En Lluís Auroux Sala i en Miquel Abarca Formiga: la recuperació després de la desfeta de la Guerra Civil (1936-1939): biografia d'en Lluis Auroux Sala (i).

En Lluís Auroux Sala, fill d’en Georges (Jordi) Auroux Mongault i de la Paquita Sala Bosch, va néixer a Barcelona el mes de gener de 1915. I va morir a Barcelona l’any 2015. De ben petit havia tingut una intensa relació amb el sector industrial. Acompanyava el seu pare Georges a la carretera del Tibidabo a provar els motors per a camions que construïa Aceros San Martin SA. 

En Lluís Auroux Sala, assegut, a la foneria de l'empresa Aceros San Martin SA del barri del Poble Nou de Barcelona: 

Fotografiat, amb companys de feina del seu pare, en la prova d'un camió Hispano Suiza a la carretera del Tibidabo:

L'any 1928 entrà a treballar d'aprenent a l'empresa Tallers Francolí de Barcelona. De l'any 1929 fins el 1932 treballà a Talleres de Construcciones Electromecánicas José Abril SL, que en el curs de la guerra civil fou una indústria de guerra que produïa espoletes per obusos. 

L'any 1932, per recomanació del seu pare, que hi treballava, entrà a l'empresa Fichet  S.A.E. de Barcelona, que eren els representants oficials dels rellotges francesos Brillié. Hi treballà fins l'any 1936. 

L’any 1937, amb son pare, va treballar a Altos Hornos de Cataluña SA, important foneria ubicada a La Farga de l’Hospitalet de Llobregat que proveïa de material l’exèrcit republicà. Al final de la Guerra Civil, els "nacionals" el van mobilitzar i fou destinat a l'Àfrica, a Tetuan, al 9 Regiment d'Enginyers del Cos de l'Exèrcit Marroquí, on hi va estar un any. En aquella ciutat africana va conèixer un altre jove català, fill del barri de Sant Andreu del Palomar de Barcelona, en Miquel Abarca Formiga, amb el qual va fer una gran amistat que va durar tota la vida. 

La fàbrica Hispano Guadalajara fou un projecte personal del rei Alfonso XIII i d'alguns aristòcrates castellans de la seva corda. La família Mateu va tirar endavant el projecte per la pressió de les principals autoritats espanyoles. La fàbrica comença l'activitat l'any 1918. L'any 1931 fou comprada per Fiat. I durant la Guerra Civil, fou traslladada a Alacant a causa dels atacs que va patir per l'exèrcit revoltat. L'any 1939 la fàbrica fou usada per recuperar vehicles abandonats i danyats, no reclamats pels seus propietaris, dipositats en centres de recuperació escampats arreu del país. Plànol de la façana principal i lateral de la fàbrica projectada i la façana de la fàbrica en la dècada de 1930: 

Imprès de l'empresa La Hispano-Suiza Aviació de Guadalajara que el Sr Auroux es trobà a la fàbrica quan hi fou destinat i va tenir la cura d'arreplegar-lo i conservar-lo:

En Lluís Auroux, a causa dels seus coneixements mecànics, fou traslladat a finals de l’any 1940 a Guadalajara, a la primera Base Mòbil, que estava en el conjunt d'edificacions on havia estat la fàbrica que la Hispano Suiza tenia en aquell municipi. Haver de marxar a Guadalajara fou un sotrac personal atès que el mes de desembre de 1939 s'havia casat. Allí també hi fou destinat el Miquel Abarca, que havia treballat a la fàbrica Hispano Suiza del barri de La Sagrera de Barcelona. Hi van estar des de final de 1940 a l'any 1942. El Miquel fou destinat a la Secció de Motors i en Lluís a les oficines. Carnet d'identitat expedit en favor d'en Lluís Auroux que acreditava la seva adscripció forçosa al referit departament: 

                                

                                 

Plànol de les naus de l'antiga fàbrica de la Hispano Suiza de Guadalajara, l'any 1940, i els usos atribuïts a les naus per recuperar part del malmès parc automobilístic a causa de la guerra civil, que fou aixecat pel Sr Auroux: 

                                        

                                            

Fotografies de la Base Mòbil de Guadalajara l'any 1941, amb les naus i els vehicles que es reparaven: 

                                        

                                    

                                    

Vistes de la secció de mecanització de la Base Mòbil de Guadalajara: 

                    

                

                                

La Base Mòbil era una fàbrica "portàtil", d'aquí el nom de mòbil. Les oficines i maquinària estaven disposades fixes sobre camions, de manera que, en cas de necessitat, en molt poc temps es podia traslladar a una altra destinació.

A la Base restauraven camions. Principalment, recuperaven vehicles de l'exèrcit republicà, que quasi sempre estaven molt malmesos. Els portaven a la Guadalajara, els desmuntaven del tot per refer-los i tornar a servir. La majoria de camions eren americans, de la marca White. Tenien una línia de muntatge molt ben organitzada: cada secció estaven especialitzats en una part concreta: adreçar xassís, xapa i pintura, motors, part elèctrica, etc.

Uns quants soldats destinats a la fàbrica de Guadalajara, que tenien coneixements mecànics per reconstruir i reparar vehicles, lluny de les seves famílies i casa seva, en un moment de lleure i distensió. En Lluis Auroux assegut en la plataforma d'un turisme de la Base Mòbil: 

                             

        

A la dreta, a la fila de baix, en Lluís Auroux; en Miquel Abarca, es troba sobre d'ell: 

                                

En Miquel Abarca, mig estirat a terra, envoltat de companys de la Base Mòbil de Guadalajara: 

                            

Soldats assignats a la Base Mòbil retratats davant d'uns camions en reconstrucció i de les restes d'un òmnibus, una pura desferra: 

Els dos amics, en Lluís i en Miquel, es varen llicenciar de Guadalajara a mitjan d'any 1942. En Lluís Auroux s'havia casat amb la Paquita Poblador Guillén, nascuda a Azaila l’any 1915, un poble de la província de Terol, el mes de desembre de l'any 1939. La senyora Poblador va morir a Barcelona el 1998. Una germana seva, la Laura Poblador Guillén, es va casar amb en Miquel Abarca Formiga, l'amic íntim del Lluís, que els havia presentat i van començar a festejar. L'any 1942 va néixer el primer fill del matrimoni, en Lluís Auroux Poblador. 

A casa, va treballar un any a Radio Lucarda, S.L., que tenia un establiment a la rambla de Catalunya 8, Barcelona. I entrà a treballar uns mesos al parc i tallers d'automobilisme de Montjuïc. Cap a l'any 1945 es reincorporà a Riegos y Fuerza del Ebro, S.A, empresa hidroelèctrica que l'any 1951, per iniciativa del senyor Joan March Ordinas, es va convertir en Forces  Elèctriques de Catalunya, S.A. (FECSA). Hi treballà fins a la seva jubilació, l’any 1982. Va morir a Barcelona l'any 2015.

En el següent article abordarem la biografia d'en Miquel Abarca, que treballà a la Hispano Suiza i després a ENASA.