La instal·lació d'una sitja de ciment d'ENHER.

Al començament de l'any 1960 es flairaven uns altres aires. Semblava que la dècada s'encetava amb unes noves perspectives, inèdites fins aleshores. Havien transcorregut vint anys de l'acabament de la terrible Guerra Civil, l'abril del 1939.

La postguerra s'havia allargat vint anys justos. Una enternitat si es comparava amb la resta de països europeus del nostre entorn, beneficiats pel Pla Marshall, una iniciativa impulsada i finançada pels Estats Units per a la reconstrucció dels països europeus devastats per la Segona Guerra Mundial.

Hi havia una alegria renovada. Tothom tenia ganes de passar pàgina a aquelles dues dècades d'horror, repressió, misèria i privacions. El futur s'alvirava amb il·lusió i confiança. Hi havia la certesa que el pitjor ja havia passat.

El 1959, el dictador Franco havia hagut d'acceptar a contracor el fracàs de la política econòmica autàrquica. Espanya tenia dues alternatives: la suspensió de pagaments amb l'aturada de la producció econòmica i el descontentament social que se'n podria derivar o, per contra, endegar una reforma econòmica de caire liberal i d'aproximació a la resta de països europeus. Malgrat llur supèrbia, en Franco va haver de triar la segona opció. El Pla d'estabilizació econòmic era una realitat.

L'any 1960 es començava a percebre, tímidament, els primers efectes de les reformes econòmiques introduïdes l'any 1959, a contracor d'en Franco i amb l'oposició ferotge i visceral dels capitostos falangistes.

L'empresa hidroelèctrica ENHER no restava al marge dels canvis produïts a començaments dels anys 1960. Continua l'ampliació de la flota de vehicles, imprescindibles per a executar la construcció d'embassaments i centrals elèctriques.

A diferència dels anys 1950, la fabricació espanyola de camions progressivament s'havia normalitzat i es van comprar camions Pegaso. Tant ENHER com ENASA, fabricant dels camions Pegaso, eren propietat de l'Institut Nacional d'Indústria (INI).

Remenant els àlbums fotogràfic d'ENHER, hi ha una seqüència fotogràfica curiosa: la instal·lació en un indret indeterminat -el caixetí fotogràfic no identifica pas el lloc concret- d'una sitja de ciment que era proveïda periòdicament per un camió Pegaso de l'empresa.

Les primeres fotografies corresponen a un camió Pegaso, d'ENHER, carrossat amb dues sitges de transport de ciment a granel, el mes d'abril del 1960. Segurament que les fotografies són preses en un carrer enllambordat a Barcelona:

Seqüència fotogràfica de l'enlairament de la sitja de ciment usant una grúa:

Col·locació de la sitja de ciment al centre d'un poble. Una munió de vilatans s'aplegaren al seu voltant per a distreure's amb els treballs de llur muntatge i la descàrrega de ciment del camió Pegaso:

En aquells anys, les distraccions eren escasses, absolutament ridícules si hom les compara amb les d'avui dia. La gent feia vida als seus pobles i barris. Anar al mercat setmanal d'un altre poble proper amb l'auto de línia, a firar-se, esdevenia una activitat social destacada.

Per aquest motiu, aquella activitat d'ENHER esdevenia tota una novetat al poble, amb els badocs guaitant les labors que es duien a terme. De ben segur que també hi eren les autoritats locals.

La sitja de ciment, per als veïns, simbolitzava les millores que llur presència aportaria al poble. A ells també els hi tocava un pessic del progrés general que s'estava visquent.