Els anys 1970 augmentà la contestació contra la dictadura del general Franco. Tanmateix, els anys anteriors a Catalunya es produïren protestes contra el franquisme. L'any 1951 tingué lloc la Vaga de Tramvies causada per l'augment del preu del bitllet acordat per la Companyia de Tramvies de Barcelona i el greuge que suposava amb les tarifes de Madrid. La gent es negà a usar els tramvies i malgrat la brutal repressió del règim, l'augment de tarifes fou anul·lada i el governador civil de Barcelona i l'alcalde de la ciutat destituïts.
L'any 1959 es produeix l'afer Galinsoga que comportà la destitució de Luis Martínez de Galinsoga de la direcció del diari La Vanguardia per haver afirmat a l'església de Sant Ildefons de Barcelona que els catalans eren una merda. El 19 de maig de 1960 tenen lloc els Fets del Palau de la Música Catalana quan uns assistents al concert d'homenatge al poeta Joan Maragall cantaren El Cant de la Senyera davant de ministres d'en Franco desobeint la prohibició expressa decretada pel governador civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga. Un dels detinguts fou en Jordi Pujol, futur president de la Generalitat de Catalunya, sotmès a un Consell de Guerra i empresonat.
El 14 de novembre de 1963 el diari Le Monde publicà unes declaracions de l'Abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré i Jané, que, en base a l'encíclica Pacem in Terris promulgada pel Vaticà en què defensava els drets humans i la democràcia, criticà la dictadura franquista per contrariar els principis bàsics del cristianisme i argumentà la manca de llibertat de premsa, la defensa de la llengua catalana i la crítica de la campanya dels vint-i-cinc anys de pau atès que eren vint-i-cinc anys de victòria. Aquestes declaracions l'obligaren a emprendre el camí de l'exili. Solament podé tornar per morir a Catalunya l'any 1968.
A principis de març de 1966 hi hagué La Caputxinada, l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona reunida al convent dels Caputxins de Sarrià i que aplegà nombrosos intel·lectuals. Aquest fet desfermà la repressió del règim amb el setge i ocupació del convent per la policia.
La dècada del 1970 les protestes contra la dictadura eren encapçalades principalment per estudiants i alguns treballadors ben organitzats en sindicats d'esquerres que reclamaven la introducció de reformes. El règim accentuà la repressió. El Procés de Burgos del desembre de 1970 en fou la resposta. La crisi del règim s'evidenciava en la decrepitud física del dictador Franco i el progressiu aïllament internacional de l'estat espanyol.
L'any 1959 es produeix l'afer Galinsoga que comportà la destitució de Luis Martínez de Galinsoga de la direcció del diari La Vanguardia per haver afirmat a l'església de Sant Ildefons de Barcelona que els catalans eren una merda. El 19 de maig de 1960 tenen lloc els Fets del Palau de la Música Catalana quan uns assistents al concert d'homenatge al poeta Joan Maragall cantaren El Cant de la Senyera davant de ministres d'en Franco desobeint la prohibició expressa decretada pel governador civil de Barcelona, Felipe Acedo Colunga. Un dels detinguts fou en Jordi Pujol, futur president de la Generalitat de Catalunya, sotmès a un Consell de Guerra i empresonat.
El 14 de novembre de 1963 el diari Le Monde publicà unes declaracions de l'Abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré i Jané, que, en base a l'encíclica Pacem in Terris promulgada pel Vaticà en què defensava els drets humans i la democràcia, criticà la dictadura franquista per contrariar els principis bàsics del cristianisme i argumentà la manca de llibertat de premsa, la defensa de la llengua catalana i la crítica de la campanya dels vint-i-cinc anys de pau atès que eren vint-i-cinc anys de victòria. Aquestes declaracions l'obligaren a emprendre el camí de l'exili. Solament podé tornar per morir a Catalunya l'any 1968.
A principis de març de 1966 hi hagué La Caputxinada, l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona reunida al convent dels Caputxins de Sarrià i que aplegà nombrosos intel·lectuals. Aquest fet desfermà la repressió del règim amb el setge i ocupació del convent per la policia.
La dècada del 1970 les protestes contra la dictadura eren encapçalades principalment per estudiants i alguns treballadors ben organitzats en sindicats d'esquerres que reclamaven la introducció de reformes. El règim accentuà la repressió. El Procés de Burgos del desembre de 1970 en fou la resposta. La crisi del règim s'evidenciava en la decrepitud física del dictador Franco i el progressiu aïllament internacional de l'estat espanyol.
La continuïtat de la dictadura encarnada en la figura de l'almirall Luis Carrero Blanco s'esvaí el dia 20 de desembre de 1973 quan el seu Dodge Dart 3700 GT volà pels aires al carrer Claudio Coello de Madrid. Aquell atemptat de ETA fou un tràngol molt dur per en Franco i els qui volien la perpetuació de la dictadura. Un cop mort en Franco i encetada la transició, aquesta culminà amb la Constitució Espanyola, sacralitzada per uns i discutida per uns altres. Un instrument jurídic que ha funcionat durant trenta-cinc anys. Sembla que la greu crisi de l'estat espanyol i que afecta totes les institucions -monarquia, Tribunal Constitucional, poder judicial, legitimació de les cambres legislatives, corrupció sistemàtica- també taca la Constitució. A l'estat espanyol malauradament cap de les institucions importants funciona eficaçment.
Portada de la revista Serra d'Or del setembre de l'any 1970 amb una fotografia de la Universitat de Barcelona:
Publicitat de la Gran Enciclopèdia Catalana, un projecte molt ambiciós i ruïnós per alguns dels seus promotors:
Publicitat dels xiclets Damel orientada la jovent:
Vieta aprofitava Serra d'Or per fer una publicitat innovadora dels seus productes:
Catalana de Gas i Electricitat SA, la seu social de la qual era ubicada en un edifici protegit del Portal de l'Àngel 22, obra d'en Josep Domènech i Estapà, presentava el gas com la solució front la contaminació atmosfèrica que augmenta any rere any a Barcelona i la seva àrea metropolitana:
El Banc Popular Espanyol presumia de la seva xarxa de sucursals a Catalunya:
Una fotografia amb un avi assegut i un cartell del ninotaire Xesc, d'una suau ironia per estalviar-se problemes amb la censura:
Fotografia d'un article sobre la zona franca de Barcelona i llur importància per la indústria catalana:
Fotografia d'en Xavier Porta del casc antic de la ciutat de Lleida com a nou espai de lleure del jovent:
Amb aquest article acabem la sèrie dedicada a la publicitat Serra d'Or que ens permet de copsar millor com eren els anys 1960 i 1970.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada