L’Empresa Nacional Siderúrgica SA
(ENSIDESA), també propietat de l’Institut Nacional d’Indústria (INI), un dels bunyols més grossos i ruïnosos que el règim franquista va crear i va llegar al règim constitucional espanyol del 1978, va aixecar a Avilés
una gran siderúrgica dotada d’uns alts forns amb capacitat per produïr la major part de l'acer i ferro que precisava el mercat
espanyol en aquells anys, la dècada del 1960, d’un fort creixement econòmic. El
primer alt forn va entrar en funcionament l’any 1957.
En els quaderns fotogràfics que la Fundació Endesa conserva sobre l’activitat industrial de l’empresa ENHER hi ha la visita que els caps i responsables de l’empresa hidroelèctrica catalana, encapçalats pel senyor Victoriano Muñoz i Oms, van realitzar a les instal·lacions de l’ENSIDESA, a Avilés (Astúries), el mes de novembre de l'any 1959.
Aquestes visites, de caràcter protocol·lari, eren freqüents entre els directius de les principals empreses industrials de capital públic creades per decret ministerial el consell d’administració de les quals era ocupada per homes d'absoluta confiança de la dictadura franquista que ho ignoraven absolutament tot del que era una empresa i del producte que produïen. Cada mes se’ls hi abonava la retribució per escalfar la cadira. I per aquests abnegats servidors públics qui podia negar que era una justa compensació pels serveis prestats al país.
Aquesta pràctica de llarga tradició on es barregen impunement els interessos públics i privats no s’ha extingit pas amb l’adveniment de la democràcia. Molts ex-polítics viuen còmodament instal·lats i generosament retribuïts en consells d’administració i òrgans assessors, dins i fora de l’estat espanyol, d’antigues empreses públiques privatitzades. Solament cal saber els consellers de Telefònica i Repsol per fer-se’n una idea aproximada.
En els quaderns fotogràfics que la Fundació Endesa conserva sobre l’activitat industrial de l’empresa ENHER hi ha la visita que els caps i responsables de l’empresa hidroelèctrica catalana, encapçalats pel senyor Victoriano Muñoz i Oms, van realitzar a les instal·lacions de l’ENSIDESA, a Avilés (Astúries), el mes de novembre de l'any 1959.
Aquestes visites, de caràcter protocol·lari, eren freqüents entre els directius de les principals empreses industrials de capital públic creades per decret ministerial el consell d’administració de les quals era ocupada per homes d'absoluta confiança de la dictadura franquista que ho ignoraven absolutament tot del que era una empresa i del producte que produïen. Cada mes se’ls hi abonava la retribució per escalfar la cadira. I per aquests abnegats servidors públics qui podia negar que era una justa compensació pels serveis prestats al país.
Aquesta pràctica de llarga tradició on es barregen impunement els interessos públics i privats no s’ha extingit pas amb l’adveniment de la democràcia. Molts ex-polítics viuen còmodament instal·lats i generosament retribuïts en consells d’administració i òrgans assessors, dins i fora de l’estat espanyol, d’antigues empreses públiques privatitzades. Solament cal saber els consellers de Telefònica i Repsol per fer-se’n una idea aproximada.
En aquesta ocasió, la visita tenia per objecte que els caps
d’ENHER admiressin una de les joies de l’Institut Nacional d’Indústria, una
siderúrgica dotada dels alts forns més moderns que tenia al seu abast la major
part del mercat espanyol. D’aquest quadern n’hem seleccionat les fotografies que us
presentem:
La siderúrgica en ple rendiment:
Aquestes fotografies il·lustren un món completament debolit
on les gran decisions de caràcter industrial s’adoptaven amb uns criteris antagònics al que imperen
actualment. I palesa l’admiració profunda que les elits que governen l’estat espanyol
des de fa una colla d’anys sentien aleshores i senten actualment envers les grans empreses a les
quals atorguen un tractament legislatiu molt favorable, particularment de
caràcter fiscal, que contrasta feridorament amb la legislació aplicable a les
petites i mitjanes empreses, creades pels emprenedors que arrisquen el seu
patrimoni personal i que constitueixen la base de la riquesa i prosperitat d’un
país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada