Joan Oliva Tristany, transportista de farina - Transports TRO SL d'Igualada (Anoia) (III).

En la dècada de 1980 l’empresa de transports del senyor Oliva anava a tota vela. La millora econòmica que el país havia experimentat d’ençà de l’any 1986 era un fet. Les perspectives de l’activitat del transport eren favorables. I la relació amb les farineres i els forners receptors de la farina, excel·lent.

El senyor Oliva havia treballat de valent tota la seva vida. I la jubilació, merescuda, era a tocar. Aquest fet exigia de traspassar la gestió de l’activitat familiar de transport als fills. Calia una bona planificació per fer una successió ordenada, en interès tothom, que no tingués afectacions en el correcte funcionament de l’empresa: treballadors, farineres i forners.

Amb seixanta-quatre anys, uns mesos abans d’arribar a l’edat reglamentària de jubilació, va decidir de transformar la seva empresa personal en una societat mercantil. El 3 de novembre de 1989 es constituí Transports TRO SL, societat mercantil l’objecte social de la qual era el transport de mercaderies per carretera. El domicili social es fixà a l’avinguda Montserrat 17 d’Igualada.

L’adopció d’aquesta forma mercantil, absolutament generalitzada, suposava avantatges certs de tota mena: patrimonials, per la separació del patrimoni personal del del negoci; funcionals, en facilitar l’entrada dels fills en el negoci familiar; i tributaris, en acotar les obligacions fiscals personals de les procedents de les activitats mercantils.

La bona marxa del negoci i la satisfacció de la continuïtat de l’empresa, sota la forma de societat mercantil, impulsà la renovació dels camions. Foren els anys que es compraren els darrers Pegasos. ENASA tenia els dies comptats. Els dos últims Pegasos foren un Mider i un Troner.

El penúltim Pegaso que tingué Transports TRO SL fou un Pegaso Mider, comprat el gener de 1990, amb matrícula B-3260-LC. Muntava una caixa construïda pel carrosser Auto Remolque de Ponts. Aquest camió traginava sacs de farina.

Pressupost que va emetre Auto Remolque SL per la construcció i muntatge de la caixa del Pegaso Mider 1226.20:



El Pegaso participant en la festa de Sant Cristòfol. Moment de la benedicció pel mossèn:



El Pegaso Mider acompanyat del 1183:



Tancat en el garatge de l'empresa:




L’any 1993 el Pegaso 1065 Europa, amb quatre-cents mil quilòmetres fets, fou substituït per un Pegaso Troner comprat nou al concessionari oficial de Manresa, Auto Distribución Nord SL. El motor del Pegaso Europa fou aprofitat i acoblat a un altre 1065 més vell que tenia el motor més castigat. El Troner 370, que li fou muntada una cisterna Briab i un compressor anglès Drum, fou un dels últims Pegasos matriculats en el país. Aquest Pegaso, amb matricula B-1971-OC, treballà fins l’any 2012. Ara és tancat en un garatge d’Igualada. Participant en la festa de Sant Cristòfol, a Igualada:



L'Antoni Tomàs i l'Antoni Vendrell, enmig del Troner i d'un Pegaso Tecno de Farines Regany carregant farina a la farinera de Selgua:



Els tres Pegasos de Transports TRO SL enmig de la cercavila amb capgrossos que tingué lloc per la festivitat de Sant Cristòfol:





El Troner, que porta el penó, i el 1183 en la festa de Sant Cristòfol de Vilanova del Camí:

L'Antoni Vendrell al volant del Troner en la farinera de Selgua SA:

L'Antoni Tomàs i l'Antoni Vendrell davant del Troner, descarregant farina al capdavall de la carretera de la Massana, a Andorra:



El Troner i el 1183 carregant farina a la Farinera del Selgua SA del grup Regany:



L'Antoni Tomàs i l'Antoni Vendrell davant del Troner en un voral d'una carretera:



El Troner al costat d'una tractora Daf:

El Troner caçat a l'autovia A-2:

L'Antoni Tomàs i l'Antoni Vendrell davant del Troner descarregant farina en un carrer d'un barri de Badalona:

Darreres fotografies del Troner en actiu:





El Troner va fer el últim servei el 24 de gener de 2012. Va servir farina a un forner del carrer Atlàntida de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès). D'aleshores ençà és tancat en un garatge d'Igualada:





 
Aquest Pegaso, malgrat estar parat una colla de mesos, engega a la primera. Té un motor robust i fiable. El resultat que donà ha estat ben satisfactori. Un vehicle ben interessat per ser preservat per les condicions del vehicle i pel fet d’haver-lo conduït en Toni Tomàs, que és curós i primmirat en la tracte i conducció dels camions que li han assignat.

En el proper article abordarem els camions que aquesta empresa ha tingut d'ençà dels anys 1990. 

Joan Oliva Tristany, transportista de farina - Transports TRO SL d'Igualada (Anoia) (II).

L’any 1979 el país patia una gran agitació social i política. S’havia aprovat, en el referèndum que tingué lloc el 6 de desembre de 1978, la Constitució Espanyola per assentar un sistema democràtic després de la dictadura militar del general Franco i encarrilar les reformes requerides. Tanmateix la crisi econòmica persistia, provocant el tancament d’empreses i un atur considerable. Molts treballadors, a causa del tancament d’indústries, no tenien feina. També la inflació era alta. Un avenir poc galdós.

Tals circumstàncies adverses no frenaren pas el creixement de l’empresa de transports del senyor Oliva. Tenia una bona clientela, guanyada amb un servei de qualitat que complia els lliuraments convinguts i uns treballadors professionals i seriosos. Els seus clients eren forners que consumien farina a cabassos, comprada a l’engròs. La farina transportada procedia de farineres de Catalunya i d’Aragó.

Transports Oliva havia carregat farina a la Farinera de Gualda, ubicada als afores de Lleida, en la carretera nacional 230 que condueix a la Val d’Aran, abans d’arribar a la localitat de Torrefarrera, tancada fa una colla d’anys. Aquesta farinera pertanyia al senyor Ramoneda; després fou gestionada pel seu gendre, el senyor Esterri. A prop hi havia la Farinera La Perfecta, convertida l'any 1984 en Farinera Ramon Comellas SA, societat que presentà concurs de creditors el 2011 i fou liquidada el 2018 en no poder superar la situació concursal.

També carregaven els camions del senyor Oliva en la farinera de Binèfar, capital de la comarca de La Llitera, i a la de Selgua, poble del municipi de Montsó, capital de la comarca del Cinca Mitjà. Aquestes dues farineres, Aragonesa de Harinas SA i Harinera de Selgua SA, amb una gran capacitat productiva, pertanyen a la família Regany de Balaguer, que també havia posseït Harinas del Segrià SA de la localitat d’Alguaire, societat dissolta i extingida avui dia. Es un grup discret que ha crescut amb el pas dels anys a desgrat de la presència omnipotent del grup Vall Companys.

La família Regany també han tingut una participació en la l’empresa Pinsos ARB SA de Lleida. Llurs instal·lacions són ocupades per Motor Tàrrega Trucks, concessionari oficial dels camions Renault a Lleida. El grup Regany havien treballat amb camions Pegaso, Daf i Volvo. Avui dia treballen amb Scanias.

A Lleida hi ha un altre grup fariner de primer ordre. El grup Vall Companys, que té les farineres La Meta, a Lleida, i Farinera Vilafranquina, oriünda a Vilafranca del Penedès i que té una planta moderna a Santa Margarida i els Monjos. Aquest grup, que també treballa en el sector porcí i avícola, posseeix més farineres a l’estat espanyol.

A mitjan any 1979 el senyor Joan Oliva va estrenar un Pegaso 1135, dotat d’un motor de dos-cents cavalls de potència i una cabina curta basculant, amb una caixa construïda per Auto Remolques, carrosser de la localitat de Ponts, que reemplaçà el Pegaso 1060 de matrícula B- 604014. Llur matrícula era B-6387-DY.

El juliol de 1980 Transports TRO comprà, al representant oficial d’Igualada. Motor Enrich, un Pegaso 1183 que li correspongué la matrícula B-9732-EH. El camió, que sense carrossar costà 3.644.000 pessetes, un preu molt superior al del Pegaso 1065, se li acoblà una cisterna de la casa Briab que disposava d’un compressor anglès Drum per descarregar. El Pegaso 1183 de TRO aparcat al carrer Pere Valls d'Igualada:

Aparcat al carrer Major de Vilanova del Camí:



En Toni Tomàs, bon amic, ben jove, amb el Pegaso 1183 que conduïa, a Collsuspina:

Aquest vehicle, al cap d'uns anys, a Jorba:

Aturat a La Panadella; al fons, un altre Pegaso 1183 -una de les primeres unitats d'aquest model car la cabina té les finestres laterals de vidre, herència del model anterior, el 1083- carregat de caixes d'aigua de Boí, mineral, que comercialitzava Aguas Minerales de Caldas de Boí SA:

L'Antoni Tomàs, agafat al pany de la porta del 1183, a Vilanova del Camí:



En un viatge de recollir farina, estacionat en un encreuament de carreteres a Berbegal:



En Toni Tomàs al volant del camió, a prop de Girona. El tablier era idèntic al que tenia la gamma posterior, anomenada correntment com Bocanegra, per la combinació de colors  blanc i negre de la cabina:



L'habilitat d'en Toni maniobrant el camió es posa de manifest en introduir-lo, de recules, al capdavall d'aquest carrer estret de Mataró per proveir de farina un client:





Reparant una pana en una carretera a la carretera Nacional II, passat Medinyà:









En Toni Tomàs i l'Antoni Vendrell, grans amics, en una farinera:

 

L’any 1981 el senyor Oliva va canviar el Pegaso 1061 amb matrícula B-711386 per un Pegaso 1135 amb matrícula B-9285-EJ que comprà d’ocasió. I el juny de 1984, moment que ENASA produïa els models de la gamma bocanegra (1217, 1223, 1231), hi hagué l’oportunitat de comprar, a Olot, un Pegaso 1083, amb cabina fixe, vehicle que no s’havia matriculat, a molt bon preu. Aquest camió, que muntava un motor de dos-cents seixanta cavalls de potència, li correspongué la matrícula B-8598-GG. Muntava una caixa construïda pel carrosser Consa de Lleida que era carregada de sacs de farina, cereals a les farineres, segó (les pells del blat) als pinsaires o productors de pinsos, pells i extracte per adobar les pells.

Pegaso tractora 1231 coneguda popularment com a Bocanegra:

El 1083 a Marganell:



El Pegaso 1083 sortint d'Igualada:

Descarregant gra en una fàbrica de pinsos de Vic (Osona):

En el proper article abordarem els darrers Pegasos que ha tingut aquesta empresa familiar que treballa en el transport de farina.

En Joan Oliva Tristany, transportista de farina - Transports TRO SL d'Igualada (Anoia) (I).

L’empresa de transports la història de la qual consignem en els següents articles té la seva seu a Igualada, la capital de la comarca de l’Anoia. Aquesta ciutat, travessada per l’antiga carretera nacional II, des de fa segles ha tingut un gran impuls industrial i comercial. El fet que la nacional II, la principal carretera espanyola, passés per Igualada afavorí l’establiment de fondes i restaurants. En són una bona mostra els restaurants que hi ha en un marge de l'antiga carretera nacional II que discorria per un extrem d'Igualada, els quals, a causa de la pèrdua de trànsit per l'entrada en funcionament de l'autovia i llur transformació en una avinguda, tenen una activitat esllanguida. Imatge de la ciutat d'Igualada en la dècada de 1960:



En Joan Oliva Tristany va néixer el 8 de gener de 1925 a can Bisbal, una masia localitzada al peu de la Tossa de Montbui, en el municipi de Santa Margarida de Montbui, a la comarca de l’Anoia. Va morir a Igualada el 4 d'abril de 2016, als noranta-un anys. Dues imatges de la Tossa de Montbui, església preromànica aixecada a finals del segle X en el recinte del castell de Montbui: 

El seu germà Josep tenia una farinera a la plaça de Sant Agustí d’Igualada, la Farinera de l’Oliva, que tenia una gran volum de feina. La bona marxa del negoci l’impulsà a adquirir una segona farinera, la d’en Grifé, al carrer Portal, projectada per l'arquitecte Bonaventura Bassegoda, aixecada l’any 1946.

En Joan Oliva Tristany començà a treballar en el transport de la farina que produïa el seu germà Josep. A finals dels anys 1940 comprà el seu primer camió, un pedaç fruit de l’acoblament de peces de procedència diversa. Treballar amb vehicles procedents del material de postguerra fou la pràctica corrent fins a principis dels anys 1960.

El senyor Oliva també treballava en el transport del gra que gestionava el Servei Nacional del Blat (SNT), organisme administratiu creat l’any 1937 i dissol el 1968, la funció del qual era la planificació de la producció i distribució de cereals, producte de primera necessitat el preu del qual era fixat per l’Administració. Els pagesos havien de vendre al referit organisme llur collita de cereal d'acord amb el preu fixat per l'Administració.Aquest fet, abusiu, generava un mercat negre dels cereals distribuïts al marge dels canals oficials.

A mitjan anys 1950, en disposició d’uns estalvis acumulats, pogué comprar el seu primer camió de fabricació nacional, d’un cert volum, amb cara i ulls: un Pegaso 140 dièsel. Amb aquest camió, distribuïa la farina produïda per son germà als clients que tenia, principalment ubicats a Barcelona i l'arc de ciutats i pobles que l'envoltava, d'un pes industrial considerable.

El Pegaso 140 dièsel fou comprat nou a Suàrez i Soler, taller mecànic i servei oficial Pegaso a Igualada per llur condició de representants de Motormovil SAE de Barcelona, concessionari oficial dels vehicles que construïa ENASA a Catalunya i a les Illes Balears. Aquesta empresa fou fundada l’any 1940 pels senyors Eugeni Suàrez Pla i Isidre Soler Vives. El taller mecànic era ubicat al carrer Soledat 117, que era el tram de l’antiga carretera nacional II que discorria dins de llur nucli urbà, una via amb llambordes. Dos camions grua del taller Suàrez i Soler, servei que prestaren a partir de l'any 1955, amb vehicles importats dels Estats Units, que anunciaven la seva condició d'agència oficial Pegaso:

Quan Motormóvil SAE va perdre la condició de concessionari oficial Pegaso a Catalunya, Suàrez i Soler SA, que n’eren llurs representants a la comarca de l’Anoia, se’ls hi extingí la condició d'agent i servei oficial. El nou representant oficial Pegaso a l’Anoia fou Motor Enrich, que depenia del concessionari de Vilafranca del Penedès, el Taller Martí SA. Suàrez i Soler continuà l’activitat de reparació i manteniment de camions en el taller del carrer Soledat 117, ben valorat per la qualitat i professional del servei que oferien. Eren molt bons mecànics, gent d’ofici. L’empresa prestava l’activitat mecànica i alhora el servei de grues per vehicles, industries i constructors. L'activitat de taller que prestava Suàrez i Soler fou reduïda progressivament fins que s'extingí cap a l’any 2000, centrant la seva activitat exclusivament en les grues.

El senyor Oliva fou un transportista que sempre confià en Pegaso, fins que l’empresa plegà en ser comprada i integrar-se en l’òrbita del constructor italià Iveco. El segon Pegaso que comprà, al servei oficial d’Igualada, Motor Enrich, que era un delegat de vendes del concessionari oficial de Vilafranca del Penedès, Garatge Martí SA, fou en Pegaso 1060, conegut com el 165 pels cavalls de potència que rendia el motor, amb matrícula B-224472. Aquest camió en un carrer d'Igualada, carregat amb pells seques:

El mecànic oficial de Pegaso a Igualada era el Taller Nogués, situat al costat de Motor Enrich, que avui dia té el servei de grues de la Panadella per atendre camions en pana i accidentats. En els anys 1950 i 1960 hi havia Carrosseries Mayoral que construïa tota mena de carrosseries de camions i també féu carrosseries de planxa, metàl·liques, per autobusos. Amb el temps, abandonà la construcció i reparació de carrosseries limitant-se a reparar la planxa dels turismes. Publicitat d'aquest carrosser igualadí:

El senyor Oliva gairebé tots els camions que posseí els comprà nous; i quan en comprava un de nou, lliurava en el concessionari l’antic camió que era substituït. El Pegaso 1060, amb matrícula B-224472, treballava en el transport de farina i pells seques -Igualada tingué des de temps remots una indústria d’adobera de gran importància i prestigi per la qualitat i reconeixement dels seus productes. Comprà un Barreiros Super Azor que no tingué pas gaire temps en no donar-li el rendiment que li proporcionaven els Pegasos.

El senyor Oliva sempre portà els seus camions a reparar al taller Suàrez i Soler, el qual, atenia tota mena de camions, prescindint de la marca. Tanmateix, el darrer Pegaso que tingué, un Troner 370 de tres eixos, tenia problemes d’accés al taller del carrer de la Soledat.

De l’any 1972 fins l’any 1973, Transports Oliva tingué els següents Pegasos carrossats amb caixes per a traginar pells i farina: Pegasos 1060 amb matrícules B-224472 i B-604014; i tres Pegasos 1061 amb matrícules B-711386, B-0056-B i B-1915-AM. Les primeres caixes eren fixes; amb la incorporació de millores i innovacions, les caixes foren basculants.

Quan fou comprat el darrer Pegaso 1061 amb matrícula B-1915-AM, ENASA produïa el nou model 1080, dotat d’una cabina quadrada més moderna, còmoda i segura. Però la compra d’aquest vehicle, la fabricació del qual havia cessat, respongué al fet que l’altura de la cabina, 20 cm més baixa que la nova cabina quadrada, facilitava l’accés a un magatzem de farina que era d’un forner, gran consumidor d’aquest producte, ubicat en el carrer Barcelona de l’Hospitalet del Llobregat. Documentació de lliurament d'aquest camió expedida per ENASA:

 
A cavall dels anys 1960 i 1970 aparegueren les primeres cisternes concebudes per transportar productes alimentaris, un dels quals, la farina. Un dels constructors de cisternes era Briab Española SA, a Madrid, que fabricava sota llicència sueca. Tres cisternes construïdes per Briab Española SA muntades sobre tres camions Pegasos de tres farineres de la centre peninsular: Farines San José de Toledo, Farinera La Asunción-Harinasa de Guadalajara i Farinera Talaverana de Talavera de Reina (Toledo):







Transports TRO SL també ha tingut uns quants camions que muntaven cisternes construïdes a Madrid sota llicència de l’empresa sueca Briab. El primer fou un Pegaso 1065 comprat el febrer de 1977, un cop ENASA havia finalitzat la fabricació d’aquest model, amb matrícula B-746-CB. Aquest camió costà, sense la cisterna, 1.287.000 pessetes. L’interior de la cisterna Briab, d’acer, tenia un tractament amb pintura. Aquest camió trencà el diferencial i li fou substituït per un d’un Pegaso 1061, pràctica aleshores corrent.

El Pegaso 1065 Europa comprat pel senyor Oliva el febrer de 1977, equipat amb una cisterna de transport de farina. Imatges d'aquest camió que fou un dels últims Europes matriculats a Barcelona:

El Pegaso 1065 en el poble de El Soleràs, a la comarca de Les Garrigues:



El Pegaso 1065, al cap d'uns anys, en una nau de Castelló de la Plana, amb el diferencial canviat:

El riu Ebre des de la cabina del Pegaso estant, captat per en Toni Tomàs:

Darreres fotografies del Pegaso 1065, dipositat en un desballestament del municipi de Pobla de Claramunt el 1993. Llur motor fou aprofitat per un altre Pegaso Europa del poble, més vell: 

El mes de gener de l’any 1979 l’empresa de transports del senyor Oliva tenia una flota formada pels següents vehicles: Pegaso 1060 amb matrícula B-604015, i Pegasos 1061 amb matrícules B-711386, B-0056-B , B- 1915- AM i un Pegaso 1065 Europa equipat amb una cisterna i dotat de la matrícula B- 8746 -CB. Matrícules dels camions que tingué el senyor Oliva:

En el proper article abordarem el creixement que tingué l'empresa en la dècada de 1980, centrada en l'activitat del transport de farina.