En Lluís Figueras i Barris va néixer a Palamós l'any 1915. El seu pare, fill del poble de Darnius, a l'Alt Empordà, era matalot, un mosso d'hostal i de quadra. Atesa la feina que hi havia a Palamós per l'activitat generada al voltant del port i les indústries del suro, s'hi va establir. La família Figueras va obrir una fonda i casa de menjars al costat de l'antic hotel Trias, que actualment és el restaurant Sant Lluís.
En Lluís Figueras i Barris va obtenir el permís de conduir vehicles, indistintament turismes, autocars i camions, a setze anys d'edat. Era un carnet únic vigent en la dècada dels anys 1930. Tenia molt interès i afició per la mecànica. Eren els anys de l'arrencada de la motorització al país. En Lluís Figueras enmig de dos companys asseguts al xassís d'un camió Hispano Suiza de l'empresa Catasús i Cia, distribuïdor del carburant que produïa la CAMPSA:
Primerament va treballar de taxista a Barcelona i, retornat a l'Empordà, va comprar un camió suís Saurer, amb motor de benzina, per a transports generals, principalment de Palamós a Barcelona. Quan marxava cap a Barcelona, tenia per costum d'aturar-se a l'hostal cal Coix, al peu de la carretera Nacional II, per prendre un refresc i xerrar amb d'altres transportistes i la família que regentava el negoci. Aquest camió Saurer va tenir-lo després l'empresa Sarfa per a vehicle d'assistència dels autocars que s'avariaven.
Més endavant, el senyor Figueras va obrir un garatge a Palafrugell, per a la reparació d'autos. Avui dia aquell garatge se'n diu el Garatge Central. Es traspassa el garatge de reparació de turismes de Palafrugell i retorna a Palamós, on resideix la seva família, i fa el taxi amb un cotxe Citroen. Aquest Citroen van requisar-li durant la Guerra Civil Espanyola. Acabada la Guerra Civil, no li van tornar pas; va anar a parar a l'Ajuntament de Figueres, la capital de l'Alt Empordà.
En Lluís Figueras Barris va mobilitzar-lo l'exèrcit de la República Espanyola destinant-lo per causa de llurs coneixements mecànics i la possessió del carnet de conduir al parc automobilístic de Palamós. Sort en va tenir d'estar-se prop de la seva família en els tres anys que va durar la Guerra Civil.
Primerament va treballar de taxista a Barcelona i, retornat a l'Empordà, va comprar un camió suís Saurer, amb motor de benzina, per a transports generals, principalment de Palamós a Barcelona. Quan marxava cap a Barcelona, tenia per costum d'aturar-se a l'hostal cal Coix, al peu de la carretera Nacional II, per prendre un refresc i xerrar amb d'altres transportistes i la família que regentava el negoci. Aquest camió Saurer va tenir-lo després l'empresa Sarfa per a vehicle d'assistència dels autocars que s'avariaven.
Més endavant, el senyor Figueras va obrir un garatge a Palafrugell, per a la reparació d'autos. Avui dia aquell garatge se'n diu el Garatge Central. Es traspassa el garatge de reparació de turismes de Palafrugell i retorna a Palamós, on resideix la seva família, i fa el taxi amb un cotxe Citroen. Aquest Citroen van requisar-li durant la Guerra Civil Espanyola. Acabada la Guerra Civil, no li van tornar pas; va anar a parar a l'Ajuntament de Figueres, la capital de l'Alt Empordà.
En Lluís Figueras Barris va mobilitzar-lo l'exèrcit de la República Espanyola destinant-lo per causa de llurs coneixements mecànics i la possessió del carnet de conduir al parc automobilístic de Palamós. Sort en va tenir d'estar-se prop de la seva família en els tres anys que va durar la Guerra Civil.
Acabada la Guerra Civil Espanyola a Catalunya els primers dies de febrer de 1939, en Lluís Figueras va patir la ferotge i indiscriminada repressió de l'exèrcit feixista sollevat per haver format part de l'exèrcit de la República Espanyola. Juntament amb d'altres soldats de l'exèrcit republicà, van haver d'anar des de Palamós a Barcelona caminant. Quan passava davant de l'hostal de cal Coix, la mestressa el va reconèixer i amb un gest valent, decidit i generós va donar-li una tassa de llet, gest que en Lluís Figueras va agrair-li per sempre més.
Arribat a Barcelona, a en Lluís Figueras van concentrar-lo amb d'altres soldats a la plaça d'Espanya; van obligar-los a pujar en un tren en direcció a Terol, on va ser reclòs en un camp de concentració. A Terol hi havia un oficial franquista que estava enamorat d'un Fiat Balilla que no arrencava pas. L'oficial, que sabia que el senyor Figueras tenia coneixements mecànics, va demanar-li si podia reparar-lo i arrencar el turisme. Ell va complir satisfactòriament l'encàrrec i va arrencar el Fiat Balilla.
Rebuts els preceptius avals des de Palamós que acreditaven una actuació personal correcta d'en Lluís Figueras durant la Guerra Civil, va ser alliberat del camp de concentració. Va retornar a Palamós sense feina i sense béns. La Guerra Civil havia estat molt cruel amb la família Figueras. Per causa d'uns dels bombardeigs de l'aviació italiana sobre Palamós la primavera del 1938, es va esfondrar la casa familiar amb la mort de l'àvia i d'una filla d'en Lluís Figueras, de sis anys d'edat; en Lluís, el seu fill petit nascut l'any 1937 i que tenia nou mesos d'edat, va resultar greument ferit.
Conjuntament amb en Reig, un cunyat d'en Lluís Figueras que era un home de possibles, van comprar a Barcelona un camió GMC que muntava una caixa de fusta per a transports generals. Tenia la matrícula GI-3863.
Cap a l'any 1945, en Lluís Figueras va comprar-li la participació a llur cunyat, en Reig. Va continuar l'activitat del transport pel seu compte. L'any 1946 va comprar un segon camió, un Rochet-Schneider que equipava un motor de benzina. L'empresa girava amb el nom de TRANSPORTS LLUÍS FIGUERAS-PALAMÓS. El garatge era al carrer Emili Joan 12 de Palamós. Fotografia del primer Rochet-Schneider amb matrícula B-29409:
Atès que en la immediata postguerra hi havia molt poca activitat econòmica i molta misèria, TRANSPORTS LLUÍS FIGUERAS feia transports generals: suro, ciment i materials de construcció, molt demandats aquells anys per reconstruir els danys i estralls causats en la Guerra Civil. Aquests dos camions els conduïen indistintament en Lluís Figueras i Barris i l'Antoni Planelles, que més tard, quan va plegar dels camions, va ser taxista.
L'any 1948 va comprar un tercer camió, un altre Rochet Schneider també equipat amb un motor de benzina. El GMC i el segon Rochet-Schneider fotografiats a Palamós l'estiu de l'any 1949:
Dos altres retrats d'aquests dos camions:
Principalment, amb el GMC i els Rochet-Schneider feien la línia de recaderia de Palamós fins a Figueres. Tocaven molt el transport de ciment, vi i oli. Carregaven sacs de jute de ciment que produïa l'empresa CEMENTOS Y TALCOS CUSÍ SA de Figueres i els duien fins a Palamós. De Figueres també baixaven oli d'oliva i vi. A Palamós hi havia una indústria important que fabricava sacs de jute.
Una de les especialitats d'en Lluís Figueras i Barris era la descàrrega de bocois de sis-cents litres. Els baixa ell sol proveït d'una corda. Es requeria gran habilitat i coneixement per a executar aquesta labor. Per aquesta raó transportaven bocois de vi des de Figueres fins a Palamós.
De Palamós cap a Figueres transportaven nitrat amònic, un adob per la terra que repartien a la capital de la comarca, Figueres, i a d'altres pobles de l'Alt Empordà. Portaven els sacs de nitrat amònic, els descarregaven de la caixa del camió i els estibaven en l'espai assignat. Els sacs, que pesaven vint-i-set quilos, els carregaven i descarregaven a mà i traginaven damunt l'esquena.
En Lluís Figueras era un mecànic excel·lent. En una ocasió marxava cap a Cadaqués per la carretera i va trencar una biela del motor. Va desmuntar la biela trencada i va anar a Palamós per recollir-ne una altre. Va emprendre el camí on hi havia el camió i allà mateix, en un cantó de la carretera, va reparar la pana. També era un artista de l'embragatge i del canvi de marxes. Per aprofitar la poca potència que rendia el motor canviava en el moment precís i exacte la marxa requerida, aprofitant l'escassa potència del motor per superar les costes de les carreteres. Es tractava d'evitar que el motor s'ofegués a la pujada i calgués sortir a corre cuita de la cabina per falcar la roda.
Els diumenges en Lluís Figueras els dedicava al manteniment i repàs dels camions. Una de les labors era adobar els pneumàtics de les rodes amb pedaços de goma clavats amb claus. També calia repassar les molles i tota la mecànica.
L'any 1955, complerts els divuit anys, en Lluís Figueras i Gombau es va treure el carnet de conduir i comença a conduir els camions de la família. Havia treballat d'aprenent de mecànic a can Briera, un taller d'anomenada de Palamós. Atesos els coneixements mecànics del pare i del fill, van modificar completament el camió GMC. El xassís, reforçat perquè era per un camió petit destinat a càrregues lleugeres, era l'original del GMC; l'eix davanter procedia d'un camió rus 3hc Katiuska; el diferencial era d'un Dodge; el canvi de marxes procedia d'un Ford de vuit cilindres que més endavant va ser substituït per un GMC que tenia la marxa directa; la caixa de la direcció era d'un altre GMC; se li va instal·lar frens amb servo. Moltes d'aquestes peces procedien de desballestaments de Barcelona.
L'any 1958 l'empresa Carrosseries Auto Ampurdan de Figueres va construir-li una cabina artesanal basada en el Pegaso Z-207. Aquesta cabina era un treball completament artesanal amb la xapa acanalada feta manualment. Dues fotografies del GMC amb la cabina Pegaso estrenada:
L'any 1960 van muntar-li al GMC un motor dièsel Barreiros de sis cilindres. El GMC amb la cabina Pegaso i el segon Rochet-Schneider al garatge del carrer Emili Joan 12, de Palamós:
Cap a l'any 1960 es van donar de baixa els dos camions Rochet-Schneider i es va continuar el transport amb el GMC. Estat que presentava la carretera Nacional II l'any 1962 en el tram de Tordera, just a la partió de les províncies de Barcelona i Girona:
Alguns cops també havien fet a viatges cap a Barcelona carregats de sacs de jute plens de ciment que carregaven a l'empresa CEMENTOS Y TALCOS CUSÍ SL. Des de Figueres fins a Barcelona per la Nacional II avall. De tornada, s'arribaven fins a la fàbrica de ciment que l'empresa Sansón tenia a Vallcarca, entre Castelldefels i Sitges, enmig del massís del Garraf, per carregar ciment portland cap a Figueres altre cop per la Nacional II amunt. Aquest ciment portland el lliuraven a Ciments Batlle, de Figueres, representant i distribuïdor del ciment portland fabricat per Sansón a la comarca de l'Alt Empordà. La carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell, en el tram del poble de Vallcarca, l'any 1964, en un viatge de tornada carregat de sacs portland de la fàbrica Sansón:
El GMC accidentat a la carretera de Riumors, un poble de la plana empordanesa. Per causa de l'estretor de la carretera i amb l'ànim de facilitar el pas d'un altre camió que circulava en sentit contrari, en Lluís Figueras i Gombau va arrambar-lo amb tan mala sort que va lliscar per la cuneta. Per sortir del canal, van haver de descarregar manualment els sacs que havien carregat unes hores abans. Amb l'ajut d'un tractor, el van remolcar fins a la carretera. Aleshores, van carregar els sacs apilonats al camp i cap a casa. Arribat a casa i malgrat l'esforç físic de la càrrega i descàrrega del camió, en Lluís va tenir encara temps d'anar a ballar amb la noia amb qui festejava i amb la qual es casaria.
Un camió Leyland Comet amb matrícula de Múrcia fotografiat per en Lluís Figueras i Gombau a Palamós:
L'any 1980 amb la jubilació d'en Lluís Figueras i Barris per haver complert els seixanta cinc anys d'edat, es va tancar l'empresa de transports familiars. Sempre s'havia dedicat al servei de recaderia entre Palamós i Figueres transportant ciment, vi i oli. Ocasionalment, també havien realitzat transports cap a Barcelona. Quan van plegar, aquesta línia de Palamós a Figueres va cobrir-la un altre recader de Palafrugell, Transports Reches.
Amb el tancament de l'empresa es va desballestar el GMC matriculat a les acaballes dels anys 1920 i que se li havia muntat una cabina construïda per l'empresa Carrosseries Auto Ampurdan SL de Figueres, una còpia artesanal del Pegaso Z-207 Barajas, considerat aquells anys un camió molt modern. De dreta a esquerra: en Miquel Patinyo Bartomeu, en Lluís Figueras i Gombau i en Joan Brugués i Prat:
Agraïm al senyor Figueras l'explicació sobre la història de la companyia familiar de transports que permet de reconstruir, poc a poc, la història d'aquest sector al nostre país, amb especial èmfasi en els seus veritables protagonistes: les persones.
Arribat a Barcelona, a en Lluís Figueras van concentrar-lo amb d'altres soldats a la plaça d'Espanya; van obligar-los a pujar en un tren en direcció a Terol, on va ser reclòs en un camp de concentració. A Terol hi havia un oficial franquista que estava enamorat d'un Fiat Balilla que no arrencava pas. L'oficial, que sabia que el senyor Figueras tenia coneixements mecànics, va demanar-li si podia reparar-lo i arrencar el turisme. Ell va complir satisfactòriament l'encàrrec i va arrencar el Fiat Balilla.
Rebuts els preceptius avals des de Palamós que acreditaven una actuació personal correcta d'en Lluís Figueras durant la Guerra Civil, va ser alliberat del camp de concentració. Va retornar a Palamós sense feina i sense béns. La Guerra Civil havia estat molt cruel amb la família Figueras. Per causa d'uns dels bombardeigs de l'aviació italiana sobre Palamós la primavera del 1938, es va esfondrar la casa familiar amb la mort de l'àvia i d'una filla d'en Lluís Figueras, de sis anys d'edat; en Lluís, el seu fill petit nascut l'any 1937 i que tenia nou mesos d'edat, va resultar greument ferit.
Conjuntament amb en Reig, un cunyat d'en Lluís Figueras que era un home de possibles, van comprar a Barcelona un camió GMC que muntava una caixa de fusta per a transports generals. Tenia la matrícula GI-3863.
Cap a l'any 1945, en Lluís Figueras va comprar-li la participació a llur cunyat, en Reig. Va continuar l'activitat del transport pel seu compte. L'any 1946 va comprar un segon camió, un Rochet-Schneider que equipava un motor de benzina. L'empresa girava amb el nom de TRANSPORTS LLUÍS FIGUERAS-PALAMÓS. El garatge era al carrer Emili Joan 12 de Palamós. Fotografia del primer Rochet-Schneider amb matrícula B-29409:
Atès que en la immediata postguerra hi havia molt poca activitat econòmica i molta misèria, TRANSPORTS LLUÍS FIGUERAS feia transports generals: suro, ciment i materials de construcció, molt demandats aquells anys per reconstruir els danys i estralls causats en la Guerra Civil. Aquests dos camions els conduïen indistintament en Lluís Figueras i Barris i l'Antoni Planelles, que més tard, quan va plegar dels camions, va ser taxista.
L'any 1948 va comprar un tercer camió, un altre Rochet Schneider també equipat amb un motor de benzina. El GMC i el segon Rochet-Schneider fotografiats a Palamós l'estiu de l'any 1949:
Dos altres retrats d'aquests dos camions:
Principalment, amb el GMC i els Rochet-Schneider feien la línia de recaderia de Palamós fins a Figueres. Tocaven molt el transport de ciment, vi i oli. Carregaven sacs de jute de ciment que produïa l'empresa CEMENTOS Y TALCOS CUSÍ SA de Figueres i els duien fins a Palamós. De Figueres també baixaven oli d'oliva i vi. A Palamós hi havia una indústria important que fabricava sacs de jute.
Una de les especialitats d'en Lluís Figueras i Barris era la descàrrega de bocois de sis-cents litres. Els baixa ell sol proveït d'una corda. Es requeria gran habilitat i coneixement per a executar aquesta labor. Per aquesta raó transportaven bocois de vi des de Figueres fins a Palamós.
De Palamós cap a Figueres transportaven nitrat amònic, un adob per la terra que repartien a la capital de la comarca, Figueres, i a d'altres pobles de l'Alt Empordà. Portaven els sacs de nitrat amònic, els descarregaven de la caixa del camió i els estibaven en l'espai assignat. Els sacs, que pesaven vint-i-set quilos, els carregaven i descarregaven a mà i traginaven damunt l'esquena.
En Lluís Figueras era un mecànic excel·lent. En una ocasió marxava cap a Cadaqués per la carretera i va trencar una biela del motor. Va desmuntar la biela trencada i va anar a Palamós per recollir-ne una altre. Va emprendre el camí on hi havia el camió i allà mateix, en un cantó de la carretera, va reparar la pana. També era un artista de l'embragatge i del canvi de marxes. Per aprofitar la poca potència que rendia el motor canviava en el moment precís i exacte la marxa requerida, aprofitant l'escassa potència del motor per superar les costes de les carreteres. Es tractava d'evitar que el motor s'ofegués a la pujada i calgués sortir a corre cuita de la cabina per falcar la roda.
Els diumenges en Lluís Figueras els dedicava al manteniment i repàs dels camions. Una de les labors era adobar els pneumàtics de les rodes amb pedaços de goma clavats amb claus. També calia repassar les molles i tota la mecànica.
L'any 1955, complerts els divuit anys, en Lluís Figueras i Gombau es va treure el carnet de conduir i comença a conduir els camions de la família. Havia treballat d'aprenent de mecànic a can Briera, un taller d'anomenada de Palamós. Atesos els coneixements mecànics del pare i del fill, van modificar completament el camió GMC. El xassís, reforçat perquè era per un camió petit destinat a càrregues lleugeres, era l'original del GMC; l'eix davanter procedia d'un camió rus 3hc Katiuska; el diferencial era d'un Dodge; el canvi de marxes procedia d'un Ford de vuit cilindres que més endavant va ser substituït per un GMC que tenia la marxa directa; la caixa de la direcció era d'un altre GMC; se li va instal·lar frens amb servo. Moltes d'aquestes peces procedien de desballestaments de Barcelona.
L'any 1958 l'empresa Carrosseries Auto Ampurdan de Figueres va construir-li una cabina artesanal basada en el Pegaso Z-207. Aquesta cabina era un treball completament artesanal amb la xapa acanalada feta manualment. Dues fotografies del GMC amb la cabina Pegaso estrenada:
L'any 1960 van muntar-li al GMC un motor dièsel Barreiros de sis cilindres. El GMC amb la cabina Pegaso i el segon Rochet-Schneider al garatge del carrer Emili Joan 12, de Palamós:
Cap a l'any 1960 es van donar de baixa els dos camions Rochet-Schneider i es va continuar el transport amb el GMC. Estat que presentava la carretera Nacional II l'any 1962 en el tram de Tordera, just a la partió de les províncies de Barcelona i Girona:
Alguns cops també havien fet a viatges cap a Barcelona carregats de sacs de jute plens de ciment que carregaven a l'empresa CEMENTOS Y TALCOS CUSÍ SL. Des de Figueres fins a Barcelona per la Nacional II avall. De tornada, s'arribaven fins a la fàbrica de ciment que l'empresa Sansón tenia a Vallcarca, entre Castelldefels i Sitges, enmig del massís del Garraf, per carregar ciment portland cap a Figueres altre cop per la Nacional II amunt. Aquest ciment portland el lliuraven a Ciments Batlle, de Figueres, representant i distribuïdor del ciment portland fabricat per Sansón a la comarca de l'Alt Empordà. La carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell, en el tram del poble de Vallcarca, l'any 1964, en un viatge de tornada carregat de sacs portland de la fàbrica Sansón:
El GMC accidentat a la carretera de Riumors, un poble de la plana empordanesa. Per causa de l'estretor de la carretera i amb l'ànim de facilitar el pas d'un altre camió que circulava en sentit contrari, en Lluís Figueras i Gombau va arrambar-lo amb tan mala sort que va lliscar per la cuneta. Per sortir del canal, van haver de descarregar manualment els sacs que havien carregat unes hores abans. Amb l'ajut d'un tractor, el van remolcar fins a la carretera. Aleshores, van carregar els sacs apilonats al camp i cap a casa. Arribat a casa i malgrat l'esforç físic de la càrrega i descàrrega del camió, en Lluís va tenir encara temps d'anar a ballar amb la noia amb qui festejava i amb la qual es casaria.
Un camió Leyland Comet amb matrícula de Múrcia fotografiat per en Lluís Figueras i Gombau a Palamós:
L'any 1980 amb la jubilació d'en Lluís Figueras i Barris per haver complert els seixanta cinc anys d'edat, es va tancar l'empresa de transports familiars. Sempre s'havia dedicat al servei de recaderia entre Palamós i Figueres transportant ciment, vi i oli. Ocasionalment, també havien realitzat transports cap a Barcelona. Quan van plegar, aquesta línia de Palamós a Figueres va cobrir-la un altre recader de Palafrugell, Transports Reches.
Amb el tancament de l'empresa es va desballestar el GMC matriculat a les acaballes dels anys 1920 i que se li havia muntat una cabina construïda per l'empresa Carrosseries Auto Ampurdan SL de Figueres, una còpia artesanal del Pegaso Z-207 Barajas, considerat aquells anys un camió molt modern. De dreta a esquerra: en Miquel Patinyo Bartomeu, en Lluís Figueras i Gombau i en Joan Brugués i Prat:
Agraïm al senyor Figueras l'explicació sobre la història de la companyia familiar de transports que permet de reconstruir, poc a poc, la història d'aquest sector al nostre país, amb especial èmfasi en els seus veritables protagonistes: les persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada