Transports Jaume Palma de Barberà del Vallès (Vallès Occidental).

En Joan Palma, nascut a les darreres dècades del segle XIX, fou un constructor de carros establert a Barberà del Vallès, aleshores un petit poble agrícola que comptava amb un nucli urbà format per quatre cases aixecades al voltant de l’església romànica de Santa Maria i unes quantes masies disseminades en el seu rodal. Tenia l’establiment, on construïa i reparava els carros dels pagesos –els braços, rodes i demés elements trencats per causa de les bolcades i altres incidències-, a la carretera de Barcelona. L’any 1914, quan esclatà la Guerra Gran, va néixer el seu fill Jaume, que no tingué interès en continuar la feina i ofici del seu pare. 

En Jaume Palma i Giorgetti, fill del matrimoni del Sr. Joan Palma amb una senyora francesa nascuda a la illa de Còrsega que era la llevadora de Barberà del Vallès, disposava de permís de conduir de primera l’any 1934. Entrà, de ben jovenet, en un taller que reparaven camions. I al cap d’uns anys féu de xofer per l’empresa d’autobusos de Sabadell, aleshores ciutat que experimentava un considerable creixement demogràfic per la prosperitat i riquesa que la indústria tèxtil i els tallers auxiliars aportaven a l’economia local. 

El 18 de juliol de 1936, en esclatar la guerra civil, en Jaume Palma feia el servei militar obligatori a Mallorca. Els comandaments militars destinats a Mallorca s’adherien a l’alçament contra el Govern de la República. Ell participà forçadament en els tres anys de guerra civil. Traslladat a la península, féu la campanya des d’Andalusia fins a Catalunya seguint l’avanç de l’exèrcit revoltat que disposava del suport incondicional de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista. La primavera de l’any 1938, en la batalla del Segre, arribà al cap de pont de Balaguer, capital de la comarca de La Noguera. A Balaguer conegué a la Maria Lluïsa Macià Paul, filla de Barcelona però refugiada des del començament de la guerra en una masia que posseïa l’avi, pagès. 

L’any 1939, acabada la guerra civil, es casaren i s’establiren a Barberà del Vallès, aleshores anomenada Santa Maria de Barbarà per les noves autoritats. Entrà a treballar a Transports Costa de Sabadell, dedicada als transports generals. Hi estigué quatre anys. Una de les rutes assignades era el transport de carbó procedent de les mines del Berguedà amb uns camions vells, capolats per unes carreteres desfetes i sense asfalt. 

Cap a l’any 1944 fou contractat per l’empresa tèxtil Camps Hermanos de Sabadell per conduir el camió de la fàbrica, un Dodge Carnero. Hi treballa uns quants anys. Fotografia d'un Dodge com el que conduïa el Sr. Palma: 

Per disposar d’un ingrés econòmic addicional, el Sr. Palmà comprà d’ocasió a en Farell & CIA de Sabadell, un taller que feia hidràulics, un petit autocar Hispano Suiza de catorze places amb volant a la dreta que muntava una carrosseria que construí en Caba de Sabadell. Els caps de setmana feia serveis a caçadors, equips esportius, excursionistes i esquiadors, orquestres musicals, etc. Li muntà a l’Hispano Suiza una baca, un far davanter addicional per disposar de major  il·luminació i un ganxo per portar el remolc amb els gossos caçadors. Li canvià el motor original per un altre motor Hispano Suiza i li féu uns reixes addicionals al frontal per refrigerar millor el radiador. El manteniment de l’autocar el feia el propi Sr. Palma. L’autocar Hispano Suiza carrossat per la família Caba per compte de en Farell & CIA:

Era aleshores corrent de matricular els vehicles a Madrid per les facilitats administratives que s’oferien. Matricular el vehicle a Barcelona era una cursa d’entrebancs burocràtics que costaven temps i diners. Aquest vehicle, fabricat a Barcelona i carrossat a Sabadell, fou tanmateix matriculat a Madrid pel motiu exposat. L’Hispano Suiza amb la baca i el llum davanter que hi instal·là el Sr. Palma: 

L’autocar a Cadanchú en un servei que féu per uns esquiadors:

Model del motor Hispano Suiza que equipava l'autocar del Sr. Palma i que fou canviat:

Plegat de la fàbrica, treballà el Sr. Palma un any en una benzinera situada a la Creu de Barberà, a l’entrada de Sabadell. Atès que enyorava els camions, la seva autèntica passió, comprà, l’any 1962, un dels primers Pegasos Comet produïts per ENASA a la moderna fàbrica que tenia a Madrid. Adquirit per mediació del representant de la casa que treballava a Sabadell i es féu un fart de vendre Pegasos, el recollí a Madrid. Muntava un bolquet de fàbrica que basculava lateralment i convencionalment. Treballava en l’obra civil: subministrament de material de construcció, transport de terra procedent dels rebaixos de solars i de la runa dels enderrocament aprofitant la febre constructora que la ciutat de Barcelona experimentà en la dècada de 1960. Aquest camió treballà en la construcció del nou pont de la carretera de Castellar del Vallès en substitució de l’anterior que fou aterrat per la riuada del Vallès ocorreguda el 25 de setembre de 1962 i que tantes desgràcies causà al Vallès Occidental. Al cap de poc temps, el va vendre a un seu conegut que havia manifestat un gran interès en el camió. Portada del catàleg del Pegaso Comet i primera unitat d'aquest model fotografiat a Barberà del Vallès, amb matrícula verda, que tingué el Sr. Palma:

El representant de ENASA que operava a Sabadell li va vendre al Sr. Palma l’any 1964 un segon Pegaso Comet. Fou  carrossat amb un bolquet construït pel carrosser Comellas de Sallent. Si bé els primers anys treballà, com amb el primer Comet, en l’obra civil més endavant entrà a treballar per una empresa química de Barberà del Vallès, Julià Parrera SA. Per transportar productes químics, li acoblà al bolquet uns arquets i una vela. Per guanyar comoditat, li muntà una direcció hidràulica.

En Jaume Palma comprà cap a l’any 1970 un Pegaso Comet, el tercer que posseí. En Gaspar de Saragossa li muntà una caixa amb tendal per transportar els productes químics que produïa l’empresa Julià Parrera SA de Barberà del Vallès. 

Aquest Comet, que l’any 1972 conduí el seu fill Jaume un cop retornat d’Austràlia, fou desballestat l’any 1988 a Ripollet. En Jaume fill el diposità al desballestament en comprar un Daf 1700 i al cap d'una setmana, quan hi passà i veié el Comet amb la cabina partida del xassís, sentí una gran pena. El Comet, fotografiat cap a l'any 1980: 

En les dècades de 1940 a 1970 a Sabadell es sentia bàsicament el soroll incessant que produïen les fàbriques i tallers. Tothora es percebia el soroll de les màquines i treballadors. I la major part d’empreses tèxtils, aquells anys, tenien camions propis per atendre els serveis de transport. El camioner era un treballador més de la fàbrica. La figura de l’autònom era aleshores residual. Les agències principals de transports que hi havia aleshores a Sabadell eren Transports Costa, Llobet, Capuz i l’Agència Casas. I en Girbau era el recader de Barberà del Vallès a Barcelona. Barreiros Azor tractora de l'agència Casas amb llur semiremolc:

EL 21 de juny de 1943 nasqué a Barberà del Vallès en Jaume Palma Macià. Als catorze anys, com era corrent aleshores, entrà a treballar d’aprenent de manyà en un petit taller del seu poble, Ferbach, propietat de dos socis, els senyors Ferrer i Obach, que mecanitzaven peces pels tallers de Sabadell dedicats a la reparació de maquinària tèxtil.  Al cap de dos anys entrà a l’escola d’aprenents de l’empresa LESA, La Electricidad SA, considerada l’escola d’aprenents de Sabadell, on féu pràctiques d’ajustador i torner els matins i assistia les tardes a l’escola industrial de Sabadell. LESA construïa motors elèctrics, transformadors i turbines. Al cap d’uns anys fou adquirida per la multinacional suïssa Asea Brown Bovery (ABB), líder mundial en la fabricació de maquinària generadora d’electricitat.

Atès que LESA no pagava pas gaire als aprenents i aquells anys hi havia molta feina, entrà a Talleres Rof SA de Sabadell, fabricant de maquinària tèxtil (continues, ordidors, rodets de fil, etc). Féu de muntador de maquinària i voltava arreu d’Espanya. Una feina distreta que li agradava. 

Amb vint-i-un anys hagué de fer el servei militar obligatori d’un any de durada que repartí entre el campament de Sant Climent Sescebes, a l’Alt Empordà, i Berga. Llicenciat del servei militar, retornà a Talleres Rof SA i treballà en la reparació de maquinària tèxtil. Una feina més pesada i ensopida que no pas la de muntador de maquinària, la qual havia fet en la primera etapa. Entrà aleshores a Talleres Pedro Prat de Sabadell que produïa maquinària de pastisseria i per forns de pa. Era un bon taller que fabricava maquinària de bona qualitat i tenia una bona clientela. Hi entrava a les sis del matí i plegava al vespre. Els dissabtes també eren laborables. Amb les hores extres s’arrodonia, si hom tenia ganes de treballar, un bon sou que permetia prosperar.

L’any 1969 en Jaume Palma llegí en un diari un anunci que oferia feina a Austràlia. Feta la petició al consolat de Barcelona, al cap de mig any li fou comunicada l’acceptació de la sol·licitud presentada. L’any 1970 es traslladà a Melbourne. Hi estigué dos anys i treballà en tres empreses: mecanitzava peces per la fàbrica d’automòbils Holden; per una fàbrica de General Motors i per un taller que produïa maquinària per serradores. 

L’any 1972 tornà a Catalunya. S’enyorava de la família i el pare, que treballava per l’empresa química Julià Parrera SA, de Barberà del Vallès, amb un Pegaso Comet, sol·licità i obtingué una llicència de taxi al seu poble. El pare va proposar-li al Jaume que treballés amb el camió a la fàbrica, i ell, que era més gran, treballaria de taxista a Barberà del Vallès. Acceptada la proposta pel fill, el pare comprà un Seat 1500 per fer el servei de taxi. Després tingué un Chrysler que funcionava amb butà i un Talbot Horizon. Es jubilà en fer els seixanta-cinc anys d’edat. Morí l’any 2001. 

En Jaume Palma, amb el Pegaso Comet que havia comprat son pare,  hi treballà setze anys per l’empresa Julià Parrera SA. El cuidava molt. Periòdicament li donava una capa de pintura. El manteniment mecànic era confiat a Talleres Roman de Sabadell, que eren especialistes en camions. El Comet fou substituït per un camió Daf 1700 que comprà nou l’any 1988 al concessionari oficial de Montcada i Reixac. Fou carrossat amb una caixa apte per traginar productes químics que construí el carrosser Prat de Sant Fruitós de Bages.

El darrer camió que tingué el Sr. Palma fou un Scania procedent de l’estranger i comprat d’ocasió a Rober, un compravenda de Cardedeu especialitzat en la vehicles industrials. Rober es quedà el Daf. El Scania fou comprat perquè la feina s’animà arran de la compra de Julià Parrera SA per Brenttag, empresa multinacional de productes químics. Quan es jubilà, amb seixanta-tres anys d’edat, el Scania fou comprat pel recader Casaponsa de Ripoll.





El Daf i el Scania, per les mercaderies químiques que transportaven, qualificades de matèries perilloses, incorporaven un tacògraf especial, extintors, instal·lació elèctrica especial folrada, sacs de sorra, placa taronja indicativa de matèries perilloses i, el conductor, botes i ulleres. 

El seu fill, en Jaume Palma Vanrell, que acompanyava de ben jove el seu pare a bord del Comet, també se li despertà l’afició als camions. Condueix una Volvo de quatre eixos d’una empresa de Manresa. Fa trajectes propers i cada dia pot dormir a casa. 

Agraïm al Sr. Palma l’exposició dels seus records familiars que hem recollit en aquest article i que abasten més de cent anys.

Transports Francesc Barnadas de Girona: el transportista principal de Torras Hostench SA. Els anys de creixement (IV).

Can Barnadas va ser un dels primers transportistes que treballà amb camions Pegaso a les comarques de Girona. Concretament tingué dos Pegasos amb matrícula GI-7710 i GI-7777 carrossats amb unes caixes de fusta per transportar el paper arreu de les províncies espanyoles. El primer Pegaso equipava un motor de benzina que al cap d'uns anys li fou substituït per un motor dièsel. Aleshores era un dels pocs camions aptes per aquesta labor. Un Pegaso 140, amb el volant a la dreta, fotografiat a la fàbrica de la Sagrera de Barcelona, semblant a les dues unitats que comprà Transports Francesc Barnadas a can Forné, el concessionari oficial Pegaso de Girona:

Transports Francesc Barnadas SA treballà principalment amb camions Pegaso. Eren pintats d'un color verd fosc amb el radiador de color taronja. Molts camions aleshores eren acolorits de verd fosc. Aquells anys eren clients de la planxisteria Roca del carrer Figuerola, de Girona, que els hi reparaven les carrosseries. Més endavant carrossaren els camions a Sol-Xar, un carrosser fundat per en Soler i en Xargayó, dos planxistes que havien treballat a can Roca i s'establiren pel seu compte.

Als anys 1950 el transport de la pasta de paper entre les fàbriques de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis que feia un camió Ford amb matrícula M-71498, propietat a mitges de Construccions Batllori i el senyor Joan Fornells, que n'era el conductor, el prestà Transports Francesc Barnadas amb un camió Bedford equipat amb un bolquet.

A finals dels anys 1950 i principis dels anys 1960, quan Torras Hostench SA produïa a ple rendiment, can Barnadas comprà camions Pegaso Z-206 i 1060, de dos eixos, amb les següents matrícules: GI-21571, GI-22231, GI-25056, GI-32027 i GI-32515. Pegaso Z-206 d'un catàleg, cortesia del senyor Xavier Castells i Quintana:



El segon Pegaso Z-206, amb matrícula GI-22231, muntava un bolquet per transportar els fangs de la fàbrica a la depuradora.

El Taller Escuer, que tenia l'establiment en l'espai que ara ocupa la plaça de les Glòries Catalanes de Barcelona, li acoblaren al Pegaso Z-206 amb matrícula GI-22231 un segon eix direccional amb l'allargament del xassís. El segon camió que va se li practicà aquesta transformació fou també un altre Pegaso Z-206, de dos eixos, de Transports J. Castells, de Torelló, retratat en aquesta fotografia gentilesa del senyor Xavier Castells:



La configuració de tres eixos amb dos eixos davanters direccionals el fabricà directament Pegaso amb el model 1062. Una configuració que ENASA tingué en catàleg fins l'any 1993, quan va ser adquirida per IVECO.  

Transports Francesc Barnadas tancava els camions en un garatge del carrer Sant Joan Baptista de La Salle, on ara s'aixeca aquest edifici plurifamiliar:



Al costat del garatge de can Barnadas on hi tancaven els camions, hi havia les Ballestes Llistosella, un establiment avui dia tancat, que fabricava i reparava tota mena de ballestes per cotxes i camions. Transports Francesc Barnadas n'era client: 



Edifici de la carretera de Barcelona, cantonada amb el carrer del Bisbe Lorenzana 48, que acollia les oficines i el taller de can Barnadas. El taller era als baixos de la finca, on hi ha la botiga de congelats:



L'any 1960 Transports Barnadas es transforma en una societat mercantil amb el nom social de TRANSPORTES FRANCISCO BARNADAS SA, extingint-se la seva condició d'empresari individual. El volum de l'empresa, la seguretat derivada de la separació d'activitats -l'empresarial i la personal- i l'agilitat en el funcionament de l'empresa foren les causes de la constitució d'aquesta societat anònima, una pràctica comuna aquells anys.

El Pegaso amb matrícula GI-25056, després de traginar uns anys paper amunt i avall, va substituir el Bedford en el transport de la pasta de paper entre les dues fàbriques. El conduïa un antic Guàrdia Civil.

El Pegaso, que tenia assignada la matrícula GI-32027, disposava d'una grua Hiab forestal amb seient i comandament superior per carregar els socs a l'estació del tren de Girona, fins a Sarrià de Ter. Els socs eren troncs d'eucaliptus i pi portats de diferents indrets d'Espanya, majorment de Galicia, en tren. Aquest camió mantingué el color blanc trencat original. Carregava els socs de l'estació de mercaderies de RENFE de Girona, on ara hi ha l'estació d'autobusos, just davant del taller i de les oficines de can Barnadas, i els transportava fins al camp dels socs, davant de la fàbrica de paper de Sarrià de Ter. Al camp dels socs, els pelaven llevant-los-hi l'escorça.

Un Pegaso de l'empresa de material de construcció Casablancas, de Sabadell, amb una caixa fabricada per Carrosseries Caba, semblant al de can Barnadas que traginava els socs de l'estació del tren a la fàbrica:



El Pegaso amb matrícula GI-32515 muntava un bolquet amb laterals. Transportava principalment paper produït.

L'any 1963 s'emprengueren les obres d'ampliació de la fàbrica de Sarrià de Ter amb l'ocupació d'una finca a l'altre costat del carrer Josep Flores, que era l'antiga carretera de Girona, un espai que havia acollit la serradora de l'Àngel Tauler, en Til·let per motiu. El camp de socs davant de la fàbrica de Sarrià de Ter:



Al cap d'uns anys, Transports Francesc Barnadas SA abandonà la feina del transport dels socs i el substituí un transportista de Lleida establert a Girona, el senyor Àngel Guitart i Bergadà. Els socs procedents de l'estació  de mercaderies de la RENFE, de Girona, eren apilonatats al camp del davant de la fàbrica. Un Pegaso Comet, de tres eixos, de Transports Navarro, de Bescanó, muntava una grua forestal i una peladora, una màquina que netejava els troncs de l'escorça. L'Àngel Guitart alimentava la trituradora dels socs amb una màquina giratòria. Fotografia de la planta de trituració, on s'hi aprecien uns camions que hi treballaven:



Transports Àngel Guitart tenia dos Pegasos 1063 que, nit i dia, transportaven l'estella dels socs triturats a la fàbrica de Sarrià de Ter per produir pasta de paper. Quan la fàbrica de can Torras estigué  a ple rendiment, Transports Àngel Guitart tenia tres o quatre tràilers, segons la feina, transportant socs de l'estació de mercaderies de la RENFE de Girona fins al camp dels socs de Sarrià de Ter. Una tractora i llur semiremolc, de Transports Àngel Guitart, cremats a l'estació de mercaderies de la Renfe de Girona:



L'any 1964 compren dos camions Nazar B. El primer, un Super 7 Tn, com l'exposat a la Fira de Mostres de Mataró pel senyor Santiago Castellsaguer Ribas, representant oficial a la comarca del Maresme, que tenia la matrícula GI-49516:



L'altre Nazar de la casa era un de 5,5 Tn, model fotografiat a la fàbrica Nazar de Saragossa (esquerra). Aquest camió, que tenia la matrícula GI-49729 i el conduïa en Quim, un veí del barri del Pont Major de Girona, portava les bobines de paper d'una fàbrica a l'altre. Fou substituït per un Barreiros 4217 amb matrícula GI-95159:



L'explosió la matinada del 18 de desembre de 1965 d'una de les tres autoclaus de la lleixivadora de la secció de pastes de la fàbrica de Sarrià de Ter, que va causar la mort de vuit treballadors morts i nou més de ferits, va colgar de runa el camió Büssing importat d'Alemanya. Únicament el capó del camió, molt llarg, treia el nas enmig de la runa acumulada.
 
Per atendre la càrrega de feina que hi havia compraren dos camions més. Un Pegaso 1062 amb acerbi i matriculat a Barcelona (B-366XXX) i un Barreiros Super Azor Gran Ruta equipat amb un motor de sis cilindres, molt ràpid i fiable, i matrícula GI-59996. Aquest camió, carrossat amb una caixa, feia províncies, inclosa la capital de l'estat espanyol, Madrid. Més endavant, li muntaren una cisterna sobre la caixa per transportar cola.

També s'adquirí de segona mà un Barreiros Super Azor, amb matrícula GI-41985, a la comarca de la Garrotxa. Li van treure el bolquet que muntava i l'equiparen amb una caixa produïda per Sol-Xar i una grua Hiab. Aquest Barreiros, que conduïa en Diego Martínez, descarregava el caolí i sulfats que transportaven altes camions, recollia la mercaderia de camions accidentats i el transport i recollida de motors de can Torras enviats a reparar als tallers especialitzats.

En Diego Martínez fotografiat junt al Barreiros Super Azor amb la fàbrica de Sarrià de Ter de teló de fons:









Aquest Barreiros van vendre'l a Recuperacions Auladell, de la Batlloria, que tenia un magatzem de ferro i paper a Sarrià de Ter. En el proper article abordarem més camions de Transports Barnadas i altres transportistes subcontractats. En el proper articles abordarem els darrers anys de Transports Barnadas SA.

Carrosseries Caba SL i Turismes Vallès SA concessionari oficial Volvo a Sabadell.

L'any 1980 en Claudi i en Pere Caba Arnella es van haver de fer càrrec de Carrosseries Caba SL per la impossibilitat del seu pare de continuar-hi al capdavant per una greu malaltia. Són anys d'ajustament de la plantilla i de tancament de les línies de negoci menys rendibles, com ho era la venda de recanvis. L'any 1981 es tanca la botiga de venda de recanvis per l'automòbil de l'avinguda Onze de Setembre 88 de Sabadell.

Targetes de la botiga de recanvis per automòbil de la família Caba a l'avinguda Onze de Setembre 88, que en els anys de la dictadura del general Franco, se'n deia avinguda de l'Exèrcit Espanyol:

 

Una targeta de la botiga impresa els darrers anys, en català, i amb el denominació del carrer democratitzada:

Una bossa de la botiga de recanvis:



A principis dels anys 1980 els germans Caba se n'adonen que han d'obrir noves línies de negoci en el ram de l'automoció, que dominen i coneixen perfectament. L'any 1982 en Claudi i en Pere Caba es converteixen en agents de la casa sueca Volvo a la ciutat de Sabadell. Una marca que volia implantar-se a Espanya i Catalunya basant-se en l'acreditada seguretat i qualitat dels autos que produïen.

El prestigi de la família Caba a Sabadell va permetre'ls-hi d'assolir unes bones vendes d'automòbils Volvo malgrat que la situació econòmica era dolenta -continuava la crisi econòmica i el tancament i reducció de treballadors en les indústries tèxtils i metal·lúrgiques- i el preu de compra era elevat pels aranzels d'importació que s'havien de satisfer.

L'any 1992 esdevenen concessionari oficial Volvo. L'any 1993, la concessió de Volvo s'eixampla a la ciutat de Terrassa i el Vallès Occidental. La quota de mercat dels automòbils Volvo al Vallès Occidental augmenta progressivament.

L'any 2000 en Pere Caba abandona definitivament Carrosseries Caba i funda Turismes Vallès SA, concessionari oficial Volvo a Sabadell que disposa avui dia d'unes modernes instal·lacions per l'exposició de vehicles, venda de recanvis i taller mecànic a la Rambla Ibèria 201, un indret privilegiat a l'entrada de la ciutat de Sabadell.

Fotografies de les obres de condicionament de la nau on hi ha avui dia Turismes Vallès SA, concessionari oficial Volvo a Sabadell, amb l'exposició de vehicles nous i d'ocasió, taller mecànic, venda de recanvis i departament administratiu:

Inauguració de les noves instal·lacions de Turismes Vallès SA a la Rambla Ibèria 201 de Sabadell amb els convidats a l'exposició dels models de fabricava aleshores Volvo:

Façana principal de l'edifici que acull Turismes Vallès SA:

L'any 2000 en Claudi, l'altre germà, continua al capdavant de Carrosseries Caba, un taller multimarca especialitzat en planxa i pintura que disposa dels locals del carrer Montseny 14-16 i Montllor i Pujalt. Avui dia Carrosseries Caba, dirigida per en Claudi, repara la planxa i pintura d'automòbils. 

La famílía Caba continua vinculada al sector de l'automoció havent sabut adaptar-se als nous temps amb noves línies de negoci i la transformació de la fabricació de carrosseries en un taller de reparació de planxa i pintura, un àmbit en què sempre han excel·lit. Aquest bloc vol agrair l'amabilitat de la família Caba per la publicació d'aquests articles sobre la seva activitat empresarial.

Ferramentes i maquinària i plànols i plantilles de Carrosseries Caba SL de Sabadell (Vallès Occidental).

La família Caba ha conservat algunes de les eines, ferramentes i maquinària que usaven per la construcció i reparació de carrosseries. Algunes d'aquestes màquines són ben antigues atès que ja eren usades en temps de l'avi Salvador Caba.

Les primeres eines que us presentem, dipositades en un altell, són serjants de mides distintes, habituals entre els fusters, que s'usaven per collar les peces que formen una carrosseria, particularment, enganxar la xapa amb la fusta un cop reblada:

Un altell on hi ha desat un antic para-xocs d'automòbil:

Un antiquíssim trepant usat en temps de l'avi Salvador Caba que funcionava no pas amb un motor sinó mitjançant politges, que era el mateix sistema de funcionament de les màquines tèxtils de les indústries de Sabadell i Terrassa: 

Una talladora de planxa que permetia de donar-li la forma que es precisava:



I finalment, una plegadora que doblega la planxa amb la forma i angles que es requerís; al seu costat, un compressor:

Algunes d'aquestes màquines, de l'any de picor, són peces de gran valor susceptibles de ser mostrades degudament. Solament cal una mica de paciència, temps i diners perquè presentin el mateix estat del dia en què van ser comprades.

El valor d'aquesta maquinària acreix, en la nostra modesta opinió, si han estat fabricades per empreses catalanes atès que en aquest supòsit formen part del patrimoni industrial del país. Aquesta reflexió és perfectament aplicable a la maquinària tèxtil produïda a casa nostra on va haver-hi grans fabricants: Jumberca i Rigual de Badalona, Abril de Mataró i Tallers Serra SA de Manlleu, per citar-ne algunes de les més conegudes.

La família Caba també guarda els plànols d'algunes de les carrosseries per a camions que en Pere Caba i Bedós va dissenyar i construir. Són les belles i ornamentades caixes tancades dels camions de les indústries tèxtils de Sabadell.

Encarregada una carrosseria per un client, l'avi Salvador i el pare Pere dibuixaven manualment a escala reduïda llur disseny. Un cop presentat el dibuix de la carrosseria al client i manifestada la seva conformitat per aquest, a mà es dibuixava la carrosseria que s'havia de construir, es tractés de la caixa oberta o tancada d'un camió o bé d'un autocar sencer, a mida real, o sigui, a escala 1:1. En Pere Caba dibuixava la carrosseria en un dels altells dels tallers del carrer Montllor i Pujalt. Dibuixat aquest plànol o plantilla a escala 1:1, l'avi i el pare Caba en treien les plantilles de cartró per a fer la xapa.

L'avi Salvador fabricava totes les costelles de les carrosseries de fusta dels autobusos i camions que li encarregaven per reforçar-la. En el cas del pare Pere, els darrers anys de construcció de carrosseries, les costelles que els hi muntaven ja eren de ferro. Dos dibuixos de dues carrosseries de caixa tancada per a camions que va construir en Pere Caba:

Les peces amb les seves mides que formaven l'esquelet o estructura de la carrosseria:

Aquesta manera de treballar, completament artesanal, va resultar poc pràctica amb les millores introduïdes en la indústria carrossera on es fabricava a l'engròs per un abaratiment de costos. Els carrossers que no van saber o voler adaptar-s'hi, per les inversions econòmiques que calia atendre, no els hi va sortir a compte continuar treballant. La maquinària i documentació que conserva la família Caba es un testimoni de com es treballava abans, un temps completament extingit.   

Història cronològica de l'empresa CARROSSERIES CABA i els seus tres locals (I).

El 1 de setembre de 1889 va néixer a Sant Llorenç Savall en Salvador Caba i Valls, en una família de propietaris rurals. 

L'any 1903, amb catorze anys d'edat i acabats els estudis bàsics, en Salvador Caba entra d'aprenent al taller del carrosser Joan Alari, de Barcelona. Més endavant, ampliarà la seva formació al taller d'en Mateu Marrugat, un altre carrosser barceloní de molt prestigi. Un auto Elizalde fabricat a Barcelona retratat davant del taller del carrosser Marrugat:

L'any 1918 obre a l'avinguda de Onze de Setembre 84 de Sabadell, aleshores avinguda Onze de Novembre, un taller per la producció de carrosseries i carros. Gira amb el nom de Carruatges i Carros Salvador Caba. Un Xassís Benz retratat davant del primer local d'en Salvador Caba i fotografia de la façana actual de l'edifici que ocupa aquest espai:

El 1 de setembre de 1922 neix a Sabadell en Pere, segon fill d'en Salvador Caba i de la Pilar Bedós Sabardell, que anys a venir continuarà l'ofici de carrosser del seu pare.

L'any 1923 en Salvador Caba es trasllada a un edifici més gros dotat d'un local més ample al carrer del Montseny 14-16, cantonada amb el carrer de Montllor i Pujalt. Gira amb el nom comercial de Carrutages i carrosseries Salvador Caba. Aquest  immoble era propietat d'un seu parent i l'ocupa a títol d'arrendatari. Amb els anys va comprar la finca. Resideix a la part superior d'aquesta casa. Un òmnibus Hispano Suiza fotografiat al davant del nou local:

Immoble que va ocupar en Salvador Caba l'any 1923 al barri de la Creu Alta de Sabadell:

L'any 1936 s'incorpora al negoci el seu fill Pere. L'esclat de la Guerra Civil Espanyola el 18 de juliol de 1936, al cap de pocs mesos, provoca el cessament forços de la producció de carrosseries. L'any 1939, en Salvador Caba acompanyat del seu fill Pere reprenen el negoci de carrosseries en un context d'extrema dificultat. Per causa de la Guerra Civil, els hi havien requisat maquinària i matèries primeres. Van haver de començar del no res.  

En la dècada del 1940 i 1950 es produeixen carrosseries, transformacions i reparacions de planxa. Són els anys de la lenta recuperació del poc parc automobilístic. Totes les peces que precisaven les carrosseries se les produien ells mateixos, incloent-hi els interiors dels autocars. 

L'any 1958, en Pere Caba i Bedós compra un solar al carrer Montllor i Pujalt 81-83, limítrof amb la finca del carrer Montseny 14-16, i encarrega a l'empresa Construccions Rovira la construcció d'una moderna nau per fabricar carrosseries.

Porta principal de la nau de Carrosseries Caba completament colgada de neu el 25 de desembre de l'any 1962:

En Ebro B-45 i un Pegaso 1060 carrossats per Carrosseries Caba retratats davant de la porta principal de la nau al carrer Montllor i Pujalt 81-83:

Estat actual d'aquesta finca amb la porta principal i les finestres als costats:

Continuarà.