La creu del port de l'Ordal a l'antic traçat de la carretera nacional 340.

Catalunya, país abrupte i muntanyós en què les vies de comunicació, magres i escarransides, han jugat un paper principal, hi havia uns quants punts que eren parada obligatòria per als qui hi transitaven amunt i avall. Alguns d’aquests indrets on s’hi aturaven camioners, usuaris d’autocars de línia i serveis discrecionals, viatjants i famílies que es desplaçaven en turismes particulars, han estat reportats en aquest espai.

El lloc de parada habitual més conegut del país segurament és la Panadella, sorgit sobre la carretera nacional II, a la confluència de les províncies de Barcelona, Tarragona i Lleida, que era la porta d’accés al pla de Lleida venint de Barcelona o, procedent de Lleida, l’entrada, per la comarca de l’Anoia, a la zona industrial i densament poblada de Barcelona.

Antic nucli de cases que constituïa el veïnat de La Panadella, en el municipi de Montmaneu: 

Tres imatges de l'hotel Bayona amb la benzinera i el primer garatge adossat a l'edifici principal. Deliciosa publicitat dels pneumàtics Pirelli instal·lada sobre la coberta de la benzinera:

Garatge exterior de l'hotel Bayona, a l'altra banda de la carretera nacional II, delimitat per un mur de pedra i unes arcades:







Façana de l'hotel Bayona:



Construcció del garatge gran de l'hotel Bayona:

Un altre espai de gran popularitat i renom, al centre del país, fou el de Les Quatre Carreteres, al municipi de Tona, on hi paraven els vehicles que circulaven per l’antiga nacional 152 que unia Barcelona amb Puigcerdà a través de Granollers, Vic, Manlleu, Ripoll i la collada de Toses. Una epopeia en els anys 1950 i 1960 amb els precaris vehicles que hi havia aleshores. A les Quatre Carreteres, com també a la Panadella, hi havia un bon hostal amb habitacions obert les vint-i-quatre hores del dia que despatxava menjars a qualsevol hora, un taller mecànic per atendre les panes corrents que els vehicles tenien i una benzinera per proveir-se de carburant i lubricants.

Distintes imatges de l'hostal 4 Carreteres de Tona, que recull les reformes i ampliacions de l'establiment. Primer edifici que acollia l'Hostal amb el restaurant a la planta baixa i les habitacions en les dues plantes superiors. Al fons, a l'esquerra, la benzinera:

L'hostal amb l'ampliació executada:



Part posterior de l'hostal 4 Carreteres:



La benzinera en les dècades de 1960 i 1970:






Explanada adossada a l'hostal destinada a l'aparcament de vehicles:

La carretera nacional 340 era un altre via de comunicació de gran importància que unia Barcelona i Tarragona per l’interior, travessant el Baix Llobregat i el Penedès, fins que l’entrada en funcionament de l’autopista AP-7, que desviava el trànsit per Martorell i Sant Sadurní d’Anoia, estalvià els usuaris de la carretera 340 el tràngol de creuar el port de l’Ordal amb les cues que es formaven per travessar el poble de Vallirana i els revolts semicirculars que, en direcció al Penedès, conduïen fins al capdamunt del coll, amb la seva creu al cim.

La creu de l'Ordal en dues imatges dels anys 1960:

Dues imatges de la creu del coll de l'Ordal extretes d'internet: 

L’estat espanyol, que és el titular d’aquesta carretera, en el curs dels anys ha fet poques millores. La variant de Vallirana, reclamada insistentment pels veïns, està aturada des de fa anys malgrat les promeses i compromisos dels distints governs espanyols. El tram que hi ha entre Vallirana i el poble de l’Ordal, conserva, llevat del cim de la muntanya on s’aixeca una creu, el mateix traçat que la carretera presentava en la dècada de 1950. Circular-hi evoca el traçat que les carreteres oferien en la immediata postguerra.

Les poques millores introduïdes en aquest tram de la carretera nacional 340 han eliminat els revolts tancats que hi havia al cim del port de l’Ordal. Els usuaris de la carretera no gaudeixen de la creu del coll de l’Ordal en circular-hi per un punt ample i recte situat sota el símbol religiós. Si hom vol accedir-hi ha de desviar-se del traçat actual i arribar fins a la creu. Els qui coneixen bé la carretera, en haver-hi passat en els seus anys de glòria i esplendor, tenen un coneixement precís i exacte del lloc on és troba la creu que corona el coll. Si l’ocasió és favorable, es disposa de temps i es vol remembrar els temps pretèrits, és del tot aconsellable arribar-se fins a la creu del coll de l’Ordal, present en dues fotografies de la dècada de 1960 i 1970 que retraten el punt més alt del port.

El senyor Xavier Castells, transportista jubilat de Barcelona, i el senyor Ramon Manonellas Cirera, mecànic jubilat de Mollet del Vallès, que avui marxen des de Barcelona per participar en la trobada de vehicles clàssics que tindrà lloc aquest cap de setmana a Alcanyís, a bord respectivament d’un petit camió Nazar B i un Ebro C, han enfilat, tal com feien els transportistes en la dècada de 1960, quan els dos camions que posseeixen foren matriculats, el port de l’Ordal. Coronat el cim s’han aturat a la creu del coll, des d’on han gaudir de les vistes panoràmiques que aquest indret privilegiat ofereix. Cal lamentar la poca conservació d’aquest espai per la manifesta falta d’interès de les administracions competents.

El Nazar B i l'Ebro C dels senyors Castells i Manonelles a Mollet del Vallès, abans de partir cap a Alcanyís per la carretera nacional 340 i trencar, a l'alçada de Reus, cap a la carretera nacional 420 que condueix a destí pel Pradell de la Teixeta, Falset, Gandesa, Mora la Nova i Calaceit:

El Nazar i el Ebro al costat de la creu del port de l'Ordal:

Els qui els hi agrada sortir els caps de setmana, ara que som a la tardor i s’acosta l’hivern amb els dies curts de llums solar, poden circular pel tram de la carretera nacional 340, comprès entre Vallirana i l’Ordal, i visitar la creu del Coll de l’Ordal. En acabat, tenen al seu abast els restaurants que hi ha oberts al poble de l’Ordal, que és la porta de la comarca de l’Alt Penedès, país de vinya, venint del Baix Llobregat. Aquests establiments fan la funció que La Panadella i l'Hostal Quatre Carreteres compleixen als qui circulen per la carretera nacional II i la C-17.

El llibre "Catalunya" d'en Josep Pla publicat per l'editorial Destino l'any 1961: recull d'imatges (i II).

Prosseguim amb l'exposició de les fotografies seleccionades que conté el llibre Cataluña, escrit per en Josep Pla i publicat per l'editorial Destino l'any 1961.

La primera fotografia és una porció del plànol de la Catalunya Central en què l'il·lustrador hi dibuixà, a La Panadella, un camió Pegaso -no cal tenir gaire imaginació per identificar la marca car era la única empresa que aleshores fabricava camions i autocars amb cara i ulls- al costat d'un senyor, el conductor, entaulat bevent d'un porró un glop de vi mentre sosté amb l'altre mà una forquilla. Una il·lustració exacta de la raó de ser de la Panadella en els anys 1950 i 1960: lloc de parada i fonda quasi obligada. La lentitud dels viatges per carretera aquells anys requeria d'aturades freqüents:

Unes voltes dins el nucli antic d'Artesa de Segre, autèntic nus de comunicacions, tenia una utilitat precisa: aixoplugar els carros: 

A principis dels anys 1960, a Organyà s'usaven cavalls i muls com animals de bast. L'assentament de la motorització i l'arraconament definitiu dels animals de càrrega es produí a poc a poc en el curs d'aquella dècada prodigiosa:

Els fèrtils prats que envolten La Seu d'Urgell, per un discorre el Segre, conforma un paisatge d'una bellesa que convida a la tranquil·litat. Un carro circula per una carretera propera a la Seu d'Urgell:

La ciutat de Lleida, amb uns soldats drets i uns vilatans fent-la petar al costat de la parada d'una línia regular d'autobusos on hi ha aturat un autocar devastat:

Imatge decrèpita que oferien a vol d'ocell la major de ciutats catalanes d'una certa importància a principis dels anys 1960:

El Penedès. Un carro transporta els semals plens de raïm recollit de les vinyes. Comença la verema, una activitat que s'allarga des de finals de l'estiu fins a les acaballes del mes d'octubre:

Una tartana i un carro aturats davant d'una porta monumental de la vila emmurallada de Montblanc. La gent de Barcelona, en general, es refractària a desplaçar-se fins a les comarques de Tarragona i de les terres de l'Ebre: 

Un pagès es desplaça amb un ruc per la conca de Barberà, un paisatge sec i àrid: 

A la carretera general que travessa la vila de Prades, amb els seus murs de color vermell intens, hi circulava un carro solitari. Carros, carros i més carros: 

Quatre carros en una població interior de la província de Tarragona. Els vehicles a motor encara no formaven part de la vida quotidiana dels pobles i les poblacions petites:



Transports del raïm en semals fins a la cooperativa, activitat que es feia aleshores en carros:

Automòbils estrangers fotografiats en una pineda de El Prat del Llobregat. La comparació entre el parc automobilístic del país, irrisori, i de la resta de països europeus, era feridor: 

El poble del Garraf, a mig camí de Sitges i Castelldefels, i proper a la ciutat de Barcelona, que disposa d'una estació de tren, té una bellesa extraordinària: 

Un carro passa al costat de la Torre dels Escipions, a prop de Tarragona. Sobta el gran nombre de carros que hi havia al país a principis dels anys 1960: 

La ciutat de Reus, amb l'estàtua eqüestre del general Prim, era aquells anys un centre industrial i comercial de gran importància:

Una motocicleta Ossa i un camió de càrregues generals retratats al centre de Reus:

En el proper article exposarem el recull fotogràfic del llibre Guia de Catalunya, publicat per Destino l'any 1971, successivament reeditat en el curs dels anys 1970, que constitueix la versió original pensada i escrita en català per en Josep Pla d'aquest llibre. Els canvis produïts en el sector de l'automoció en el termini de deu anys foren apreciables. 

Catalunya Visió de l'editorial Taber de Barcelona (i V).

La col·lecció que hem manejat de Catalunya Visió, composta per deu volums, era fatalment incompleta. Faltaven els volums números quatre i deu. Tanmateix creiem que dóna un idea prou aproximada de quin era el parc automobilístic del país a finals dels anys 1960 i principis del 1970. L'antiguitat i pobresa del nostre parc automobilístic respecte la resta de països de l'Europa Occidental, com se'n deia aleshores per contraposició als països de l'Europa de l'Est, meres titelles sota control ferri de la Unió Soviètica, que rebien la qualificació de països satèl·lits, era un fet que no admetia cap discussió.

Amb els anys, en aquest punt, com també en general amb les infraestructures viàries, ens hem equiparat de mica en mica a la resta de països de la Unió Europea. La transferència de fons europeus destinats a finançar l'execució d'infraestructures espanyoles, un negoci rodó per a les grans constructores espanyoles,  ha jugat un paper principal en aquesta equiparació amb els països de la Unió Europea. Una altre qüestió que no es tingué prou en compte aleshores, segurament que per l'esperit quixotesc profundament arrelat en l'ànima espanyola, fou la utilitat i el cost de manteniment d'aquestes carreteres i demés grans infraestructures.

El novè volum de Catalunya Visió aborda les comarques intermèdies del país que fan el paper de coixí entre Barcelona i Tarragona: l'Anoia, terra d'un gran rendiment tèxtil, l'Alt Penedès, país de vins i de cava, i el Garraf, espai turístic de primera magnitud. Amb aquest article tanquem la sèrie dedicada a les fotografies de caire automobilístic contingudes en aquesta col·lecció que hem considerat més interessats i, per tant, hem reproduït en aquest espai.

Portada del volum novè de Catalunya Visió, escrit per en Josep Vallverdú i amb fotografies d'en Ton Sirera, consagrat a aquestes tres comarques que presenten una gran personalitat, vivacitat empresarial i empenta comercial:

Com la major part del nostre país, la pluviometria hi és escassa. L'adustesa i els conreus de secà predominants afaiçonen el paisatge i els pobles:

Estat que presentava la carretera nacional II abans d'arribar a La Panadella. Un Renault 8 avançava un camió Pegaso. I a la dreta, un anunci de Krafft, una mostra dels deliciosos anuncis publicitaris, alguns de rajola, que adornaven les cases contigües a les carreteres. Xocolata Torras de Banyoles, Sandeman, l'adob Nitrato de Chile i el conyac Hennessy eren els més populars:

La Panadella, amb el Taller Nogués, concessionari oficial Pegaso i Firestone i que tenia servei de grua, l'hotel Bayona, de parada quasi obligatòria, per buidar la bufeta, prendre un refresc i comprar el pa de pessic, i dues benzineres, a cada costat de la carretera nacional II. L'Hotel Bayona tenia un lavabo per homes d'una mida descomunal, format per una renglera de pixadors de peu. Hi podien orinar trenta homes alhora. Tot era a l'engròs per atendre les descarregades de viatgers dels autocars. 

El Seat 850, que tenia el mateix habitacle que el Seat 600, tingué una bona acollida aquells anys:

Parades de mercat amb les furgonetes que usaven els marxants per transportar les mercaderies, equipades amb baques:

Un autocar en una capital de comarca. A desgrat que ens és impossible d'escatir la marca i el carrosser que construí la carrosseria, en Toni Rica ens informa a través d'en Xavier Florez que era un Sava de Transports Vaqué de Carme aparcat a la plaça de la Creu d'Igualada:

Un Pegaso Comet equipat amb una cisterna enmig de màquines d'obra pública. A finals dels 1960 hi hagué un impuls en la construcció de carreteres i de millora de la xarxa existent: 

Una tartana circula amb parsimònia davant d'una bòbila:

Mostres d'arquitectura notable que presenten les principals ciutats d'aquestes tres comarques, manifestació de seva riquesa derivada de l'esperit empresarial dels seus habitants:

Una furgoneta Mercedes Benz fabricada a Vitoria amb la seva visera blava:



La fàbrica que Uniland té a Vallcarca, al mig de les costes del Garraf:



Sitges a principis dels anys 1970:



Un Seat 124 circulant en una carretera local:

Les furgonetes Sava Austin i les Mercedes Benz foren usades pels pagesos del país per traginar els productes que collien i vendre'ls a mercat:

Un altre Seat 600, el cotxe que permeté a la major part de famílies espanyoles de gaudir els dies festius d'estiu de les platges:

Amb aquest article tanquem la selecció de fotografies dels volums de Catalunya Visió que hem tingut a l'abast i més interès han suscitat en relació a la temàtica d'aquest bloc: aquelles fotografies d'en Ton Sirera que recollien els vehicles d'aquells anys.