En un àlbum amb el títol de "Varis", es van recopilar fotografies d'activitats desenvolupades per ENHER de caràcter social i festiu. La voluntat d'aquests àlbums fotogràfics, que recollia totes les activitats de l'empresa, també havia d'incloure les relacionades amb les condicions de vida i lleure dels treballadors.
En els anys de la postguerra, poder omplir l'estomac, disposar d'un jaç i gaudir de foc per a escalfar-se a l'hivern era el desideràtum de qualsevol persona entenimentada. Actitud absolutament lògica d'un país completament depauperat.
ENHER, com la majoria d'empreses públiques d'aquells anys, desenvolupava els aspectes socials i de millora de les condicions de vida de llurs treballadors i famílies. Un treballador d'ENHER o FECSA, aquells anys, era un privilegiat de debò. Entrar a treballar en una d'aquestes empreses garantia un lloc de treball fins a la jubilació i poder gaudir d'una pensió de vellesa.
Si bé els salaris i les condicions laborals eren rigoroses -jornades laborals folgades, adscripció forçosa als sindicats verticals i prohibició del dret de vaga i manifestació-, les grans empreses procuraven de garantir uns drets bàsics a llurs treballadors i famílies: l'habitatge, escola per als fills, economats per a la compra de productes de primera necessitat i serveis d'assistència sanitària.
Endemés, algunes empreses també col·laboraven en la celebració de festes assenyalades com Nadal i Reis, facilitar llocs per a l'estiueig, locals socials per a trobar-se i esbargir-se o espais per a practicar esports.
Les Caixes d'estalvis, a través de la seva obra social, van ser les darreres institucions que van conservar aquest tracte protector envers els seus treballadors, gairebé un privilegi a l'abast d'uns quants afortunats.
D'aquest àlbum, s'han seleccionat les següents fotografies pel seu interès. La primera correspon a una panoràmica del poble de El Pont de Suert, capital de la comarca de l'Alta Ribagorça:
Renglera de cases construïdes per ENHER per al seu personal a El Pont de Suert:
Quatre treballadors amb els respectius cotxes assignats per l'empresa, fotografiats davant d'una de les cases aixecades per ENHER a El Pont de Suert:
Un bar per als treballadors d'ENHER:
Un camió de l'empresa que arriba a destí carregat de mercaderies:
La descàrrega del camió, manualment, com s'estilava aleshores:
La celebració de la festa de Sant Cristòfol. Els vehicles d'ENHER, degudament engalanats, feien cua pacientment perquè el mossèn que oficiava la cerimònia els beneís:
Uns imponents camions Pegasos participant en la festivitat de Sant Cristòfol:
La marxa de la torxa de L'INI celebrada el juny del 1962, en que van participar-hi també treballadors d'ENHER atès que aquesta empresa hidroelèctrica pertanyia a aquella entitat estatal.
Aquestes fotografies reflecteixen un món laboral i social completament extingit. Tots els canvis s'han precipitat d'una tal manera que ni tan sols hem conservat els avantatges d'aquell món, si és que en tenia.
Tal vegada, la diferència més nítida és que aquell món era conegut i es sabien les regles de joc; en canvi, el món actual ens és absolutament desconegut i incert. Ni sabem cap a on anem ni que succeirà: una autèntica dimensió desconeguda.
Tal vegada, la diferència més nítida és que aquell món era conegut i es sabien les regles de joc; en canvi, el món actual ens és absolutament desconegut i incert. Ni sabem cap a on anem ni que succeirà: una autèntica dimensió desconeguda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada