Acompanya'ts d'en Joan Brugués i d'en Miquel Patinyo, vàrem visitar ahir divendres en Joan Fauria, fill de Sant Hilari Salcalm, al garatge que l'empresa LA HISPANO HILARIENCA SA té al polígon industrial de Salt (Gironès). En Joan Fauria (esquerra) i en Joan Brugués:
La HISPANO HILARIENCA SA és una de les companyies de transports de viatgers per carretera més antigues de les comarques gironines. Còmodament asseguts en un dels despatxos de l'empresa, en Joan Fauria ens va explicar algunes anècdotes i records que conservava de quan conduïa autocars, particularment dels anys immediatament posteriors a l'acabament de la Guerra civil el 1939, anys extremament difícils.
Un dissabte de primers dels anys 1940, fent el servei de mercats des de Sant Julià de Vilatorta i Folgueroles a Vic, molt important i concorregut aquells anys, va tenir onze explosions dels pneumàtics. Les rodes senzillaven explotaven per la seva pèssima qualitat. Atès que no hi havia pneumàtics, amb dos o tres gomes feien un pneumàtic. S'adobaven els pneumàtics nous car no n'hi havia pas disponibles al mercat. Aquest era l'estat de coses aquells anys.
Entre Sant Julià de Vilatorta i Espinelves hi havia el Coll del Bruc, amb un pendent considerable, avui dia desfigurat pel traçat de l'Eix Transversal. La pujada del Coll del Bruc amb un vell i rònec Chevrolet que equipava un gasògen era impossible quan anava carregat d'usuaris que tornaven de mercat. Els usuaris baixaven del Chevrolet i pujaven el coll caminant; arribat al capdamunt, tornaven a pujar a l'autocar. Ningú no rondinava pas puix era la cosa més normal aquells anys.
La conducció dels Pegasos 125, amb el volant a la dreta i una direcció molt dura, no era pas una empresa fàcil. La carretera de Breda a Sant Feliu de Buixalleu passava pel Coll de n'Orri, amb uns quants revolts molts tancats. Un dels conductors de la Hispano, baixet i enèrgic, arribat als revolts del Coll de n'Orri, s'aixecava i conduïa l'autocar dempeus.
Un dissabte de primers dels anys 1940, fent el servei de mercats des de Sant Julià de Vilatorta i Folgueroles a Vic, molt important i concorregut aquells anys, va tenir onze explosions dels pneumàtics. Les rodes senzillaven explotaven per la seva pèssima qualitat. Atès que no hi havia pneumàtics, amb dos o tres gomes feien un pneumàtic. S'adobaven els pneumàtics nous car no n'hi havia pas disponibles al mercat. Aquest era l'estat de coses aquells anys.
Entre Sant Julià de Vilatorta i Espinelves hi havia el Coll del Bruc, amb un pendent considerable, avui dia desfigurat pel traçat de l'Eix Transversal. La pujada del Coll del Bruc amb un vell i rònec Chevrolet que equipava un gasògen era impossible quan anava carregat d'usuaris que tornaven de mercat. Els usuaris baixaven del Chevrolet i pujaven el coll caminant; arribat al capdamunt, tornaven a pujar a l'autocar. Ningú no rondinava pas puix era la cosa més normal aquells anys.
La conducció dels Pegasos 125, amb el volant a la dreta i una direcció molt dura, no era pas una empresa fàcil. La carretera de Breda a Sant Feliu de Buixalleu passava pel Coll de n'Orri, amb uns quants revolts molts tancats. Un dels conductors de la Hispano, baixet i enèrgic, arribat als revolts del Coll de n'Orri, s'aixecava i conduïa l'autocar dempeus.
Un Hispano Suiza de la HISPANO HILARIENCA SA, retratat per en Josep Bancells, amb una matrícula ben curiosa: GI-7000.
Aquest autocar, carrossat per en Joan Queralt i Dalmau, que més endavant fundaria INDCAR, se l'anomenava popularment el "Caimán", per una cançó que es va posar de moda aquells anys:
Abandonem els records de setanta anys enrere i tornem als temps moderns i actuals. Uns quants autobusos que cobreixen les línies de transports urbanes de Girona aparcats dins del garatge de Salt:
Uns microbusos de LA HISPANO:
Un autocar de La HISPANO, carrossat per Noge, al pati del garatge de Salt:
Garatge i oficines, a la part superior, del garatge de LA HISPANO HILARIENCA SA a Salt, a tocar de l'autopista AP-7:
Properament exposarem la història d'aquesta coneguda, important i popular empresa gironina. Agraïm al senyor Joan Fauria la amabilitat amb que ens va acollir a LA HISPANO HILARIENCA SA.
D'esquerra a dreta, en Joan Fauria, en Miquel Patinyo i en Joan Brugués, instants abans d'acomiadar-nos de la profitosa i interessant visita al garatge de LA HISPANO, en què vam tenir de cicerone el senyor Fauria:
Properament exposarem la història d'aquesta coneguda, important i popular empresa gironina. Agraïm al senyor Joan Fauria la amabilitat amb que ens va acollir a LA HISPANO HILARIENCA SA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada