Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carrosseries Sarquella. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carrosseries Sarquella. Mostrar tots els missatges

dissabte, 9 de juliol del 2011

Relació dels primers vehicles matriculats a les comarques gironines: matrícula, vehicle i titular (I).

Un dels documents que integra l'arxiu extraordinari del senyor Joan Brugués i Prat és la relació dels primers vehicles matriculats a les comarques gironines, amb l'especificació de la marca del vehicle i el primer titular.

Aquesta relació compren el vehicle amb matrícula GI-1 fins el GI-2811. Malauradament és incompleta perquè hi falten la relació dels vehicles matriculats GI-2043 fins el GI-2343. Aquesta inventari li va lliurar el senyor Carlos Palacio i Saez al senyor Brugués.

fot544

La relació no especifica tanmateix la mena del vehicle matriculat: desconeixem si era un motocicleta, un auto, un camió o un autocar. Es pot deduir d'alguns vehicles en funció de la marca del vehicle i del titular.

La lectura d'aquesta relació m'ha sobtat el gran nombre d'Hispanos que es van matricular. Fou un vehicle que va gaudir, ben aviat, d'una bona acollida. Segur que els responsables de l'empresa se les van empescar totes per a vendre'n el major nombre d'unitats possibles. Malgrat que avui dia l'Hispano Suiza s'associï amb un vehicle de luxe, exclusiu i escàs, va ser molt popular abans de l'any 1936.

Curiosament, el primer vehicle matriculat a Girona era un Hispano d'un senyor resident a Barcelona. El tercer vehicle també fou un Hispano propietat del senyor Miquel Vincke i Meyer, de Sant Feliu de Guíxols, copropietari de l'important indústria surera Miquel i Vincke de Palafrugell.

El quart vehicle fou un Purrey de La Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona. Possiblement que aquest sigui el primer camió matriculat a les comarques de Girona.

El vehicle amb matrícula GI-18, un J. Forrben, pertanyia a una empresa de transports històrica d'Olot, l'Anónina de Transportes. Aquesta empresa també va matricular més endavant un Locomobile GI-40.

Es probable que alguns dels Hispano matriculats fossin autocars de línies regulars. Segurament que en Xavier Florez, estudiós de les línies d'autobusos de Catalunya, pugui escatir-ho.

fot545 I

El vehicle amb matrícula GI-48, un Darracq, pertanyia a l'empresa tèxtil VÍUDA E HIJOS DE FRANCISCO BURÉS, important nissaga d'industrials tèxtils originaris de Manresa que van fundar una fàbrica a Anglès (La Selva). La seva vídua, la senyora Eulàlia Regordosa, era propietària del següent vehicle, un Hispano amb matrícula GI-49.

El GI-53 era un Lorraine que pertanyia a la societat AUTO TRANSPORTES INTERNACIONALES, amb domicili a Ceret, capital de la comarca del Vallespir.

És segur que els Hispanos amb matrícula GI-55 i GI-60, inscrits a nom de Ribot, Font i Artigas SA, de Palafrugell, eren autocars atès que aquesta empresa és el precedent de SARFA. Igualment, van matricular un Hispano amb matrícula GI-117. Possiblement que el darrer soci, l'Artigas, també de Palafrugell, tingués una companyia pròpia, Artigas & Cia, que va matricular un Delahaye GI-78.

El Dion Bouton amb matrícula GI-56 era propietat de Sarquella & Companyia, de Banyoles, carreters que amb el temps esdevendrien uns reconeguts carrossers. El primer autocar de la Hispano Hilarenca SA, de Sant Hilari Sacalm, fou un Hispano amb matrícula GI-73.

El primer autocar matriculat per la companyia La Hispano Farnense SA, de Santa Coloma de Farners, era un GI-98.


fot546-2

La important i exportadora indústria surera de Palafrugell i Palamós també es reflecteix en la compra dels primers vehicles. Corchera Internacional SA va matricular un Hudson GI-128. Més endavant també en va matricular un altre, un Buick GI-213.

Els socis Ribot, Font i Artigas anaven per feina: matriculen un Hispano GI-134, un GI-171, i un GI-180. La Hispano Farnense matricula un altre autocar Hispano GI-153. I la Hispano Hilarenca matricula dos Hispanos, GI-187 i GI-203.

La societat Brillas, Pagans & CIA, propietat d'en Josep Brillas i Martí, en Pere Pagans i Lladó i l'Albert Fontana i Esteve, amb una fàbrica modernista projectada per l'arquitecte Pere Bosch i Batallé, a Celrà, on produeix extractes vegetals per a adobar, va matricular un Buick amb matrícula GI-162.

El conegut concessionari d'automòbils Stevenson, Romagosa & CIA, fundat pels senyors Joan i Antoni Romagosa i Vila, l'any 1903, i que encara existeix, va matricular un Mitchell GI-177.


fot547-3

El concessionari Stevenson, Romagosa & Cia, de Barcelona, matricula un Chevrolet amb matrícula GI-244. La Sociedad Anónima Grober, del ram tèxtil, de Girona, va matricular un Walker GI-286. L'empresa Ribot, Font i Artigas SA matriculen un Berliet i un Hispano GI-301 i 302 respectivament.

Segurament que el Buick GI-306 inscrit a nom d'en Josep Brillas faci referència a en Josep Brillas i Martí, un dels socis fundadors de la societat Brillas, Pagans & CIA, amb fàbrica a Celrà. També es segur que el Berliet GI-311, inscrit a nom del senyor Josep Artigas, sigui el tercer soci de Ribot, Font i Artigas SA, de Palafrugell.

L'Anónima de Transportes, d'Olot, va matricular dos camions amb matrícula GI-320 i 321, un Latil i un Dion Bouton. I una altre empresa elèctrica d'Olot, Hijos de José Bassols SA, va matricular un Chevrolet GI-337; cal suposar que era un camió.

La societat Brillas, Pagans & CIA va matricular un Opel GI-355 i un Renault GI-363. MASLLORENS HERMANOS SA, fàbrica de gèneres de punt d'Olot, va matricular un Overland GI-366. I l'editorial gironina DALMAU, CARLES & CIA (després DALMAU CARLES PLA SA), fundada pel senyor Josep Dalmau i Carles el 1904, va matricular un Ford GI-367.

El Fiat amb matrícula GI-368, inscrit a nom del senyor Camil Güell, de Camprodon, segurament correspon a l'empresa de transports i línia regular d'autobusos de la família Güell, avui dia desapareguda.

La coneguda empresa ADROHER GERMANS, de Girona, de venda de material elèctric, va matricular un Audi GI-380. La Hispano Hilarenca matricula un Fiat i un Hispano GI-383 i 384, respectivament.


fot548-4

La societat Ribot, Font i Artigas SA matricula un Victor GI-402. Francament, és la primera notícia d'aquesta marca de vehicles. També matriculen un Hispano GI-416. Més endavant, matriculen dos Hispanos GI-490 i 491.

Hi ha una curiositat prou interessant que crec remarcable. Un senyor, de cognom Sala, que resideix a Palau de Montagut, antiga denominació de Sant Jaume de Llierca, matricula un Ford GI-405. Sembla ser que veïns del senyor Sala també van sentir la imperiosa necessitat de motoritzar-se i apressadament van comprar-se també uns autos: el senyor Surribas va comprar un Brockway amb matrícula GI-415. I els successors del senyor Brutau van matricular un Walker GI-428.

El primer vehicle matriculat per TRANSPORTES ELÉCTRICOS INTERURBANOS SA (TEISA), fundada l'any 1920, és un Hispano GI-410. Més endavant matricula dos altres Hispanos, GI-498 i GI-520.

L'empresa CORCHERA INTERNACIONAL SA, de Palamós, va matricular un Dodge GI-418. La Papelera del Fresser, empresa que encara existeix avui dia, va matricular un Adler GI-434.

El senyor Manel Mir i Prat, de Ripoll, va matricular un Hispano amb matrícula GI-466, i un Lancia amb matrícula GI-467. I l'Hispano Farnense SA, de Santa Coloma de Farners, matricula un Hispano GI-494.

També es curiós que un tal senyor Geli, resident a Pujals dels Cavallers, inscrigui a nom seu un Ford amb matrícula GI-501. Segons aquesta relació, aquella localitat era un municipi independent. Avui dia tanmateix forma part de Cornellà de Terri (Pla de l'Estany).

La casa Hispano Suiza de Barcelona va matricular un Hispano GI-495. I el senyor Camil Güell, de Camprodon, inscrivia al seu nom un Fiat amb matrícula GI-503. La Hispano Hilarenca, de Sant Hilari Sacalm, matriculava un Hispano GI-514.

Aquesta relació de vehicles matriculats ofereix una informació molt precisa dels municipis i comarques econòmicament més dinàmics i rics. En aquells anys, la riquesa es concentrava principalment a Girona i a la resta de municipis que s'estenien per la seva plana, propers i de fàcil accés: la comarca del Baix Empordà i el Pla de l'Estany, principalment. No és casualitat que fossin els municipis connectats amb Girona per una línia de tren.


dimecres, 29 de juny del 2011

Autocars de Can Olivet: calaix de sastre (i VI).

La darrera crònica del calaix de sastre principia amb un bonic autocar Barreiros Saeta fotografiat al passeig de l'estany de Banyoles, propietat de l'empresa Autos Olivet, per compra a l'empresa Fontanet i Triadó SL de Santa Coloma de Farners (La Selva). Amb aquest autocar transportaven treballadors de l'empresa FIBRACOLOR SA de Tordera (Maresme).

fot519



Dos autocars Dodge carrossats per Vanholl, fotografiats a l'àrea de l'autopista, tot just després d'haver-los lliurat el març del 1980, coincidint amb la suspensió de pagaments d'aquesta empresa carrossera saragossana:

fot523

Estrena d'aquests dos autocars Dodge en el primer viatge realitzat el mes de març de 1980, fotografiats a l'Escorial un dia de glaç i neu:

fot520



Viatge de Lorda (Gascunya) l'octubre del 1982 amb tres autocars, de Can Olivet i Gironabus SA, organitzat per l'agència de viatges Canigó, d'acreditat prestigi per la qualitat de llur servei: el Pegaso carrossat per en Beulas i dos Dodge amb carrosseria Vanholl:

fot524

fot526



Agost del 1982: el senyor Joan Brugués i Prat, encorbatat, i el senyor Jordi Bartrina Anglada, en un viatge cap a Holanda cobrint un treball per l'empresa Monnic i l'agència Galaxia Circuitos.

fot525



Filera d'autocars de la casa Pegaso carrossats per en Beulas al carrer Pere Alsius de Banyoles (Pla de l'Estany):

fot527

fot528

Aquest Pegaso carrossat per en Beulas tenia el xassís escurçat. De fàbrica, equipava un motor del Pegaso Comet que més endavant li fou substituït per del Pegaso "Europa". La carrosseria pot definir-se com pre Stergo. És fotografiat davant del garatge del carrer Pere Alsius de Banyoles:

fot529

fot530



Autocar Pegaso amb motor davanter i carrossat per l'Ayats. Aquesta carrosseria va ser encarregada per una immobiliària de Madrid que volia disposar d'una oficina ambulant. Tanmateix, l'empresa immobiliària va fer suspensió de pagament i Autos Olivet va comprar-lo mitjançant el carrosser Sarquella de Banyoles. Es va haver d'acabar l'interior de la carrosseria. Treballava principalment per a dur els treballadors de diverses empreses com Embotits Noel de Sant Joan les Fonts. El senyor Brugués el recorda com un vehicle pesat i lent. Es va vendre a en Dalmau, de Bàscara, per a serveis escolars:

fot531



Retolacions emprades per l'empresa AUTOCARS BRUGUÉS OLIVET SA:

fot532

fot533

fot534

fot535



Un Pegaso amb carrosseria Setra Seida fotografiat a la benzinera de Banyoles:

fot536

fot537

fot538



I finalitzem aquestes cròniques amb la coneguda sèrie fotogràfica dels autocars de Can Olivet i Gironabus, carrossats per en Beulas, arrenglerats a l'aeroport de Girona-Costa Brava:

fot539

fot540

fot541


fot542

fot543

Aquest bloc, un cop més, ha d'expressar el seu agraïment al senyor Joan Brugués i Prat per poder difondre el seu arxiu que tant d'interès suscita entre els afeccionats.

diumenge, 16 de gener del 2011

En Joaquim Duran i Estarriola, un carreter de Banyoles (Pla de l'Estany).

En Joaquim Duran i Estarriola, en "Quimet carreter" com és conegut, va néixer a Sant Vicenç de Camós l'any 1929. Aquest municipi, a tocar de Banyoles, té dues parròquies. L'expansió del nucli urbà de Banyoles ha provocat que Sant Vicenç de Camós sigui gairebé un barri de la capital del Pla de l'Estany.

De la mateixa manera que a Arbúcies hi havia nombrosos carreters per la qualitat de la fusta dels seus boscos, que amb el temps esdevendrien carrossers d'autocars -l'Ayats era un carreter de Lladó (Alt Empordà) que va instal·lar-se a Arbúcies-, a Banyoles hi havia tres carreters prou importants: en Teixidor conegut com "Can Gana", en Sarquella i en Bertran. Aquests carreters van haver d'adaptar-se de la construcció de carros de fusta a produir cabines i carrosseries amb ferro i altres metalls. Va ser una revolució en el món del transport.

L'any 1943, a l'edat de catorze anys, en Quimet carreter va entrar a treballar a Can Bertran, d'aprenent. Gairebé no cobrava com era costum dels aprenents. Sort que la família era de pagès i podia menjar cada dia en uns anys particularment difícils. Els dos amos de Can Bertran eren aleshores en Miquel -que era l'hereu- i l'Andreu, els dos fills del fundador. La gerència la duia l'Andreu, per bé que l'ànima de l'empresa i qui l'arriava era en Josep Rodella, "pepitu". En Quimet carreter, d'aprenent, remenant troncs amb altres treballadors de Can Bertran:

fot720

En Quimet tallant fusta a Can Betran:

fot721

En Quimet Duran amb una serra:

fot895

En Josep Rodella, fill de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), va entrar de carreter a Can Bertran. Va haver d'anar a la guerra on el van destinar a la secció de tallers, aprenent la fabricació de cabines derivades de la fusta: l'estructura era de fusta i es recobria de planxa. Retornat l'any 1939, es reincorpora a Can Bertran. Era el gran carreter de l'empresa i qui la dirigia. Si hi havia una feina difícil, la realitzava en Pepitu Rodella. També distribuïa la feina, impartia les ordres al personal i era molt treballador i complidor.

Des de l'any 1943 fins quan va anar a fer el servei militar, en Quimet carreter treballa a Can Bertran aprenent l'ofici d'en Pepitu Rodella. En aquells anys, aquesta empresa tenia un local al carrer Alfonso XII, que és la carretera de Girona a Olot. Com que gairebé no hi havia trànsit, les carrosseries es construïen en la carretera.

Retornat del servei militar l'any 1951, en Quimet carreter va treballar un temps a Can Bertran. L'any 1955 decideix d'establir-se pel seu compte, associant-se amb en Joan Vilar, un altre carreter de Castellfollit de la Roca que havia après l'ofici a Can Simon. En aquest poble hi havia hagut dos carreters, en Simon i en Nisetu.

En Quimet Duran i en Joan Vilar van coincidir a Can Bertran. En Vilar hi entrà per a fer de carreter i en Quimet li ensenyava l'ofici. Quan van associar-se, es traslladen a Castellfollit de la Roca i ocupen part d'un local d'en Xicu Prujà, fill de Maià de Montcal, mecànic que havia après l'ofici a Can Llandrich de Besalu.

Un dels treballs executats per en Quimet Duran l'any 1955 a Castellfollit de la Roca fou construir una cabina de fusta i planxa per aquest camió GMC, procedent d'una subhasta de l'exèrcit, i que pertanyia a un transportista de Guardiola de Berguedà:

fot730

fot719

Furgoneta Ford de 17 cavalls, que pertanyia a en Sala, carnisser i embotidor de Castellfollit de la Roca. En Quimet va construir l'any 1955 la carrosseria i en Genís era el planxista:

fot894

El 1956, l'any del fred, en Quimet carreter s'estableix al carrer Sant Mer 14 de Banyoles. En Joan Vilar va marxar a Calella de la Costa a treballar de fuster. A Banyoles, en Quimet feia carros i els adobava les rodes i altres peces. A començaments del 1960 va començar a construir caixes de fusta de transports generals per als camions que hi havia aleshores: els Pegaso Comet, el Pegaso 165, el Pegaso Barajas, els Barreiros i els Ebros, etc.

Caixa de fusta de transports generals construida per en Quimet Duran per a un camió Barreiros d'en Serrano, un transportista de Banyoles. Aquesta caixa costava aleshores 21.000 pessetes:

fot722

fot723

fot736

Aquest Citroen B-14 matriculat a Saragossa havia estat un taxi de Barcelona. En Quimet va construir-li l'estructura de la cabina de fusta i la caixa-gàbia per a transportar el bestiar. El planxista era de Can Sarquella:

fot724

fot729

Un altre Citroen B-14 destinat al servei de taxi de Barcelona, fou comprat per en Quiquet de Cornellà de Terri, botiguer, hostaler i taxista. En Quimet carreter va construir-li aquesta carrosseria "rubia" per a transportar persones:

fot725

fot732

fot892

Un Ford de 17 cavalls i quatre cilindres havia estat un turisme. En Quimet va construir-li tota l'estructura de fusta i un treballador de Can Sarquella va planxar-lo:

fot735

fot726

fot728

Un altre Ford de 17 cavalls que havia estat un taxi, en Quimet va transformar-lo en aquest camionet amb caixa de fusta per encàrrec de Can Sarquella:

fot734

fot731

fot733

Dues fotografies d'en Quimet Duran amb el seu Fiat Balilla, davant del taller del carrer de Sant Mer de Banyoles:

fot738

fot893

Des de mitjans dels anys 1970 fins a mitjans del 1980, en Quimet carreter pintava i reparava les caixes de transport de pinso de la important flota de camions de Nutrex de Banyoles, constituïda principalment per camions Pegaso. En Quimet amb un gat a l'espatlla, recolzat a la porta d'un Pegaso Comet de Nutrex:

fot942

L'any 1988 es va traslladar a una casa al Molí d'en Canyer 27, Ca la Martina de les Flors com es coneix la casa. Quan va complir els 65 anys, va jubilar-se dedicant-se a la restauració de carros, carruatges i tartanes, activitat en la qual excel·leix. Els senyors Joaquim Duran i Joan Brugués fotografiats el dia de l'entrevista per a redactar aquest article:

IMG_2870

Vull agrair molt especialment tots els mitjans posats a l'abast pel senyor Joaquim Duran i Estarriola per a poder redactar aquesta crònica que palesa les profundes transformacions operades en les carrosseries aquests darrers seixanta anys.