Un dels documents que integra l'arxiu extraordinari del senyor Joan Brugués i Prat és la relació dels primers vehicles matriculats a les comarques gironines, amb l'especificació de la marca del vehicle i el primer titular.
Aquesta relació compren el vehicle amb matrícula GI-1 fins el GI-2811. Malauradament és incompleta perquè hi falten la relació dels vehicles matriculats GI-2043 fins el GI-2343. Aquesta inventari li va lliurar el senyor Carlos Palacio i Saez al senyor Brugués.
La relació no especifica tanmateix la mena del vehicle matriculat: desconeixem si era un motocicleta, un auto, un camió o un autocar. Es pot deduir d'alguns vehicles en funció de la marca del vehicle i del titular.
La lectura d'aquesta relació m'ha sobtat el gran nombre d'Hispanos que es van matricular. Fou un vehicle que va gaudir, ben aviat, d'una bona acollida. Segur que els responsables de l'empresa se les van empescar totes per a vendre'n el major nombre d'unitats possibles. Malgrat que avui dia l'Hispano Suiza s'associï amb un vehicle de luxe, exclusiu i escàs, va ser molt popular abans de l'any 1936.
Curiosament, el primer vehicle matriculat a Girona era un Hispano d'un senyor resident a Barcelona. El tercer vehicle també fou un Hispano propietat del senyor Miquel Vincke i Meyer, de Sant Feliu de Guíxols, copropietari de l'important indústria surera Miquel i Vincke de Palafrugell.
El quart vehicle fou un Purrey de La Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona. Possiblement que aquest sigui el primer camió matriculat a les comarques de Girona.
El vehicle amb matrícula GI-18, un J. Forrben, pertanyia a una empresa de transports històrica d'Olot, l'Anónina de Transportes. Aquesta empresa també va matricular més endavant un Locomobile GI-40.
El quart vehicle fou un Purrey de La Companyia del Ferrocarril d'Olot a Girona. Possiblement que aquest sigui el primer camió matriculat a les comarques de Girona.
El vehicle amb matrícula GI-18, un J. Forrben, pertanyia a una empresa de transports històrica d'Olot, l'Anónina de Transportes. Aquesta empresa també va matricular més endavant un Locomobile GI-40.
Es probable que alguns dels Hispano matriculats fossin autocars de línies regulars. Segurament que en Xavier Florez, estudiós de les línies d'autobusos de Catalunya, pugui escatir-ho.
El vehicle amb matrícula GI-48, un Darracq, pertanyia a l'empresa tèxtil VÍUDA E HIJOS DE FRANCISCO BURÉS, important nissaga d'industrials tèxtils originaris de Manresa que van fundar una fàbrica a Anglès (La Selva). La seva vídua, la senyora Eulàlia Regordosa, era propietària del següent vehicle, un Hispano amb matrícula GI-49.
El GI-53 era un Lorraine que pertanyia a la societat AUTO TRANSPORTES INTERNACIONALES, amb domicili a Ceret, capital de la comarca del Vallespir.
És segur que els Hispanos amb matrícula GI-55 i GI-60, inscrits a nom de Ribot, Font i Artigas SA, de Palafrugell, eren autocars atès que aquesta empresa és el precedent de SARFA. Igualment, van matricular un Hispano amb matrícula GI-117. Possiblement que el darrer soci, l'Artigas, també de Palafrugell, tingués una companyia pròpia, Artigas & Cia, que va matricular un Delahaye GI-78.
El Dion Bouton amb matrícula GI-56 era propietat de Sarquella & Companyia, de Banyoles, carreters que amb el temps esdevendrien uns reconeguts carrossers. El primer autocar de la Hispano Hilarenca SA, de Sant Hilari Sacalm, fou un Hispano amb matrícula GI-73.
El primer autocar matriculat per la companyia La Hispano Farnense SA, de Santa Coloma de Farners, era un GI-98.
La important i exportadora indústria surera de Palafrugell i Palamós també es reflecteix en la compra dels primers vehicles. Corchera Internacional SA va matricular un Hudson GI-128. Més endavant també en va matricular un altre, un Buick GI-213.
Els socis Ribot, Font i Artigas anaven per feina: matriculen un Hispano GI-134, un GI-171, i un GI-180. La Hispano Farnense matricula un altre autocar Hispano GI-153. I la Hispano Hilarenca matricula dos Hispanos, GI-187 i GI-203.
La societat Brillas, Pagans & CIA, propietat d'en Josep Brillas i Martí, en Pere Pagans i Lladó i l'Albert Fontana i Esteve, amb una fàbrica modernista projectada per l'arquitecte Pere Bosch i Batallé, a Celrà, on produeix extractes vegetals per a adobar, va matricular un Buick amb matrícula GI-162.
El conegut concessionari d'automòbils Stevenson, Romagosa & CIA, fundat pels senyors Joan i Antoni Romagosa i Vila, l'any 1903, i que encara existeix, va matricular un Mitchell GI-177.
El concessionari Stevenson, Romagosa & Cia, de Barcelona, matricula un Chevrolet amb matrícula GI-244. La Sociedad Anónima Grober, del ram tèxtil, de Girona, va matricular un Walker GI-286. L'empresa Ribot, Font i Artigas SA matriculen un Berliet i un Hispano GI-301 i 302 respectivament.
Segurament que el Buick GI-306 inscrit a nom d'en Josep Brillas faci referència a en Josep Brillas i Martí, un dels socis fundadors de la societat Brillas, Pagans & CIA, amb fàbrica a Celrà. També es segur que el Berliet GI-311, inscrit a nom del senyor Josep Artigas, sigui el tercer soci de Ribot, Font i Artigas SA, de Palafrugell.
L'Anónima de Transportes, d'Olot, va matricular dos camions amb matrícula GI-320 i 321, un Latil i un Dion Bouton. I una altre empresa elèctrica d'Olot, Hijos de José Bassols SA, va matricular un Chevrolet GI-337; cal suposar que era un camió.
La societat Brillas, Pagans & CIA va matricular un Opel GI-355 i un Renault GI-363. MASLLORENS HERMANOS SA, fàbrica de gèneres de punt d'Olot, va matricular un Overland GI-366. I l'editorial gironina DALMAU, CARLES & CIA (després DALMAU CARLES PLA SA), fundada pel senyor Josep Dalmau i Carles el 1904, va matricular un Ford GI-367.
El Fiat amb matrícula GI-368, inscrit a nom del senyor Camil Güell, de Camprodon, segurament correspon a l'empresa de transports i línia regular d'autobusos de la família Güell, avui dia desapareguda.
La coneguda empresa ADROHER GERMANS, de Girona, de venda de material elèctric, va matricular un Audi GI-380. La Hispano Hilarenca matricula un Fiat i un Hispano GI-383 i 384, respectivament.
La societat Ribot, Font i Artigas SA matricula un Victor GI-402. Francament, és la primera notícia d'aquesta marca de vehicles. També matriculen un Hispano GI-416. Més endavant, matriculen dos Hispanos GI-490 i 491.
Hi ha una curiositat prou interessant que crec remarcable. Un senyor, de cognom Sala, que resideix a Palau de Montagut, antiga denominació de Sant Jaume de Llierca, matricula un Ford GI-405. Sembla ser que veïns del senyor Sala també van sentir la imperiosa necessitat de motoritzar-se i apressadament van comprar-se també uns autos: el senyor Surribas va comprar un Brockway amb matrícula GI-415. I els successors del senyor Brutau van matricular un Walker GI-428.
El primer vehicle matriculat per TRANSPORTES ELÉCTRICOS INTERURBANOS SA (TEISA), fundada l'any 1920, és un Hispano GI-410. Més endavant matricula dos altres Hispanos, GI-498 i GI-520.
L'empresa CORCHERA INTERNACIONAL SA, de Palamós, va matricular un Dodge GI-418. La Papelera del Fresser, empresa que encara existeix avui dia, va matricular un Adler GI-434.
El senyor Manel Mir i Prat, de Ripoll, va matricular un Hispano amb matrícula GI-466, i un Lancia amb matrícula GI-467. I l'Hispano Farnense SA, de Santa Coloma de Farners, matricula un Hispano GI-494.
També es curiós que un tal senyor Geli, resident a Pujals dels Cavallers, inscrigui a nom seu un Ford amb matrícula GI-501. Segons aquesta relació, aquella localitat era un municipi independent. Avui dia tanmateix forma part de Cornellà de Terri (Pla de l'Estany).
La casa Hispano Suiza de Barcelona va matricular un Hispano GI-495. I el senyor Camil Güell, de Camprodon, inscrivia al seu nom un Fiat amb matrícula GI-503. La Hispano Hilarenca, de Sant Hilari Sacalm, matriculava un Hispano GI-514.
Aquesta relació de vehicles matriculats ofereix una informació molt precisa dels municipis i comarques econòmicament més dinàmics i rics. En aquells anys, la riquesa es concentrava principalment a Girona i a la resta de municipis que s'estenien per la seva plana, propers i de fàcil accés: la comarca del Baix Empordà i el Pla de l'Estany, principalment. No és casualitat que fossin els municipis connectats amb Girona per una línia de tren.
