Un dels llibres que l'editorial Destino de Barcelona publicà a principis dels anys 1970, amb text d'en Josep Vallverdú i fotografies d'en Ton Sirera, fou Els rius de Lleida. Sota el mateix prisma d'altres llibres de temàtica diversa que proliferaren aquells anys, ben il·lustrats i amb una prosa elaborada, procurava de fer arribar al gran públic amb un ànim divulgatiu i d'entreteniment una visió del territori i els elements més interessants i notables.
Primera plana del llibre Els rius de Lleida de l'editorial Destino:
La primera fotografia que hem seleccionat, per l'interès que en la nostra opinió presenta, és la del nucli urbà de Llívia, amb un home que condueix un cavall. L'aire rústic que transmet la plaça, la fa irrecognoscible per la legió d'estiuejats que ocupen la Cerdanya els mesos d'estiu:
La segona imatge és de La Guingueta d'Ix, poble de la Cerdanya per on hi discorre el riu Segre:
Imatge d'un Citroen que creua un pont sobre el Segre, un riu que neix a l'Alta Cerdanya i mort a l'Ebre:
Una recol·lectora recollint cereal d'un camp de la Cerdanya:
Imatge que recull les les labors del sector primari a la comarca de la Cerdanya: el tractor per les feines del camp i forestals, l'extracció de fusta dels boscos i la cria de bestiar, en aquest cas, un ramat d'ovelles:
Imatge que presentaven els pobles del país a finals dels anys 1960 i principis de 1970:
Una gravera a Organyà, població regada pel Segre, amb un Pegaso 1060 basculant el bolquet. Al fons una pala de la casa Volvo:
Els altres dos rius principals de la província de Lleida, al costat del Segre, són el Noguera Pallaresa i el Noguera Ribagorçana; aquest últim fa les funcions de frontera amb l'Aragó. La proliferació a les comarques lleidatanes en els anys 1960 i 1970 de cotxes de constructors francesos instal·lats a Espanya fou un fet que no admetia discussió possible, talment es manifesta en aquesta imatge d'un carrer d'un poble de l'interior del país:
La millora econòmica que es produí en el país a partir de la segona meitat dels anys 1960 afavorí la pràctica del motocròs i trial, esports de motor que es practicava amb motos catalanes: Montesa, Bultaco i Ossa n'eren els principals fabricants. Part de la producció fou exportada a l'estranger; un dels mercats principals fou els Estats Units:
Un Pegaso Comet circulant per la carretera del pas de Terradets, una entalladura per on s'escola el riu Noguera Pallaresa i que separa el Montsec de Rúbies del Montsec d'Ares:
Estat que oferia l'Hostal del Lago, l'actual Hotel Terradets, a Cellers, davant per davant de l'embassament del mateix nom:
Els orígens de l'Hotel Terradets es remunten als anys 1940. L'antiga casa Gabriel era la parada i fonda dels traginers que amb animals de bast i alguns pocs camions feien la ruta entre Lleida, Balaguer i Tremp. L'any 1950 la Casa Gabriel esdevingué el Parador del Lago, nom que li fou canviat cap a l'any 1955 pel de Fonda del Lago. A partir de l'any 1960 es digué l'Hostal del Lago, nom que es mantingué una colla d'anys i que correspon a l'anterior fotografia.
Part de les muralles de la vila de Tremp, capital del Pallars Jussà:
Un carrer d'una ciutat principal de Lleida a finals dels anys 1960, amb els establiments que concentraven les activitats comercials del propi municipi i dels altres pobles sota la seva àrea d'influència:
Dos vialets jugant en una plaça d'un poble d'alta muntanya. Aparcat, a l'esquerra, un Seat 1500:
Dos carros en desús front l'avanç indeturable dels tractors, vehicles d'un major rendiment i utilitat per les feines del camp i treballs forestals:
Les terres suaus de Lleida, de petja àrab, on la impetuositat dels rius s'amanseix:
Una recula d'animals de bast proveïts de sàrries i arganells per a traginar mercaderies:
Les bellíssimes esglésies romàniques de la vall de Boí, a la comarca de l'Alta Ribagorça, un comarca que s'aboca sobre el riu Noguera Ribagorçana:
La imatge d'un carro i d'un cavall fins no fa massa anys era ben viva al país. La seva desaparició, a casa nostra, s'ha produït en pocs anys:
Un Pegaso Comet carrossat amb un bolquet retratat a la Granja d'Escarp. Aquesta població, on es produeix l'aiguabarreig del rius Segre i Cinca, i Mequinensa, una vila propera el poble antic de la qual desaparegué sota les aigües de l'embassament homònim i fou retratat magistralment per en Jesús Moncada en el llibre Camí de Sirga, extragueren carbó de les seves mines. Camí de Sirga, una novel·la extraordinària, narra el transport del carbó en llaüts riu avall, fins la desembocadura de l'Ebre:
A Lleida hi hagué unes quantes carboneres que comercialitzaren el carbó extret de les mines de La Granja d'Escap i Lleida. Algunes d'aquestes empreses, amb camions propis o llogats, transportaven el carbó fins a Barcelona per la carretera nacional II.
Un petit motocultor, vehicle d'una gran utilitat per les petites feines del camp:
Aquestes fotografies són una radiografia exacta i precisa de quin era l'estat de coses en un àmbit concret pocs anys abans que el país encetés la transició política cap al règim constitucional de 1978, que tantes il·lusió despertà i que amb el pas dels anys s'ha esgotat, com els material de poca qualitat i durada que es fatiguen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada