Trobada a Manlleu de motocicletes Sanglas i ensems uns camions clàssics que han participat en les cavalcada de Reis que han tingut lloc aquesta nit en el país.

Aquest matí ha tingut lloc a Manlleu la trobada de motocicletes Sanglas, esdeveniment que fa anys que es celebra. Un homenatge als fundadors d'aquest constructor català de motocicletes desapareguda, la família dels quals era oriünda de Manlleu, a la comarca d'Osona. La humitat que hi havia en aquell punt de la plana de Vic no ha estat un impediment perquè els afeccionats, proveïts amb llurs vehicles clàssics, hagin acudit a l'encontre. També hi han assistit dos bons amics, en Toni Arimany i en Ramon Manonellas amb els seus vehicles, un autobús Pegaso amb carrosseria Setra Seida que fou d'una companyia de la localitat que feia línies regulars i serveis discrecionals, l'Empresa Pous, i un petit camió Ebro C. Un col·leccionista de Tona que posseeix un magnífic Ebro B45 amb una caixa de fusta per a transports generals, l'estat del qual és completament original, també hi ha fet via. Un bon esmorzat de forquilla ha acompanyat la trobada i revifat els ànims dels assistits atuïts per la boira pesada i melangiosa.

Publicitat d'un autobús Pegaso Setra Seida, matriculat el mes de gener de 1970:

Els vehicles congregats a trobada de Manlleu que ha tingut lloc avui:

I aquesta nit, en tots els pobles i ciutats del país, han comparegut els Reis d'Orient. Els Reis i els patges han desfilat a bord de les vistoses i engalanades carrosses en les cavalcades organitzades, plenes de gom a gom de nens acompanyats dels seus pares esperant els regals que els hi deixaran en les seves cases. I en algunes cavalcades, acompanyant les carrosses reials, uns camions clàssics ben restaurats les tancaven carregats de regals, pulcrament embolicats, que aquesta nit meravellosa seran dipositats a les cases. A Manlleu, un bonic Pegaso Comet de l'empresa Transports Nord, de Torelló, ha traginat en la cavalcada alguns dels regals que rebrà la canalla: 

I també a Sant Feliu de Codines, un Ford de l'empresa Transports Vallcorba, de l'any de la picor, tancava la cavalcada ben carregat de regals que els Reis d'Orient descarregaran per la felicitat de la mainada.



Finalment, en una punta del país, a Figueres, capital de la comarca de l'Alt Empordà, com és costum, un vell camió Opel amb un motor dièsel de la casa Ebro que substituïa l'original, de Transports Padrosa, conduït per en Pere Padrosa, carregat de regals, ha omplert de felicitat els més menuts. Fotografies del camió Opel, que fou una grua que remolcava vehicles espatllats i accidentats, facilitades per l'Anna Padrosa Pierre:









És un fet satisfactori que en les cavalcades disperses arreu de país cada cop hi ha més camions clàssics que carreguen els regals que seran repartits pels Reis d'Orient en la nit màgica del cinc de gener.

Un camió Babcock & Wilcox en el mercat de Vic cap a l'any 1962 (Osona).

Els camions Babcock & Wilcox, produïts a Bilbao, no tingueren continuïtat. Es fabricaren uns pocs anys. Com en el cas d'altres empreses d'automoció espanyoles, que no disposaren del suport públic de l'estat, s'extingiren aviat. Foren escombrats pels camions Ebro B45 que Motor Ibérica SA construïa a la fàbrica que tenia a l'avinguda Icària de Barcelona. El taló d'Aquil·les dels camions Babcock & Wilcox fou el motor dièsel que muntaven, que donà un rendiment i fiabilitat molt pobre. Portada del catàleg del camió Babcock & Wilcox de cinc i cinc tones i mig:

Publicitat del camió amb el representant català, Romagosa & Companyia, societat en comandita:

El senyor Francisco Villalta, fruiter de Manlleu, comprà, l'any 1961, al senyor Antoni Soler Company, el representant osonenc de la casa Babcock, un camió per transportar fruita i verdura, productes amb què es guanyava la vida. En Carlos, fill del senyor Villalta, davant del garatge de Manlleu on el seu pare hi tancava el Babcock & Wilcox amb matrícula B-233826: 

No s'aprecia en la fotografia la caixa de fusta del camió. El senyor Villalta, que tenia el camió net com una patena, en tenir el costum de netejar-lo els dissabtes a la tarda, li muntà un parell de llums antiboira per causa de la boira que s'entaulava a l'hivern a la plana de Vic i li pintà unes franges en el para-xocs davanter.

La pàgina d'internet Imatgesdosona.com conté una fotografia del mercat de Vic, datada en els primers anys 1960, en funció dels vehicles que recull, incloent-hi un carro tirat d'un cavall, amb un camió Babcock & Wilcox amb una caixa de fusta i una baca al cim:

El camió estacionat a la plaça de Vic no coincideix exactament amb el del senyor Villalta. No tenia pas els llums antiboira ni les franges pintades en el para-xocs. També podria ser que aquests elements fossin incorporats en una data posterior. Que el senyor Villalta acudia els dissabtes a Vic a vendre el seu gènere, era segur. Era el mercat principal de la comarca d'Osona. Costa més de creure que en aquest mercat hi acudissin dos camions Babcock & Wilcox de dos marxants ja que fou poc venut. Tanmateix, en no disposar d'informació, qualsevol de les dues conjectures és probable.  

El camió Nazar B de set o vuit tones que tingué l'empresa Castellot de Manlleu (Osona).

L'empresa Castellot fou fundada a Manlleu en la primera meitat dels anys 1960 per subministrar àrids i formigó fresc a les obres públiques i civils que s'executaven aleshores. Foren els anys de les grans transformacions urbanístiques amb un increment demogràfic fabulós. Manlleu i Torelló, dues poblacions industrials del nord de la comarca d'Osona, doblaren en pocs anys la població. Gent arribada majorment del sud d'Espanya s'establí per la feina que hi havia a les fàbriques, tallers i en el sector de la construcció.  En els camps de conreu limítrofs als nuclis urbans sorgiren blocs de pisos per acollir els nous arribats.  

En aquestes condicions, l'empresa Castellot en pocs anys tingué un creixement inusitat. La demanda d'àrids, sorres i formigó era incessant. El nombre de treballadors, vehicles i maquinària pesada s'incrementà considerablement. Els diners, aquells anys, a la comarca d'Osona, amb les indústries tèxtils i metal·lúrgiques treballant a ple rendiment, rajaven de valent. Compraren les millors maquines i camions disponibles aleshores. Pel que fa als camions, escolliren els Pegasos, considerats aleshores els més aptes, fiables i forts. Des de principis de 1990, gradualment, els Pegasos foren substituïts per Mercedes Benz, Man, Volvo, Iveco i Scania.

La història d'aquesta empresa osonenca ha estat recopilada i difosa, acompanyada d'un munt de fotografies de les obres i promocions en què treballà i dels vehicles que posseí en els curs dels anys, pel senyor Xavier Castells i Quintana en el seu bloc Imatges sobre rodes. 

Les fotografies que il·lustren l'article publicat pel senyor Castells sobre l'empresa Castellot recull el ràpid, desgavellat, improvisat i poc planificat creixement urbà de Manlleu produït en la dècada de 1960 i en els primers anys de la dècada de 1970. Sobre els camions que tingué l'empresa Castellot, casualment hi ha un Nazar B de set o vuit tones, que muntava un bolquet, amb matrícula B-435245. Fou matriculat l'any 1965. 

Les dues fotografies que recullen el camió Nazar B que tingué l'empresa Castellot juntament amb els demès vehicles que formaven part, en aquell moment, de la flota. El Nazar, en aquesta primera fotografia, amb llur perfil inconfusible, és el cinquè vehicle de la renglera:

El Nazar B acompanyat de dos Pegasos equipat amb formigoneres:



El camió Nazar B de l'empresa Castellot de Manlleu:

El senyor Castells, en llur article, no aporta gaire informació sobre el Nazar. En una empresa d'aquest volum i història, que ha tingut una pila de vehicles, recordar un concret vehicle, transcorreguts més de cinquanta anys, és una quimera, una pura absurditat. 

Tanmateix, d'acord amb la informació continguda en l'article al·ludit i l'arxiu fotogràfic que conserva l'empresa, s'infereixen els següents extrems: llur compra fou una oportunitat per l'empresa Castellot ja que en tenir Factorias Nápoles SA greus problemes econòmics, venia els vehicles que produïa, els anys 1964 i 1965, a uns preus molts avantatjosos en comparació dels de la competència; i que l'empresa Castellot el tingué pocs anys. Cap dels transportistes osonencs que coneixem i als quals els hi hem preguntat sobres els camions de la casa Nazar que hi hagué a la comarca aquells anys ens han proporcionat cap ressenya ni esment d'aquesta unitat. Llur troballa casual pel senyor Castells en l'arxiu fotogràfic de l'empresa Castellot fou una veritable sorpresa imprevista.

El Grup Castellot, que prossegueix la fabricació i subministrament de formigó i àrids, ha eixamplat llurs activitats a dos àmbits que com més va més creixen: el lloguer de maquinària i la gestió de residus per al sector de la construcció i l’obra pública. Avui dia el grup Castellot, amb una plantilla altament qualificada i en possessió dels certificats més exigents, disposa de tres empreses especialitzades per l'objecte de l'activitat que presten: Arenes i Graves Castellot SA, Excavacions Sant Julià SL i La Plana Residus Industrials SL. Un grup empresarial ben consolidat en disposició d'encarar els reptes que planteja el segle XXI. 

Nosaltres, que centrem l'interès en els camions espanyols del segle XX, majorment, dels anys 1960 a 1980, consignem en aquest article un altre camió Nazar B que treballà a la comarca d'Osona en la segona meitat de la dècada de 1960 i els primers anys de la dècada de 1970. 

La conservació: el primer pas per impulsar l'interès cap als camions clàssics.

El raonament o reflexió que exposem en aquest article sorgeix arran de l'experiència viscuda en la darrera edició de la trobada de camions clàssics que tingué lloc a Sant Vicenç de Torelló el passat mes d'octubre. Una experiència que volem compartir en aquest espai atès el seu interès, creiem, per enrobustir l'afició als camions clàssics. 

Atès que els municipis propers a Sant Vicenç de Torelló tingueren un nombre considerable d'indústries diverses -metal·lúrgiques, tèxtils, torneries-, la implantació de les quals fou afavorida per la emprenedoria dels seus veïns i l'energia hidràulica que proporcionava el riu Ter i llurs afluents, també hi hagué uns quants transportistes que treballaren per les fàbriques de Vic, Manlleu, Roda de Ter, Torelló, Sant Hipòlit de Voltregà i Sant Quirze de Besora. Les fàbriques propiciaren el creixement d'importants empreses de transport car el tren (la línia de Barcelona a Puigcerdà) era poc usat per transportar matèria primera i producte manufacturat.

La crisi industrial que causà el  tancament de nombroses industries, fet que es produí d'ençà de l'any 1973, impactà també en el sector del transports. La desaparició de fàbriques arrossegà uns quants transportistes que tancaren les portes o reduïren el seu volum. Malgrat la desaparició de nombrosos transportistes, la conservació d'uns quants camions antics constitueix el testimoni de la considerable importància que el sector del transport ha tingut al nord d'Osona. 

El fet que es conservin uns quants camions en els pobles osonencs de la vall del Ter no fou però profitós per l'exposició de camions clàssics de la trobada de Sant Vicenç de Torelló. La major part de camions conservats no es podien treure dels seus caus per ser exposats. Ni per ser carregats en una góndola servien.

Cal lloar el gran mèrit que els propietaris de camions retirats del transport, per motivacions principalment sentimentals, han tingut en conservar-los una bona colla d'anys. Una dèria positivament beneficiosa. No és el mateix, per raó de la mida i l'espai que ocupa, conservar una motocicleta o un automòbil que un camió. I l'aplicació de qualsevol criteri lògic i racional, atès que l'espai és un bé escàs i costós, i endemés gravat amb tributs de periodicitat anyal, conduïa indefectiblement a desempallegar-se dels camions vells. Sort que uns quants transportistes, a desgrat dels costos econòmics que la conservació dels seus vehicles els hi suposava, els han guardat fins els nostres dies. Sense aquesta actitud conservadora s'haurien perdut molts vehicles. Elogiem i ens congratulem d'aquest fet.

També hi hagut afeccionats que s'han afanyat en acumular camions i demés vehicles industrials vells. En els anys 1980 i 1990 hi havia la possibilitat de comprar camions vells dels anys 1940 i 1950 per cap preu. A preu de ferro, per entendre'ns. Els desballestaments eren plens de camions vells produïts a Espanya que cap transportista volia. Eren una nosa que ocupava espai.

Una mostra d'una col·lecció de camions d'aquesta mena, formada per camions vells i mecànicament esgotats, es troba a Toledo. El primer camió, un Pegaso de dos eixos que muntava el motor dièsel de cent quaranta-cavalls de potència:

Sobta que el primer model de camió que produí Pegaso, del qual se n'han conservat ben poques unitats, estigui dipositat al ras. Un altre camió estranger procedent de l'exèrcit força capolat:

Un dels camions més interessants i graciosos, en la nostra opinió, és aquest Sava Austin que fou d'una casa de colonials de la ciutat de Toledo. Conserva tots els elements propis dels anys 1960, quan fou matriculat i posat a la carretera. Atès que la cabina curta no permetia de dormir-hi, s'habilità un petit espai a la caixa per tal que el conductor descansés, espai al qual s'accedeix des d'un pas cobert que comunica la cabina amb la caixa: 

Finestra de l'espai on dormia el conductor habilitada a la caixa de fusta:

Aquest model de Sava Austin, que se n'han conservat poques unitats i no n'hi ha cap de restaurada -que nosaltres coneguem-, atès la seva gràcia, mereix ser restaurat conservant els colors i la caixa de fusta que té. 

Més vehicles de la gran col·lecció de vehicles que hi ha a Toledo i que ocupa diverses naus: 

La conservació de vehicles industrials vells, tancats en garatges i espais coberts o directament abandonats al ras, no fa però afició. Acumular vehicles vells plens de pols en espais tancats, inaccessibles als afeccionats, nomé té el valor de la conservació del vehicle. Res més.

Afermar l'interès pels camions i demés vehicles clàssics només és possible restaurant-los i exposant-los al públic. Aquest costum que es practica en d'altres països europeus, el qual els anglesos hi excel·leixen, ho fa cada any amb gran èxit de públic i vehicles participants l'Associació per la Recuperació i Conservació d'Autobusos (ARCA) de Sabadell que promou el ral·li de Barcelona a Caldes de Montbui. Dues altres manifestacions són la trobada itinerant que anyalment organitzen els responsables del fòrum Camionesclasicos i la trobada de camions clàssics que cada dos anys té lloc a Sant Vicenç de Torelló. 

Per aquest motiu cal reconèixer l'esforç esmerçat pels promotors de restauracions de vehicles industrials i d'autobusos i autocars. Cadascú dins les seves possibilitats. Des de l'afeccionat que disposa d'un o dos vehicles fins els grans col·leccionistes que tenen molts camions restaurats. És aquesta la llavor que fa créixer la passió per aquests vehicles. Tenir-los tancats en una nau, cobets de pols, és una llavor perduda que no fructifica. Restaurats o no però compartits amb d'altres afeccionats en trobades i exposicions aferma l'afició i ens equipara, en aquest punt, amb la resta de països europeus.

Completada la restauració del camionet Nazar B d'en Xavier Castells i Quintana.

Fa uns anys en Xavier Castells va fer conèixer que la família Parramon, propietària de Transports Canigó de Manlleu, tenia un camió petit Nazar B. Aquest fet, atesa la transcendència que suposava envers els afeccionats als camions, fou degudament reportat. 

El senyor Bonaventura Parramon Cabanas, un ordinari de Roda de Ter que cada dia marxava a Barcelona, comprà a principis de l'any 1965 un furgó Nazar B carrossat amb una caixa metàl·lica tancada. El senyor Parramon li acoblà una baca grossa on hi dipositava la paqueteria i, d'aquesta manera, n'augmentava llur capacitat de càrrega. Al cap d'uns anys, aquest furgó fou reconvertit en un camió petit amb caixa de fusta i alces i una vela. Aquestes actuacions, ens els anys 1960 i 1970, es feien amb relativa facilitat. No hi havia pas els impediments administratius avui dia vigents. 

Jubilat de la seva professió de transportista, activitat que ja havia exercit son pare, fundador de l'empresa Transports Castells de Torelló, més tard domiciliada a Barcelona, en Xavier Castells comprà el camió Nazar B de Transports Canigó de Manlleu. De mica en mica n'emprengué la seva restauració integral, actuació que implicà la substitució de totes les peces rovellades i fetes malbé. 

Avui dilluns al matí ens ha trucat en Xavier Castells per informar-nos que la restauració del seu Nazar B, després d'uns anys de bona feina i esforç pacient, ja s'ha acabat. Sense més dilacions, aquesta mateixa tarda ens hem personat al carrer del Foc del polígon industrials Els Bellots de Terrassa, en una nau que acull l'empresa Ballestas y Frenos Egara SL, que regenta el senyor Juan Salvador, per gaudir de la restauració del Nazar. 

La feina executada es pot considerar, sense cap exageració, d'alta qualitat i notable eficàcia. En Xavier Castells sempre ha tingut al cap que el camió havia de presentar la mateixa imatge que tenia quan quaranta anys enrere el conduïa en Bonaventura Parramon cap a Barcelona i tornava a Roda de Ter. Un principi bàsic i essencial que caldria aplicar a totes passades en qualsevol restauració. Per desgràcia hem assistit aquests anys a restauracions de vehicles industrials que són veritables bunyols, desfigurant l'estètica i el context en què el vehicle fou produït amb els mitjans tecnològics i peces aleshores a l'abast.

Qualsevol restauració d'un vehicle és una empresa delicada que requereix de temps, paciència i diners. Sempre sorgeixen contratemps impensats. Aquesta restauració no en fou pas una excepció, agreujat pels trencacolls derivats de l'obtenció de peces originals de la casa Nazar, desapareguda fa cinquanta anys, peces noves que qualsevol restauració d'un vehicle exigeix. Això sí que fou un inconvenient, i dels grossos. Creiem que aquest fet ha de ser un motiu de reflexió i anàlisi envers aquells afeccionats que, engrescats amb una absoluta bona fe, s'embarquen en el projecte de restaurar un vehicle industrial sense valorar-ne suficientment els costos econòmics que s'han d'invertir en una empresa d'aquesta mena. Sovint comença amb una gran il·lusió i esdevé un cúmul de malsons. Qüestió diferent és que la restauració l'emprengui un mecànic que disposa d'espai, ferramentes i coneixements per a dur-la a terme personalment.

Frontal del camió Nazar B restaurat per en Xavier Castells. Ens ha informat el senyor Castells que hi ha pendent d'executar petits detalls com ho són uns retrovisors cromats anciens com els que muntava originalment el vehicle: 

Aquest vehicles té una presència pròpia ben acusada. El seu disseny, a diferència dels altres vehicles produïts per la resta de fabricants espanyols d'aleshores, que presenten punts en comú amb d'altres models de constructors europeus, té una personalitat única i inconfusible:



La calandra davantera, en forma d'escut, llueix incrustat l'anagrama del motor Perkins Hispania, fabricat a Madrid, que equipava aquest model de la casa Nazar:



Portentosa caixa de fusta amb alces que munta el Nazar, la qual se li ha d'instal·lar una vela sostinguda pels arcs metàl·lics:

Totes les caixes de fusta que muntaven els camions i furgons fa molts anys eren pintades amb uns colors que s'adeia amb el del to de la cabina. Les caixes presentaven uns elements propis tan acusats, com també ho eren els colors amb què eren pintats els vehicles, que els camioners identificaven el lloc d'origen d'un camió basant-se en aquests dos elements. Per això sorprèn la proliferació de caixes de fusta envernissades que munten molts camions restaurats aquests darrers anys. És cert que la fusta de la caixa llueix més però no s'estila pas amb la imatge que tenien els camions restaurats quan foren matriculats i posats a la carretera.

 

La visera muntada al Nazar, procedent d'un Ebro P-200, li confereix una imatge pròpia dels anys què fou matriculat:

Repassats tots els elements mecànics del Nazar -l'incombustible motor Perkins, el canvi de marxes de la casa Ribas, els frens, els components elèctrics, la direcció, etc- hi havia pendent la instal·lació del vidre davanter, autèntic repte car aquest acoblament requeria d'unes intervencions de planxa en l'espai que ocupa la peça. I aquesta feina, delicadíssima i complicada, fou brillantment executada per en Juan Salvador. El resultat s'aprecia en les fotografies del Nazar.

El senyor Xavier Castells, a l'esquerra, propietari del Nazar i promotor de llur restauració, i el senyor Juan Salvador, responsable de Ballestas y Frenos Egara SL, que li ha donat l'impuls final i definitiu a la restauració coronat amb el muntatge del vidre davanter:

Caixa de fusta del Nazar, pintada de color gris perla, amb les alces i els arcs per sostenir la vela:



Detall de la cabina, amb l'estrep i l'agafador per facilitar-ne llur accés:



Interior de la cabina, amb un vidre davanter panoràmic arrodonit, i un interior d'una gran simplicitat:



Estructura del sostre, completament arquejada:

Tablier del camió, amb el volant, el motor Perkins Hispania al mig i la palanca del canvi de marxes de la casa Ribas de Barcelona:

El Nazar no és gaire còmode. Un espai reduït, uns seients fixes, una palanca del canvi de marxes de mal accionar, la fressa constant i eixordadora que emet el motor, són les notes definitòries dels vehicles d'aleshores. El motor Perkins Hispania del Nazar, que fou arrencat prement un botó, peta prou bé. Emet aquell brogit característic d'aquests eficaços i populars petits motors dièsels de creació anglesa.

Una tractora Pegaso Troner que té l'empresa Ballestas y Frenos Egara SL:

Nau que acull les instal·lacions de l'empresa Ballestas y Frenos Egara SL, al carrer del Foc 5 del polígon industrial Els Bellots de Terrassa:

Ens congratulem que en Xavier Castells hagi finalment acabat la restauració completa del seu camió Nazar B. I remarquem la gran professionalitat d'en Juan Salvador en el treball delicat de muntar-li el vidre davanter al Nazar. Aquesta actuació l'acredita com un gran professional per emprendre la restauració de camions clàssics que precisin de feines delicades i curoses.

A finals del mes d'agost és previst que el Nazar passi la preceptiva inspecció tècnica de vehicles, darrer tràmit per poder circular i ser exhibit, juntament amb el Pegaso Tecno d'en Juan, a la Trobada de Camions Clàssics que tindrà lloc el dia el dissabte disset d'octubre de 2015 a Sant Vicenç de Torelló.

El camionet Nazar B de 3.500 quilos del senyor Francesc Xavier Castells i Quintana.

En Xavier Castells va anunciar temps enrere que l'empresa Transports i Grues Canigó, de Manlleu, tenia un camionet Nazar B de tres mil cinc-cents quilos. Va ser una gran troballa. Aquest camionet Nazar, que conservava en Francesc Parramon, l'havia comprat el seu pare Bonaventura al senyor Martí Calle, representant de la casa Nazar a la comarca d'Osona.

En Bonaventura Parramon, recader osonenc, prestava amb aquest Nazar diàriament el servei d'ordinari de Manlleu a Barcelona. Aquest camionet Nazar originalment era un furgó metàl·lic tancat. Al cap d'uns anys va ser reformat completament: es va transformar en un camionet amb caixa de fusta.

L'esquer comercial de Nazar era un preu ajustat de venda dels seus vehicles, més econòmic que la competència malgrat que la poca producció n'encaria els costos de fabricació, i un disseny original i agosarat obra d'en Vincenzo Angelino Gervasio, un dels carrossers més elegants i audaços que hi va haver a Espanya a la segona meitat del segle XX.

Amb aquestes premisses, Nazar van tenir una producció de vehicles curta en un període de poc més de sis anys. Els números no hi havia manera que sortissin. I les vendes mai van acompanyar-los: uns tres mil cinc-cents vehicles produïts segons les estimacions d'en Rafael Reyna, un dels afeccionats que més interès li ha dedicat a aquesta marca.

L'atractiu principal d'aquest camionet Nazar és la reforma que el senyor Bonaventura Parramon va practicar-li. Al cap d'uns anys d'haver-lo comprat, un ferrer de Manlleu que acumulava experiència i ofici va transformar el furgó tancat en un camionet amb caixa de fusta. Un treball d'excel·lent factura i qualitat. El resultat final és una cabina gairebé idèntica a la dels camionets Nazar B que produïa la fàbrica Nazar a Saragossa. 

Aquest ferrer, entenimentat i hàbil, no es va complicar pas gaire i va escollir la solució més pràctica i intel·ligent. Un treball basat en les cabines B que muntaven els camionets Nazars, el disseny i solució dels quals va adoptar. No calia inventar res si ja estava inventat.

A diferència dels temps presents, on hi ha poca feina i molta pressió fiscal, en aquells anys es prosperava treballant moltes hores i amb sacrificis de tota mena. Per aquest motiu el ferrer va muntar la finestra lateral de furgó tancat a la part posterior de la cabina que oferia la imprescindible visibilitat. S'aprofitava absolutament tot. El principi bàsic d'un encàrrec d'aquesta mena era l'abaratiment de costos. El resultat es pot qualificar d'excel·lent.

Molt gentilment, el senyor Castells va ensenyar-nos el camionet Nazar que ha comprat, d'un gran valor atès que n'hi ha molts pocs de vehicles Nazar conservats fins als nostres dies, i menys encara, que presentin un bon estat de conservació.

Frontal d'aquest camionet Nazar amb el disseny arrodonit característic dels vehicles Nazar  i un radiador de grans dimensions per refrigerar el motor Perkins Hispania que equipava: 

El Nazar amb les dues portes esbatanades:

Detall d'aquesta cabina, amb un gran vidre davanter panoràmic, i el seient de l'acompanyant. La simplicitat de la seva concepció i construcció, pròpia d'aquells anys, és patent:

,

El motor Perkins Hispània posat enmig de la cabina amb la palanca del canvi de marxes disposada en la part posterior. En Pere Liu recorda que ell havia modificat la instal·lació de les palanques dels canvis posant-les a l'alçada del motor per facilitar-ne l'ús i que el conductor guanyés comoditat. 

Detall de la cabina i de la caixa de fusta amb alces que en Bonaventura Parramon va encarregar a Carrosseries Pujadas, de Vic:

La retolació de les inicials del propietari del vehicle, llur residència, la tara i el pes màxim autoritzat, realitzat manualment, és d'una manifesta tosquedat però freqüent aquells anys.

La caixa de fusta fabricada per Carrosseries Pujadas, un excel·lent carrosser osonenc, que presenta un bon estat de conservació. Aquest fet és una prova fefaent de la qualitat de les carrosseries que can Pujadas produïa aquells anys:

Tres fotografies del camionet Nazar del senyor Castells. En Lisardo Garcia, afeccionat a la marca Nazar, va indicar que l'intermitent lateral superior, al costat de la porta, era idèntic al que muntaven els Renault Ondine/Dauphine/Gordini. Els caps de compra de Nazar van recórrer al mateix fabricant que subministrava els intermitents que muntaven els Renaults Ondine produïts a Valladolid per FASA: 

Els tres models de camions Nazars comercialitzats -els models A, B i C- sempre van muntar el mateix llum davanter. Els models petits disposaven de dos llums davanters als extrems; i els models superiors de més tonatge tenien doble llum als extrems, una novetat aquells anys: 

Els dos orificis posats a la part superior del parabrisa, és graduable per permetre l'entrada d'aire:

Els furgons i camionets Nazar B sortien de fàbrica amb un color blau cel. La uniformitat de la coloració blau cel, trencada per les clapes de blanc del radiador davanter i els para-xocs i la negror de les llantes i els pneumàtics, li conferia, en ocasions, un aspecte anodí.

Una proposta per la coloració d'aquest camionet Nazar és l'adoptada per Nazar per als camions grossos i que s'aprecia en aquesta fotografia en color del Nazar B de l'Enric Vilavedra: un blau marí en la part inferior amb un blau cel agrisat en l'espai superior, combinat amb el radiador i el para-xocs blancs. Una combinació distingida i refinada. Els retrovisors que munta ara també és prudent de substituir-los per un model rodó i cromat. I en quant a la caixa, conservar el color gris que té és escaient perquè era el color propi de les caixes de fusta d'aquells anys:

Escut Nazar, que conserva el color vermell original, per tapar la boca del radiador:

El tablier d'aquest Nazar, d'una gran senzillesa, com és propi d'un vehicle de la primera meitat dels anys 1960:

Esquema de l'ús dels rellotges i palanques del tablier: 

Aquest tablier també el muntaven els camions i furgons Nazar model A, comercialitzat des de l'any 1960 fins l'any 1963. Els camions Nazar B grossos, que arrencaven amb cinc tones i mitja, disposaven d'un tablier més modern de dos rellotges principals similars als que muntaven els Pegasos i els Barreiros. 

Peu de l'estrep de la cabina amb la marca constitueix un manifestació del detallisme dels acabats dels vehicles Nazars:

Dos adhesius d'aquells anys: el d'un concessionari oficial, en aquest cas TACSA, concessionari oficial Seat a Osona; i l'expedit per l'Ajuntament que acreditava el pagament de l'impost municipal de circulació de vehicles amb llur import en pessetes i l'any del meritament:

Factura que expedia el senyor Bonaventura Parramon, recader de Manlleu i successor d'un anterior recader, amb el concepte i el cost del servei:

Jubilat el senyor Castells, s'ha proposat una activitat ben laboriosa. La restauració acurada del seu Nazar per retornar-lo al seu estat original. Caldrà canviar-li el volant que munta d'un Avia pel seu original, de tres radis amb l'escut rodó i vermell al mig. Era habitual el trencament dels volants i llur substitució perquè els conductors s'hi repenjaven quan entraven i sortien de la cabina. 

També s'haurà de repassar el motor Perkins Hispania, labor que no té gaire inconvenients per ser un motor molt popular i conegut amb recanvis disponibles al mercat. L'experiència del senyor Joan Homs pot ser-li d'una gran utilitat al senyor Castells. Igual consideració cal formular respecte de la transmissió, la caixa de canvis i el diferencial. La part elèctrica d'aquests vehicles, molt rústega, tampoc té cap problema. El cost econòmic principal de la restauració d'aquest vehicle és la planxa, particulament de la cabina. Un treball pulcre i exhaustiu requereix llur desmuntatge i una reconstrucció pacient i completa, incloent-hi llur sorrejament. 

Fem nostra la reflexió exposada pel senyor Lisardo García: la raresa d'un vehicle Nazar en els nostres dies -un vehicle espanyol característic de la primera meitat dels anys 1960, anys de pocs mitjans i de molta il·lusió i imaginació- juntament amb la reforma que va realitzar-li el senyor Bonaventura Parramon, que és una mostra dels usos i transformacions a què es sotmetien els vehicles aquells anys, justifica una restauració acuradíssima atès que és una peça única.