La línia de tren de Lleida fins a La Pobla de Segur té el
seu origen en l’acord signat l’any 1885 entre els governs espanyol i francès per
executar un via fèrria transfronterera que enllacés Lleida amb Sent Gironç, de conformitat amb
un projecte aprovat l’any 1879 que contemplava l’execució d’un túnel en les entranyes del port
de Salau, que comunica la comarca del Pallars Sobirà amb l’Arieja.
Pel cantó espanyol, les obres del tram comprès entre Lleida
i Balaguer, capital de la comarca de La Noguera, es van iniciar l’any 1907.
Aquest tram es va inaugurar l’any 1924. Les obres d’execució del tram de Balaguer
a Tremp, que discorre per Sant Llorenç de Montgai, Santa Linya, Àger, el
congost de Terradets, Cellers i Palau de Noguera, van alentir-se per causa de les
prioritats del període republicà i la Guerra Civil Espanyola.
L’any 1941 RENFE n’assumeix la construcció dels trams de la
línia pendent. Una
de les causes principals
de l’execució d’aquesta línia fèrria va ser l’interès d’ENHER de
garantir-se el
proveïment de la maquinària i materials que havia de menester per la
construcció de les obres del riu Noguera Ribagorçana en el tram que
discorria
per les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i La Noguera.
Aquestes obres hidràuliques, encomanades a ENHER i iniciades l’any 1946, havien de garantir el subministrament d’energia elèctrica i resoldre les greus restriccions i talls del subministrament que danyaven greument l’activitat productiva i causaven incomoditats a les famílies. En aquells anys de la postguerra el dèficit dels mitjans de transport per carretera era un greu problema de difícil solució: molt pocs vehicles, poc carburant i unes carreteres molt deficients. Tenir a l’abast una línia de tren suposava un gran avantatge.
Aquestes obres hidràuliques, encomanades a ENHER i iniciades l’any 1946, havien de garantir el subministrament d’energia elèctrica i resoldre les greus restriccions i talls del subministrament que danyaven greument l’activitat productiva i causaven incomoditats a les famílies. En aquells anys de la postguerra el dèficit dels mitjans de transport per carretera era un greu problema de difícil solució: molt pocs vehicles, poc carburant i unes carreteres molt deficients. Tenir a l’abast una línia de tren suposava un gran avantatge.
L’any 1949 es va inaugurar el tram de Balaguer a Cellers, el
més abrupte i muntanyós l’execució del qual presentava més dificultats. Aquestes dificultats orogràfiques van ser superades
amb la construcció de túnels, viaductes i ponts. També és el tram més bell atès
que passa per paratges de gran bellesa: flanqueja l’embassament de Camarasa i
anguileja pel congost de Terradets.
L’any 1950 aquesta línia de tren arriba fins a Tremp, la
capital del Pallars Jussà. I un any més tard, a La Pobla de Segur. Aquí s’acaba aquesta línia fèrria. El tram
fins a Sort, la capital del Pallars Sobirà, no es va executar mai. Al llarg de
la dècada del 1950, aquesta línia va transportar principalment el ciment que
ENHER produïa a la fàbrica de Xerallo, fustes que s’extreien dels boscos del
Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça i soldats i material assignat al campament militar de
Talarn.
En la dècada del 1960, l’activitat del tren va minvar
considerablement per causa, en part, de la davallada de l’activitat
constructora d’ENHER a l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i La Noguera. ENHER
ha estat indissociablement lligada a la història del tren. En va impulsar la
construcció de la línia i va causar-ne la seva decadència.
Aquesta vinculació entre la línia del tren de Lleida a La Pobla
de Segur i ENHER es reflecteix en el quaderns fotogràfics de l’empresa que
contenen les fotografies de la inauguració del tram d’aquesta línia fèrria
entre Balaguer i Cellers, tot just superat el congost de Terradets, i que tenia
les següents estacions: Gerb, Sant Llorenç de Montgai, Vilanova de la Sal,
Santa Linya i Àger.
La inauguració d'aquest tram es va escaure enmig d’una festa d’exaltació
a la dictadura del general Franco i en una data significada, el 19 de juliol de
1949, just tretze anys després de l’alçament militar contra el govern de la
República.
Fotografies seleccionades d’aquest esdeveniment, amb les autoritats, els veïns i l'escenografia franquista. Les primeres fotografies corresponen a l'entrada a l'estació d'Àger amb els seus molls:
Vagons circulant per aquesta línia que s'estava enllestint:
Fotografies seleccionades d’aquest esdeveniment, amb les autoritats, els veïns i l'escenografia franquista. Les primeres fotografies corresponen a l'entrada a l'estació d'Àger amb els seus molls:
Vagons circulant per aquesta línia que s'estava enllestint:
Celebració de l'arribada del tren a l'estació de tren de Cellers-Llimiana el 19 de juliol de 1949, amb les autoritats del règim còmodament arribades amb els seus luxosos autos nord-americans:
La coreografia franquista, imprescindible en aquesta mena d'actes:
Amb la política endegada pel govern espanyol, a principis dels anys 1980, de tancament de les línies de tren altament deficitàries, aquesta línia estava condemnada a desaparèixer. L'oposició del territori va ser ferotge. Finalment, l'any 2005 el govern espanyol va traspassar-la a la Generalitat de Catalunya, la qual ha executat millores per a assegurar-ne el seu manteniment i contribuir a ampliar l'oferta turística que avui dia ofereixen les terres de Lleida tot l'any. La seva gestió està encomanada a l'empresa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada