al 1965, exposades en un article anterior, tingueren la seva correspondència en els models de més tonatge. Fa unes setmanes en Gonzalo Latorre Ratés trobà, remenant a les golfes de casa seva, unes revistes de temàtica automobilística publicades a Espanya en els primers anys de la dècada de 1960 que havia comprat son pare, en Gonzalo Latorre Ezquerra, que fou transportista com el fill.

Una de revistes contenia la fotografia d'un camió Nazar B de set tones que confirmava la hipòtesi exposada fa anys en el desaparegut fòrum Via64 per en Rafael Reyna Calatayud, el primer afeccionat que féu un treball exhaustiu i rigorós de tots els models de camions Nazar, que aquest model fou produït també amb tres cabines distintes. Fotografia del Nazar B amb els fars a mitja altura del frontal: 









Aquesta unitat munta els fars davanters a la mateixa alçada que el Nazar B de 5,5 Tm, l'únic model la sèrie B que heretà del Nazar A del mateix tonatge, llur antecessor directe, la mateixa posició dels llums en aquesta segona cabina:







Hi ha una segona singularitat digna en ser remarcada. La porta del conductor i el vidre lateral que munten procedia del Nazar A, tal com s'aprecia en aquesta fotografia:



Aquest fet comportava que l'obertura de la porta fos a contramarxa i l'agafador fos muntat entre el parabrises i la porta. Accedir i eixir d'aquesta cabina era, no hi ha cap mena de dubte, una activitat que requeria d'agilitat i pràctica.

L'existència d'aquesta cabina confirma l'afirmació d'en Joan Homs, un bon amic, que no sortiren pas de la fàbrica de Saragossa dos camions Nazar iguals i alhora les vicissituds productives de l'empresa causades per la falta de liquiditat que obligava a engiponar solucions imaginatives i artesanals per aprofitar les peces disponibles en els magatzems, vendre vehicles i pal·liar els greus problemes econòmics que l'abocaren a un tancament prematur.

Agraïm a l'amic Gonzalo Latorre Ratés, transportista lleidatà i apassionat dels camions, aquesta fotografia que il·lumina una porció del trencaclosques que representa els vehicles que Nazar construí en poc més de sis anys.

Primer encontre o trobada de vehicles clàssics a La Panadella celebrat el 14 de maig de 2017: el automòbils (III).

La major part dels vehicles que han participat en aquest encontre foren automòbils i motocicletes, fet per altra banda ben natural. Era admirable la perfecta col·locació de les rengleres de vehicles que creaven amples passadissos que facilitava el trànsit dels vianants que contemplaven els vehicles exposats. Un dels vehicles més antics exposats, matriculat abans de la guerra civil i que fou portat en un remolc:

Al fons de la imatge, davant de la cisterna, la carpa on l'organització dirigida eficaçment per la Sra. Maria Jesús Freixa Palau acreditava els participants i lliurava els objectes propis d'aquesta mena d'esdeveniments:

Un altre vehicle ben singular, un Citroen Stromberg:



Cotxe clàssic anglès amb les línies i cromats característics: 

Un altre automòbil anglès, un Rover, empresa també desapareguda com gairebé tots els constructors britànics de vehicles:

Un Doge Dart 3700 GT, ben restaurat. Aquest vehicle, pintat d'un color negre tètric, fou usat pels alts òrgans de l'estat espanyol com el cap de govern i ministres en les darreries del franquisme i en els anys de la transició política:

Un dels automòbils més interessants que comparegué a la trobada de La Panadella fou aquest Citroen Maserati. En Johan Cruyff, quan aterrà a Barcelona, en posseí una unitat. Fou una insòlita, innovadora i agosarada proposta del constructor francès del temps que era propietari de Maserati, proposta però que no tingué continuïtat per causa de la crisi del petroli, el preu de compra del vehicle i greus problemes de fiabilitat manifestats ben aviat. Llur disseny presentava una gran elegància i distinció:

Selecció d'alguns dels automòbils clàssics presents en aquest encontre: el popular Mini anglès també fabricat sota llicència a Espanya per Authi, el Seat 124 i 1430, veritables super vendes, i dos Mercedes Benz amb les seves carrosseries voluminoses i feixugues, les quals, a diferència del Dodge 3700 GT, acusen considerablement el pas del temps:

També comptà l'encontre amb diverses jeeps:

Al costa de la benzinera que hi ha en sentit Lleida fou muntada una carpa que reproduïa l'exposició sobre la història dels transportistes d'Alcarràs que tingué lloc a l'ermita de Montagut el juliol de l'any passat:

Cap a les onze del matí, una certa calma envaí La Panadella. L’acumulació de gent als restaurants minvà i la major part s’encaminà amb pas decidit cap als vehicles. Els participants engegaren els motors i pausadament, ordenats en fila índia, un rere l’altre, marxarem cap al nucli urbà de Montmaneu, municipi on pertany La Panadella. Els visitants s’apinyaren als vorals de l’antiga carretera nacional que travessa el poble per veure passar la desfilada dels vehicles.

En Gonzalo Latorre Ratés, transportista de Lleida i bon professional que començà l'ofici amb un Pegaso 260 que fou de son pare, al volant del Pegaso 1061 de l'Antoni Ceballos que conduí fins a Montmaneu i Sant Guim de Freixenet: 

Quins records que li revenien a en Gonzalo en accionar el canvi de bola per ajustar la marxa del Pegaso:

Des de la Panadella, encapçalats pel Nazar B del senyor Castells que obria la comitiva, seguiren la ruta cap a Sant Guim de Freixenet on, amb la participació dels alcaldes dels referits dos municipis, els senyors Àngel Farré Carulla i Francesc Lluch, es repartiren les distincions i reconeixements entre els participants, els promotors de l’encontre i els organitzadors.

Continuarà.