A la segona meitat del segle XIX es van inaugurar quatre línies fèrries de trens de via estreta que enllaçaven Girona, la capital, amb Olot, Banyoles, Sant Feliu de Guíxols i Palamós. Aquests trens, coneguts amb el nom de carrilets, van ser molt populars a la primera meitat del segle XX. Eren trens mixtos que arrossegaven vagons destinats per passatgers i de càrrega. El poc manteniment i la competència de les línies regulars de viatgers per carretera i dels transports de mercaderies en camions van causar el seu tancament en la dècada del 1950 i 1960.
El tren de Girona fins a Olot, tancat l'any 1969, passava per Salt, Bescanó, Bonmatí, Anglès, La Cellera del Ter, El Pasteral, Les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols i les Preses. El carrilet de Girona a Sant Feliu de Guíxols, també tancat el 1969, discorria per Quart, Llambilles, Cassà de la Selva, Llagostera, Font Picant, Santa Cristina, Castell d'Aro i S'Agaró.
Les línies de Girona a Palamós i Banyoles, tancades l'any 1956, sortien de Girona i al barri del Pont Major es bifurcaven: la de Banyoles, coneguda com el tren pinxo, passava per Sarrià de Ter, Cornellà de Terri i Mata; i la de Palamós, discorria per Campdorà, Celrà, Bordils, Sant Joan de Mollet, Flaçà, La Pera-Púbol-Rupià, Corçà, La Bisbal d'Empordà, Vullpellac, Sant Climent de Peralta, Torrent, Llofriu, Palafrugell, Mont-Ras i Vall-llogrega.
Cal afegir-hi el cremallera de Núria, a la comarca del Ripollès, inaugurat a finals de l'any 1930, un camí de ferro d'alta muntanya que connectava Ribes de Freser, un acreditat lloc d'estiueig amb balnearis per a prendre les aigües, amb el santuari de Núria passant per Queralbs. El cremallera avui dia forma part de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Una de les causes de la construcció d'aquests trenets de via estreta, d'iniciativa i capital privat, era la necessitat dels industrials de poder transportistes les mercaderies que produïen. Procuraven de pal·liar la deficient xarxa de carreteres de Catalunya en el segle XIX. Els industrials tèxtils d'Olot, Anglès i Bonmatí necessitaven garantir el proveïment de matèria primera i transportar el producte acabat; i els productors de taps de suro de Palamós, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i Cassà de la Selva havien de transportar el producte elaborat.
Espanya, un país completament empobrit i decadent incapaç d'incorporar-se als progressos de la resta de països europeus més moderns -la il·lustració, la separació de poders, el liberalisme econòmic, la revolució industrial- perdia les darreres colònies d'ultramar i, per causa d'una administració pública corrupta i ineficaç, disposava de poques carreteres i les que s'havien construït, a imatge de la centralista i jacobina França, disposaven d'una estructura radial que gravitava sobre Madrid.
La planificació de camins entorn de Madrid va ser impulsada pels Borbons d'ençà del 1705. I s'ha mantingut fins els nostres dies amb un menyspreu absolut de criteris de rendibilitat econòmica i racionalitat en les comunicacions, ja contemplats pels romans quan van executar les vies i calçades i que va mantenir-se fins a la dinastia dels Àustries. Els criteris de planificació de les infraestructures a Espanya, basada en criteris estrictament polítics, i la visió històrica de la planificació de carreteres, està admirablement tractat en el llibre del catedràtic Germà Bel Espanya, Capital París.
El primer tram del carrilet o tren petit -per comparació amb el tren gros de Girona a Figueres- que enllaçava Girona amb Palamós es va inaugurar l'any 1887. La línia va arribar a Girona l'any 1921. Amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, el tren va ser col·lectivitzat. L'any 1938 va produir-se un accident terrible quan el carrilet va xocar amb un camió cisterna ple de combustible provocant un incendi que va afectar el tren i el camió i que va causar quinze morts.
Acabada la Guerra Civil Espanyola, el 1 d'abril de 1939, les instal·lacions i material del carrilet de Palamós estaven completament devastats. En els tres anys de conflicte bèl·lic no s'havia pas renovat les instal·lacions i la maquinària, les quals, havien patit els bombardeigs de l'aviació feixista i voladures de l'exèrcit republicà en llur retirada l'hivern del 1939. Per aquest motiu va ser incorporat a l'organisme públic Explotació de Ferrocarrils per l'Estat (EFE), que, l'any 1941, amb la creació de RENFE (Xarxa Nacional dels Ferrocarrils Espanyols) va centrar el seu àmbit d'actuació en els trens de via estreta.
Executades les obres necessàries, el carrilet de Girona a Palamós va tornar a funcionar el 24 de juny de 1942. I la línia de Girona a Banyoles va reiniciar el servei l'any 1945. Déu n'hi do del temps que van trigar en tornar a prestar el servei. Més de tres anys pel tren petit de Palamós i sis anys pel carrilet de Banyoles.
En l'arxiu del senyor Vert es conserven les fotografies del transport d'uns vagons nous per viatgers del tren petit de Palamós a Girona. La carrosseria d'aquests vagons va construir-les el senyor Vert en el seu taller del carrer Figueres de Torroella de Montgrí. Fotografies dels vagons per a passatgers del tren petit de Palamós construïdes per Carrosseries Vert:
En l'arxiu del senyor Vert es conserven les fotografies del transport d'uns vagons nous per viatgers del tren petit de Palamós a Girona. La carrosseria d'aquests vagons va construir-les el senyor Vert en el seu taller del carrer Figueres de Torroella de Montgrí. Fotografies dels vagons per a passatgers del tren petit de Palamós construïdes per Carrosseries Vert:
Interior d'aquest vagó per a passatgers:
En el transport d'aquests vagons van participar-hi dos transportistes de la comarca del Baix Empordà. L'un, TRANSPORTS JOSEP BALAGUER de La Bisbal d'Empordà, va transportar un vagó amb un camió Ford equipat amb un motor de benzina de de vuit cilindres en V:
Casualment, el primer transport que va realitzar aquest Ford va ser el vagó que carregava des del taller de Carrosseries Vert, a Torroella de Montgrí, fins a les instal·lacions del carrilet. L'empresa TRANSPORTS BALAGUER va ser fundada per en Josep Balaguer a principis dels anys 1930 amb la compra d'un camió per a transports generals. Atès que el negoci del transport rutllava prou bé s'hi va incorporar llur germà Vicenç.
Poc a poc, per atendre els transports sol·licitats en Josep i en Vicenç Balaguer van comprar més camions. El juliol de 1936, quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, Transports Balaguer tenia 3 camions GMC i dos camions Ford, que els hi foren requisats pel Comitè local. Sort en van tenir que aquests cinc camions van ser abandonats per l'exèrcit republicà en llur retirada cap a la frontera els mesos de gener i febrer de 1939, sent recuperats per la família Balaguer. No va creuar pas la frontera.
Cap a l'any 1940, es va autoritzar per l'Estat la importació des d'Alemanya d'uns camions Ford que muntaven uns motors de benzina de vuit cilindres que consumia trenta litres als cent quilòmetres. Els germans Balaguer se'ls hi va adjudicar pel ministeri un d'aquests camions Ford, retratar amb un dels vagons del tren petit de Palamós.
L'altre transportista que va transportar també vagons per a passatgers construïts per en Josep Vert va ser la família Esquena de Torroella de Montgrí. Propietaris de la farinera de Torroella, tenien un camió Ford amb un gasogen per al repartiment dels sacs de farina. En la dècada dels anys 1940, que hi havia molt pocs camions, feien transports generals amb el Ford. En aquesta ocasió, la càrrega era singular:
Agraïm al senyor Miquel Graells la informació sobre la construcció d'aquests vagons de fusta del carrilet de Palamós a càrrec del senyor Vert. Ell recorda de ben petit com els construïen aquests vagons a Torroella de Montgrí.
Poc a poc, per atendre els transports sol·licitats en Josep i en Vicenç Balaguer van comprar més camions. El juliol de 1936, quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, Transports Balaguer tenia 3 camions GMC i dos camions Ford, que els hi foren requisats pel Comitè local. Sort en van tenir que aquests cinc camions van ser abandonats per l'exèrcit republicà en llur retirada cap a la frontera els mesos de gener i febrer de 1939, sent recuperats per la família Balaguer. No va creuar pas la frontera.
Cap a l'any 1940, es va autoritzar per l'Estat la importació des d'Alemanya d'uns camions Ford que muntaven uns motors de benzina de vuit cilindres que consumia trenta litres als cent quilòmetres. Els germans Balaguer se'ls hi va adjudicar pel ministeri un d'aquests camions Ford, retratar amb un dels vagons del tren petit de Palamós.
L'altre transportista que va transportar també vagons per a passatgers construïts per en Josep Vert va ser la família Esquena de Torroella de Montgrí. Propietaris de la farinera de Torroella, tenien un camió Ford amb un gasogen per al repartiment dels sacs de farina. En la dècada dels anys 1940, que hi havia molt pocs camions, feien transports generals amb el Ford. En aquesta ocasió, la càrrega era singular:
Agraïm al senyor Miquel Graells la informació sobre la construcció d'aquests vagons de fusta del carrilet de Palamós a càrrec del senyor Vert. Ell recorda de ben petit com els construïen aquests vagons a Torroella de Montgrí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada