Catalunya, país abrupte i muntanyós en què les vies de comunicació, magres i escarransides, han jugat un paper principal, hi havia uns quants punts que eren parada obligatòria per als qui hi transitaven amunt i avall. Alguns d’aquests indrets on s’hi aturaven camioners, usuaris d’autocars de línia i serveis discrecionals, viatjants i famílies que es desplaçaven en turismes particulars, han estat reportats en aquest espai.
El lloc de parada habitual més conegut del país segurament és la Panadella, sorgit sobre la carretera nacional II, a la confluència de les províncies de Barcelona, Tarragona i Lleida, que era la porta d’accés al pla de Lleida venint de Barcelona o, procedent de Lleida, l’entrada, per la comarca de l’Anoia, a la zona industrial i densament poblada de Barcelona.
Antic nucli de cases que constituïa el veïnat de La Panadella, en el municipi de Montmaneu:
Tres imatges de l'hotel Bayona amb la benzinera i el primer garatge adossat a l'edifici principal. Deliciosa publicitat dels pneumàtics Pirelli instal·lada sobre la coberta de la benzinera:
Garatge exterior de l'hotel Bayona, a l'altra banda de la carretera nacional II, delimitat per un mur de pedra i unes arcades:
Façana de l'hotel Bayona:
Construcció del garatge gran de l'hotel Bayona:
Un altre espai de gran popularitat i renom, al centre del país, fou el de Les Quatre Carreteres, al municipi de Tona, on hi paraven els vehicles que circulaven per l’antiga nacional 152 que unia Barcelona amb Puigcerdà a través de Granollers, Vic, Manlleu, Ripoll i la collada de Toses. Una epopeia en els anys 1950 i 1960 amb els precaris vehicles que hi havia aleshores. A les Quatre Carreteres, com també a la Panadella, hi havia un bon hostal amb habitacions obert les vint-i-quatre hores del dia que despatxava menjars a qualsevol hora, un taller mecànic per atendre les panes corrents que els vehicles tenien i una benzinera per proveir-se de carburant i lubricants.
Distintes imatges de l'hostal 4 Carreteres de Tona, que recull les reformes i ampliacions de l'establiment. Primer edifici que acollia l'Hostal amb el restaurant a la planta baixa i les habitacions en les dues plantes superiors. Al fons, a l'esquerra, la benzinera:
L'hostal amb l'ampliació executada:
Part posterior de l'hostal 4 Carreteres:
La benzinera en les dècades de 1960 i 1970:
Explanada adossada a l'hostal destinada a l'aparcament de vehicles:
La carretera nacional 340 era un altre via de comunicació de gran importància que unia Barcelona i Tarragona per l’interior, travessant el Baix Llobregat i el Penedès, fins que l’entrada en funcionament de l’autopista AP-7, que desviava el trànsit per Martorell i Sant Sadurní d’Anoia, estalvià els usuaris de la carretera 340 el tràngol de creuar el port de l’Ordal amb les cues que es formaven per travessar el poble de Vallirana i els revolts semicirculars que, en direcció al Penedès, conduïen fins al capdamunt del coll, amb la seva creu al cim.
La creu de l'Ordal en dues imatges dels anys 1960:
La creu de l'Ordal en dues imatges dels anys 1960:
Dues imatges de la creu del coll de l'Ordal extretes d'internet:
L’estat espanyol, que és el titular d’aquesta carretera, en el curs dels anys ha fet poques millores. La variant de Vallirana, reclamada insistentment pels veïns, està aturada des de fa anys malgrat les promeses i compromisos dels distints governs espanyols. El tram que hi ha entre Vallirana i el poble de l’Ordal, conserva, llevat del cim de la muntanya on s’aixeca una creu, el mateix traçat que la carretera presentava en la dècada de 1950. Circular-hi evoca el traçat que les carreteres oferien en la immediata postguerra.
Les poques millores introduïdes en aquest tram de la carretera nacional 340 han eliminat els revolts tancats que hi havia al cim del port de l’Ordal. Els usuaris de la carretera no gaudeixen de la creu del coll de l’Ordal en circular-hi per un punt ample i recte situat sota el símbol religiós. Si hom vol accedir-hi ha de desviar-se del traçat actual i arribar fins a la creu. Els qui coneixen bé la carretera, en haver-hi passat en els seus anys de glòria i esplendor, tenen un coneixement precís i exacte del lloc on és troba la creu que corona el coll. Si l’ocasió és favorable, es disposa de temps i es vol remembrar els temps pretèrits, és del tot aconsellable arribar-se fins a la creu del coll de l’Ordal, present en dues fotografies de la dècada de 1960 i 1970 que retraten el punt més alt del port.
El senyor Xavier Castells, transportista jubilat de Barcelona, i el senyor Ramon Manonellas Cirera, mecànic jubilat de Mollet del Vallès, que avui marxen des de Barcelona per participar en la trobada de vehicles clàssics que tindrà lloc aquest cap de setmana a Alcanyís, a bord respectivament d’un petit camió Nazar B i un Ebro C, han enfilat, tal com feien els transportistes en la dècada de 1960, quan els dos camions que posseeixen foren matriculats, el port de l’Ordal. Coronat el cim s’han aturat a la creu del coll, des d’on han gaudir de les vistes panoràmiques que aquest indret privilegiat ofereix. Cal lamentar la poca conservació d’aquest espai per la manifesta falta d’interès de les administracions competents.
El Nazar B i l'Ebro C dels senyors Castells i Manonelles a Mollet del Vallès, abans de partir cap a Alcanyís per la carretera nacional 340 i trencar, a l'alçada de Reus, cap a la carretera nacional 420 que condueix a destí pel Pradell de la Teixeta, Falset, Gandesa, Mora la Nova i Calaceit:
El Nazar i el Ebro al costat de la creu del port de l'Ordal:
Els qui els hi agrada sortir els caps de setmana, ara que som a la tardor i s’acosta l’hivern amb els dies curts de llums solar, poden circular pel tram de la carretera nacional 340, comprès entre Vallirana i l’Ordal, i visitar la creu del Coll de l’Ordal. En acabat, tenen al seu abast els restaurants que hi ha oberts al poble de l’Ordal, que és la porta de la comarca de l’Alt Penedès, país de vinya, venint del Baix Llobregat. Aquests establiments fan la funció que La Panadella i l'Hostal Quatre Carreteres compleixen als qui circulen per la carretera nacional II i la C-17.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada