Agustí Masoliver SA de Banyoles - Pla de l'Estany (i XI).

Una de les notes que defineixen la trajectòria de l'empresa constructora AMSA de Banyoles és que, des de la seva fundació, sempre han treballat amb els millors vehicles i màquines d'obres públiques disponibles al mercat. Les fotos de les maquines que il·lustren aquest article ho posen de manifest:

Dues aplanadores, la primera amb una caldera de vapor i la segona equipada amb un motor dièsel:

Aquesta aplanadora de vapor, importada del Regne Unit i dipositada al port de Bilbao, trigà tres mesos en completar el trajecte fins a Banyoles:

AMSA fou capdavantera en l'ús, a les obres públiques, de camions que substituïen els carros de trabuc. En la primera meitat dels anys 1930 disposava d'una flota de camions Chevrolet considerable. L'any 1939, pocs mesos després del final de la Guerra Civil Espanyola, compraren dos camions Mercedes Benz importats d'Alemanya. Els gruix dels pocs camions que AMSA tingué en els anys 1940 procedia de la recuperació dels camions que els foren requisats en el curs de la guerra. També compraren algun camió capolat que el taller de l'empresa reconstruí de cap a cap. I el tercer camió nou que tingueren fou un Hispano Suiza comprat l'any 1947. 

En els primers anys 1950 compraren un camió Borgward importat d'Alemanya. I cap a la meitat de la dècada compraren dos camions Ford Thames que tingueren molts anys. Els Fords foren segurament els millors camions que es produïren en aquells anys d'autarquia i restriccions.

En la dècada de 1960, els anys del gran creixement econòmic i la progressiva normalització transcorreguts vint anys del final de la guerra, compraren quatre camions Barreiros Azor i Super Azor. En aquells anys, per atendre el gran nombre d'obres que executaven, compraren una tractora Daf matriculada a Madrid (M-4XXXXX); Motortracción SA, amb adreça a l'avinguda Infanta Carlota -avui dia avinguda Josep Tarradellas- de Barcelona, era el distribuïdor oficial a Catalunya. La tractora Daf, l'única unitat d'aquest model venuda a Girona i que constituïa una novetat considerable, al cap d'uns anys fou transformada en un camió rígid de dos eixos equipat amb una cisterna per regar. Compraren dos camions Barreiros Super Azor de dos eixos amb les matrícules GI-81499 i GI-81500, que foren numerats el 37 i 38. I tingueren una tractora Pegaso 2011 que era coneguda com l'Abeja Maya. 

Cap a l'any 1970 AMSA comprà de cop cinc camions Barreiros 2626; dotats d'un xassís escurçat, foren carrossats amb una caixa aïllant per transportar l'aglomerat en calent. També treballaren amb un Barreiros dúmper 6426V amb una caixa molt reforçada car carretejava pedra. L'últim Barreiros que tingueren fou un Saeta que muntava una cabina pintada de color verd; fou carrossat amb un bolquet que basculava pel costat. La tercera tractora que compraren fou un Pegaso 2080, un cabina quadrada fixe amb la matrícula GI-H. En els anys 1980 tingueren un Pegaso 1121 equipat amb una cisterna per regar i una tractora Dodge que tenia la matrícula GI-S.

Camió Daf carrossat amb una cisterna, que era una antiga tractora distribuïda per Motortracción SA de Barcelona (fotografies d'en Claudi Herguido) :

El Daf i el Barreiros Super Azor amb alguns dels afeccionats que s'aplegaren a la pedrera de can Silet:

El número 36 correspongué a un Barreiros Super Azor carrossat amb un bolquet i matrícula GI-73597:

Vehicle número 37 d'AMSA; un Barreiros Super Azor de xassís curt i carrossat amb bolquet, la matrícula del qual és GI-81499:   

D'ençà dels anys 1980, per renovar els camions Barreiros, AMSA ha comprat successivament camions Mercedes Benz. Adquiriren dos camions Mercedes Benz de dos eixos per substituir dos Barreiros Super Azor. I també compraren tres dúmpers Mercedes Benz 6x6 i quatre tractores. La seva flota està constituïda només per camions Mercedes Benz, el millor vehicle en el sector de les obres segons l'opinió qualificada de nombrosos especialistes i professionals del gremi.  

Uns quants bons amics que visitaren els camions vells que can Silet té a la seva pedrera propera a Girona, entaulats en un bon restaurant de Banyoles: En Pere Liu, en Claudi Herguido, en Fernando, en Xavier Pujol i en Joan Brugués, que exercí d'amfitrió:

Felicitem als responsables de l'empresa AMSA per la publicació del llibre que recull llur trajectòria en el curs de més de cent anys d'activitat, amb algunes de les obres que han executat, els vehicles i maquinària que han posseït i el personal, encarregats i gerents que hi ha treballat.

Agustí Masoliver SA de Banyoles (Pla de l'Estany): els anys 1990 (X).

L'any 1992 Banyoles fou subseu de la celebració dels XXV Jocs Olímpics celebrats a Barcelona. AMSA executà les obres d'urbanització de la Vila Olímpica de Banyoles i ensems la variant de Banyoles, un clam a la comarca. L'envergadura d'aquelles obres requerí una gran inversió per ampliar i modernitzar el parc de maquinària. Aquells anys també executaren per compte del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya la restauració del volcà Croscat amb talussos que davallaven, una obra que guanyà el premi FAD d'espais exteriors. També executaren nombrosos camps de futbol dotats de gespa artificial (Santa Coloma de Gramenet, Palamós). Per Ajuntaments i Juntes de compensació executaren unes quantes obres d'urbanització de sectors urbanitzables: urbanització de La Pastora a Llafranc (any 2000), urbanització La Girada a Vilafranca del Penedès, urbanització la Terrera a la Bisbal d'Empordà, urbanització Creu d'Aragall a Corbera del Llobregat i una urbanització a Albons.

AMSA ha refermat aquests anys les unions Temporals d'Empreses (UTE) per licitar, associada amb d'altres constructores, en els grans concursos d'obres convocats per l'estat espanyol i la Generalitat de Catalunya. 

Compromesa amb el medi ambient AMSA obtingué, el 21 de juliol de 1999, el Certificat del Sistema de Qualitat. També està en possessió de la certificació del Sistema de Gestió Mediambiental. Disposa d'un parc de maquinària moderna per executar obres de pavimentació asfàltica i equips per l'estesa i compactació de l'aglomerat. Capdavantera en el reciclatge mescles bituminoses, té una planta a Palol de Revardit dotada amb la tecnologia més moderna. En l'àmbit de l'acció social, AMSA participa en el patronat de la Fundació Estany dedicada a la integració i benestar de persones amb disminució psíquica. 

 

Una de les obres executades aleshores fou el reforç del ferm i del separador central de la carretera C-17 -aleshores nacional 152- en el tram comprès entre La Garriga i Centelles:

L'any 1992 AMSA executà la nova variant de Banyoles, una obra de gran complexitat atesos els nombrosos enllaços de carreteres:

Treballs de la construcció de la variant de Banyoles:

Inauguració de la variant de Banyoles a càrrec de les autoritats encapçalades pel president de la Generalitat de Catalunya, senyor Jordi Pujol:

La variant de Banyoles, executada i posada en funcionament:

Plaça de la Palmera a Sant Adrià de Besòs l'any 1997. Al capdamunt, l'avinguda de Sant Ramon de Penyafort:

L'any 1998 executaren les obres d'enjardinament al voltant del riu Ter, a Fontajau, a Girona, les quals incloïen una passarel·la sobre el Ter. L'any següent AMSA executà el condicionament de la carretera que connecta Sant Sadurní de Noia amb Vilafranca del Penedès.

Variant de Cassà de la Selva executada l'any 2000:



L'avinguda de Catalunya de Blanes, amb aglomerat vermell, executada l'any 2000:



Intersecció de la carretera de Besalú a Roses a través de Borrassà i Ordis:



Rotonda de Borrassà l'any 2002:



Vista aèria  de la Bomba, vora la carretera de Figueres a La Bisbal d'Empordà:



Execució de les obres de la variant d'Hostalric l'any 2004:



Parc de maquinària de la pedrera de la República Girona:



Parc de maquinària a Sant Fost de Campsentelles:



Continuarà.

Agustí Masoliver SA de Banyoles (Pla de l'Estany): els anys 1980 (IX).

fotografia aèria de la planta asfàltica instal·lada al polígon industrial de Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental):

Planta d'aglomerat en calent que fou instal·lada a la pedrera de la República l'any 1967:

L'assumpció per la Generalitat de Catalunya de les competències que exercia la Prefectura d'Obres Públiques del Ministeri de Foment en virtut del desplegament de l'Estatut d'Autonomia suposà un increment considerable de les inversions destinades a la modernització de la xarxa viària, l'eixamplament de les vies i el reforçament dels ferms.

La voluntat de la Generalitat de Catalunya de pal·liar, dins dels marges dels seus migrats pressupostos, el dèficit de carreteres causà projectes precipitats que s'hagueren de modificar amb les revisions de preus i liquidacions que comportà. Aquest fet causà un increment del cost d'algunes de les obres que la Generalitat executà en els primers anys de la dècada de 1980 i els cobraments de les certificacions d'obres es dilataren en el temps.

Per compte del Ministeri d'Obres Públiques espanyol AMSA millorà la carretera nacional II, obra que tenia un pressupost de quatre mil milions de pessetes, i també la carretera C-152 de Barcelona a Puigcerdà. També executaren obres licitades per les Diputacions de Barcelona i Girona. En els anys 1980 participà en nombroses obres públiques licitades per Ajuntaments que tenien per objecte la millora de calçades i voreres, instal·lació i renovació d'enllumenat públic, arranjaments de camins rurals i l'execució de col·lectors i de la xarxa de clavegueram per abocar residus urbans.

Amb la fórmula administrativa de les Unions Temporals d'Empreses, de caràcter temporal i amb la finalitat de participar en la licitació d'una obra pública, AMSA participà associada amb dues constructores més en el concurs convocat pel Ministeri d'Obres Públiques espanyol per la millora del tram de la carretera nacional II entre Bàscara i la frontera. A desgrat que hi hagué trenta ofertes, la presentada per AMSA assolí l'adjudicació de l'obra. Una mostra més del prestigi que l'empresa de Banyoles tenia en el sector de les obres públiques. En la segona meitat dels anys 1980 AMSA executà la carretera de La Vajol al coll de la Manrella, projectada l'any 1961. Una obra molt reivindicada pels veïns de La Vajol i Morellàs i Les Illes. La carretera fou inaugurada pel President Sr. Jordi Pujol el 19 de maig de 1989.

L'any 1985 morí a l'edat de setanta-cinc anys els senyor Josep Masoliver i Agustí; el succeí llur fill Josep Maria Masoliver i Pascual, que aleshores ostentava la gerència; i a la mort d'aquest, el succeí la seva filla Anna Carme Masoliver i Verdaguer. El capital social de l'empresa aquell any era superior als seixanta-un milions de pessetes.

I l'any 1988 els senyors Andreu Agustí Trilla i Josep Maria Agustí i Mitjà cediren llurs participacions en l'empresa a favor de llurs fills Andreu Agustí i Boschdemont  i Josep Agustí i Ros. El capital social de l'empresa era de noranta milions de pessetes.

Construcció d'un pont a Sant Andreu de Terri l'any 1982:

Obres de millora de la carretera d'Hostalric a Arbúcies executades l'any 1986 i que comptava amb un pressupost de quaranta-dos milions de pessetes:

Inauguració l'any 1985 de la urbanització del sector industrial Pla de Baix a Olot, la capital de la comarca de la Garrotxa:






Obres d'urbanització de la Vila Olímpica de Banyoles l'any 1989:



Treballs d'aglomerat als carrers de Granollers, la capital del Vallès Oriental, l'any 1989:



Obres de pavimentació a la plaça de Catalunya de Barcelona en l'any olímpic de 1992:

Execució de la restauració del volcà Croscat, al parc natural d'Olot, obra que fou reconeguda amb el premi FAD d'espais exteriors l'any 1994:

Continuarà.