La fàbrica de Motores Dièsel Matacàs de Sant Feliu del Llobregat (Baix Llobregat).

L'any 1927 en Joan Matacàs Aymà fundà a Barcelona un taller de reparació, transformació i construcció de motors per diverses aplicacions: motors d'extracció d'aigua per usos agrícoles, en competència amb el fabricant figuerenc Fita, generadors agrícoles i motors marins per barques de pesca. El pes decisiu que l'automoció tenia a Catalunya en la dècada de 1930 suscità l'interès del senyor Matacàs cap els motors dièsel, aleshores coneguts com motors d'olis pesats. 

Cap a l'any 1940, acabada la guerra civil, el senyor Matacàs reprèn l'activitat productiva centrada en la recuperació i transformació de motors en unes condicions particularment adverses per la manca de recanvis i la dificultat de disposar-ne a conseqüència de la Segona Guerra Mundial i l'aïllament internacional d'Espanya. El taller, que girava amb el nom comercial Construcciones Dièsel Juan Matacás, tenia una gran càrrega de feina. Els ingressos, beneficis i el nombre de treballadors creix progressivament. I l'espai del taller de Barcelona, a principis dels anys 1950, era insuficient per atendre la feina que hi havia. 

Els coneixement acumulats pel senyor Matacàs en matèria de motors dièsel i la feina incessant que tenia, no satisfeta per la falta de fabricants, l'impulsen a construir a Sant Feliu del Llobregat, l'any 1953, en una finca envoltada de camps agrícoles propera a la carretera nacional II, una gran fàbrica destinada a la construcció de tota mena de motors dièsel. La fàbrica, inaugurada l'any 1954, de factura sòlida amb dues torres als flancs, tenia un concepció moderna i agradable pels jardins que l'envoltaven. Les naus, gràcies a les finestres rectangulars de les façanes, disposaven d'abundant llum natural.

Amb l'entrada en funcionament de la fàbrica de Sant Feliu del Llobregat, Motores Dièsel Matacàs amplia el catàleg de motors dièsel que oferia en distintes configuracions, potències i usos: producció d'electricitat, usos agrícoles i marítims, i d'automoció. Els motors adreçats a l'automoció eren l'objectiu principal que tenia l'empresa per la gran demanda que hi havia i les fabuloses perspectives que el sector presentava, fetes realitat a partir de l'any 1960. A partir de l'any 1955 l'empresa tingué un considerable increment de producció, vendes i nombre de treballadors. L'any 1958 s'estima que hi treballaven cinc-centes persones.

Vista aèria de la fàbrica que Motores Diésel Matacàs posà en funcionament l'any 1954 a Sant Feliu del Llobregat amb la nau principal i les accessòries:

Maquinària que tenia la fàbrica de Motores Dièsel Matacàs i alguns motors produïts:







Sala de projecció dels motors amb personal treballant-hi:

Motor dièsel Matacas que tingué l'empresa Papelera Industrial SA de La Masó per produir electricitat:

Publicitat de Construcciones Dièsel Juan Matacàs i Motores dièsel Matacàs:

L'any 1959 Motores Matacas comercialitza un motor dièsel de quatre cilindres en línia i dos mil centímetres cúbics, el model 904, adreçat als turismes i furgonetes. Els taxistes foren uns dels principals clients d'aquest motor. Era un motor dur i fiable però aspre i rude que proporcionava poca comoditat als ocupants del vehicle. Tingué una bona acollida i unes vendes considerables a conseqüència de la poca competència d'altres fabricants de motors i l'innovador escalfador elèctric que facilitava l'engegada en fred. Nombrosos taxis de la casa Seat matriculats en els primers anys de 1960 foren equipats amb aquests motors. També produí Matacàs un motor dièsel per furgonetes DKW que Imosa fabricava a Euskadi.

Estand de l'empresa Motores dièsel Matacàs a la Fira de Mostres de Barcelona l'any 1962 amb tres vehicles que muntaven motors dièsel llurs: un furgó Nazar, un taxi Seat 1400 C per al municipi de Barcelona i una furgoneta DKW F-800:

Una furgoneta DKW F-800 equipada amb un motor Matacàs, presentada l'any 1962:

Les excel·lents perspectives que l'empresa tenia l'any 1962 l'impulsaren a desenvolupar l'any següent una furgoneta de tres rodes, d'una tona i mitja de capacitat de càrrega i dotada d'un motor dièsel amb dos cilindres. Estava basat en el tricicle que el constructor castellà Sava havia comercialitzat uns anys abans, degudament modernitzat. Arran de la transformació l'any 1964 de Motores Diésel Matacás en Matacás SA, amb un capital social de cinquanta-cinc milions de pessetes, Sava va adquirir un quaranta per cent del capital social. Aquesta participació social significativa de Sava sobre Matacás SA facilità el projecte de llançament del furgó de tres rodes. Malgrat llur presentació a la Fira de Mostres de Barcelona l'any 1965, no fou pas comercialitzat per l'escàs atractiu comercial que un vehicle amb aquestes característiques suscitava aleshores en haver-hi furgonetes més modernes i pràctiques.

Furgó de tres rodes que Matacás SA presentà l'any 1965 a la Fira de Mostres de Barcelona:

El final de Matacás SA l'any 1966 fou abrupte i imprevist. La compra l'any 1966 de Sava per ENASA precipità el cessament de la producció i l'extinció de l'empresa. El constructor dels vehicles Pegaso no tenia cap mena d'interès en Matacàs SA pel conflicte d'interessos que hi havia plantejat: ENASA disposava de motors propis que fabricava directament. I Aeronàutica Industrial SA, l'empresa fabricant dels camions lleugers Avia, també participada com ENASA per l'Institut Nacional d'Indústria (INI), equipava motors Perkins, més fiables, acreditats i de major rendiment. I en un moment de concentració de fabricants per crear grans grups industrials d'automoció espanyols, quin sentit tenien el motors dièsel Matacàs?

A pesar que Matacás SA cessà la producció l'any 1966, les naus que formaven la fàbrica es conserven tal com eren aleshores. Els antics camps de conreu que l'envoltaven s'han urbanitzat amb la implantació d'usos residencials. I les naus, degudament compartimentades, acullen empreses, magatzems i tallers amb usos diversos. La façana principal i les dues torres d'obra vista amb l'escut de l'empresa a la part superior presenten el mateix estat que l'any 1966.

L'amic Gonzalo Latorre Ratés ens ha enviat fotografies de les naus de l'antiga fàbrica de Matacàs SA. Entrada a l'edifici principal amb llur façana i les dues torres adjacents als extrems:

Detall del cos central de la façana:

Les torres als flancs de la façana principal amb l'escut, en la part superior, que identificava els motors dièsel Matacàs, tres cavalls alats emergint de les ones encrespades del mar:

Façana lateral de la nau principal de la fàbrica Matacàs:







Jardí del recinte industrial de Matacàs:

Motores Dièsel Matacàs es desenvolupà a partir d'unes causes ben concretes. I en el moment en què tals causes desaparegueren, l'extinció de l'empresa fou immediata. L'aïllament internacional d'Espanya, l'economia planificada i la poca competència propiciaren iniciatives industrials que en un context econòmic obert i de lliure competència mai s'haurien plantejat i portat a cap. L'economia estatalitzada, d'una gran intensitat del 1939 al 1959, causà greus distorsions en el mercat. Agraïm al senyor Gonzalo Latorre les fotografies del polígon Matacàs de Sant Feliu del Llobregat que evoca un dels principals fabricants espanyols de motors dièsel de la dècada de 1950.

En Llorenç Mayol de Balanzó i PAPELERA INDUSTRIAL S.A.

Dedicat a la memòria del senyor Llorenç Mayol i de Balanzó (Barcelona 1921-2009), qui juntament amb la seva esposa, la senyora Pilar Matas i Vallmajor, van donar-nos suport en moments difícils donant-nos alhora testimoni dels seus profunds valors cristians.

El meu avi matern, en Fernando Nogués i Albareda, va néixer a Barcelona el 30 de novembre de l'any 1922. Gràcies a Déu s'estalvià d'haver de lluitar al front de l'Ebre on milers de joves catalans gairebé adolescents, mal armats i sense instrucció militar de cap mena, moriren absurdament en una guerra que la República espanyola havia perdut feia molt de temps.

Conclosa la guerra civil, va entrar a l'Institut Químic de Sarrià, aleshores dirigit pel cèlebre pare Gil, on va fer amistat amb en Pepin Valls Rusiñol i en Llorenç Mayol de Balanzó. L'íntima amistat entre el meu avi i en Llorenç Mayol va ser la causa que fos el padrí de la meva mare Maria José. En Llorenç Mayol de Balanzó era nét d'en Llorenç Balanzó i Pons (1860-1927), Marqués de Balanzó, títol pontifici, i traductor al català de La Divina Comèdia de Dante Alighieri.

En Llorenç Mayol de Balanzó havia estudiat als col·legi dels Jesuïtes del carrer Casp, formació que va haver d'interrompre per l'expulsió de l'ordre de Sant Ignasi de l'ensenyament durant la II República. La seva família, originària de Carme, municipi de la comarca de l'Anoia, tenia una fàbrica tèxtil a Molins de Rei.

Com d'altres famílies benestants catalanes de principis de segle XX, els Mayol i de Balanzó tenien una casa a la Rambla de Catalunya núm. 38, els baixos de la qual era el magatzem i oficina de la fàbrica, i una casa d'estiueig al barri de Sarrià, concretament al carrer Major de Sarrià una mica més amunt de la Pastisseria Foix, propietat del poeta Josep Vicenç Foix. Un dels records d'infantesa d'en Llorenç Mayol eren "Les Monrases", unes dones velles i pobres que vivien a precari en una caseta rònega ubicada a la part posterior del jardí de la casa familiar del carrer Major de Sarrià, a tocar del garatge, les quals per a disposar de gas havien d'inserir una moneda en un comptador.

Acabades les llicenciatures, el meu avi Fernando i llurs dos amics emprengueren camins professionals diferents: en Pepin Valls, pertanyent a una de les principals famílies de cotoners de Catalunya, es va dedicar a les empreses familiars com MANUFACTURAS VALLS SA, VIUDA DE JOSÉ TOLRÀ SA o SOCIEDAD ANÓNIMA CROS SA.; el meu avi va endinsar-se en els olis industrials i lubricants creant l'empresa PRODUCTOS AUXILIARES SA, amb fàbrica a l'Hospitalet del Llobregat; i en Llorenç Mayol de Balanzó va escollir el món de la indústria paperera en una fàbrica al municipi de La Masó (Alt Camp).

L'any 1942 tot just recent llicenciat, a en Llorenç Mayol li proposen d'endegar una fàbrica de paper en un antic molí paperer ubicat al municipi de La Masó, el qual funcionava mercès a un dret històric de captació d'aigues del riu Francolí. Els accionistes de la societat que pretenia reconvertir un antic molí paperer en desús en una moderna fàbrica de paper eren el senyor Goberna, propietari de la finca i també d'una coneguda empresa d'elevadors, la família Mas de Xaxàs i un oncle del senyor Mayol. Hi havia ple consens que en Llorenç Mayol era la persona adient per a aquest projecte, constituïnt-se la societat mercantil "PAPELERA INDUSTRIAL SA" amb seu social a Barcelona i fàbrica a La Masó. Fotografia del molí original reconstruït durant els anys 1942 i 1943:

Aquells anys eren de gran dificultats: anys de fam i por, anys d'una brutal repressió amb exiliats i molts empresonats per motius polítics, anys d'un país ensorrat per una guerra civil i per una política econòmica demencial i profundament intervencionista. Hi havia una absència absoluta de matèries primes, maquinària i transports. Les poques matèries primes que hi havia estaven controlades pel govern qui assignava les quotes, provocant un frau conegut popularment com l'estraperlo, que va enriquir a unes quants vius propers al règim franquista. A més, qualsevol activitat econòmica havia de comptar amb el vistiplau administratiu.

A mitjans de l'any 1943, i després de grans esforços per a endegar l'activitat industrial, es van fabricar les primeres mostres de paper, els resultats dels quals no eren gens satisfactoris: la qualitat d'aquest paper n'impedia llur comercialització i venda. Davant d'aquest sotrac, en Llorenç Mayol va resoldre de paralitzar tota l'activitat canviant completament el procés productiu malgrat l'important augment de costos que suposava. Durant els mesos que la fàbrica estigué aturada, els accionistes continuaren abonant les nòmines als treballadors, fet que palesava la confiança en aquest projecte industrial i llur qualitat humana, especialment remarcable en un anys molt difícils. Fotografia on es veu les tasques de construcció d'una nau l'any 1943:

Cap a l'any 1944 es reinicia l'activitat productiva a la fàbrica de La Masó amb uns resultats reeixits: el paper complia amb les exigències i estàndards de qualitat per vendre's. Amb molts esforços i sacrificis, es fabrica paper amb regularitat malgrat les dificultats per atènyer matèries primes. LA PAPELERA INDUSTRIAL SA va generar una important activitat econòmica al municipi de La Masó i pobles limítrofs com Vilallonga del Camp, el Morell, Vallmoll i El Milà: treballadors, manobres, transportistes i mecànics tingueren feina en uns anys molt complicats en que l'economia estava practicament aturada per la política autàrquica executada des del govern espanyol. Fotografia d'un camió descarregant matèria prima a començaments de la dècada de 1950:

En Llorenç Mayol de Balanzó vivia en una senzilla habitació construïda a la pròpia fàbrica, on disposava també d'un laboratori per a les proves i assaigs. Els àpats els feia en una masia propera a la qual es desplaçava en bicicleta. I els caps de setmana agafava el tren a Valls fins a Barcelona per a poder gaudir de la companyia de llur muller, la senyora Pilar Matas i Vallmajor. En els anys 1940 i començaments de 1950 aquest trajecte durava unes quantes hores i els trens eren freds, amb els vidres trencats i degotalls quan plovia. Fotografia d'una de les naus de la PAPELERA INDUSTRIAL SA l'any 1954:

Durant la dècada dels anys 1950 es consolida l'activitat paperera cercant el mercat que no era pas cobert per les grans empreses papereres catalanes com MIQUEL COSTAS I MIQUEL SA, TORRAS JUVINYÀ SA, PAPERERA DE LA RIBA SA, LA GELIDENSE SA, GOMÀ-CAMPS SA, TORRAS HOSTENCH SA, MATIAS GOMÀ TOMÀS SA o GUARRO CASAS SA, per esmentar-ne les principals.

Un dels transportistes que va treballar per a PAPELERA INDUSTRIAL SA fou en Queralt, de Vilallonga del Camp (Alt Camp), qui tenia aquest camió Chevrolet:

En la dècada de 1960 s'estrenen noves instal·lacions amb maquinària més moderna. També augmenta el personal que hi treballava en tres torns. La millora de l'economia espanyola i les perspectives que s'albiraven determinen la renovació de la maquinària. Durant aquells anys, els senyors Mas de Xaxas i Mayol visiten a diverses fires internacionals de fabricants de maquinària de paper per a conèixer les darreres novetats de mercat. També visiten diverses fàbriques de paper espanyoles i escoceses. En aquells anys s'inicia l'exportació a l'estranger, principalment a països sudamericans.Fotografies d'un motor MATACAS muntat l'any 1960:

Amb la crisi econòmica que pateixen els països desenvolupats a mitjans dels anys 1970, PAPELERA INDUSTRIAL SA inicia una davallada de la producció i de les vendes per dues causes principals: la minva de les comandes per la reducció del consum i els impagats dels clients de països sudamericans, que suposaven un alt volum de vendes aleshores. Malgrat els esforços que es van endegar per a cercar nous clients a l'Estat espanyol, no es va poder assolir els percentatges de vendes perdudes a Sudamerica. Fotografia d'un magatzem amb producte acabat l'any 1972:

Durant els anys 1980 s'adopten successives iniciatives per a remuntar la situació econòmica de l'empresa amb ampliacions de capital, reduccions de personal, adquisició de la maquinària més moderna del mercat, major oferta de productes i captació de nous clients, si bé aquestes mesures no van donar els resultats esperats. Amb la jubilació l'any 1985 del senyor Mayol i el nomenament d'una gerència externa tampoc milloren els comptes de resultat. Finalment l'any 1987 LA PAPELERA INDUSTRIAL SA s'acull al procediment concursal, liquidant-se al cap de dos anys.

El senyor Mayol va continuar en el món del paper, del qual n'era un dels grans especialistes que hi havia a Catalunya, col·laborant en el Museu molí paperer de Capellades, un antic molí del segle XVIII on encara s'elabora el paper fet a mà i que compta amb una destaca col·lecció de maquinària, utillatges, papers i documents.

El senyor Llorenç Mayol és el genuí representant d'una mena de professionals i empresaris del segle XX que tenien la passió per la feina ben feta, pel sacrifici i el treball, per la discreció i la prudència, per l'honradesa i la sinceritat, pel proïsme i la dedicació als altres des d'uns pregons i ferms valors cristians. Aquestes actituds rebudes des de l'infantesa van guiar-lo tota la vida deixant un gran testimoni a tots aquells que hem tingut l'extraordinària sort d'haver-lo conegut i tractat.