Dos camions antics de bombers dels parcs de Mataró i Barcelona.

Dues fotografies enviades per en Daniel Sitjà i Palomeras, bon amic i bomber professional, sobre dos incendis ocorreguts en els anys 1980 i 1990 exposen el risc que aquesta professió, d'un contingut altament vocacional, comporta pels bombers i demés agents que intervenen en l'extinció de focs, assistència en accidents, rescats, esfondraments d'edificis i inundacions. Una professió que requereix d'un caràcter específic, gran equilibri personal, bona preparació física i formació permanent sobre els nous mitjans i tècniques.

La primera fotografia correspon a un camió Pegaso 1065 Europa amb la caixa parcialment escalivada per un incendi forestal: 

L'altre fotografia recull els treballs d'extinció de l'incendi produït a la fàbrica que la multinacional Duscholux, fabricant de mampares de bany, tenia a la Zona Franca de Barcelona i que causà la mort d'un bomber de quaranta-nou anys d'edat l'abril de 1995. La combustió dels productes de plàstic acumulats a la fàbrica causà unes grans columnes de fum visibles arreu de la ciutat:

En Daniel Sitjà ens ha enviat les fotografies de dos camions clàssics de bombers que custodien els parcs de Montbau, a Barcelona, i el de Mataró, la capital del Maresme.

El primer camió de bombers és un Ford matriculat en els anys 1940 que conserva el parc del barri de Vall d'Hebron de Barcelona. El seu estat de conservació, com s'aprecia en la fotografia facilitada per en Daniel Sitjà, és excel·lent, superb: 

L'altre vehicle que us reportem en aquest article és un camió Magirus adscrit al parc de bombers de Mataró. Aquest Magirus, un model amb una gran presència en els parcs de bombers dels anys 1960 i 1970, dotat de cabina doble i equipat amb escala és la icona d'aquest parc i participa en la cavalcada dels Reis Mags que es celebra a Mataró la nit del 5 de gener.

Els interiors, amb el tablier central, són d'una acusada austeritat, característica pròpia dels vehicles alemanys:

Un ventilador gros que refrigera el motor:

Protecció Civil de Montblanc, capital de la comarca de la Conca de Barberà i ciutat que té un recinte emmurallat d'un gran interès històric, disposa d'un Pegaso 3041 per atendre les actuacions en què és requerida. Aquest Pegaso, les fotografies del qual també ens ha facilitat l'amic Daniel Sitjà, fou adquirit per la Generalitat de Catalunya en la primera meitat dels anys 1980 i assignat a un parc de bombers de la demarcació de Lleida. Aquest vehicle, una de les darreres unitats d'aquest model produïdes per ENASA, disposava d'un motor inacabable. Per aquesta raó, retirats del servei actiu, algunes unitats engrossiren els parcs mòbils dels cossos de Protecció Civil d'arreu del territori:  





En els anys 1980 les flotes dels parcs de bombers catalans disposaven dels controvertits Pegasos Egipcis, vehicles produïts per atendre una comanda procedent del govern egipci i que no fructificà del tot. Els camions excedents foren adquirits per l'exèrcit espanyol, administracions i organismes públics. Uns quants Pegasos Egipcis patiren diversos accidents -principalment bolcades en les carreteres per excés de velocitat- amb el resultat de bombers ferits i morts. La causa que bolquessin els camions s'imputà a la roda posterior senzilla i els problemes d'estabilitat que se'n derivaven. La premsa també se'n féu ressò de la denúncia dels sindicats d'un manteniment deficient dels pneumàtics que equipaven aquests camions.

La pressió exercida pels sindicats de bombers aconseguí la retirada dels Pegasos i la seva renovació per camions Mercedes Benz més moderns i més ben equipats. Però en un país com el nostre, que la Generalitat de Catalunya no té un euro a la caixa pels motius que tothom sap, no hagués estat més útil i profitós d'acoblar a aquests Pegasos una segona roda posterior?. Tal vegada s'hagués assolit l'estabilitat i seguretat reclamada i s'hagués allargat la vida útil d'aquests vehicles dotats d'un motor irrompible. Desconeixem si es feren estudis per aplicar aquesta proposta que determinessin la seva viabilitat i cost d'execució. Segurament que si hagués estat factible de dur a la pràctica, s'hagués produït un estalvi considerable de diners públics. Tanmateix hi ha interessos de tota mena, alguns de ben justificats i necessaris com ho són de disposar dels equips més moderns per seguretat i eficàcia, per desestimar aquesta proposta.

Tenim la sort, en aquest país petit i amb persones amb múltiples interessos, que el senyor Joaquim Pol, Quim Pol com és conegut arreu, disposi d'una excel·lent col·lecció fotogràfica de vehicles de bombers i actuacions de tota mena. Un material el valor del qual creix cada dia que passa.

Agraïm a l'amic Dani Sitjar les fotografies facilitades per redactar aquest article. Agraïment extensiu als cossos de bombers i als membres que integren els cossos de protecció civil que presten un gran servei a la ciutadania. Els qui han patit una situació d'emergència ho saben prou bé.

El Pegaso 3041 de Llenyes i carbons J. Carreras de la ciutat de Girona.

Per guanyar quota de mercat ENASA va produir al començament camions per transports generals. Els primers models eren vehicles polivalents malgrat llur concepció per transitar per carretera. La poca oferta que hi havia aquells anys de models nous i la impossibilitat d'importar camions de l'estranger propiciava que els Pegasos cobrissin labors forestals i treballs d'obres públiques.  

A mitjans dels anys 1960, i per la ferotge competència que Barreiros planteja a Pegaso, els responsables de ENASA decideixen de produir una gamma de camions destinada a atendre el gremi  dels constructors i les empreses d'obres públiques. Sorgeixen els dúmpers. Paral·lelament van desenvolupar una gamma de camions 4x4 per a labors específiques. Els cossos de bombers van adquirir molts Pegasos 3041, un camió de poc tonatge dotat amb la cabina del Comet i d'una gran aptitud per transitar per tota mena de terrenys. Alguns d'aquests camions, pocs, els compraren particulars i empreses. 

N'és una mostra de la fiabilitat d'aquests camions el fet que transcorreguts més de trenta anys del cessament de la seva fabricació, encara algunes unitats estiguin en actiu. Disposaven d'un motor dièsel d'acreditada eficàcia. Fins no fa gaires anys, el cos de bombers de la Generalitat de Catalunya en tenia una bona flota. Amb la renovació del parc mòbil, alguns han anat a parar a les agrupacions de voluntaris de defensa forestal que hi ha escampades pel país.   

A finals d'agost, de tornada d'un dia de compres a Andorra la Vella, una obligació pròpia de qualsevol relació matrimonial que imposa la respectiva dona, vàrem tenir ocasió de fotografiar un camió Pegaso 3041 equipat amb un bolquet. Aquest camió, que té tracció a les quatre rodes, és d'una empresa d'obres públiques de La Molina que treballa principalment en el manteniment de les pistes d'esquí d'aquests vessants. El camió, que arrenca i funciona, com s'aprecia en les fotografies no està en actiu. Volem agrair l'amabilitat amb què varen tractar-nos els treballadors de l'empresa. 

El Pegaso aparcat al costat d'unes màquines d'obra pública a La Molina: 

Detall del mecanisme de tracció que munta aquest model produït per Pegaso:

El Pegaso 3041 que conserva aquesta empresa d'obres públiques de la Cerdanya va fer-me present un altre Pegaso 3041, encara en actiu, d'un transportista de Girona, el senyor Carreras, dedicat a traginar llenyes i carbons. 

Els antics transportistes gironins, tots ells jubilats, recorden quan el senyor Carreras -que sempre s'ha dedicat a anar a bosc i traginar llenya- va començar amb un camió nord-americà reconstruït com bonament es podia aquells anys. Era un Ford o un Chevrolet, de morro, amb diferencial Timken i apedaçat de pertot arreu amb peces diverses. En aquells anys el costum era de proveir-se de peces de tota classe als ferrovellers de Perpinyà i dels pobles del voltant. La capital del Rosselló no és pas gaire lluny de Girona. I els ferrovellers rossellonesos tenien moltes peces de vehicles nord-americans procedents de la Segona Guerra Mundial i del Pla Marshall. 

Després d'aquest camió, el senyor Carreras va comprar el primer Pegaso, un 1100, que muntava un motor de quatre cilindres. Per recollir la llenya del bosc va instal·lar-l'hi una grua. El Pegaso 1100, un camió molt sorollós i poc potent, va substituir-lo per un Pegaso 3041 que conserva immaculadament; la grua és la mateixa que muntava el Pegaso 1100.

Fotografies del Pegaso 3041 del senyor Carreras:

El senyor Carreras és molt pulcre. Si el camió rep un petit cop o bony, d'immediat el porta al taller Auto Rallye de Sarrià de Ter per reparar-li la planxa i repassar-li les lletres de la porta a mà amb pinzell. 

El senyor Carreras havia tingut un magatzem al barri de Vista Alegre de Girona, a tocar de l'antic camp de Futbol del Girona. Avui dia disposa d'un magatzem de carbó al barri de Campdorà. Li porten el carbó amb camions tràilers i ell el reparteix entre els seus clients amb el seu Pegaso 3041, un vehicle que mereix ser conservat.

Els dos camions de l'agrupació de voluntaris de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental).

Sant Feliu de Codines, un bonic poble del Vallès Oriental envoltat de rodals de gran bellesa -els cingles de Bertí, Sant Miquel del Fai, la mola de Sant Sadurní- disposa d'una associació de voluntaris formada per veïns de la vila que vetllen pel manteniment d'aquests espais de gran bellesa i presten ajut de tota mena. N'és el president de l'Associació de Voluntaris de Sant Feliu el senyor Jordi Juan i n'és membre el senyor Joan Vallcorba i Pomier.  

Per atendre les finalitats de l'Associació, disposen de dos camions que aparquen en un pati tancat de la part posterior del tanatori municipal. L'Ajuntament de Sant Feliu de Codines i l'Associació tenen un conveni en virtut del qual l'Ajuntament se'n fa càrrec de les assegurances i altres despeses dels dos camions. Constitueix un bon exemple de col·laboració entre una administració pública i una associació que presta serveis d'interès general.

El primer camió dels Voluntaris de Sant Feliu és un Pegaso 3041 doble cabina i que havia estat adscrit a la caserna de bombers de Sant Climent Sescebes, a l'Alt Empordà, un territori que pateix periòdicament paorosos incendis causats per la incúria acompanyada de l'eixutor i la tramuntana. Un cop donat de baixa aquest Pegaso, va anar a petar a aquesta Associació. 

Sobre aquest camió, en Joan  Vallcorba manifesta que s'enfila per tot arreu gràcies a la tracció 4x4 que munta. També apunta que és una mica lent. Fotografies d'aquest Pegaso 3041 de l'Associació de Voluntaris de Sant Feliu de Codines:

L'Associació de Voluntaris de Sant Feliu de Codines té un altre camió, un Daf 1900 equipat amb una cisterna de la casa Indox. Van comprar-lo a en Masclans, un transportista de Caldes de Montbui que recull llet de les granges del Vallès Oriental. Un dels camions més bonics produït per Daf. 

La cisterna serveix per atendre serveis de tota mena, com abastir d'aigua els horts dels veïns de Sant Feliu de Codines a l'estiu, estació de poques pluges i molt sol. L'aigua la carreguen a les fonts que hi ha als voltants del poble, molt apreciades pels veïns i estiuejants i que constitueix un atractiu per descobrir els meravellosos entorns naturals de Sant Feliu de Codines:

D'esquerra a dreta: en Jordi Juan, president de l'Associació de Voluntaris de Sant Feliu de Codines, en Joan Vallcorba i Pomier i en Xavier Castells i Quintana:

L'Associació de Voluntaris de Sant Feliu de Codines posa de manifest el vigor i empenta de la societat civil que no espera passivament que les administracions proveeixen de les necessitats de les persones sinó que prenen la iniciativa i desenvolupen tasques d'interès públic. Agraïm als senyors Juan i Vallcorba l'amabilitat per redactar aquest article.