Arran de la publicació de la història dels carrossers de les comarques gironines, en tres volums, redactada per en Josep Vert, el periodista Joan Trillas va publicar una entrevista al diari EL PUNT on en Josep Vert hi exposava llurs reflexions sobre l'automoció i les indústries carrosseres, plenament vigents avui dia.
Val a dir que en Josep Vert va néixer en una família de constructors de carros i tartanes i s'hi va dedicar tota la vida a aquest ofici de carrosser. Sabia del que parlava. Tartanes que fabricava la família Vert a Torroella de Montgrí l'any 1914:
Atès l'interès de les idees principals expressades per en Josep Vert en aquesta entrevista, que qüestiona alguns mites, sintetitzem aquestes idees bàsiques:
1) Les construcció de les carrosseries antigues també incloïa totes i cadascuna de les peces de la carrosseria.
2) La redacció de la història de les carrosseries gironines, que inclou les empreses de transports de viatges amb llurs línies i vehicles, va permetre-li a en Josep Vert el retrobament amb l'ofici dels seus avis i l'artesania de la construcció de les antigues galeres i tartanes.
3) La família Vert va ser capdavantera en la fabricació de les carrosseries metàl·liques a Catalunya després de la guerra civil, malgrat les dificultats per proveir-se de materia primera.
4) La fàbrica de construcció de carrosseries de la família Vert sempre havia estat a Torroella de Montgrí. Després, es va traslladar a Girona per les facilitats de trobar personal i per les comunicacions.
5) Va costar d'implantar la carrosseria metàl·lica a Catalunya atès que els altres carrossers eren més conservadors; per contra, en Josep Vert va tenir clar que aquesta carrosseria era el futur talment ho havia vist a França on la carrosseria metàl·lica era una realitat.
6) Sobre les causes del tancament de Carrosseries Vert, l'any 1980, la principal fou la competència ferotge entre les gran empreses com Pegaso, que l'ofegaven perquè es necessitava molt de capital per poder fabricar; endemés, aquestes grans empreses, propietàries dels xassís, l'ofegaven amb les comissions que imposaven.
7) El país sempre ha anat endarrerit respecte de la resta de països europeus: el govern i les forces armades han intervingut en el sector de l'automoció, agreujat per les poques vendes de les empreses espanyoles i les limitacions per la importació de vehicles estrangers, les quals, atès el seu cost, s'havien de limitar principalment a l'exèrcit. En canvi, França, Alemanya i Anglaterra tenien uns grans carrossers.
8) Tot el que es va guanyar durant la República (1931-1936), es va perdre a la dictadura franquista que va suposar un retrocés a la prehistòria.
8) Els catalans hem estat pioners entre els constructors dels primers autobusos.
9) Els dissenys de les carrosseries fabricades per la família Vert era una obra pròpia. El carrosser era alhora un artista i un artesà que s'havia de superar per millorar els models de la competència. Hi havia una gran competència entre carrossers en quant a feina i material que beneficiava al capdavall al comprador.
10) Per al disseny de les carrosseries, en Josep Vert es fixava en els models francesos, molts innovadors. Els dissenys anglesos també eren de qualitat però molt conservadors. Els dissenys francesos i italians eren els més aerodinàmics.
11) Les carrosseries d'avui dia n'hi ha de tot i en gran quantitat. Per exemple, hi ha tota mena de cadires, models i dissenys per escollir, i abundosament. Abans, totes les peces d'una carrosseria les fabricava el propi carrosser directament, espavilant-se com bonament podia. Solament hi havia el xassís i calia fabricar totes les peces que integraven una carrosseria, incloent-hi sovint les transformacions del xassís, la part davantera o la direcció. Feina purament artesanal.
Les reflexions exposades per en Josep Vert en aquest article són molt interessants perquè, segurament, apunta la causa principal de la desaparició de la indústria d'automoció de capital espanyol. Per quin motiu una empresa capdavantera com la Hispano Suiza de Barcelona va desaparèixer.
La causa apuntada per en Josep Vert és clara: l'intervencionisme governamental i els interessos de l'exèrcit va tenir una responsabilitat directa. En lloc de permetre la lliure competència entre empreses espanyoles d'automoció, la política governamental que pretenia el desenvolupament i consolidació d'aquestes empreses participades per l'Estat, considerades aleshores estratègiques i d'interès públic, va desplegar-se mitjançant dues actuacions concretes: barrar el pas a la lliure competència d'empreses espanyoles d'automoció -el cas de Barreiros és paradigmàtic- i la restricció de les importacions de vehicles estrangers.
Amb la perspectiva que dóna el temps, es pot concloure que la protecció governamental a aquestes empreses impedint la lliure competència va suposar paradoxalment llur enfonsament atès que no van ser mai competitives ni rendibles. Tampoc podien ser-ne de competitives en aquell context. Quelcom de semblant va succeir amb les empreses d'automoció dels països comunistes de l'Europa Oriental sota la tutela russa. I a l'Estat espanyol, aquest fracàs industrial es pot atribuir a la planificació del senyor Juan Antonio Suanzes, obsedit a nacionalitzar empreses privades i intervenir en el lliure mercat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada