"Camí de Sirga", la novel·la més coneguda d'en Jesús Moncada, evoca la desaparició del poble on va néixer, Mequinensa. Aquest antic poble, situat a l'aiguabarreig de l'Ebre i el Segre, era una important conca minera i de transport fluvial del lignit amb llaüts que va desaparèixer sota les aigües de l'embassament que va construir-hi ENHER durant els anys 1957 i 1964.
Aquesta novel·la, una de les més importants de la literatura catalana dels darrers temps, constitueix un homenatge de Jesús Moncada al seu poble natal i on van escampar-se les seves cendres després de la seva mort el juny del 2005. A través d'uns personatges, recrea la vida del poble uns decennis abans de llur desaparició.
L'embassament de Mequinensa, ubicat a la comarca del Baix Cinca, fou construït entre els anys 1957 i 1964. L'any 1956 va emprendre's la incoació, tramitació administrativa i resolució dels expedients expropiatoris de totes les finques i cases incloses dins de l'àmbit del projecte de construcció de l'embassament.
Fou un dels primers grans projectes executats en la segona meitat dels anys 1950 que va aplicar-se-li la Llei d'Expropiació Forçosa, que havia entrat en vigor el desembre del 1954, i que agilitzava considerablement la tramitació administativa en els procediments expropiatoris qualificats d'urgents per les autoritats.
D'aquesta manera, es va simplificar l'aixecament de les actes de pagament i pressa de possessió de les finques afectades, títol que facultava a ENHER per a ocupar-les i executar un de les obres d'enginyeria més importants d'aleshores, que va suposar un repte per a aquesta companyia hidroelèctrica.
El resultat fou un dels embassaments més importants de l'Estat espanyol, construït en un indret idoni, la confluència dels rius Ebre i Segre, aquest darrer molt cabalós perquè rep de poc les aigües del seu afluent Cinca.
Les primeres fotografies de l'album fotogràfic d'ENHER de la construcció de l'embassament de Mequinensa són del poble de Mequinensa que traspua la tristor per llur desaparició al cap de poc, engolit per les aigües de l'embassament:
Fou un dels primers grans projectes executats en la segona meitat dels anys 1950 que va aplicar-se-li la Llei d'Expropiació Forçosa, que havia entrat en vigor el desembre del 1954, i que agilitzava considerablement la tramitació administativa en els procediments expropiatoris qualificats d'urgents per les autoritats.
D'aquesta manera, es va simplificar l'aixecament de les actes de pagament i pressa de possessió de les finques afectades, títol que facultava a ENHER per a ocupar-les i executar un de les obres d'enginyeria més importants d'aleshores, que va suposar un repte per a aquesta companyia hidroelèctrica.
El resultat fou un dels embassaments més importants de l'Estat espanyol, construït en un indret idoni, la confluència dels rius Ebre i Segre, aquest darrer molt cabalós perquè rep de poc les aigües del seu afluent Cinca.
Les primeres fotografies de l'album fotogràfic d'ENHER de la construcció de l'embassament de Mequinensa són del poble de Mequinensa que traspua la tristor per llur desaparició al cap de poc, engolit per les aigües de l'embassament:
Darreres bategades del poble de Mequinensa, poc abans de desaparèixer per sempre més:
Fotografies del santuari i hostal de La Magdalena:
El Castell de Mequinensa, bastit sobre un turó en un indret estratègic que controlava les valls dels rius Ebre, Segre i Cinca, era una antiga fortalesa àrab. Fou conquerida pel rei Ramon Berenguer IV.
Durant els segles XIV i XV els seus propietaris, els senyors de Montcada, el van reconstruir seguint l'estil gòtic imperant aleshores. Després de la Guerra del Francès i l'ocupació napoleònica, entrà en decadència.
Malgrat estar molt malmès i abandonat, era testimoni de la desaparició del poble de Mequinensa que havia protegit tants anys. A finals dels anys 1950, ENHER va restaurar-lo completament seguint el projecte i la direcció de l'arquitecte Adolf Florensa i Ferrer:
Durant els segles XIV i XV els seus propietaris, els senyors de Montcada, el van reconstruir seguint l'estil gòtic imperant aleshores. Després de la Guerra del Francès i l'ocupació napoleònica, entrà en decadència.
Malgrat estar molt malmès i abandonat, era testimoni de la desaparició del poble de Mequinensa que havia protegit tants anys. A finals dels anys 1950, ENHER va restaurar-lo completament seguint el projecte i la direcció de l'arquitecte Adolf Florensa i Ferrer:
La desaparició de l'antic poble de Mequinensa va comportar que ENHER construís el nou poble per a reallotjar-hi els veïns que hi van romandre. Molts altres veïns van decidir d'emigrar, principalment a Barcelona i Saragossa. També es va construir les oficines i la residència per al personal de l'empresa:
En les properes cròniques ens endinsarem en la construcció de l'embassament de Mequinensa.
Estic llegint “Camí de Sirga “ , i cercant més informació he trobat aquest blog que m’ha ofert una informació molt acurada del poble.
ResponEliminaMolt interessant
Raimunda Pàmpols
Moltes gràcies Raimunda pel teu comentari. Ens plau que aquest article t'hagi estat d'utilitat.
ResponElimina