Constitueix també l'objecte d'aquest bloc, la difusió de material de tota mena relacionat amb els vehicles que han circulat pel país. En aquest cas concret, el manual del conductor del camionet Sava S-311 que l'empresa Sava fabricava a Castella, concretament a Valladolid.
Probablement que SAVA va ser una empresa que no encabia en la planificació de la producció de vehicles i les empreses responsables que el Ministeri d'Indústria espanyol va preveure. L'esquema bàsic era dos grans fabricants: Pegaso-ENASA per a camions grossos i Ebro-Motor Ibérica SA per a camions lleugers. La realitat, com sovint succeeix, va anar per uns altres viaranys.
Era quelcom semblant al mític pla Pons, concebut per ministre Paul Pons, per a la planificació i repartiment de la producció de camions entre els fabricants francesos d'aleshores. La reconstrucció del país després de la Segona Guerra Mundial exigia un augment i racionalització de la producció entre les empreses que hi havia. I és sabut que l'administració pública francesa, malgrat el seu volum i el nombre de funcionaris que hi treballen, és d'una eficàcia molt superior a l'espanyola, en tots els aspectes.
Aquest intervencionisme administratiu sobre les empreses industrials va ser molt intensa als països europeus entre els anys 1945 fins el 1975. Hi havia diverses causes que ho provocaven. Tanmateix, arran de la crisi del petroli, l'any 1973, aquesta activitat de l'Estat sobre l'activitat industrial va minvar i va entrar en crisi. El cost de mantenir una administració burocràtica i sovint poc eficaç, via impostos, era un luxe insostenible que obligava a replantejar-ho tot.
Aleshores es va impulsar una política de privatitzacions, desregulacions i reformes legislatives de tota mena -fiscals, laborals, sanitàries i assistencials- per empetitir aquells àmbits on hi intervenia l'Estat. La figura paradigmàtica d'aquells anys és Margaret Thatcher, els postulats ideològics de la qual encara són vigents en aquests anys que ens ha tocat de viure, de crisi i d'incertesa. I segurament de reculada d'alguns importants drets i conquestes socials.
Era quelcom semblant al mític pla Pons, concebut per ministre Paul Pons, per a la planificació i repartiment de la producció de camions entre els fabricants francesos d'aleshores. La reconstrucció del país després de la Segona Guerra Mundial exigia un augment i racionalització de la producció entre les empreses que hi havia. I és sabut que l'administració pública francesa, malgrat el seu volum i el nombre de funcionaris que hi treballen, és d'una eficàcia molt superior a l'espanyola, en tots els aspectes.
Aquest intervencionisme administratiu sobre les empreses industrials va ser molt intensa als països europeus entre els anys 1945 fins el 1975. Hi havia diverses causes que ho provocaven. Tanmateix, arran de la crisi del petroli, l'any 1973, aquesta activitat de l'Estat sobre l'activitat industrial va minvar i va entrar en crisi. El cost de mantenir una administració burocràtica i sovint poc eficaç, via impostos, era un luxe insostenible que obligava a replantejar-ho tot.
Aleshores es va impulsar una política de privatitzacions, desregulacions i reformes legislatives de tota mena -fiscals, laborals, sanitàries i assistencials- per empetitir aquells àmbits on hi intervenia l'Estat. La figura paradigmàtica d'aquells anys és Margaret Thatcher, els postulats ideològics de la qual encara són vigents en aquests anys que ens ha tocat de viure, de crisi i d'incertesa. I segurament de reculada d'alguns importants drets i conquestes socials.
Sava va ser una empresa que mai va acabar de fer forat en el mercat espanyol. Malgrat que fabricava camions sota llicència Berliet i Austin-BMC, marques prou valorades aquells anys. Finalment, va acabar sent adquirida per ENASA, una decisió adoptada segurament més per raons polítiques que no pas comercials i d'oportunitat de negoci. Aquesta compra seria més endavant un llast en els resultats econòmics d'ENASA, que, d'ençà de principis del 1970, es tancarien amb pèrdues continuades.
Aquest Sava S-311 va ser comercialitzat l'any 1970 quan l'empresa val·lisoletana estava sota el control d'ENASA. Era un vehicle prou modern aleshores que incorpora novetats i millores destacades. Tanmateix, en Miquel Patinyo és del parer que hi ha hagut empreses que no han fabricat camions petits, bé perquè no els hi interessava o bé perquè no en sabien. Els cas dels fabicants suecs Volvo i Scania és clar. I dins d'aquesta categoria, hi podríem encabir també el nostrat Pegaso.
El resultat fou que les vendes de camions Sava a la dècada del 1970 van ser discretes. Segurament que mai van assolir-se les previsions de vendes atès que els clients de camions lleugers s'estimaven més Ebro, la marca de referència, i Avia, amb menys quota de mercat.
Aquest manual de conducció el conserven els senyors Xavier i Josep Soldevila, de Sant Hipòlit de Voltregà, constructors i propietaris d'un camionet Sava S-311 que munta un bolquet Comellas, objecte d'una crònica anterior. Portada del manual datat l'octubre del 1970:
Aquest manual de conducció el conserven els senyors Xavier i Josep Soldevila, de Sant Hipòlit de Voltregà, constructors i propietaris d'un camionet Sava S-311 que munta un bolquet Comellas, objecte d'una crònica anterior. Portada del manual datat l'octubre del 1970:
Consideracions generals del vehicle, on s'emfatitza l'ús per al repartiment urbà.
Els apartats que integraven aquest manual: dades generals, motor, injecció, embragatge, caixa de velocitats, etc:
Dades general del camió Sava S-311:
Tablier i funcions:
El motor era de procedència anglesa, concretament de la BMC:
Procediment d'ajustament de les vàlvules:
Continuarà.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina