El darrer Pegaso 200 que treballà a Barcelona i la seva corona metropolitana.

El darrer Pegaso 200 que treballà a la ciutat de Barcelona i els municipis circumdants que formen la seva àrea metropolitana fou un Pegaso 1063 pintat amb una combinació de colors vermell i blau i equipat amb una plataforma i una grua instal·lada a la part posterior. Era una de les darreres unitats d'aquest model matriculades, poc abans de la comercialització del model que el substituí, el Pegaso 1083 que muntava la coneguda cabina quadrada.

Aquest camió, fins no fa gaires anys, de tant en tant, circulava per la ciutat de Barcelona traginant tota mena de materials de construcció. Desconeixem qui era el seu amo i on residia. El Pegaso 200 fotografiat per l'amic Xavier al passeig de Sant Joan de Barcelona carregat de sacs de ciment:

Fa uns tres o quatre anys que no l'hem vist més aquest Pegaso. Li hem perdut la pista. Ben segur que no treballa. Fa pocs dies en Miquel Patinyo ens preguntà si en sabíem res del camió. L'interès d'aquest camió, com ho era el del Pegaso 1080 d'en Josep Llenas que circulava per la carretera nacional II proveït d'un remolc carregat d'ampolles de cava, fent la ruta de Castellar del Vallès fins a Peralada, era per allò que representaven, simbolitzaven: la darrera manifestació dels camions que hi hagué en aquest país a finals dels anys 1960 i els primers anys de la dècada de 1970.

El Pegaso 1080 d'en Josep Llenas, amb el seu remolc, carregat d'ampolles de cava, retratat al costat de la fàbrica Vidrala SA de Castellar del Vallès el 19 d'abril de 2013, dia de l'últim viatge que féu des de Girona, on resideix el senyor Llenas, a Castellar del Vallès amb destí final a les caves del castell de Peralada (Alt Empordà): 

Una cosa semblant succeeix amb el Barreiros de tres eixos amb què l'empresa de mudances lleidatana Prieto encara treballa: en el bon sentit de l'expressió i sense cap ànim d'ofendre, cosa impensable atès la passió que sentim devers els camions, constitueixen autèntics dinosaures de la carretera:  

Ben segur que el Pegaso 200 deu ser tancat en una nau de qualsevol municipi de l'àrea de Barcelona. Jubilat el conductor que el portava, és difícil que un xòfer jove hi volgués treballar per tres motius: per la incomoditat palesa que un camió vell causa, pel consum de carburant i costos de manteniment i pel desconeixement del funcionament del canvi de bola. 

Tal vegada, en un qualsevol encontre o exposició de vehicles clàssics, o en la celebració d'una qualsevol festivitat de Sant Cristòfol, el Pegaso 200 blaugrana surti del seu cau i gaudim amb la seva visió  i la fressa del seu motor.

Novetats sobre camions produïdes al Pla de Lleida i a Andorra.

Gràcies a la bona amistat que ens uneix amb en Claudi, en Ricard i en Toni, que resideixen a les Terres de Ponent, podem informar-vos d'algunes notícies d'interès que s'han produït en el curs d'aquestes darreres setmanes al Pla de Lleida i a Andorra, el petit país enclavat al bell mig del cor dels Pirineus, centrades en camions.

La primera novetat és que la tractora Pegaso 2011/50 que muntava un motor amb turbo que rendia dos-cents seixanta cavalls de potència, propietat del senyor Bartolomé Pérez, de Lleida, un transportista que traginava bombones de butà, i que era aparcada d'ençà de fa molts anys en una benzinera situada als afores de la ciutat de Lleida, s'ha venut. El comprador és un empresari que remena tota mena de vehicles d'un poble de la comarca del Segrià.

Aquest Pegaso marxava a Barcelona amb una góndola per la carretera nacional II a recollir bombones de butà a Barcelona. Després, durant una colla d'anys féu una ruta distinta: recollia bombones de butà a la planta de  Tarragona i les transportava fins  a El Torricó, a la comarca de la Llitera, on hi havia una base o dipòsit central que proveïa els distribuïdors oficials de Butano SA que repartien el gas arreu de les comarques lleidatanes. Avui dia el magatzem de El Torricó és tancat.  

La tractora Pegaso aparcada en un racó d'una benzinera al peu de l'antiga carretera nacional II l'any 2008: 

La tractora recollida i dipositada a les instal·lacions que té el seu nou amo a la comarca del Segrià. Uns brètols han deixat impresos uns gargots inintel·ligibles als vidres i a la carrosseria de la cabina. Sort que no trencaren pas cap vidre:

Desitgem que el seu nou amo executi una bona restauració a aquest camió. D'interessats en comprar-lo, sabem que ni n'hi havia uns quants. I és un camió que com més va major interès presenta. A desgrat dels anys que ha estat a la intempèrie, amb el clima extrem que impera a la comarca del Segrià, la planxa de la cabina, un dels punts flacs d'aquests vehicles, no sembla pas gaire capolada, afectada.

La segona notícia es pot qualificar de descoberta. Es tracta d'un Pegaso 1061, que correspon a una de les darreres unitats matriculades a Lleida, tancat en una granja on ocasionalment el fan treballar en labors agrícoles:

El darrer any que  passà la revisió de la inspecció tècnica de vehicles fou el 1990:

Aquest Pegaso fou de Transports Monné de Lleida, empresa que estigué en actiu entre principis de 1960  i la meitat dels anys 1990. Tenien uns quants Pegasos 200 que transportaven bigues de ferro, ferralla i totxos que servien a les obres de construcció d'edificis. Al Pla de Lleida hi ha moltes bòbiles que produeixen totxos. També baixaven material de construcció -bigues de ferro, ferralla i totxos- cap a l'àrea de Barcelona i retornaven carregats d'adobs, ciment i cereal.

La tercera notícia és sens dubte la més preocupant. Al desballestament de can Pedrós, ubicat al polígon industrial del Segre de Lleida, hi ha espetegat un Pegaso 1065 Europa, del qual en tenim aquestes fotografies:

Aquest Pegaso fou de l'Isidre Gort Monné, un transportista de Torrebesses. Munta una caixa per transportar cereal. Fou comprat nou per la família Gort al concessionari oficial de la Pegaso de Lleida. Només l'han conduït el pare i el fill Gort. Treballava principalment en la temporada de la recollida de l'ametlla i de l'oliva. Un cop acabada la feina, romania tancat fins la següent collita. En ocasions, si calia, transportava cereal i palla i baixava al riu Segre, a Soses, per carregar àrids. Poca feina més. Sempre ha estat tancat sota cobert. La família Gort també tingué un Pegaso cabina quadrada de quatre eixos comprat de segona mà i matriculat a Tarragona.

L'excel·lent estat de conservació que presenta el Pegaso 1065, constatable en les fotografies publicades, és un al·licient per a llur recuperació i preservació. Feina de restauració, en aquest camió, poca n'hi ha. Ens doldria francament que un camió d'aquestes característiques i estat de conservació es perdés irremissiblement. A més, disposa dels elements propis dels camions de la dècada de 1970 i 1980: la caixa, la visera, els retrovisors.

La quarta notícia constitueix una pura curiositat. L'existència, en un desballestament d'Alcarràs, d'un camionet IPV que fou d'una empresa de perforacions:

Està completament trinxat. La planxa de la cabina és rovellada pertot. Destaca el disseny del vehicle, matusser i senzill; d'una simplicitat absoluta. I la comoditat, intuïm, inexistent. A diferència d'altres territoris hispànics, aquests camionets, a Catalunya, n'hi hagué ben pocs. Aquest, ben segur, no era pas del país.

I la darrera notícia, arribada d'Andorra, és la descoberta d'un espaterrant camió Berliet dotat d'un gran capó davanter que cobreix el motor:

Andorra, país de gent prudent, discreta i conservadora, ha de disposar per força d'un bon grapat de joies amagades. Aquest camió, dipositat a sol i serena, n'és una mostra. Els camioners andorrans, a diferència dels seus col·legues catalans i espanyols, sempre treballaren amb millors vehicles. Camions espanyols matriculats a Andorra no n'hi hagué pas gaires.

Creiem, a la llum d'aquestes notícies, que les coses en el món del camió a les comarques de Lleida també es belluga en un sentit  positiu. Tant de bo que els propers mesos podem confirmar amb fets aquesta sensació positiva. Agraïm la informació i notícies facilitades pels amics Claudi, Ricard i Toni. I anhelem que el Pegaso 1065 que fou de la família Gort de Torrebesses sigui recuperat per algun col·leccionista.

Visita a Lleida: Transports Tarragona i Mudances J. Prieto i fills SL.

Avui ens hem trobat amb uns bons amics a la ciutat de Lleida. Hi eren en Luis El Colorao, de la Rioja, acompanyat de la seva filla, en Manolo Alfaro, Ebrocar, de Saragossa, i en Ricardo Palomas, un amfitrió excel·lent que ens ha mostrat alguns dels camions vells que encara hi ha a Lleida i els pobles del voltant. Sempre és un plaer de visitar de Lleida per gaudir dels camions que sap en Ricardo.

Amb en Ricardo visitem els polígons industrials de Lleida, on sempre hi ha algun camió interessant de retratar. Malgrat la greu crisi econòmica, les naus dels polígons presenten una ocupació acceptable. La crisi sembla que castiga més severament d'altres territoris com el camp de Tarragona o les ciutats industrials a tocar de Barcelona. Lleida té una indústria aixecada al voltant del sector agrícola, d'una gran especialització, molt competitiva i amb marques de reconegut prestigi.

Acompanyats d'en Ricardo Palomas hem visitat el polígon industrial del Segre, que acull la central de Transports Tarragona, una empresa fundada l'any 1955. A l'entrada del pati de la nau, damunt d'una torre metàl·lica hi ha instal·lada la cabina d'un Pegaso 1065 Europa amb els primers colors que lluïen els camions d'aquesta empresa, una agradable, elegant i encertada combinació de gris perla i blanc trencat a la part superior, decoració pròpia dels anys 1960. 

Atès que la planxa dels vehicles Pegaso d'aleshores no tenia pas gaires tractaments anticorrosius i es rovellaven ràpidament, aquesta cabina ha recuperat els colors originals i també se l'ha sotmesa a un rigorós i complet tractament per assegurar la seva conservació per llur exposició a sol i serena. El clima de les terres de Ponent és molt humit a l'hivern i extremament calorós a l'estiu. Li és aplicable aquella dita de la gent d'Osona quan es refereix al clima de la plana de Vic: nou mesos d'hivern i tres d'infern.

En Ricardo Palomas, que coneix gairebé tots els camions vells de la comarca del Segrià, ens informa que Transports Tarragona encara té dues tractores Pegaso Troner amb aquesta mateixa combinació de colors, gris i blanca, per a transports de proximitat. Surten molt poc. Els nous conductors de l'empresa no els volen pas conduir aquests dos Pegasos. S'estimen més de conduir les noves tractores, més còmodes i pràctiques. 

A la ciutat del transport del polígon industrial del Segre, un aparcament a l'exterior, hi aparquen dos camions de l'empresa de mudances J. Prieto i fills SL, de la ciutat de Lleida. Són dos Barreiros de dos i tres eixos, que munten unes caixes de mudances produïdes per Carrosseries Racing de Lleida, comprats nous a Motormóvil SA, concessionari oficial Barreiros a la ciutat de Lleida. Goma publicitària de Carrosseries Racing:



Els dos Barreiros de l'empresa Mudances i Transports J. Prieto i fills SL, de Lleida. El primer terme, el Barreiros de dos eixos amb clars mostres d'abandonament:





Aquest Barreiros de tres eixos, de xassís llarg i deu rodes, encara treballa. En Ricardo ens ha explicat que fa dos anys en Prieto va rebre l'encàrrec d'una mudança des de Lleida fins a Munic. Va travessar França i una part d'Alemanya amb aquest Barreiros de tres eixos. Quan s'aturava a les àrees de servei i benzineres, aquest Barreiros era el centre d'atenció de la resta de camioners i curiosos. Certament que una imatge gaire moderna del país no projectava però divertida i original, sens dubte que ho era:



La llargada del xassís, les deu rodes i l'estilitzada caixa que munta li confereix una elegant aparença. Sentir el brogit del motor d'aquest Barreiros, al cap dels anys, és un espectacle meravellós per als qui ho saben apreciar: 



La part posterior d'aquests dos camions Barreiros carrossats per Racing:



L'empresa Biosca, de Lleida, que treballa en l'obra civil -enderrocs, rebaixos, aplanaments- té també un Barreiros coetani dels d'en Prieto, de tres eixos amb dos eixos davanters direccionals. En Ricardo ens comenta que feliçment és tancat a la nau de l'empresa, al costat d'un Pegaso 1090 Supercomet, de la primera sèrie, amb matrícula B-6XXXXX. Aquests vehicles són una petita mostra dels camions guardats als pobles del Segrià i les comarques veïnes. Hi destaca la col·lecció de camions del senyor Xavier Argelich, on hi sobresurt un Pegaso Z-207 completament restaurat.

Agraïm a en Ricardo Palomas, En Luis Maria Martínez, en Luis El Colorao per motiu, i en Manolo Alfaro el dia distret i aprofitat que hem passat plegats. Les distraccions que ens fa més agradable la vida.