Dues fotografies enviades per en Daniel Sitjà i Palomeras, bon amic i bomber professional, sobre dos incendis ocorreguts en els anys 1980 i 1990 exposen el risc que aquesta professió, d'un contingut altament vocacional, comporta pels bombers i demés agents que intervenen en l'extinció de focs, assistència en accidents, rescats, esfondraments d'edificis i inundacions. Una professió que requereix d'un caràcter específic, gran equilibri personal, bona preparació física i formació permanent sobre els nous mitjans i tècniques.
La primera fotografia correspon a un camió Pegaso 1065 Europa amb la caixa parcialment escalivada per un incendi forestal:
L'altre fotografia recull els treballs d'extinció de l'incendi produït a la fàbrica que la multinacional Duscholux, fabricant de mampares de bany, tenia a la Zona Franca de Barcelona i que causà la mort d'un bomber de quaranta-nou anys d'edat l'abril de 1995. La combustió dels productes de plàstic acumulats a la fàbrica causà unes grans columnes de fum visibles arreu de la ciutat:
En Daniel Sitjà ens ha enviat les fotografies de dos camions clàssics de bombers que custodien els parcs de Montbau, a Barcelona, i el de Mataró, la capital del Maresme.
El primer camió de bombers és un Ford matriculat en els anys 1940 que conserva el parc del barri de Vall d'Hebron de Barcelona. El seu estat de conservació, com s'aprecia en la fotografia facilitada per en Daniel Sitjà, és excel·lent, superb:
L'altre vehicle que us reportem en aquest article és un camió Magirus adscrit al parc de bombers de Mataró. Aquest Magirus, un model amb una gran presència en els parcs de bombers dels anys 1960 i 1970, dotat de cabina doble i equipat amb escala és la icona d'aquest parc i participa en la cavalcada dels Reis Mags que es celebra a Mataró la nit del 5 de gener.
Els interiors, amb el tablier central, són d'una acusada austeritat, característica pròpia dels vehicles alemanys:
Un ventilador gros que refrigera el motor:
Protecció Civil de Montblanc, capital de la comarca de la Conca de Barberà i ciutat que té un recinte emmurallat d'un gran interès històric, disposa d'un Pegaso 3041 per atendre les actuacions en què és requerida. Aquest Pegaso, les fotografies del qual també ens ha facilitat l'amic Daniel Sitjà, fou adquirit per la Generalitat de Catalunya en la primera meitat dels anys 1980 i assignat a un parc de bombers de la demarcació de Lleida. Aquest vehicle, una de les darreres unitats d'aquest model produïdes per ENASA, disposava d'un motor inacabable. Per aquesta raó, retirats del servei actiu, algunes unitats engrossiren els parcs mòbils dels cossos de Protecció Civil d'arreu del territori:
En els anys 1980 les flotes dels parcs de bombers catalans disposaven dels controvertits Pegasos Egipcis, vehicles produïts per atendre una comanda procedent del govern egipci i que no fructificà del tot. Els camions excedents foren adquirits per l'exèrcit espanyol, administracions i organismes públics. Uns quants Pegasos Egipcis patiren diversos accidents -principalment bolcades en les carreteres per excés de velocitat- amb el resultat de bombers ferits i morts. La causa que bolquessin els camions s'imputà a la roda posterior senzilla i els problemes d'estabilitat que se'n derivaven. La premsa també se'n féu ressò de la denúncia dels sindicats d'un manteniment deficient dels pneumàtics que equipaven aquests camions.
La pressió exercida pels sindicats de bombers aconseguí la retirada dels Pegasos i la seva renovació per camions Mercedes Benz més moderns i més ben equipats. Però en un país com el nostre, que la Generalitat de Catalunya no té un euro a la caixa pels motius que tothom sap, no hagués estat més útil i profitós d'acoblar a aquests Pegasos una segona roda posterior?. Tal vegada s'hagués assolit l'estabilitat i seguretat reclamada i s'hagués allargat la vida útil d'aquests vehicles dotats d'un motor irrompible. Desconeixem si es feren estudis per aplicar aquesta proposta que determinessin la seva viabilitat i cost d'execució. Segurament que si hagués estat factible de dur a la pràctica, s'hagués produït un estalvi considerable de diners públics. Tanmateix hi ha interessos de tota mena, alguns de ben justificats i necessaris com ho són de disposar dels equips més moderns per seguretat i eficàcia, per desestimar aquesta proposta.
Tenim la sort, en aquest país petit i amb persones amb múltiples interessos, que el senyor Joaquim Pol, Quim Pol com és conegut arreu, disposi d'una excel·lent col·lecció fotogràfica de vehicles de bombers i actuacions de tota mena. Un material el valor del qual creix cada dia que passa.
Agraïm a l'amic Dani Sitjar les fotografies facilitades per redactar aquest article. Agraïment extensiu als cossos de bombers i als membres que integren els cossos de protecció civil que presten un gran servei a la ciutadania. Els qui han patit una situació d'emergència ho saben prou bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada