En Jacint Soler i Sala, un transportista d'Osona.

Article dedicat al Toni Pérez pel seu interès dels camions Pegaso de l'Explasa de Santa Eugènia de Berga.



En Jacint Soler i Sala va néixer el 1931 a Gurb, un poblet de la comarca d'Osona, proper a la capital, Vic. La seva família conreava la terra. Tornat del servei militar i obtingut el permís de conduir de primera, que li permetia de portar camions, cap a l'any 1955 va entrar a treballar a l'empresa Cereals Quer, de la plaça dels Màrtirs de Vic. Conduïa un camió Ford de 17 cavalls de potència equipat amb una caixa de fusta. Distribuïen pinso per la plana de Vic, recollien blat a les masies properes i traginaven patates a Barcelona.

L'any següent, el 1956, va treballar de xòfer a l'agència de transports dels germans Pou Eras, oriünds de Granollers de la Plana, un petit poble proper a Manlleu, establerts a Vic. Conduïa un camió Steyr de vint-i-quatre cavalls que l'havien carregat amb un pes de 8 tones de pes, una pràctica molt estesa aquells anys, l'excés de càrrega dels camions.

Amb el Steyr treballaven per magatzemistes de cereals i majoristes de patates, com en Campdelacreu, molt conegut aquells anys. En aquesta empresa, en Jacint Soler va treballar-hi uns quatre anys. Transports Pou Eras tenia aquells anys un vell Ford per transports locals i de proximitat, el Steyr, un Dodge i un Pegaso. En Jacint Soler dins la cabina del Ford, un camió esparracat adquirit en una subhasta de l'exèrcit: 

L'any 1960, el mateix any que va casar-se, va treballar en el repartiment de les populars Coca Cola arreu de la plana de Vic, una beguda de consum creixent del jovent. Aquells anys vivia a Vic. 

Durant un any va fer de xòfer de l'empresa de transports d'en Josep Rifà, de Manlleu, que treballava per les principals empreses de filats de Manlleu i Les Masies de Voltregà. Cada matí els camions baixaven carregats de fil cap a Barcelona i tornaven curulls de bales de cotó per filar. 

Les principals filatures que treballava en Josep Rifà eren, entre d'altres, les següents: de les Masies de Voltregà, Hilaturas Voltregà SA i Industrias Riva SA; de Manlleu, Hilaturas Hijos de V. Casacuberta SA, Hilaturas Llobet i Guri SA, Hilandera SA, Hilados Buxó SA, Hilaturas Brocato SA, propietat de la família d'en Juan Antonio Samaranch i Torelló, i Hilaturas Estapé SA; de Gurb, Hilaturas Ribe SA; i de Roda de Ter, la coneguda Tecla Sala.

L'any 1962 en Jacint Soler se'n va a viure a Manlleu i fa de xòfer per en Josep Montalt, que tenia un negoci de vins, olis i sal. Comercialitzava la sal Tiburon. Tenia un camió Barreiros de sis tones pel repartiment de la sal embassada i que també usava per carregar i proveir-se de la sal de les salines de Santa Pola, a la comarca del Baix Vinalopó. Per atendre la demanda de sal, va comprar un camió Magirus per transportar la sal de les salines alacantines. Malgrat tenir una càrrega total de vint-i-quatre tones, més d'un cop carregava quaranta tones. Un cop va carregar quaranta-dues tones. En aquesta empresa va treballar-hi quatre anys. 

L'any 1966 en Jacint Soler s'estableix pel seu compte. Compra un camió Barreiros Super Azor Gran Ruta, de tres eixos, a un transportista de Manresa, en Miquel Besa. Estava equipat amb una caixa isotèrmica perquè treballava per una empresa de d'especejament de carn. Va satisfer-ne cinc centes mil pessetes. El Barreiros Super Azor tal com el va comprar el senyor Soler:

En Jacint Soler va encarregar-li al carrosser Sarquella, de Banyoles, l'allargament del xassís i de la caixa isotèrmica. Aquest carrosser també va muntar-li un compressor per disposar d'una caixa frigorífica. El Barreiros amb la caixa transformada: 

Amb aquest Barreiros Super Azor, en Jacint Soler treballava per Transports Pou Prat SA, de Vic, una empresa molt important aquells anys amb delegacions a Barcelona i Olot, i sucursals arreu de l'Estat espanyol, que tenia una divisió de transports en fred, Transfrio. El Barreiros, després d'un accident, amb un cop a la part davantera de la cabina:

Transports Pou Prat SA va crear-se per la fusió de dues empreses de transport vigatanes. La ja citada Transports Pou Eras, on va treballar-hi en Jacint Soler, i la d'en Josep Prat, un altre transportista. Tenia la seu central a Vic i va experimentar un gran creixement aquells anys. Més endavant, van traslladar-se a unes naus grans i modernes a Lliçà d'Amunt, prop de la carretera C-17. Avui dia ja no existeix.

Per Transfrio, en Jacint Soler havia transportat cansalada a Pamplona i per la fàbrica Purlom, d'Abrera. També va treballar per la Comissaria General d'Abastiments i Transports, un organisme creat l'any 1939, tot just acabada la guerra civil, que intervenia productes concrets.

A la dècada dels anys 1960, la Comissaria General d'Abastiments i Transports tenia encomanada la descarrega i distribució de la carn que s'importava en vaixells. Els seus camions tenien una matrícula pròpia amb les sigles CAT. Per compte d'aquest organisme, el senyor Soler havia carregat carn als ports de Barcelona, Bilbao i Donòstia per distribuir-la arreu de l'Estat espanyol.

Transfrio, la divisió de transport de fred de Transports Pou Prat SA, va reduir considerablement la seva activitat. I amb la liberalització de la importació de la carn, la Comissaria General d'Abastiments i Transports també va esllanguir-se. Aleshores, en Jacint Soler va prendre dues decisions: vendre's el camió Barreiros Super Azor perquè era curt de càrrega i treballar pel principal escorxador d'Osona i un dels més importants de l'Estat espanyol, Explasa SA. 

L'any 1971 va comprar un modern Barreiros 2626, de tres eixos, dos dels quals direccionals, al representant que hi havia a Les Franqueses del Vallès. Muntava una caixa frigorífica construïda pel carrosser Sarquella, de Banyoles. El Barreiros Super Azor el va entregar al concessionari. Aquest Barreiros 2626 va donar un resultat excel·lent, anava com una seda. Ací fotografiat al moll de càrrega de l'escorxador Explasa:

En aquells anys EXPLASA, una sala d'especejament de Santa Eugènia de Berga que sacrificava tres mil porcs cada dia, tenia com a gerent el senyor Capdevila, un professional eficient, honrat, complidor, coneixedor de l'ofici i bonhomiós, la paraula del qual anava a missa. Van ser uns anys daurats per l'empresa osonenca.

Atesa la feina que hi havia aleshores a Explasa SA, en Jacint Soler va comprar l'any 1972 al concessionari oficial Pegaso de Vic, Autosuministres Vic, un camió Pegaso 1086 de quatre eixos que muntava una caixa frigorífica construïda per en Sarquella. En Ramon Salvans, de Centelles, i en Juan Flores, d'Hostalets de Balenyà, foren altres dos transportistes que havien treballat per Transfrío, la divisió de Transports Pou Prat SA, i que posteriorment treballaren per Explasa. Fotografies del Pegaso:









 

L'any 1974, llicenciat del servei militar i després d'haver estat treballant un any de xòfer a l'Agència Nord de Torelló, en Josep Salarich i Planas va treballar amb en Jacint Soler conduint el Barreiros 2626. Cada setmana feia alternativament dos o tres viatges a Madrid. El Barreiros 2626 i el Pegaso 1086 al moll de càrrega de la fàbrica Explasa, a Santa Eugènia de Berga:

El Pegaso 1086 i el Barreiros 2626 marxaven cada setmana a Madrid per descarregar carn escorxada. S'alternaven els dos camions 3 viatges per setmana l'un i dos viatges per setmana l'altre. Repartien la carn pertot Madrid i els barris perifèrics. Comptaquilòmetres del Pegaso 1086 quan va fer un milió de quilòmetres. El Jacint Soler va aturar el camió per fotografiar aquell quilometratge:

 

El manteniment del Pegaso se'n feia càrrec el taller d'Auto-Suministros Vic SA, concessionari oficial Pegaso a la comarca d'Osona. I el Barreiros 2626 el cobria el taller de les Quatre Carreteres de Tona, concessionari oficial Barreiros. 

En Jacint Soler va vendre a un transportista del País Valencià la primera caixa frigorífica que muntava el Pegaso, produïda pel carrosser Sarquella de Banyoles. I va substituir-la per una altre caixa frigorífica de polièster fabricada pel carrosser Gozalbo de Vila-real, a la comarca valenciana de la Plana Baixa. Aquesta caixa al ser més lleugera i tarar menys carregava dues tones més de pes, i aguantava molt millor el fred:

 

Als anys 1980, EXPLASA va patir greus problemes econòmics amb una baixada de la producció i menys feina. Aleshores en Jacint Soler va decidir de vendre el camió Barreiros 2626 a l'empresa TRANSPORTS ÁLVARO, de Barcelona. Conserva el Pegaso 1086 i treballa per Els Àngels, de Quart (Gironès), una altre empresa d'especejament. Al cap d'un temps va vendre el Pegaso al propietari de l'empresa, el senyor Josep Vilardell.

Aleshores en Jacint Soler entra a una empresa de transports de Manlleu, el municipi on resideix, Transports Birosta SL, amb domicili al polígon La Coromina. Transports Birosta SL treballava per algunes industries de Manlleu, com Tole Catalana SA, fabricant de palets i bobines, i Industrial Europlástica SA.

Quan plega de Transports Birosta SL, munta la seva pròpia empresa, Transports Jacint Soler SL, acompanyat del seu fill, en Jacint Soler i Birosta. Treballaven principalment per empreses i indústries de Manlleu, com les Filatures Joan Casals SL, Eurotecnic, Geser, Rodin SA, fabricant de ventiladors, i Ferros Malleu SA.

Més endavant, en Jacint Soler constitueix una altre empresa, Cintro Trans SL, l'administrador de la qual fou el seu fill Joan Soler i Birosta. Aquesta empresa va tenir onze camions: dos camions Scania amb remolc i sis Man de tonatge diferent, dos de grossos i quatre de petits. Alguns d'aquests camions van ser comprats, de segona mà, a Holanda. Un camió Man estrenat per en Jacint Soler que va comprar al concessionari oficial de Vic, Autotractor Matias Grau SL:



Flota dels camions de l'empresa Cinto Trans SL:



Un camionet Iveco, comprat a un fruiter de Manlleu, serigrafiat amb el nom i adreça d'un dels clients de Cinto Trans SL, les Filatures Joan Casals, de Manlleu:



Un dels Scania de Cinto Trans SL descarregat l'escenari per un concert a l'estadi Olímpic de Montjuïc, de Barcelona, actualment estadi Lluís Companys:

L'any 2006, després de més de cinquanta anys damunt d'un camió, en Jacint Soler i Sala es jubilava. Volem agrair al senyor Soler i la seva esposa l'amabilitat i calidesa amb que van acollir-nos a casa seva, el temps esmerçat i la paciència en l'explicació del seu dilatat recorregut professional. Agraïment extensiu a en Josep Salarich que va facilitar-nos el contacte i va acompanyar-nos a casa del senyor Jacint Soler.