Transports Jaume Palma de Barberà del Vallès (Vallès Occidental).

En Joan Palma, nascut a les darreres dècades del segle XIX, fou un constructor de carros establert a Barberà del Vallès, aleshores un petit poble agrícola que comptava amb un nucli urbà format per quatre cases aixecades al voltant de l’església romànica de Santa Maria i unes quantes masies disseminades en el seu rodal. Tenia l’establiment, on construïa i reparava els carros dels pagesos –els braços, rodes i demés elements trencats per causa de les bolcades i altres incidències-, a la carretera de Barcelona. L’any 1914, quan esclatà la Guerra Gran, va néixer el seu fill Jaume, que no tingué interès en continuar la feina i ofici del seu pare. 

En Jaume Palma i Giorgetti, fill del matrimoni del Sr. Joan Palma amb una senyora francesa nascuda a la illa de Còrsega que era la llevadora de Barberà del Vallès, disposava de permís de conduir de primera l’any 1934. Entrà, de ben jovenet, en un taller que reparaven camions. I al cap d’uns anys féu de xofer per l’empresa d’autobusos de Sabadell, aleshores ciutat que experimentava un considerable creixement demogràfic per la prosperitat i riquesa que la indústria tèxtil i els tallers auxiliars aportaven a l’economia local. 

El 18 de juliol de 1936, en esclatar la guerra civil, en Jaume Palma feia el servei militar obligatori a Mallorca. Els comandaments militars destinats a Mallorca s’adherien a l’alçament contra el Govern de la República. Ell participà forçadament en els tres anys de guerra civil. Traslladat a la península, féu la campanya des d’Andalusia fins a Catalunya seguint l’avanç de l’exèrcit revoltat que disposava del suport incondicional de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista. La primavera de l’any 1938, en la batalla del Segre, arribà al cap de pont de Balaguer, capital de la comarca de La Noguera. A Balaguer conegué a la Maria Lluïsa Macià Paul, filla de Barcelona però refugiada des del començament de la guerra en una masia que posseïa l’avi, pagès. 

L’any 1939, acabada la guerra civil, es casaren i s’establiren a Barberà del Vallès, aleshores anomenada Santa Maria de Barbarà per les noves autoritats. Entrà a treballar a Transports Costa de Sabadell, dedicada als transports generals. Hi estigué quatre anys. Una de les rutes assignades era el transport de carbó procedent de les mines del Berguedà amb uns camions vells, capolats per unes carreteres desfetes i sense asfalt. 

Cap a l’any 1944 fou contractat per l’empresa tèxtil Camps Hermanos de Sabadell per conduir el camió de la fàbrica, un Dodge Carnero. Hi treballa uns quants anys. Fotografia d'un Dodge com el que conduïa el Sr. Palma: 

Per disposar d’un ingrés econòmic addicional, el Sr. Palmà comprà d’ocasió a en Farell & CIA de Sabadell, un taller que feia hidràulics, un petit autocar Hispano Suiza de catorze places amb volant a la dreta que muntava una carrosseria que construí en Caba de Sabadell. Els caps de setmana feia serveis a caçadors, equips esportius, excursionistes i esquiadors, orquestres musicals, etc. Li muntà a l’Hispano Suiza una baca, un far davanter addicional per disposar de major  il·luminació i un ganxo per portar el remolc amb els gossos caçadors. Li canvià el motor original per un altre motor Hispano Suiza i li féu uns reixes addicionals al frontal per refrigerar millor el radiador. El manteniment de l’autocar el feia el propi Sr. Palma. L’autocar Hispano Suiza carrossat per la família Caba per compte de en Farell & CIA:

Era aleshores corrent de matricular els vehicles a Madrid per les facilitats administratives que s’oferien. Matricular el vehicle a Barcelona era una cursa d’entrebancs burocràtics que costaven temps i diners. Aquest vehicle, fabricat a Barcelona i carrossat a Sabadell, fou tanmateix matriculat a Madrid pel motiu exposat. L’Hispano Suiza amb la baca i el llum davanter que hi instal·là el Sr. Palma: 

L’autocar a Cadanchú en un servei que féu per uns esquiadors:

Model del motor Hispano Suiza que equipava l'autocar del Sr. Palma i que fou canviat:

Plegat de la fàbrica, treballà el Sr. Palma un any en una benzinera situada a la Creu de Barberà, a l’entrada de Sabadell. Atès que enyorava els camions, la seva autèntica passió, comprà, l’any 1962, un dels primers Pegasos Comet produïts per ENASA a la moderna fàbrica que tenia a Madrid. Adquirit per mediació del representant de la casa que treballava a Sabadell i es féu un fart de vendre Pegasos, el recollí a Madrid. Muntava un bolquet de fàbrica que basculava lateralment i convencionalment. Treballava en l’obra civil: subministrament de material de construcció, transport de terra procedent dels rebaixos de solars i de la runa dels enderrocament aprofitant la febre constructora que la ciutat de Barcelona experimentà en la dècada de 1960. Aquest camió treballà en la construcció del nou pont de la carretera de Castellar del Vallès en substitució de l’anterior que fou aterrat per la riuada del Vallès ocorreguda el 25 de setembre de 1962 i que tantes desgràcies causà al Vallès Occidental. Al cap de poc temps, el va vendre a un seu conegut que havia manifestat un gran interès en el camió. Portada del catàleg del Pegaso Comet i primera unitat d'aquest model fotografiat a Barberà del Vallès, amb matrícula verda, que tingué el Sr. Palma:

El representant de ENASA que operava a Sabadell li va vendre al Sr. Palma l’any 1964 un segon Pegaso Comet. Fou  carrossat amb un bolquet construït pel carrosser Comellas de Sallent. Si bé els primers anys treballà, com amb el primer Comet, en l’obra civil més endavant entrà a treballar per una empresa química de Barberà del Vallès, Julià Parrera SA. Per transportar productes químics, li acoblà al bolquet uns arquets i una vela. Per guanyar comoditat, li muntà una direcció hidràulica.

En Jaume Palma comprà cap a l’any 1970 un Pegaso Comet, el tercer que posseí. En Gaspar de Saragossa li muntà una caixa amb tendal per transportar els productes químics que produïa l’empresa Julià Parrera SA de Barberà del Vallès. 

Aquest Comet, que l’any 1972 conduí el seu fill Jaume un cop retornat d’Austràlia, fou desballestat l’any 1988 a Ripollet. En Jaume fill el diposità al desballestament en comprar un Daf 1700 i al cap d'una setmana, quan hi passà i veié el Comet amb la cabina partida del xassís, sentí una gran pena. El Comet, fotografiat cap a l'any 1980: 

En les dècades de 1940 a 1970 a Sabadell es sentia bàsicament el soroll incessant que produïen les fàbriques i tallers. Tothora es percebia el soroll de les màquines i treballadors. I la major part d’empreses tèxtils, aquells anys, tenien camions propis per atendre els serveis de transport. El camioner era un treballador més de la fàbrica. La figura de l’autònom era aleshores residual. Les agències principals de transports que hi havia aleshores a Sabadell eren Transports Costa, Llobet, Capuz i l’Agència Casas. I en Girbau era el recader de Barberà del Vallès a Barcelona. Barreiros Azor tractora de l'agència Casas amb llur semiremolc:

EL 21 de juny de 1943 nasqué a Barberà del Vallès en Jaume Palma Macià. Als catorze anys, com era corrent aleshores, entrà a treballar d’aprenent de manyà en un petit taller del seu poble, Ferbach, propietat de dos socis, els senyors Ferrer i Obach, que mecanitzaven peces pels tallers de Sabadell dedicats a la reparació de maquinària tèxtil.  Al cap de dos anys entrà a l’escola d’aprenents de l’empresa LESA, La Electricidad SA, considerada l’escola d’aprenents de Sabadell, on féu pràctiques d’ajustador i torner els matins i assistia les tardes a l’escola industrial de Sabadell. LESA construïa motors elèctrics, transformadors i turbines. Al cap d’uns anys fou adquirida per la multinacional suïssa Asea Brown Bovery (ABB), líder mundial en la fabricació de maquinària generadora d’electricitat.

Atès que LESA no pagava pas gaire als aprenents i aquells anys hi havia molta feina, entrà a Talleres Rof SA de Sabadell, fabricant de maquinària tèxtil (continues, ordidors, rodets de fil, etc). Féu de muntador de maquinària i voltava arreu d’Espanya. Una feina distreta que li agradava. 

Amb vint-i-un anys hagué de fer el servei militar obligatori d’un any de durada que repartí entre el campament de Sant Climent Sescebes, a l’Alt Empordà, i Berga. Llicenciat del servei militar, retornà a Talleres Rof SA i treballà en la reparació de maquinària tèxtil. Una feina més pesada i ensopida que no pas la de muntador de maquinària, la qual havia fet en la primera etapa. Entrà aleshores a Talleres Pedro Prat de Sabadell que produïa maquinària de pastisseria i per forns de pa. Era un bon taller que fabricava maquinària de bona qualitat i tenia una bona clientela. Hi entrava a les sis del matí i plegava al vespre. Els dissabtes també eren laborables. Amb les hores extres s’arrodonia, si hom tenia ganes de treballar, un bon sou que permetia prosperar.

L’any 1969 en Jaume Palma llegí en un diari un anunci que oferia feina a Austràlia. Feta la petició al consolat de Barcelona, al cap de mig any li fou comunicada l’acceptació de la sol·licitud presentada. L’any 1970 es traslladà a Melbourne. Hi estigué dos anys i treballà en tres empreses: mecanitzava peces per la fàbrica d’automòbils Holden; per una fàbrica de General Motors i per un taller que produïa maquinària per serradores. 

L’any 1972 tornà a Catalunya. S’enyorava de la família i el pare, que treballava per l’empresa química Julià Parrera SA, de Barberà del Vallès, amb un Pegaso Comet, sol·licità i obtingué una llicència de taxi al seu poble. El pare va proposar-li al Jaume que treballés amb el camió a la fàbrica, i ell, que era més gran, treballaria de taxista a Barberà del Vallès. Acceptada la proposta pel fill, el pare comprà un Seat 1500 per fer el servei de taxi. Després tingué un Chrysler que funcionava amb butà i un Talbot Horizon. Es jubilà en fer els seixanta-cinc anys d’edat. Morí l’any 2001. 

En Jaume Palma, amb el Pegaso Comet que havia comprat son pare,  hi treballà setze anys per l’empresa Julià Parrera SA. El cuidava molt. Periòdicament li donava una capa de pintura. El manteniment mecànic era confiat a Talleres Roman de Sabadell, que eren especialistes en camions. El Comet fou substituït per un camió Daf 1700 que comprà nou l’any 1988 al concessionari oficial de Montcada i Reixac. Fou carrossat amb una caixa apte per traginar productes químics que construí el carrosser Prat de Sant Fruitós de Bages.

El darrer camió que tingué el Sr. Palma fou un Scania procedent de l’estranger i comprat d’ocasió a Rober, un compravenda de Cardedeu especialitzat en la vehicles industrials. Rober es quedà el Daf. El Scania fou comprat perquè la feina s’animà arran de la compra de Julià Parrera SA per Brenttag, empresa multinacional de productes químics. Quan es jubilà, amb seixanta-tres anys d’edat, el Scania fou comprat pel recader Casaponsa de Ripoll.





El Daf i el Scania, per les mercaderies químiques que transportaven, qualificades de matèries perilloses, incorporaven un tacògraf especial, extintors, instal·lació elèctrica especial folrada, sacs de sorra, placa taronja indicativa de matèries perilloses i, el conductor, botes i ulleres. 

El seu fill, en Jaume Palma Vanrell, que acompanyava de ben jove el seu pare a bord del Comet, també se li despertà l’afició als camions. Condueix una Volvo de quatre eixos d’una empresa de Manresa. Fa trajectes propers i cada dia pot dormir a casa. 

Agraïm al Sr. Palma l’exposició dels seus records familiars que hem recollit en aquest article i que abasten més de cent anys.