divendres, 6 de gener del 2012

El Pegaso que va transportar la part superior del Sagrat Cor del temple expiatori del Tibidabo.

Un dels atractius de Barcelona, més enllà del clima i la qualitat de vida, rau en els edificis que ens han llegat els arquitectes que han treballat a la ciutat. Des de l'imponent arquitectura gòtica civil bastida a l'edat mitjana, d'una magnificència absoluta, fins a l'arquitectura modernista, noucentista i racionalista del GATPAC.

A diferència d'altres ciutats espanyoles que van limitar-se a copiar l'estil arquitectònic clàssic imperant a les principals capitals europees, resultant-ne uns edificis postissos i carrinclons malgrat l'aparença distingida i pretesament elegant, els arquitectes de Barcelona van saber crear un estil propi, únic i original admirat arreu del món.

Els edificis civils i religiosos d'Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Montaner, Josep Maria Jujol o Josep Lluís Sert defineixen també l'arquitectura de finals del segle XIX i la primera meitat de segle XX. L'actuació executada per una burgesia il·lustrada, culta, refinada i moderna que va finançar aquestes obres va resultar també providencial.

Solament cal que hom passegi pel Passeig de Gràcia de Barcelona perquè s'adoni del patrimoni arquitectònic que acull Barcelona. Quantes ciutats poden presumir de tenir la Sagrada Família, la Pedrera, la casa Batlló, la casa Morera i la casa Amatller, per citar els exemples més reeixits d'arquitectura modernista.

Aquesta florida arquitectònica va causar l'oblit d'altres arquitectes igualment interessants. El proper dia 8 de gener de 2012 finalitzarà l'exposició que l'espai Cosmocaixa ha dedicat a l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, la seva obra i l'ambient social que li va tocar de viure. Amb el títol de "La ciutat de Sagnier" i comissariada pels senyors Santi Barjau i Julià Guillamon, aquesta exposició repassa l'obra molt remarcable d'aquest prolífic arquitecte al tombant del segle XIX i XX, principalment a la ciutat de Barcelona.

Els primers treballs de l'Enric Sagnier són de marcat caràcter classicista, per bé que va evolucionar envers el modernisme, predominant en aquells anys, amb un estil personal on hi predominava la contenció formal i la funcionalitat.

L'obra d'Enric Sagnier objecte d'aquesta exposició aborda el paper protagonista de la burgesia d'aquells anys. També aprofundeix en els gustos, preferències i valors d'aquella burgesia industrial que va invertir part de la seva fortuna en la construcció d'admirables edificis modernistes. També era la classe social a la qual hi pertanyia l'Enric Sagnier.

Persona de tarannà conservador i de fortes conviccions catòliques, va ser un dels arquitectes predilectes de la burgesia de Barcelona. També és l'autor d'alguns dels edificis més destacats de principis del segle XX, de caràcter civil, religiós i institucional.

Enric Sagnier és l'autor del temple expiatori del Tibidabo, coronat per un Sagrat Cor de grans dimensions encarat a Barcelona. Al seu voltant, hi ha el parc d'atraccions, una iniciativa d'en Salvador Andreu, el cèlebre Doctor Andreu, el de les pastilles.

El temple del Tibidabo va construir-se sobre el puig de l'Àliga, a la serra de Collserola. Aquesta serra juntament amb els rius Besós i Llobregat i el mar constitueixen la delimitació natural de Barcelona i la seva àrea d'influència. A partir d'una ermita construïda pels salesians el 1886, va iniciar-se l'edificació el 1902 del temple projectat per l'Enric Sagnier, d'estil gòtic. Les obres van acabar l'any 1961 sota la direcció d'un seu fill, l'arquitecte Josep Maria Sagnier i Vidal.

Una de les fotografies més curioses de l'exposició dedicada a l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia fou el transport del Sagrat Cor que havia de coronar el temple, l'any 1961. Un camió Pegaso hi duia la part superior del Sagrat Cor, escortat per un altre camionet més petit, al darrera. Algú va tenir la pensada d'aturar-se i fotografiar un transport tan peculiar, amb dos dels transportistes enfilats al cap i a la mà esquerra de l'estàtua.

Outlook

El 28 d'octubre de 1961 es va consagrar finalment el temple expiatori del Tibidabo, les obres dels qual s'havien iniciat cinquanta-nou anys abans. Cal agrair la iniciativa dels transportistes que el 1961 van tenir la facècia de fotografiar el transport del Sagrat Cor i dels comissaris de l'exposició, Santi Barjau i Julià Guillamon, d'incloure aquesta fotografia en l'exposició dedicada a l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada