Transports Minguet: la dècada dels anys 1960 (IX).

Els anys 1960 representen el creixement de l'economia, un augment considerable del nivell de vida, el sorgiment d'una classe mitjana delerosa d'adquirir un automòbil particular, comprar un pis en propietat equipat amb electrodomèstics i gaudir de les vacances. Són els anys que es recuperà el nivell de vida que el país havia tingut en els anys 1930, abans de l'esclat de la guerra civil. La classe mitja alta projectava de comprar una segona residència.

També són anys de l'arribada de gent del sud d'Espanya l'assentament de la qual requerí l'execució de barris sencers amb la subsegüent demanda de materials d'obres, transports i paletes. Cal afegir-hi també el turisme estranger que descobrí els encants de la costa catalana i de la resta de la costa mediterrània, incloses les illes Balears. Malgrat les barrabassades que es cometeren aquells anys, hi hagué grans oportunitats per la gent d'empenta i amb ganes de treballar. 

El context descrit afavorí el creixement de Transports Minguet. L'any 1962, disposava de dos garatges, el de tota la vida a Sant Joan les Fonts, i el nou construït al barri de Sant Miquel d'Olot, en concret, a l'avinguda de Jaume II  67. El juliol d'aquell any llogà al carrer Serra i Ginesta 11 d'Olot un pis on hi tingueren la primera oficina. El pis era compartit amb la companyia Cycosa, que produïa ciment, calç i guix, i sobre la qual els germans Espadalé en tenien una participació. 

Capçaleres d'impresos de Transports Minguet, a principis dels anys 1960, on hi consten els domicilis de Sant Joan les Fonts i el d'Olot: 

Els productes que oferia Transports Minguet foren anunciats als magatzems d'exposició i venda de materials de la construcció que l'Agustí Poncan tenia al carrer de Lorenzana 13 d'Olot, molt coneguts entre el gremi de promotors, constructors i paletes. 

El 1960 els germans Espadalé feren societat amb en Pere Pons i Galceran, els germans Josep i Ramon Compte Fàbregas i els germans Josep i Pere Faja Masoliver i crearen una nova empresa de transports que girava amb el nom de Transports Compte. Aquesta empresa disposava de tres camions: un Borgward equipat amb un motor dièsel Barreiros i matrícula GI-7291, un Citroën que muntava un motor Perkins i matrícula M-89049, i un GMC amb matrícula B-78571. 

Dos anys més tard, el 1962, Transports Compte es fusionà amb Transports Minguet. El resultat fou un engrandiment de la flota de camions disponibles. L'any 1963, els vehicles que constituïen la flota de Transports Minguet era la següent: 

Camió Unic de 6 Tn i matrícula M-139529. 

Camió Ford Thames de 5 Tn i matrícula GI-8247.

Camió Ebro de 5 Tn i matrícula GI-36507. 

Camió Ebro de 5 Tn i matrícula GI-37524.

Camió Borgward  de 5 Tn i matrícula GI-7921.
Camió Saurer de 4 Tn i matrícula GI-3047.
Camió Hino de 9 Tn i matricula GI-26150.
Camió Pegaso Comet de 8 Tn i matrícula GI-43416.
Camió Pegaso Comet de 8 Tn i matrícula GI-43585.
Camionet Chevrolet de 1,5 Tn i matrícula GI-2173.
Camionet Hispano de 1,5 Tn i matrícula B-48681.
Pala descarregadora TPD 2 Continental.
Cinta transportadora d'àrids.
Eren nou camions, dos camionets i dos vehicles auxiliars, alguns dels quals, com les dues camionetes, amb molts anys de servei.

El Pegaso Comet simbolitza el tomb produït a ENASA per respondre a la competència que plantejava Barreiros:

 

Hi havia uns quants transportistes de la Garrotxa -Espunya, Massegur, Ayats, Mayoral, Batlle, Cros, Badosa i Reixach- que treballaven per Transports Minguet. Així consta en els registres comptables de l'empresa de l'any 1963. La feina principal era el transport d'àrids i de materials de construcció.

L'any 1964 s'emprengué la renovació dels vehicles més vells de la casa. El primer fou el camionet Chevrolet matriculat l'any 1927 i que era coneguda com la petadora.  Fou lliurada al concessionari Auto Record d'Olot, per la compra d'una furgoneta Ebro amb matrícula GI-46075.

L'Àngel Puigvert, que treballà cinc anys a l'empresa, amb la Petadora feia trajectes curts per la Garrotxa. D'Olot cap Sant Joan les Fonts i la Canya, per compte de l'Anònima de Transports SA i Transports Tresserras. També transportava bales de borra i i retalls entre les fàbriques tèxtils de La Canya, Sant Joan les Fonts i Olot. Com era habitual aquells anys, el camionet Chevrolet circulava amb excés del pes permès. Els laterals de la caixa, de fusta bona, es revinclaven prodigiosament com una vaca prenyada. El xofer era un mestre manejant la direcció del vehicle, que requeria de traça.

Poc a poc l'empresa s'especialitzà en el transport gros, de gran tonatge. Amb aquesta finalitat es vengué un dels camions Ebro. Mesos més tard, el Borgward quedà encallat al riu Fluvià i la única solució fou de desmuntar-lo i vendre'n les peces. Fou comprat un camió Barreiros nou amb matrícula GI-49951, de deu tones, per substituir-lo. 

L'any 1965 continuà la renovació de la flota amb l'alienació del Hino, del Ebro amb matrícula GI-37524, del Saurer i del Ford Thames Trader. Fou comprat nou de trinca un Pegaso 1065 Europa de setze tones amb matrícula GI-55524. La renovació incessant de la flota comportà que el 1966 adquirissin el primer Pegaso de tres eixos amb matrícula M-494014 per substituir el Unic.



L'octubre de 1966, aprofitant la bonança econòmica i la càrrega de feina que tenien, Transports Minguet comprà una parcel·la de nou-cents metres quadrats de superfície, edificables, a la carretera de les Tries, a l'entrada d'Olot, destinada a la construcció del nou garatge.

L'abril de 1967, en Domènec Espadalé i Vergés, en Minguet com llur avi, el fill gran del matrimoni de l'Esteve Espadalé i la Rosa Vergés, fou nomenat cap de tràfic de la companyia. En Minguet s'havia incorporat de ben jove en el negoci familiar del transport compaginant aquesta ocupació amb els estudis. A setze anys d'edat féu d'ajudant del conductor del camionet Chevrolet, la Petadora. Als vint-i-tres anys emprengué la conducció d'un camió Ebro. Per aquelles dates s'incorporà a l'empresa en Geroni Subirana i Ros, que comptava la mateixa edat que en Minguet. Quan fou publicat el llibre que us exposem, l'any 1997, el senyor Subirana era el xofer més antic de la casa, el degà dels conductors de la companyia amb trenta anys de servei.

L'any 1967 es comprà, també nou de trinca, un altre Pegaso 1065 Europa amb matrícula GI-70897, un dels millors models que produí ENASA.

El creixement que experimentà Transports Minguet en la segona meitat dels anys 1960 provocà que l'oficina del carrer Serra i Ginesta d'Olot i el magatzem d'exposició de materials de construcció que compartien amb l'Agustin Poncan fossin insuficients. La solució passà per llogar la tardor de 1967 un local a peu de carrer al carrer Lorenzana 25 d'Olot, que havia ocupat el senyor Gaspar Ribas i Serra per reparar-hi electrodomèstics.

El juliol de 1969 la família Espadalé adquirí el cinquanta per cent de Cycosa, empresa productora d'àrids per la construcció. Una decisió estratègica atès que la principal activitat de Transports Minguet eren els àrids i els materials de construcció. En aquell mateix any, i fidel a la política de disposar d'una flota de camions moderna i competitiva, es comprà un altre Pegaso 1065 Europa que disposava de la matrícula GI-81675.

La dècada del 1960 es clogué amb la irrupció de les tractores per arrossegar semiremolcs. I Transports Minguet, sempre atent a les innovacions que es produïen, comprà, a Bilbao, quatre tractores que contribuïren a impulsar l'activitat del transport. Amb la compra de les quatre tractores s'havia renovat completament la flota de camions que hi havia a principis del 1960.



En el proper article abordarem els anys 1970 marcats per la crisi del petroli de 1973.

Transports Lluís Figueras de Palamós (Baix Empordà).

En Lluís Figueras i Barris va néixer a Palamós l'any 1915. El seu pare, fill del poble de Darnius, a l'Alt Empordà, era matalot, un mosso d'hostal i de quadra. Atesa la feina que hi havia a Palamós per l'activitat generada al voltant del port i les indústries del suro, s'hi va establir. La família Figueras va obrir una fonda i casa de menjars al costat de l'antic hotel Trias, que actualment és el restaurant Sant Lluís. 

En Lluís Figueras i Barris va obtenir el permís de conduir vehicles, indistintament turismes, autocars i camions, a setze anys d'edat. Era un carnet únic vigent en la dècada dels anys 1930. Tenia molt interès i afició per la mecànica. Eren els anys de l'arrencada de la motorització al país. En Lluís Figueras enmig de dos companys asseguts al xassís d'un camió Hispano Suiza de l'empresa Catasús i Cia, distribuïdor del carburant que produïa la CAMPSA:



Primerament va treballar de taxista a Barcelona i, retornat a l'Empordà, va comprar un camió suís Saurer, amb motor de benzina, per a transports generals, principalment de Palamós a Barcelona. Quan marxava cap a Barcelona, tenia per costum d'aturar-se a l'hostal cal Coix, al peu de la carretera Nacional II, per prendre un refresc i xerrar amb d'altres transportistes i la família que regentava el negoci. Aquest camió Saurer va tenir-lo després l'empresa Sarfa per a vehicle d'assistència dels autocars que s'avariaven.

Més endavant, el senyor Figueras va obrir un garatge a Palafrugell, per a la reparació d'autos. Avui dia aquell garatge se'n diu el Garatge Central. Es traspassa el garatge de reparació de turismes de Palafrugell i retorna a Palamós, on resideix la seva família, i fa el taxi amb un cotxe Citroen. Aquest Citroen van requisar-li durant la Guerra Civil Espanyola. Acabada la Guerra Civil, no li van tornar pas; va anar a parar a l'Ajuntament de Figueres, la capital de l'Alt Empordà.

En Lluís Figueras Barris va mobilitzar-lo l'exèrcit de la República Espanyola destinant-lo per causa de llurs coneixements mecànics i la possessió del carnet de conduir al parc automobilístic de Palamós. Sort en va tenir d'estar-se prop de la seva família en els tres anys que va durar la Guerra Civil.

Acabada la Guerra Civil Espanyola a Catalunya els primers dies de febrer de 1939, en Lluís Figueras va patir la ferotge i indiscriminada repressió de l'exèrcit feixista sollevat per haver format part de l'exèrcit de la República Espanyola. Juntament amb d'altres soldats de l'exèrcit republicà, van haver d'anar des de Palamós a Barcelona caminant. Quan passava davant de l'hostal de cal Coix, la mestressa el va reconèixer i amb un gest valent, decidit i generós va donar-li una tassa de llet, gest que en Lluís Figueras va agrair-li per sempre més.

Arribat a Barcelona, a en Lluís Figueras van concentrar-lo amb d'altres soldats a la plaça d'Espanya; van obligar-los a pujar en un tren en direcció a Terol, on va ser reclòs en un camp de concentració. A Terol hi havia un oficial franquista que estava enamorat d'un Fiat Balilla que no arrencava pas. L'oficial, que sabia que el senyor Figueras tenia coneixements mecànics, va demanar-li si podia reparar-lo i arrencar el turisme. Ell va complir satisfactòriament l'encàrrec i va arrencar el Fiat Balilla.

Rebuts els preceptius avals des de Palamós que acreditaven una actuació personal correcta d'en Lluís Figueras durant la Guerra Civil, va ser alliberat del camp de concentració. Va retornar a Palamós sense feina i sense béns. La Guerra Civil havia estat molt cruel amb la família Figueras. Per causa d'uns dels bombardeigs de l'aviació italiana sobre Palamós la primavera del 1938, es va esfondrar la casa familiar amb la mort de l'àvia i d'una filla d'en Lluís Figueras, de sis anys d'edat; en Lluís, el seu fill petit nascut l'any 1937 i que tenia nou mesos d'edat, va resultar greument ferit.

Conjuntament amb en Reig, un cunyat d'en Lluís Figueras que era un home de possibles, van comprar a Barcelona un camió GMC que muntava una caixa de fusta per a transports generals. Tenia la matrícula GI-3863.



Cap a l'any 1945, en Lluís Figueras va comprar-li la participació a llur cunyat, en Reig. Va continuar l'activitat del transport pel seu compte. L'any 1946 va comprar un segon camió, un Rochet-Schneider que equipava un motor de benzina. L'empresa girava amb el nom de TRANSPORTS LLUÍS FIGUERAS-PALAMÓS. El garatge era al carrer Emili Joan 12 de Palamós. Fotografia del primer Rochet-Schneider amb matrícula B-29409:




Atès que en la immediata postguerra hi havia molt poca activitat econòmica i molta misèria, TRANSPORTS LLUÍS FIGUERAS feia transports generals: suro, ciment i materials de construcció, molt demandats aquells anys per reconstruir els danys i estralls causats en la Guerra Civil. Aquests dos camions els conduïen indistintament en Lluís Figueras i Barris i l'Antoni Planelles, que més tard, quan va plegar dels camions, va ser taxista.

L'any 1948 va comprar un tercer camió, un altre Rochet Schneider també equipat amb un motor de benzina. El GMC i el segon Rochet-Schneider fotografiats a Palamós l'estiu de l'any 1949:

 

Dos altres retrats d'aquests dos camions:





Principalment, amb el GMC i els Rochet-Schneider feien la línia de recaderia de Palamós fins a Figueres. Tocaven molt el transport de ciment, vi i oli. Carregaven sacs de jute de ciment que produïa l'empresa CEMENTOS Y TALCOS CUSÍ SA de Figueres i els duien fins a Palamós. De Figueres també baixaven oli d'oliva i vi. A Palamós hi havia una indústria important que fabricava sacs de jute.

Una de les especialitats d'en Lluís Figueras i Barris era la descàrrega de bocois de sis-cents litres. Els baixa ell sol proveït d'una corda. Es requeria gran habilitat i coneixement per a executar aquesta labor. Per aquesta raó transportaven bocois de vi des de Figueres fins a Palamós.

De Palamós cap a Figueres transportaven nitrat amònic, un adob per la terra que repartien a la capital de la comarca, Figueres, i a d'altres pobles de l'Alt Empordà. Portaven els sacs de nitrat amònic, els descarregaven de la caixa del camió i els estibaven en l'espai assignat. Els sacs, que pesaven vint-i-set quilos, els carregaven i descarregaven a mà i traginaven damunt l'esquena.
 
En Lluís Figueras era un mecànic excel·lent. En una ocasió marxava cap a Cadaqués per la carretera i va trencar una biela del motor. Va desmuntar la biela trencada i va anar a Palamós per recollir-ne una altre. Va emprendre el camí on hi havia el camió i allà mateix, en un cantó de la carretera, va reparar la pana. També era un artista de l'embragatge i del canvi de marxes. Per aprofitar la poca potència que rendia el motor canviava en el moment precís i exacte la marxa requerida, aprofitant l'escassa potència del motor per superar les costes de les carreteres. Es tractava d'evitar que el motor s'ofegués a la pujada i calgués sortir a corre cuita de la cabina per falcar la roda.

Els diumenges en Lluís Figueras els dedicava al manteniment i repàs dels camions. Una de les labors era adobar els pneumàtics de les rodes amb pedaços de goma clavats amb claus. També calia repassar les molles i tota la mecànica.

L'any 1955, complerts els divuit anys, en Lluís Figueras i Gombau es va treure el carnet de conduir i comença a conduir els camions de la família. Havia treballat d'aprenent de mecànic a can Briera, un taller d'anomenada de Palamós. Atesos els coneixements mecànics del pare i del fill, van modificar completament el camió GMC. El xassís, reforçat perquè era per un camió petit destinat a càrregues lleugeres, era l'original del GMC; l'eix davanter procedia d'un camió rus 3hc Katiuska; el diferencial era d'un Dodge; el canvi de marxes procedia d'un Ford de vuit cilindres que més endavant va ser substituït per un GMC que tenia la marxa directa; la caixa de la direcció era d'un altre GMC; se li va instal·lar frens amb servo. Moltes d'aquestes peces procedien de desballestaments de Barcelona.

L'any 1958 l'empresa Carrosseries Auto Ampurdan de Figueres va construir-li una cabina artesanal basada en el Pegaso Z-207. Aquesta cabina era un treball completament artesanal amb la xapa acanalada feta manualment. Dues fotografies del GMC amb la cabina Pegaso estrenada:






L'any 1960 van muntar-li al GMC un motor dièsel Barreiros de sis cilindres. El GMC amb la cabina Pegaso i el segon Rochet-Schneider al garatge del carrer Emili Joan 12, de Palamós:



Cap a l'any 1960 es van donar de baixa els dos camions Rochet-Schneider i es va continuar el transport amb el GMC. Estat que presentava la carretera Nacional II l'any 1962 en el tram de Tordera, just a la partió de les províncies de Barcelona i Girona:



Alguns cops també havien fet a viatges cap a Barcelona carregats de sacs de jute plens de ciment que carregaven a l'empresa CEMENTOS Y TALCOS CUSÍ SL. Des de Figueres fins a Barcelona per la Nacional II avall. De tornada, s'arribaven fins a la fàbrica de ciment que l'empresa Sansón tenia a  Vallcarca, entre Castelldefels i Sitges, enmig del massís del Garraf, per carregar ciment portland cap a Figueres altre cop per la Nacional II amunt. Aquest ciment portland el lliuraven a Ciments Batlle, de Figueres, representant i distribuïdor del ciment portland fabricat per Sansón a la comarca de l'Alt Empordà. La carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell, en el tram del poble de Vallcarca, l'any 1964, en un viatge de tornada carregat de sacs portland de la fàbrica Sansón:




El GMC accidentat a la carretera de Riumors, un poble de la plana empordanesa. Per causa de l'estretor de la carretera i amb l'ànim de facilitar el pas d'un altre camió que circulava en sentit contrari, en Lluís Figueras i Gombau va arrambar-lo amb tan mala sort que va lliscar per la cuneta. Per sortir del canal, van haver de descarregar manualment els sacs que havien carregat unes hores abans. Amb l'ajut d'un tractor, el van remolcar fins a la carretera. Aleshores, van carregar els sacs apilonats al camp i cap a casa. Arribat a casa i malgrat l'esforç físic de la càrrega i descàrrega del camió, en Lluís va tenir encara temps d'anar a ballar amb la noia amb qui festejava i amb la qual es casaria.



Un camió Leyland Comet amb matrícula de Múrcia fotografiat per en Lluís Figueras i Gombau a Palamós:



L'any 1980 amb la jubilació d'en Lluís Figueras i Barris per haver complert els seixanta cinc anys d'edat, es va tancar l'empresa de transports familiars. Sempre s'havia dedicat al servei de recaderia entre Palamós i Figueres transportant ciment, vi i oli. Ocasionalment, també havien realitzat transports cap a Barcelona. Quan van plegar, aquesta línia de Palamós a Figueres va cobrir-la un altre recader de Palafrugell, Transports Reches.

Amb el tancament de l'empresa es va desballestar el GMC matriculat a les acaballes dels anys 1920 i que se li havia muntat una cabina construïda per l'empresa Carrosseries Auto Ampurdan SL de Figueres, una còpia artesanal del Pegaso Z-207 Barajas, considerat aquells anys un camió molt modern. De dreta a esquerra: en Miquel Patinyo Bartomeu, en Lluís Figueras i Gombau i en Joan Brugués i Prat:



Agraïm al senyor Figueras l'explicació sobre la història de la companyia familiar de transports que permet de reconstruir, poc a poc, la història d'aquest sector al nostre país, amb especial èmfasi en els seus veritables protagonistes: les persones.

Els camions Hispano Suiza de l'empresa Catasús & CIA de la delegació de Girona: records d'en Martirià Brugada del Terri.

En Martirià Brugada i del Terri, de motiu en Tià, va néixer a l’Horta, una rica masia envoltada de camps plans, avui dia completament urbanitzats, de Sarrià de Ter, un municipi a tocar de la ciutat de Girona, el 26 de juny de 1931. La seva família eren els masovers de l’Horta.

A catorze anys d’edat va entrar de mecànic de bicicletes a Can Joan Ciurana de Girona. En Joan Ciurana més endavant seria el representant de les motos Lube. En aquest taller en Martirià Brugada va fer el primer aprenentatge de mecànica.

Un any més tard, quan en tenia quinze, va treballar de mecànic al Garatge Codina de l’avinguda Jaume I número 62 de Girona. Can Codina reparaven vehicles de tota classe i també els camions Hispano Suiza amb cisternes de l’empresa Catasús & Cia, distribuïdor oficial dels carburants i olis que comercialitzava l’empresa estatal CAMPSA (Companyia Arrendatària del Monopoli de Petrolis SA) a Barcelona, les comarques gironines, Vic, Manresa i La Cerdanya. El Garatge Codina seria més endavant representant de les motos Lambretta i Bultaco.

Un cosí germà d’en Martirià Brugada, en Josep Casals Brugada, un mecànic excel·lent que treballava al Garatge Codina on reparava els camions Hispano Suiza de Can Catasús, es va establir pel seu compte obrint un taller al carrer Figuerola de Girona. En Martirià, a disset anys d’edat, va entrar a treballar amb el seu cosí germà. Aleshores ja tenia uns bons coneixements de mecànica.

Amb en Josep Casals, en Martirià Brugada s’hi va estar des dels disset anys fins als vint anys, quan va haver d’anar a complir el servei militar obligatori. Una miserable pèrdua de temps en uns anys, els de la joventut, absolutament preciosos. En aquells anys, el servei militar tenia una durada de divuit mesos. 

Els tres primers mesos del servei militar va ser destinat a un garatge ubicat a l’avinguda Icària de Barcelona on reparaven i mantenien els vehicles de l’exèrcit. La resta del servei militar va ser destinat a l’edifici de l’antic Garatge Callicó de l’avinguda Jaume I de Girona, on havien reparat vehicles, aleshores convertit en el taller de reparació i manteniment dels vehicles de l’exèrcit espanyol. En aquell espai actualment s’aixeca la delegació del Banc d’Espanya a Girona.

Al servei militar, on en Martirià Brugada reparava els vehicles de l’exèrcit, va obtenir el permís de conduir camions. Allà va conduir un camió militar Ford Maria de O. El primer dels molts camions que conduiria durant la seva vida. 

L’any 1953, llicenciat del servei militar, a vint-i-dos anys d’edat, va entrar a treballar a l’empresa Catasús & Cia, una important empresa distribuïdora dels carburants i olis de CAMPSA a les comarques gironines, i també a Barcelona, Osona i el Bages. Per la distribució de carburant per les comarques gironines, Catasús & Cia disposava d’una flota de deu camions Hispano Suiza carrossats amb unes cisternes que tancaven en un garatge de la ronda de Ferran Puig de Girona. 

  
En Martirià Brugada, dotat d’una memòria excepcional, recorda tots els xofers que conduïen els deu camions Hispano Suiza que Catasús & Cia tenia per distribuir el carburant per les comarques de Girona: 

-          HS número 58, amb cisterna, que conduïa en Narcís Esteve.

-          HS número 55, amb cisterna, que conduïa en Lluís Sabater.

-          HS número 59, amb cisterna, que conduïa l’Esteve Mató.

-          HS número 61, amb cisterna, que conduïa en Colomines.

-          HS número 62, amb cisterna, que conduïa en Josep Torrent.

-          HS número 63, amb cisterna, que conduïa en Joan Bufill.

-          HS número 64, amb cisterna, que conduïa en Ramon Puig.

-          HS número 54, amb cisterna, que conduïa en Martirià Brugada.

-          HS número 93, amb cisterna, que conduïa l’Enrique Vicente.

-      HS número 77, amb plataforma i alces per traginar bidons, que conduïa en Joan Batlle  Canyelles.

El camió Hispano Suiza número 62, de Catasús & Cia, amb la cabina original de fàbrica,  que muntava una lona al cim i als costats:

L’Hispano Suiza número 64 amb una cabina renovada:

        

Dibuix encarregat pel senyor Martirià Brugada del camió Hispano Suiza 61, que reprodueix una fotografia:

Els diumenges pel matí, els conductors d'aquests camions Hispano Suiza tenien per costum de netejar i engreixar els camions assignats. La conservació d’aquests vehicles, que circulaven per aquelles carreteres deplorables, exigia un meticulós manteniment per evitar més panes de les indispensables. La direcció era igualment repassada i engreixada.

Un cop a l’any, els amos de Catasús & Cia, don José Maria i el seu fill don Francisco, visitaven les instal·lacions de Girona i el garatge amb els camions aparcats. Aleshores sí que els vehicles lluïen nets com una patena. Seguint les instruccions del senyor Francesc Pla, el cap de l’oficina i del garatge, una bellíssima persona, els conductors dels camions s’escarrassaven en deixar-los immaculats.

Aquests camions Hispano Suiza estaven equipats amb uns motors de benzina. Les reparacions i manteniment anava a càrrec d’en Josep Casals. Muntaven unes cisternes de cinc mil litres de capacitat dividits en tres departaments separats, dos de dos mil litres, i un de mil litres. Distribuïen els carburants de CAMPSA per tots els pobles de les comarques gironines, incloent-hi Camprodon, a la comarca del Ripollès. La ciutat de Ripoll i la comarca de La Cerdanya se n’encarregava la delegació de Catasús & Cia de Vic, atesa llur proximitat geogràfica i la carretera existent que flanquejava el curs natural dels rius Ter i Freser.

Catasús & Cia distribuïa els carburants de CAMPSA als sortidors de benzina escampats arreu de les comarques gironines –en aquells anys se'n deien els “postes”- i serveis per industries, hospitals i equipaments de tota classe.

En Martirià Brugada conserva força records, anècdotes i vivències a bord del camió Hispano Suiza número 54 en llurs viatges de traginar fuel amunt i avall dels pobles i ciutats de les comarques gironines. Quan enfilava amb l’Hispano Suiza l’antiga carretera que anguileja el coll de Capsacosta, que comunica Sant Salvador de Bianya amb Sant Pau de Seguries, una via fressada pels romans, amb la cisterna plena a vessar, havia de transitar amb marxes molt curtes i una punta de gas perquè no s’assequés la dida, un aparell que alimentava el carburador de benzina. La dida, com la paraula ho expressa, donava de mamar el carburador amb la benzina acumulada al tanc.

La direcció dels Hispano Suiza era molt bona en el seu temps, tenint en compte com eren les direccions dels vehicles i l’estat de les carreteres d’aquells anys, sense gaire trencament dels pivots. S’explica que la solidesa de la direcció dels vehicles Hispano Suiza tenia un motiu reial. Un cop que anava el Rei Alfons XIII cap a Peralada amb llur auto Hispano Suiza, va patir el trencament del pivot de la direcció. Els responsables de la empresa van fer mans i mànigues reforçant la direcció perquè no es repetissin incidents d'aquesta mena que podien afectar els distingits usuaris dels autos Hispano Suiza. 

Els diferencials d’aquells camions Hispano Suiza roncaven atès que no estaven pas sincronitzats. El magneto per engegar el vehicle era un regulador al volant. D’aquesta manera, els camions Hispano Suiza arrencaven amb el magneto i la bateria es reservava per les llums. A l’hivern, quan feia molt de fred, hi havia unes aixetes sobre el bloc del motor per realitzar unes purgues o aspiracions i engegar-lo. En Martirià Brugada sempre duia a la cabina de l’Hispano Suiza una bona manta, menjar i vi per si patia una pana i havia de fer nit i guardar el camió espatllat enmig de la carretera.
  

Les cisternes que muntaven els camions Hispano Suiza estaven reblades amb cargols, no pas soldades. L'any 1956, un cop en desús aquests camions, algunes de les cisternes va comprar-les l’empresa constructora Agustí Masoliver (AMSA), de Banyoles, especialitzada en l’execució d’obres públiques, principalment carreteres, per acoblar-les a camions de l’AMSA i regar les obres.

Una d’aquestes cisternes de Can Catasús adquirida per l’empresa Agustí Masoliver SA (AMSA) posteriorment va comprar-la l’Enric Vàzquez i Cairol, fundador dels bolquets EVAC de Girona, per muntar-la en un camió Hispano Suiza que està restaurant. 

Quan progressivament van anar retirant els camions Hispano Suiza, Can Catasús l'any 1957 va comprar uns camions Ford K que equipaven uns motors dièsel Hércules anglesos que provocaven molta fumera. Amb el temps, els motors Hércules van ser substituïts per motors dièsel Ebro, fabricats per Motor Ibérica SA, i Barreiros. També van comprar uns camions anglesos Commer, dotats de motors de benzina. En Martirià Brugada al costat del Ford K que conduïa:

El camió Hispano Suiza número 64, que havia conduït en Ramon Puig, va comprar-lo en Josep Casals i Brugada, en Pitu per motiu, per transformar-lo en una grua per arrossegar vehicles espatllats. La grua va construir-la el propi Josep Casals, qui també va muntar-li un motor dièsel Barreiros i un diferencial Timken. Més endavant va canviar-li la cabina. A finals dels cinquanta i principis dels anys 1960, en Josep Casals se’n va fer un fart de canviar motors de benzina de camions de Girona per motors dièsel Barreiros, molt més econòmics de manteniment. Un dels millors mecànics del taller d’en Josep Casals era un Rabaseda.

Dels Ford K, en Martirià Brugada recorda que trencaven amb freqüència els pivots de la direcció i es deslligava la roda de l’eix davanter. D’aquestes panes, en va patir dues el Sr. Brugada, l’una a l’entrada de Llançà i l’altre a la carretera d’Osor fins a Sant Hilari Sacalm. En Martirià Brugada va estar-se tota la nit dins la cabina del Ford K, acotxat amb una manta, esperant que passés un vehicle qualsevol a la carretera de Sant Hilari Sacalm. Quan apareixia un vehicle, l’aturava i li donava al conductor una nota on especificava la pana patida i el lloc exacte, perquè la deixés al primer sortidor de benzina que trobés. El sortidor de benzina avisava per telèfon al garatge de Catasús & Cia a Girona, que ordenava a en Josep Casals que hi acudís amb les eines adients per reparar el camió allà mateix. 

A finals de la dècada dels anys 1950 van arribar els primers Pegaso, el 140, que muntava un motor dièsel molt fiable. Els Pegaso 140, carrossats amb unes cisternes de deu mil litres dividida en cinc departaments, anaven molt bé. Tenien el volant a la dreta i fre d’aire. Posteriorment, ja als anys 1960 s’engrandiria la flota amb els camions Pegaso 165, amb direcció assistida per aire, una gran comoditat pel xofer.

El primer cotxe que va tenir en Martirià Brugada, un Biscuter, el va comprar de segona mà. Aquest vehicle no tenia pas marxa enrere. L’usava per desplaçar-se de casa fins al garatge on Catasús & Cia tancava els camions. Abans del Biscuter, per anar i tornar de la feina, en Martirià Brugada havia tingut una moto Guzzi. En el Biscuter, el senyor Brugada cada dia hi duia el cistell de vímet quadrat amb la vianda i el vi atès que aleshores els treballadors es portaven el menjar de casa sense entaular-se a la fonda, com s’estila avui dia. 

Catasús & Cia va comprar camions Pegaso 1062 i 1063, amb els dos eixos davanters direccionals, i que muntaven unes cisternes de major capacitat. També van disposar de Pegasos 1066, de quatre eixos, un camió de gran volum que impressionava en aquelles carreteres estretes i serpentejants, i dels Pegasos 2011, les primeres tractores que arrossegaven cisternes. 

             
Són els anys del creixement econòmic que arrenca el 1959 i es consolida durant tota la dècada del 1960 amb un augment molt important de la demanda de carburant i la necessitat de disposar de camions amb cisternes amb més capacitat de càrrega. En Martirià Brugada baixava tot sovint a Barcelona a carregar carburants de CAMPSA. L’any 1965 conduïa un Pegaso 1062, de tres eixos, que anava a carregar carburant a Barcelona. I l'any 1968 conduïa aquest Pegaso 1066, el camió que tenia assignat quan va plegar de Can Catasús l’any 1970:

Un Barreiros Super Azor, de dos eixos, amb plataforma i laterals que l’empresa Catasús & Cia tenia a la delegació de Girona per repartir bidons d’oli. Aquest camió sempre el conduïa el darrer xofer contractat per l’empresa. En Martirià Brugada també l’havia conduït quan no disposava del Pegaso 1066 assignat per causa d'una pana o del preceptiu manteniment. El representant de Barreiros a Girona era en Josep Puig, de l’empresa DIMASA, amb un concessionari a la carretera de Santa Eugènia: 

Als anys 1960 can Catasús tenia una curiosa política de compra dels camions. Tots els camions que muntaven cisternes eren Pegasos i tots els camions amb plataforma i laterals per portar bidons eren Barreiros.

L’any 1967, en Martirià Brugada va obrir un taller de reparació de tota mena de vehicles a Sarrià de Ter, el Garatge Autopista, i per les tardes conduïa el camió Pegaso 1066 de Catasús & Cia. L’any 1970 va plegar definitivament de conduir camions i va dedicar-se plenament en el seu taller mecànic. Va jubilar-se als setanta anys d’edat, treballant en la mateixa activitat que havia encetat quan tenia catorze anys d’edat reparant bicicletes a Can Joan Ciurana de Girona.

Per donar un servei complert als clients del taller Garatge Autopista, va comprar ja usat un camió Ebro B45 amb una grua per remolcar vehicles que s'havia construït l’empresa Grues Pallí, de Girona, per treballar en l’ampliació del moll de Palamós.

Després de l’Ebro B-45 en Martirià Brugada va comprar un camió Avia amb plataforma per transportar vehicles espatllats. Va ser el primer de Girona i va comprar-lo, ja usat, a en Pere Juncà, desballestador de Sant Climent de Peralta i soci del Garatge Jaume I de Figueres. Aquest taller havia tingut un camionet Nazar B, amb matrícula GI-46310, dotat amb una grua per remolcar vehicles: 

Més endavant, en Martirià Brugada va tenir fins a sis grues per remolcar vehicles en pana. Aquestes grues va vendre-les a Grues Viñolas, de Vidreres. El Garatge Autopista de Sarrià de Ter avui dia és un concessionari oficial de la casa Citroen. També disposen d’un departament de compravenda de cotxes clàssics com aquest Citroen dos cavalls, de la primera època, matriculat cap a l’any 1956, perfectament restaurat: 

 
L’empresa Catasús & Cia va ser comprada per l’empresa TRADISA, de Barcelona. TRADISA va continuar la distribuició dels carburants i olis de CAMPSA amb l’empresa GIROGAS SA, de Fornells de la Selva. Un Pegaso de GIROGAS SA:

   

Aquest bloc vol agrair la informació i fotografies que il·lustren aquest article, d’un notable valor històric, al senyor Martirià Brugada i del Terri. Aquest agraïment és extensiu al senyor Joan Mercader en llur recerca dels protagonistes de la història del transport al nostre país. També cal agrair les aportacions dels senyors Joan Brugués i Prat i Pere Liu i Vila. En Martirià Brugada recorda perfectament al senyor Agustí Brugués, pare d’en Joan, que havia estat abans de la guerra civil propietari d'un sortidor de benzina a Besalú, concretament a la carretera general de Girona a Olot, que girava sota el nom comercial de Petroleos Porto Pi. El carrer Empalme de Besalú, on confluïen les carreteres d'Olot, Girona i Figueres, amb els dos sortidors, a l'esquerra, el de Petroleos Porto Pi, i el de la dreta de la Campsa: