Un camió Babcock & Wilcox en el mercat de Vic cap a l'any 1962 (Osona).

Els camions Babcock & Wilcox, produïts a Bilbao, no tingueren continuïtat. Es fabricaren uns pocs anys. Com en el cas d'altres empreses d'automoció espanyoles, que no disposaren del suport públic de l'estat, s'extingiren aviat. Foren escombrats pels camions Ebro B45 que Motor Ibérica SA construïa a la fàbrica que tenia a l'avinguda Icària de Barcelona. El taló d'Aquil·les dels camions Babcock & Wilcox fou el motor dièsel que muntaven, que donà un rendiment i fiabilitat molt pobre. Portada del catàleg del camió Babcock & Wilcox de cinc i cinc tones i mig:

Publicitat del camió amb el representant català, Romagosa & Companyia, societat en comandita:

El senyor Francisco Villalta, fruiter de Manlleu, comprà, l'any 1961, al senyor Antoni Soler Company, el representant osonenc de la casa Babcock, un camió per transportar fruita i verdura, productes amb què es guanyava la vida. En Carlos, fill del senyor Villalta, davant del garatge de Manlleu on el seu pare hi tancava el Babcock & Wilcox amb matrícula B-233826: 

No s'aprecia en la fotografia la caixa de fusta del camió. El senyor Villalta, que tenia el camió net com una patena, en tenir el costum de netejar-lo els dissabtes a la tarda, li muntà un parell de llums antiboira per causa de la boira que s'entaulava a l'hivern a la plana de Vic i li pintà unes franges en el para-xocs davanter.

La pàgina d'internet Imatgesdosona.com conté una fotografia del mercat de Vic, datada en els primers anys 1960, en funció dels vehicles que recull, incloent-hi un carro tirat d'un cavall, amb un camió Babcock & Wilcox amb una caixa de fusta i una baca al cim:

El camió estacionat a la plaça de Vic no coincideix exactament amb el del senyor Villalta. No tenia pas els llums antiboira ni les franges pintades en el para-xocs. També podria ser que aquests elements fossin incorporats en una data posterior. Que el senyor Villalta acudia els dissabtes a Vic a vendre el seu gènere, era segur. Era el mercat principal de la comarca d'Osona. Costa més de creure que en aquest mercat hi acudissin dos camions Babcock & Wilcox de dos marxants ja que fou poc venut. Tanmateix, en no disposar d'informació, qualsevol de les dues conjectures és probable.  

El camió Nazar C que tingué l'empresa Transportes Felipe Pineda de Lucena (Còrdova).

Un amic ens ha informat que la web de l'empresa Transportes Felipe Pineda del municipi de Lucena, a la província de Còrdova, conté la fotografia d'un camió Nazar C, de tres-mil cinc-cents quilos de pes, equipat amb una caixa de transports generals coberta amb una vela. D'acord amb la informació que subministra la referida web, el Nazar, que munta una visera i barres de posició, matriculat a Còrdova, fou el primer camió que tingué el senyor Pineda:

Només hi havia una altre fotografia antiga d'un camió Nazar C que fou del senyor Esteve Parcerisas, marxant, venedor ambulant  d'olives i fruits secs a les comarques del Ripollès i Osona, amb una carrosseria construïda per Carrosseries Pirineus SA:

El fet que hi hagi només dues fotografies d'època d'aquest camió, d'acord amb la informació que disposem ara per ara, és absolutament natural i lògic. Fou produït i comercialitzat l'any 1965, en el curs d'un any. Algunes unitats produïdes, un cop venuda Factorias Nápoles SA a Barreiros Dièsel SA, foren liquidades a molt bon preu en el transcurs dels anys 1966 i 1967. Quant als furgons i furgonetes derivats d'aquest model, que només sabem que s'ha conservat una unitat, a Galícia, les fotografies antigues conservades poden comptar-se amb els dits d'una mà. 

Quatre camions Nazar C s'han conservat. Tres són propietat d'un col·leccionista asturià, un dels quals, trobat per l'amic Jordi Núñez Beltran en el municipi de Belchite, a la província de Saragossa, que fou de la família Amorós, marxants de fruita i verdura, ha estat sotmès a una restauració admirable.

El camió Nazar B de set o vuit tones que tingué l'empresa Castellot de Manlleu (Osona).

L'empresa Castellot fou fundada a Manlleu en la primera meitat dels anys 1960 per subministrar àrids i formigó fresc a les obres públiques i civils que s'executaven aleshores. Foren els anys de les grans transformacions urbanístiques amb un increment demogràfic fabulós. Manlleu i Torelló, dues poblacions industrials del nord de la comarca d'Osona, doblaren en pocs anys la població. Gent arribada majorment del sud d'Espanya s'establí per la feina que hi havia a les fàbriques, tallers i en el sector de la construcció.  En els camps de conreu limítrofs als nuclis urbans sorgiren blocs de pisos per acollir els nous arribats.  

En aquestes condicions, l'empresa Castellot en pocs anys tingué un creixement inusitat. La demanda d'àrids, sorres i formigó era incessant. El nombre de treballadors, vehicles i maquinària pesada s'incrementà considerablement. Els diners, aquells anys, a la comarca d'Osona, amb les indústries tèxtils i metal·lúrgiques treballant a ple rendiment, rajaven de valent. Compraren les millors maquines i camions disponibles aleshores. Pel que fa als camions, escolliren els Pegasos, considerats aleshores els més aptes, fiables i forts. Des de principis de 1990, gradualment, els Pegasos foren substituïts per Mercedes Benz, Man, Volvo, Iveco i Scania.

La història d'aquesta empresa osonenca ha estat recopilada i difosa, acompanyada d'un munt de fotografies de les obres i promocions en què treballà i dels vehicles que posseí en els curs dels anys, pel senyor Xavier Castells i Quintana en el seu bloc Imatges sobre rodes. 

Les fotografies que il·lustren l'article publicat pel senyor Castells sobre l'empresa Castellot recull el ràpid, desgavellat, improvisat i poc planificat creixement urbà de Manlleu produït en la dècada de 1960 i en els primers anys de la dècada de 1970. Sobre els camions que tingué l'empresa Castellot, casualment hi ha un Nazar B de set o vuit tones, que muntava un bolquet, amb matrícula B-435245. Fou matriculat l'any 1965. 

Les dues fotografies que recullen el camió Nazar B que tingué l'empresa Castellot juntament amb els demès vehicles que formaven part, en aquell moment, de la flota. El Nazar, en aquesta primera fotografia, amb llur perfil inconfusible, és el cinquè vehicle de la renglera:

El Nazar B acompanyat de dos Pegasos equipat amb formigoneres:



El camió Nazar B de l'empresa Castellot de Manlleu:

El senyor Castells, en llur article, no aporta gaire informació sobre el Nazar. En una empresa d'aquest volum i història, que ha tingut una pila de vehicles, recordar un concret vehicle, transcorreguts més de cinquanta anys, és una quimera, una pura absurditat. 

Tanmateix, d'acord amb la informació continguda en l'article al·ludit i l'arxiu fotogràfic que conserva l'empresa, s'infereixen els següents extrems: llur compra fou una oportunitat per l'empresa Castellot ja que en tenir Factorias Nápoles SA greus problemes econòmics, venia els vehicles que produïa, els anys 1964 i 1965, a uns preus molts avantatjosos en comparació dels de la competència; i que l'empresa Castellot el tingué pocs anys. Cap dels transportistes osonencs que coneixem i als quals els hi hem preguntat sobres els camions de la casa Nazar que hi hagué a la comarca aquells anys ens han proporcionat cap ressenya ni esment d'aquesta unitat. Llur troballa casual pel senyor Castells en l'arxiu fotogràfic de l'empresa Castellot fou una veritable sorpresa imprevista.

El Grup Castellot, que prossegueix la fabricació i subministrament de formigó i àrids, ha eixamplat llurs activitats a dos àmbits que com més va més creixen: el lloguer de maquinària i la gestió de residus per al sector de la construcció i l’obra pública. Avui dia el grup Castellot, amb una plantilla altament qualificada i en possessió dels certificats més exigents, disposa de tres empreses especialitzades per l'objecte de l'activitat que presten: Arenes i Graves Castellot SA, Excavacions Sant Julià SL i La Plana Residus Industrials SL. Un grup empresarial ben consolidat en disposició d'encarar els reptes que planteja el segle XXI. 

Nosaltres, que centrem l'interès en els camions espanyols del segle XX, majorment, dels anys 1960 a 1980, consignem en aquest article un altre camió Nazar B que treballà a la comarca d'Osona en la segona meitat de la dècada de 1960 i els primers anys de la dècada de 1970. 

L'Antoni Arimany incrementa la col·lecció de vehicles clàssics amb un Pegaso 1065 Europa.

El passat dimecres l'Antoni Arimany Piella ens informà que avui dissabte, a la matinada, tenia previst de  marxar cap a La Rioja a recollir un Pegaso 1065 Europa carrossat amb un bolquet que ha comprat aquesta setmana. La motivació principal en comprar-lo ha estat el record evocat per la semblança que presenta amb un altre Pegaso  1065 que tingué son pare, un conegut transportista osonenc, en la dècada de 1970.

Dit i fet. A dos quarts de cinc del matí érem a la base que Transports Arimany Piella té a Vic, on l'Antoni, amb una tractora Scania i la góndola enganxada, ens esperava per emprendre un viatge fins a La Rioja. La tractora Scania, fotografiada just abans d'embarcar-nos-hi:

Hem circulat per l'Eix Transversal, la carretera Nacional II i les autopistes de Saragossa i Logronyo per arribar fins a Viguera, el poble on hem recollit l'Europa. La primera claror del dia, a la nostra esquena, s'ha fet present enmig de la comarca del Segrià. Per complir amb l'estricta i severa normativa dels descans mínims hem hagut d'aturar-nos una bona estona a l'àrea de servei de Tudela, parada aprofitada per esmorzar i estirar les cames:

Represa la marxa, a quarts de dotze hem abandonat l'autopista i per la carretera Nacional 111, que connecta Logronyo amb Sòria, hem arribat a Viguera. Travessat el pont sobre el riu Iregua, hem enfilat la costa que duu fins el nucli urbà de Viguera. A l'entrada del poble ens esperaven en Neftali Jalón Medrano acompanyat del seu pare, l'Isidro Francisco, amb el Pegaso amb el motor engegat.

En Toni Arimany i el senyor Isidro Francisco Jalón González, comprovant que el bolquet basculava correctament:

La góndola, presta per ser carregada amb el Pegaso 1065, que el Toni Arimany ha comprat aquesta setmana:

En Neftali Jalón ha conduït diligentment el Pegaso 1065 fins al cim de la góndola:

Amb el camió ben estacat a la góndola, ha estat el moment de retratar els protagonistes d'aquest esdeveniment. D'esquerra a dreta, en Toni Arimany, nou propietari del Pegaso, en Neftalí i la seva parella i l'Isidro Francisco Jalón:

El senyor Jalon ens ha fet cinc cèntims de la història del vehicle. Fou comprat el Pegaso 1065 nou en el concessionari oficial de Logronyo l'any 1978 per l'amo d'una bòbila, Tejería Prado Viejo, que hi havia en l'actual aparcament del supermercat Alcampo de Logronyo.

El senyor Isidro Francisco Jalón González, promotor immobiliari de Viguera, una bonica població propera a Logronyo farcida de segones residències per la bellesa de les muntanyes que l'envolten, comprà, fa uns quants anys, aquest Pegaso per traginar materials de construcció i àrids per les obres que executava. També comprà un altre Europa per disposar de recanvis, el qual, fou enviat al ferroveller i desballestat. El darrer cop que passà la inspecció tècnica fou l'any 2006; i la baixa es produí l'any 2011. Durant aquests anys de crisi econòmica i aturada de l'activitat constructora, el camió ha estat inactiu. Finalment, i per suggeriment del seu fill Neftalí, el senyor Jalon l'ha venut amb una certa recança a en Toni Arimany. 

A les dotze del migdia, després d'acomiadar-nos de la família Jalón, hem abandonat Viguera i hem enfilat la carretera de Logronyo. A l'entrada de Logronyo hem penetrat a l'autopista que ens ha dut fins a Saragossa. Atès que el pes del Pegaso és una càrrega irrisòria per una tractora Scania equipada amb un motor de vuit cilindres en V que ofereixen cinc-cents vuitanta cavalls de potència, i dins de les limitacions de velocitat que hem respectat escrupolosament en compliment de l'estricte normativa que imposa tals límits, hem travessat Saragossa i accedit a l'autopista de Lleida, amb el paisatge monòton i ensopit que els Monegres presenten. A dos quarts de quatre ens hem trobat, a l'Hostal Catalunya i Aragó, al peu de l'autovia nacional II, en el municipi de Soses i prop de la ratlla amb la Franja de Ponent, amb en Claudi Herguido.

El Pegaso 1065, damunt la góndola, ufanós i satisfet, fotografiat en l'aparcament de l'Hostal Catalunya i Aragó de Soses, on hem consumit un menú senzill, casolà i econòmic:

Després de dinar i amb l'estomac assossegat, en Claudi Herguido s'ha assegut al seient del conductor i s'ha sorprès de les mides reduïdes, exigües que la cabina del Pegaso 1065 Europa ofereix: 

En Claudi, que en conduí una de les darreres unitats produïdes per ENASA, té ben present la patxoca i l'efecte que un Pegaso 1065 causava en els anys 1970 i 1980. L'esguardaves i tenien ben bé la sensació de tenir al davant un gran camió, concretament quant a les mides. En conserva un bon record del Pegaso Europa que conduí, amb poc de més de vint anys. Robust, valent, fiable i incòmode. Avui dia, aquella sensació d'antany s'ha esvaït completament. Tampoc ens hem de sorprendre si copsem les mides, completament irrisòries per les exigències i paràmetres actuals, que té un Seat 1430, considerat en els anys 1970 un cotxe de representació i certa categoria.

En Claudi Herguido i en Toni Arimany han aprofitat l'avinentesa per repassar el camió: les rodes, ballestes, xassís i demés elements mecànics visibles. La conclusió és que presenta un bon estat de conservació malgrat les càrregues i treball suportat, prova incontrovertible de la duresa amb què foren concebuts i construïts aquests vehicles. Fets per durar. També s'ha de dir que els enginyers consideraven que un mínim confort al xòfer que el conduïa era un aspecte secundari, menor, completament negligible. Coses d'aquell temps.

En Toni Arimany tancant la porta de la cabina, abans d'emprendre la darrera etapa o tram del viatge de tornada cap a Vic:

Malgrat els anys transcorreguts d'ençà que fou matriculat, gairebé quaranta anys, conserva, com d'altres models de Pegaso, una línia fresca, agraciada, distingida i ingràvida:

En Toni Arimany i en Claudi Herguido abans d'acomiadar-nos:

A quarts de vuit del vespre hem arribat, finalment, a la base de Transports Arimany Piella a Vic. Atès que la bateria estava completament esgotada, ha calgut recórrer a un altre camió per engegar el Pegaso:

Moment en què el Pegaso ha trepitjat per primer cop la plana de Vic:

Després d'un viatge tan fatigós, i de les expectatives que l'adquisició d'aquest camió ha generat, ha estat el moment de conduir-lo. El resultat ha estat satisfactori:

El Pegaso 1065 enmig de dos Scanias.

En Toni Arimany barrinava fa temps de tenir un Pegaso 1065 Europa com el que son pare tingué fa més de trenta anys. I ara, aquell desig s'ha fer realitat. Comença ara la feina més delicada i treballosa: restaurar-lo adientment. Un treball, n'estem segurs, en què no escatimarà pas cap esforç en Toni. I aquest repte, qualsevol afeccionat als camions clàssics, l'ha d'agrair. Una empresa costosa, no només en el sentit econòmic. Ben aviat podrem gaudir en veure aquest Pegaso circular per les carreteres de la comarca d'Osona.

Catalunya Visió de l'editorial Taber de Barcelona (III).

El sisè volum de Catalunya Visió penetra en les comarques del Maresme, capitanejada per Mataró, ciutat dotada d'una indústria tèxtil de primera magnitud especialitzada en el gènere de punt, on els telers i circulars treballaven dia i nit; les dues comarques del Vallès, l'Occidental i l'Oriental, amb Sabadell i Terrassa al capdavant de primer, l'economia de les quals també es basava en la indústria tèxtil, i Granollers, capital de l'Oriental, on hi havia un major predomini de l'agricultura; el Bages, amb Manresa de capital, on les indústries tèxtils també tenien un gran pes; i el Baix Llobregat, una comarca que acollia ciutats densament habitades com Castelldefels, Cornellà del Llobregat, Esplugues del Llobregat, Gavà, El Prat del Llobregat, Sant Boi del Llobregat, Sant Joan Despí i Viladecans. Foren unes comarques que tingueren aquells anys una gran transformació. Portada del llibre amb el massís de Montserrat:

El creixement demogràfic que experimentaren aquestes comarques aleshores fou la causa d'una urbanització massiva que reduí considerablement els camps de conreu de la part final del riu Llobregat. Aquesta fotografia il·lustra clarament aquest fenomen. Un tractor llaurant un camp a punt de desaparèixer envoltat de blocs de pisos i torres d'alta tensió:

Un Seat 600 amb la seva baca, talment com un barret, aparcat aprofitant l'ombra que oferia la capçada d'un arbre:

Uns escolars enfilant-se en un autocar, una veritable desferra freqüent aquells anys:

Un vailet damunt d'una bicicleta davant la porta d'un establiment, rònec i senzill, i una motocicleta aparcada al seu costat:

Dia de mercat amb l'aglomeració de gent i dels vehicles aparcats. Al fons, una DKW Auto Unión que IMOSA construïa a Vitòria:

Els cartells publicitaris adreçats als conductors dels vehicles i llurs acompanyants. Mobles Tarragona, Cervesa Damm i el ninot de Michelin, tres imatges fixes que formen part de la memòria col·lectiva d'aquest país, particularment dels catalans que tenen una certa edat:

Un senyor equipat amb un casc que li protegia el cap abans de pujar a la Vespa i d'anar-se'n:

El setè volum comprenia les comarques del Solsonès, Berguedà, Ripollès i Osona. Comarques que encara conserven l'empremta que hi deixà l'abat Òliba, nascut a Besalú i impulsor dels monestirs de Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó, i dels primers comptes-reis catalans, dinastia fundada per en Guifré el Pilós, nascut a Rià, al Conflent, i fundador dels monestirs de Santa Maria de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses. Portada del llibre amb un mercat amb parades muntades:

Aquestes comarques de la Catalunya Vella acullen grans edificis religiosos d'estil romànic la construcció dels quals consolidava la reconquesta impulsada pels comptes-reis catalans sobre el territori dominat pels sarraïns: 

Un plaça d'un poble amb el parc automobilístic que hi havia aquells anys: 

Aquestes comarques presenten pobles antics amb edificis sòlids construïts amb carreus. La seva economia, en general, era un equilibri reeixit de les activitats agrícoles i ramaderes i les indústries tèxtils i, en menor mesura, metal·lúrgiques. A finals dels anys 1960, els carros encara eren vehicles usats en les labors agrícoles:

Els mercats, on hi feien cap els pagesos per oferir els seus productes, també l'aviram, sempre tingué una gran vitalitat. Les empreses d'autocars prestaven els serveis de mercats per transportar-hi els compradors i pagesos. Una parella carregant cistells i caixes de fusta dins una furgoneta; era l'hora de plegar i tornar a casa:

El cotxe espanyol més popular dels anys 1960, el Seat 600, al costat d'una furgoneta Citroen Dos Cavalls que tingué una excel·lent acollida entre els pagesos del país:

La lenta decadència de les grans cases dels pobles d'aquestes comarques era el contrapunt a la febre constructora que es vivia a les principals ciutats del país:

Aquestes dues imatges reflecteixen la revolució extraordinària de la mecanització del camp català amb la implantació dels tractors i de les màquines recol·lectores. Calia molts menys braços i la feina era més ràpida i còmoda. Un tractor Deutz simbolitza la irrupció de la maquinària agrícola al camp i els avantatges extraordinaris que comportava: 

Un pagès llaurant un camp amb una arada tirada per un bou. Aquesta manera de fer, mil·lenària, tenia els dies comptats. Un Pegaso Comet carrossat amb un bolquet circula per un camí de terra limítrof al camp llaurat:

La indústria tèxtil i les mines de carbons proporcionava al Berguedà una intensa activitat econòmica:

Un autobús de línia regular amb una carrosseria pròpia de principis dels anys 1960, aturat al marge d'una carretera secundària:

Continuarà.