Novetats sobre camions produïdes al Pla de Lleida i a Andorra.

Gràcies a la bona amistat que ens uneix amb en Claudi, en Ricard i en Toni, que resideixen a les Terres de Ponent, podem informar-vos d'algunes notícies d'interès que s'han produït en el curs d'aquestes darreres setmanes al Pla de Lleida i a Andorra, el petit país enclavat al bell mig del cor dels Pirineus, centrades en camions.

La primera novetat és que la tractora Pegaso 2011/50 que muntava un motor amb turbo que rendia dos-cents seixanta cavalls de potència, propietat del senyor Bartolomé Pérez, de Lleida, un transportista que traginava bombones de butà, i que era aparcada d'ençà de fa molts anys en una benzinera situada als afores de la ciutat de Lleida, s'ha venut. El comprador és un empresari que remena tota mena de vehicles d'un poble de la comarca del Segrià.

Aquest Pegaso marxava a Barcelona amb una góndola per la carretera nacional II a recollir bombones de butà a Barcelona. Després, durant una colla d'anys féu una ruta distinta: recollia bombones de butà a la planta de  Tarragona i les transportava fins  a El Torricó, a la comarca de la Llitera, on hi havia una base o dipòsit central que proveïa els distribuïdors oficials de Butano SA que repartien el gas arreu de les comarques lleidatanes. Avui dia el magatzem de El Torricó és tancat.  

La tractora Pegaso aparcada en un racó d'una benzinera al peu de l'antiga carretera nacional II l'any 2008: 

La tractora recollida i dipositada a les instal·lacions que té el seu nou amo a la comarca del Segrià. Uns brètols han deixat impresos uns gargots inintel·ligibles als vidres i a la carrosseria de la cabina. Sort que no trencaren pas cap vidre:

Desitgem que el seu nou amo executi una bona restauració a aquest camió. D'interessats en comprar-lo, sabem que ni n'hi havia uns quants. I és un camió que com més va major interès presenta. A desgrat dels anys que ha estat a la intempèrie, amb el clima extrem que impera a la comarca del Segrià, la planxa de la cabina, un dels punts flacs d'aquests vehicles, no sembla pas gaire capolada, afectada.

La segona notícia es pot qualificar de descoberta. Es tracta d'un Pegaso 1061, que correspon a una de les darreres unitats matriculades a Lleida, tancat en una granja on ocasionalment el fan treballar en labors agrícoles:

El darrer any que  passà la revisió de la inspecció tècnica de vehicles fou el 1990:

Aquest Pegaso fou de Transports Monné de Lleida, empresa que estigué en actiu entre principis de 1960  i la meitat dels anys 1990. Tenien uns quants Pegasos 200 que transportaven bigues de ferro, ferralla i totxos que servien a les obres de construcció d'edificis. Al Pla de Lleida hi ha moltes bòbiles que produeixen totxos. També baixaven material de construcció -bigues de ferro, ferralla i totxos- cap a l'àrea de Barcelona i retornaven carregats d'adobs, ciment i cereal.

La tercera notícia és sens dubte la més preocupant. Al desballestament de can Pedrós, ubicat al polígon industrial del Segre de Lleida, hi ha espetegat un Pegaso 1065 Europa, del qual en tenim aquestes fotografies:

Aquest Pegaso fou de l'Isidre Gort Monné, un transportista de Torrebesses. Munta una caixa per transportar cereal. Fou comprat nou per la família Gort al concessionari oficial de la Pegaso de Lleida. Només l'han conduït el pare i el fill Gort. Treballava principalment en la temporada de la recollida de l'ametlla i de l'oliva. Un cop acabada la feina, romania tancat fins la següent collita. En ocasions, si calia, transportava cereal i palla i baixava al riu Segre, a Soses, per carregar àrids. Poca feina més. Sempre ha estat tancat sota cobert. La família Gort també tingué un Pegaso cabina quadrada de quatre eixos comprat de segona mà i matriculat a Tarragona.

L'excel·lent estat de conservació que presenta el Pegaso 1065, constatable en les fotografies publicades, és un al·licient per a llur recuperació i preservació. Feina de restauració, en aquest camió, poca n'hi ha. Ens doldria francament que un camió d'aquestes característiques i estat de conservació es perdés irremissiblement. A més, disposa dels elements propis dels camions de la dècada de 1970 i 1980: la caixa, la visera, els retrovisors.

La quarta notícia constitueix una pura curiositat. L'existència, en un desballestament d'Alcarràs, d'un camionet IPV que fou d'una empresa de perforacions:

Està completament trinxat. La planxa de la cabina és rovellada pertot. Destaca el disseny del vehicle, matusser i senzill; d'una simplicitat absoluta. I la comoditat, intuïm, inexistent. A diferència d'altres territoris hispànics, aquests camionets, a Catalunya, n'hi hagué ben pocs. Aquest, ben segur, no era pas del país.

I la darrera notícia, arribada d'Andorra, és la descoberta d'un espaterrant camió Berliet dotat d'un gran capó davanter que cobreix el motor:

Andorra, país de gent prudent, discreta i conservadora, ha de disposar per força d'un bon grapat de joies amagades. Aquest camió, dipositat a sol i serena, n'és una mostra. Els camioners andorrans, a diferència dels seus col·legues catalans i espanyols, sempre treballaren amb millors vehicles. Camions espanyols matriculats a Andorra no n'hi hagué pas gaires.

Creiem, a la llum d'aquestes notícies, que les coses en el món del camió a les comarques de Lleida també es belluga en un sentit  positiu. Tant de bo que els propers mesos podem confirmar amb fets aquesta sensació positiva. Agraïm la informació i notícies facilitades pels amics Claudi, Ricard i Toni. I anhelem que el Pegaso 1065 que fou de la família Gort de Torrebesses sigui recuperat per algun col·leccionista.