La trobada de vehicles clàssics a la comarca del Cinca Mitjà promoguda pel senyor José Manuel Sanz Monclús amb la col·laboració dels senyors Xavier Castells i Ramon Manonellas que ha tingut lloc el 26 d'octubre de 2019 (I).

Fa uns dies els senyors Castells i Manonellas projectaren de fer una sortida llarga per provar els seus camions, un cop repassats mecànicament. L’antigor dels motors que munten aconsella, després d’una completa i satisfactòria posada al dia, de fer un rodatge. I aquesta activitat, desapareguda en els motors moderns, només es fa d’una manera: fent rodar els vehicles i fent treballar els motors.

Un cop estudiades  i valorades distintes propostes, s’optà d’anar fins a la comarca del Cinca Mitjà, concretament al poble de Fonts, que en castellà s’anomena Fonz, on hi resideix el senyor José Manuel Sanz Monclús, col·leccionista de camions clàssics, que té una empresa constructora ben considerada a la comarca per la qualitat dels treballs i obres que executa. A conseqüència de l'esdeveniment, s'han publicat dos cartells publicitaris, el primer, fet per l'amic Jordi Riera, i el segon, l'oficial, amb les entitats públiques i privades que hi han donat suport:

 

La data proposada fou el dia 26 d’octubre de 2019, dissabte. Un dia singular en el calendari. La nit del dissabte al diumenge es produeix el canvi d’hora. És la nit que acomiadem l’horari d’estiu i ens endinsem en els dies de poca llum solar, d’hivern, amb unes tardes curtes i tristes que conviden a recloure’s a casa. La nit de Tots Sants, amb el record dels difunts, és el punt culminant d’aquestes setmanes de l’any d’una tristor indescriptible. El Nadal, festa pagana antiquíssima que celebrava la inflexió de l’escurçament dels dies en favor d’una major presència del sol, el cristianisme li donà un nou significat i sentit amb la celebració del naixement de Jesús, fill de Déu. El símbol de la victòria de la vida sobre la mort, la resurrecció i la vida eterna, de la llum sobre la foscor.

L’arribada del dies regits per l’horari hivernal també significa l’aturada de les sortides de vehicles clàssics, activitat que es reprèn a mitjan de març, la lluminositat del qual convida a sortir de nou. La sortida a la comarca del Cinca Mitjà constitueix l’acomiadament de la temporada de vehicles clàssics de l’any 2019.

Hi havia una certa temença sobre el temps d'avui a conseqüència de l'episodi de fortes pluges que s'ha produït el dilluns, dimarts i dimecres passats per causa de la llevantada que ha afectat la costa catalana, amb els estralls que aquests fenomen meteorològic comporta. El temps ha estat satisfactori. Ha fet un sol radiant.

La proposta, degudament difosa, ha tingut una excel·lent acollida per part del Club de Vehicles Històrics de Lleida, el Monzón Clàssic Club i el Museu de Ardanuy-Fortuny d’Estadella. També hi ha participat els Amics del Transport. En Jordi Ibars, de Serós, ha tingut un paper destacat en l'organització i bona marxa de la trobada. El seu paper principal, volem agrair-ho públicament.

Els senyors Castells i Manonellas marxaren ahir divendres a bord dels seus camions, el Nazar B i el Ebro B150. Arribaren fins a Fonts, on tancaren els camions en la nau del senyor Sanz que també aixopluga els seus camions clàssics admirablement ben restaurats. Han dormit en un hotel de Binèfar.

El programa d’activitats, atapeït, ha exigits als assistents arribats des de distints punts llunyans, a matinejar. A les nou del matí, amb puntualitat anglesa, els assistents procedents de llocs diversos de Catalunya i d’Aragó ens hem entaulat en el restaurant Punto Estrella de Binèfar, un establiment al peu de la carretera general i que disposa d’un bon aparcament. Uns quants assistents han comparegut amb llurs vehicles clàssics. El matrimoni Pomés-Palau amb un Peugeot; el senyor Riera amb la seva senyora, a bord d’un Jaguar; el senyor Humbert Ros, de l’autoescola Ilerda, proveït amb un Jaguar MK10 matriculat l’any 1962; i el senyor Miquel Gamon, amb un autobús Pegaso Comet.

Binèfar és una població que els darrers temps ha experimentat un creixement econòmic i demogràfic inusitat. Nombroses indústries i tallers s'hi han instal·lat. La seva economia gravita sobre el Segrià per llur relativa proximitat a la ciutat de Lleida, afavorida per una moderna autovia, la disponibilitat de sòl i parcel·les industrials a un preu més assequible, i la normativa ambiental vigent a l'Aragó, menys intervencionista i amb major simplificació i laxitud administrativa en comparació a la que regeix a Catalunya. A més, són gent emprenedora i treballadora potser a conseqüència del substrat català que la població té, ben visible en els cognoms i topònims locals. 

El creixement demogràfic que Binèfar ha tingut com a efecte un encariment dels preus dels habitatges. Hi ha una gran demanda de pisos per part dels nouvinguts, instal·lats a la població per la necessitat de ma d'obra que les indústries i tallers requereixen, sense prou oferta per cobrir-la. Ara per ara hi ha unes quantes promocions d'habitatges en marxa. Una excel·lent i positiva notícia per a la comarca de la Llitera.    

Els assistents a la trobada entaulats en el restaurant Punto Estrella de Binèfar. També hi ha comparegut el senyor Jordi Fluriach Ramentol, transportista jubilat del municipi del Masnou, que posseeix coneixements enciclopòedics de la història del transport a Catalunya, amb llur senyora. Tenir-hi una conversa, repassant els transportistes desapareguts del país, és un plaer incommensurable:

Ben esmorzats en el restaurant Punto Estrella de Binèfar, amb un menjar d’una qualitat correcta i un servei deficient, francament millorable, en el garatge de l’establiment el senyor Sanz, amfitrió extraordinari, amatent i generós, d’una hospitalitat sense reserves, ha obsequiat als assistents amb una selecció de productes del seu poble més adhesius d’època i un pòster commemoratiu de la trobada.

Des de Binèfar, per carreteres locals de poca amplada, hem arribat a la nau que el senyor Sanz té a Fonts, on hi havia els camions clàssics que han participat en la trobada. Els camions, amb els motors encesos, acompanyats de l’autobús Pegaso del senyor Gamon i dels tres turismes clàssics, s’han aplegat al pati de la nau, una imatge que recordava temps pretèrits i debolits.

El poble de Fonts, des de la carretera d'accés al poble:

El senyor Sanz ha tingut la gentilesa d’exposar els seus camions clàssics: un Ford de la dècada de 1940, el Sava S70 amb un motor dièsel de quatre cilindres produït per la casa Barreiros, que fou d’un recader de Sòria, un Sava 213 que fou d’un ramader d’un poble d’Osca, amb una caixa construïda pel carrosser Chic de Lleida, i finalment un Chevrolet, vehicle per antonomàsia de la postguerra.

Operació d'estacionament dels camions clàssics reunits a la nau del senyor Sanz. El primer, el Ford, un model que fou produït a la factoria que el constructor nord-americà tenia de l'avinguda Icària de Barcelona, que anys més tard passaria a mans de Motor Ibérica SA, fou un dels pocs camions que es podien comprar aquells anys de la postguerra espanyola, ja que les empreses nacionals havien quedat devastades a conseqüència de l'absurd i tràgic conflicte bèl·lic:

El Sava S70, la bellesa del qual, accentuada per la restauració portada a cap, és patent, inqüestionable:

El Sava 213, amb una bufona caixa ramadera construïda pel desaparegut carrosser Chic de Lleida, matriculat l'any 1971, que llueix una afortunada combinació de colors:

El Nazar B amb el qual el senyor Xavier Castells ha vingut des de Barcelona:

 

 



En Claudi Herguido, al volant del Nazar, completament l'operació d'estacionament:

El Ebro B150, equipat amb un bolquet, que fou restaurat pel senyor Manonellas, de Mollet del Vallès, mecànic jubilat:

Els camions i demès vehicles clàssics reunits a la nau del senyor Sanz:

Els cinc camions clàssics aplegats a casa del senyor Sanz, ben restaurats, oferien una imatge plena de nostàlgia:

Maniobres del senyor Gamon amb el seu autobús Pegaso Comet per accedir a la finca del senyor Sanz:

El senyor Gamon, acreditat entusiasta de la casa Pegaso, al volant del seu autocar meravellosament ben restaurat:

 

El senyor Miquel Gamon recolzat en el seu autobús Pegaso Comet:

Els vehicles clàssics aplegats al pati de la nau que el senyor Sanz té a Fonts:

Els senyors Herguido i Castells estintolats en el Nazar B, procedent de Barcelona, poc abans de marxar cap al nucli urbà de Fonts: 

El Sava S70, el Nazar B i el Ebro B150 amb els automòbils clàssics han enfilat els costeruts i serpentejants carrers del nucli antic de Fonts fins arribar a la plaça Major que acull l’Ajuntament, on han estat aparcats.  Desplaçament, arribada i estacionament a la plaça Major de Fonts, un espai amb un encant especial:

El senyor Jordi Riera a bord de llur Jaguar esportiu: 

La casa consistorial es troba en l’antiga residencia d’estiu dels bisbes de Lleida. D’allà estant s’ha visitat l’església, aixecada a principis del segle XVII, consagrada a la Mare de Déu de l’Assumpció, un edifici de volum considerable i ben acabat, clara manifestació de la prosperitat que aquells anys tenia la població, amb més de deu palaus renaixentistes.

La visita guiada a l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció ha permès de gaudir de l’espaterrant arquitectura interior i exterior i conèixer la desaparició, en la Guerra Civil de 1936-1939, dels magnífics retaules barrocs interiors, cremats en aquell moment de follia, barbàrie i fúria iconoclasta. L’explicació de la guia, sobre la història del municipi, plena de detalls i d’una gran amenitat, ha tingut la utilitat de conèixer la importància que la vila tingué des de l’edat mitjana fins el segle XVII, en què s’inicià un procés de lenta decadència.

Acabada la visita a l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció, ens hem acomiadat dels vilatans apinyats a l’entorn dels vehicles clàssics i hem marxat cap a Estadella, per visitar el museu que el senyor Fernando Ardanuy i llur esposa, la senyora Fortuny, han creat en aquest poble. Aquest matrimoni ha creat una cosa única, meravellosa, d’una qualitat i d’un bon gust remarcables, poc corrent en un país que desconeix la pròpia història i, per tant, li dóna poc valor als elements vells.

Els camions de la farinera Altisent de Tremp (Pallars Jussà).

Cap a la segona meitat de la dècada de 1870 nasqué a Tàrrega, capital de la comarca de l'Urgell i vila d'una certa prosperitat i riquesa per les petites i mitjanes empreses de capital familiar que hi havia, el senyor Josep Altisent Barquets. De ben jovenet treballà de forner. Al cap d'uns anys traspassà el forn que posseïa a Tàrrega i fixà la seva residència acompanyat de la família a Tremp, la capital del Pallars Jussà. Primer marxà a Tremp el senyor Josep Altisent acompanyat del seu fill gran, l'Antoni; i més endavant, s'hi traslladà la muller i el fill petit, en Josep. Una part del capital procedent del traspàs del forn de pa l'invertí el senyor Altisent en llogar a l'Ajuntament de Tremp una farinera molt vella ubicada al centre de la població. Al cap d'uns pocs anys la farinera municipal desaparegué en un incendi. 

Amb el ferm propòsit de continuar el negoci fariner familiar, i amb el suport dels seus dos fills, l'Antonio i en Josep Altisent Perelló, el senyor Altisent aixecà una moderna farinera a la confluència de les carreteres de Balaguer i Artesa de Segre, en una finca allunyada aleshores del nucli urbà, completament despoblada. Les cases més properes eren de la família Sullà, de molta anomenada i que acumulava un nombrós capital aleshores. La farinera, equipada amb una maquinària moderna, fou inaugurada l'any 1935. 

El juliol de 1936 esclatà la infausta guerra civil. Els dos primers anys la producció de farina era controlada pel comitè local. El 7 d'abril de 1938 l'exèrcit sublevat ocupà la vila de Tremp. I la producció de farina fou intervinguda directament pels militars feixistes revoltats, capitanejats pel general Franco, un militar africanista sanguinari i corrupte. Foren els anys de la gana, les cartilles de racionament i l'estraperlo forçós per poder sobreviure en unes condicions extremament dificultoses. 

Acabada la guerra les coses poc a poc tornaren a una certa normalitat. Els dilluns, que a Tremp tenia lloc el mercat setmanal, els pagesos baixaven en el temps de la collita amb els seus carros plens de sacs i s'adreçaven dretament a la farinera del senyor Altisent per moldre el gra que havien traginat. Els animals de bast eren estacats en una quadra situada a la planta inferior de l'edifici. I els sacs plens de la farina molta eren carregats per la pròpia família Altisent i llurs treballadors als carros mentre els pagesos aprofitaven el mercat per a proveir-se dels productes que havien de menester. El pagament del servei es feia en metàl·lic, amb quartos, o bé en gènere o espècie, consistent en una part de la farina produïda. 

El senyor Josep Altisent Barquets tenia una casa al carrer Argentona de Barcelona, en el cor del barri de Gràcia, on hi passava llargues estades. Els seus dos fills portaven la farinera de Tremp. En una de les estades a Barcelona, una barra de ferro que travava la tapadora d'un gasogen d'un dels pocs taxis que hi havia en servei a mitjan dels anys 1940 saltà per causes desconegudes -potser per estar mal travada o pels sotragueig continuat del taxi en circular pels carrers- i ferí mortalment el senyor Altisent. Tenia seixanta vuit anys d'edat.  

L'Antonio Altisent Perelló, en Tonet de l'Altisent, el fill gran, succeí a son pare al capdavant del negoci familiar fariner. En Josep, el germà més petit, es dedicà en cos i ànima a Transports del Noguera, l'empresa de transports de mercaderies per carretera amb camions que fundà a Tremp. Amb els anys, Transports del Noguera esdevingué ATAM, l'acrònim d'Associació de Transport d'Alta Muntanya. I al cap d'uns anys es fusionà amb Transports Llorens convertint-se en ATAM-Llorens, empresa que tenia dos garatges a Tremp, l'un, el més antic, a la Carretera d'Artesa de Segre, a tocar de la farinera; el segon, a l'avinguda dels Pirineus. Una altre agència de transports destacada aleshores fou Transports La Montañesa, de la família Nicolàs. Cal consignar que el senyor Josep Altisent Perelló fou l'alcalde de Tremp de l'any 1967 fins el 1979. 

L'Antonio Altisent Perelló (1905-1987), comprà a mitjan dels anys 1940 dos camions de la casa International que equipaven motors dièsel -un de petit, de 4 o cinc tones i un de més gros, de vuit o nou tones- per repartir els sacs de farina que produïen. Eren anys de grans dificultats per poder transportar mercaderies, motiu pel qual disposaven de camions propis per atendre les seves necessitats de transport.

Els dos camions International del senyor Antonio Altisent Perelló aparcats al garatge de la farinera de Tremp el 12 d'abril de 1959:



El International gros, amb matrícula L-5020, que muntava un motor Henschel dièsel, fotografiat a l'avinguda Espanya de Tremp:



Aquests dos camions eren carrossats amb unes caixes de fusta, concebudes per a tota mena de mercaderies, que produïren dos germans de Tremp.

El senyor Antonio Altisent Perelló tingué el 17 d'octubre de 1932 un fill, en Carles Altisent Baró, que amb els anys es féu càrrec de la farinera familiar. Aquest es casà amb la senyora Carmen Ibarz Reixats. 

El pare de la Carmen, en Ramon Ibarz, nascut a Binèfar, era transportista. Tenia en la dècada de 1940 un camió International amb matrícula B-46877.  El International del Sr. Ibarz a mitjan dels anys 1940:



El senyor Ibarz feia tota mena de transports generals. Treballava també per la farinera Altisent i per Transports del Noguera, l'agència de transports d'en Josep Altisent Perelló. Cap a l'any 1965 en Sancho, un xòfer que tenia llogat el senyor Ibarz, patí un accident a Llavorsí en xocar frontalment el International que conduïa contra un altre camió que envaí el carril contrari. Sort n'hi hagué que sortiren il·lesos els dos conductors. Tanmateix el International, talment s'aprecia en aquesta fotografia feta al pati de la farinera Altisent, amb la presència dels dos fills del senyor Altisent, en Carles i en Xavier Altisent Ibarz, rebé una bona patacada a la cabina:



La senyora Carmen Ibarz Reixats amb els seus fills Xavier, Carles i Maria del Carmen Altisent Ibarz asseguts sota la cabina d'un camió Ebro C700 exposat a la Fira de l'Automòbil de Barcelona que tingué lloc en el recinte firal de Montjuïc el mes de maig de 1968:



L'any 1968 el senyor Carles Altisent comprà, al concessionari oficial de Lleida, un Sava Austin BMC que també carrossà amb una caixa de fusta amb alces. El Sava, amb matrícula L-52141, fotografiat al pati de la farinera l'agost de 1969:



El Sava, tal com s'aprecia en aquesta fotografia, li fou modificat llur frontal, dotant-lo només amb dos llums davanters i una nova combinació de colors a la cabina. En Tosquella, un bon mecànic de Tremp, en feia el manteniment i les reparacions:

 

El Sava fou substituït per un Pegaso Mider comprat al concessionari oficial de Lleida l'any 1989, coincidint amb la incorporació, al capdavant de l'empresa, dels dos fills, en Carles i en Xavier Altisent Ibarz. El xofer que condueix aquest Pegaso té el costum d'aplicar, per canviar les marxes, el doble embragatge:




I l'any 1993, per atendre la càrrega de feina que hi havia, fou comprat un Pegaso Troner de tres eixos. Dues fotografies del Troner, la primera, amb el senyor Carles Altisent Baró i llur nét Albert en braços, amb el camió amb les plaques verdes, i la segona, amb l'estat actual que presenta:






Els dos camions Pegaso, que munten unes caixes produïdes per un carrosser de Ponts, treballen cada dia. Fan trajectes curts i propers. Per als trajectes llargs, la família Altisent disposa d'un modern, fiable i segur camió Mercedes Benz dotat de tres eixos que compraren fa uns pocs anys:





Agraïm a la família Altisent i concretament als senyors Carles Altisent Baró, Albert Sabater Altisent i Maria Pérez la informació facilitada i gestions practicades per a publicar aquesta crònica.