Bono, poble ubicat a la part aragonesa de la Vall de Barravés, va ser annexat a Montanui l'any 1966. Conegut per ser al Pirineu axial, l'any 1947 ENHER va començar-ne la construcció d'una central hidroelèctrica. Aquestes obres es perllongarien fins el 1953.
En una comarca amb pocs recursos, la construcció d'aquesta central va suposar una alenada d'aire fresc per a tots els pobles de la Ribagorça, tant els de la banda del Principat com de l'Aragó. Va haver-hi feina i rendes.
De l'arxiu d'ENHER referit a la construcció d'aquesta central hidroelèctrica, n'hem seleccionat les següents fotografies on hi apareixen camions i altres vehicles, matèria que és objecte de l'interès d'aquest bloc.
Les primeres fotografies corresponen al formigonat del canal, datades el setembre del 1948:
El març del 1952, la construcció de la central hidroelèctrica de Bono estava molt avançada. L'edifici principal era gairebé acabat:
El mes de gener del 1953 hi va haver una esllavissada de terres que va afectar greument el canal que proveïa la central hidroelèctrica. Aquest contratemps va endarrerir la posada en funcionament d'aquesta instal·lació:
Fotografia de l'any 1953, un cop les obres de la central hidroelèctrica de Bono eren concloses, a punt de produir electricitat:
Del conjunt de cròniques publicades sobre les centrals hidroelèctriques construïdes per ENHER a la comarca de la Ribargorça, és admirable el gust i preocupació per a executar una obra de qualitat integrada i harmonitzada en el paisatge natural, de gran bellesa, on eren construïdes. El resultat era visualment agradable i han aguantat prou bé el pas dels anys. Molt més que no pas algunes de les promocions immobiliàries que van construïr-se uns anys més tard per al turisme que volia gaudir d'aquests paratges singulars.
Bono i la resta de pobles que integrarien el municipi de Montanui no van poder pas d'evitar el despoblament massiu que es produiria cap al 1960. En pocs anys, molt pobles antiquíssims van abandonar-se, extingint-se per sempre més una cultura pirinenca forjada en l'adversitat i les dificultats extremes.
Bono i la resta de pobles que integrarien el municipi de Montanui no van poder pas d'evitar el despoblament massiu que es produiria cap al 1960. En pocs anys, molt pobles antiquíssims van abandonar-se, extingint-se per sempre més una cultura pirinenca forjada en l'adversitat i les dificultats extremes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada