Quan arribarem a la nau d'Alcarràs que la família Herguido usa per tancar-hi els camions clàssics que posseeix, hi havia estacionats al pati exterior el Barreiros Super Azor i el Sava-Berliet. Els colors de la cabina del Sava-Berliet, una fidel i exacta reproducció de la cabina del Barreiros Super Azor que tingué el senyor Mariano Herguido Abardia, pare del Claudi i l'Eduard, són un encert absolut:
En Claudi Herguido Fo i en Xavier Castells Quintana al costat del Sava-Berliet:
En Xavier Castells Quintana estintolat en el parafang del Sava-Berliet pulcrament restaurat:
En Xavier Castells nasqué, com aquell qui diu, amb un volant de camió als braços. Son pare tenia una empresa de transports a Torelló i ell, ben aviat, se li desvetllà la passió de conduir camions. En possessió del permís de conduir preceptiu es féu un fart de portar camions: els de l'empresa familiar, els d'altres empreses i els propis. I comparteix amb el senyor Antonio Esbri, un transportista jubilat de Benicarló, la satisfacció d'haver gaudit intensament la seva professió: viatjar arreu d'Europa conduint un camió.
Malgrat haver-se hagut de jubilar en arribar a l'edat reglamentària, en Xavier Castells enyora el món del transport. És la seva vida. Enyora sobretot el període comprès entre els anys 1960 a 1980, quan les condicions laborals, les retribucions econòmiques i les relacions personals travades entre els transportistes eren completament diferents de les que hi ha ara per ara, deshumanitzada, devastada i podrida. Aleshores hi havia feina per tothom i tothom es guanyava més o menys la vida. Ara és una jungla despietada.
Malgrat haver-se hagut de jubilar en arribar a l'edat reglamentària, en Xavier Castells enyora el món del transport. És la seva vida. Enyora sobretot el període comprès entre els anys 1960 a 1980, quan les condicions laborals, les retribucions econòmiques i les relacions personals travades entre els transportistes eren completament diferents de les que hi ha ara per ara, deshumanitzada, devastada i podrida. Aleshores hi havia feina per tothom i tothom es guanyava més o menys la vida. Ara és una jungla despietada.
L'enyor que sent pels camions l'ha sublimat amb la recuperació i restauració d'un petit camió Nazar B de tres-mil cinc-cents quilos de pes que exhibeix en trobades de vehicles clàssics. I sempre que en té ocasió, penetra a la cabina d'un camió i el condueix. Això féu el passat dissabte a Alcarràs: xalar conduint el Sava-Berliet dins del recinte de la nau:
El senyor Castells conduint el Sava-Berliet. Al seu costat, en Claudi Herguido. No rascà pas cap marxa, fet que palesa la seva gran professionalitat, i el captivà la facilitat amb què es condueix un camió d'aquesta mida:
En un article anterior sobre aquest camió manifestarem que la tecnologia que incorpora el Sava-Berliet, pròpia dels grans
constructors europeus de la segona meitat dels anys 1960, els enginyers
de Pegaso i Barreiros ni tan sols l'havien considerada.
Amb l'ànim d'acreditar tal afirmació, ben fonamentada, algunes manifestacions tecnològiques impensables en els camions de fabricació espanyola que incorpora de sèrie el Sava-Berliet són les següents.
La cabina no té cap interferència del motor, el qual s'ubica fora de l'habitacle, de manera que el conductor pot bellugar-se lliurement. També desapareixen les molèsties causades per la ubicació del motor dins la cabina. Acoblat a la columna de direcció, el comandament del fre elèctric Iruña. I a l'esquerra del tablier, la palanca que accionava el fre progressiu individual de l'eix del mig del camió per estabilitzar-lo davant situacions compromeses i delicades com grava o gel:
Amb l'ànim d'acreditar tal afirmació, ben fonamentada, algunes manifestacions tecnològiques impensables en els camions de fabricació espanyola que incorpora de sèrie el Sava-Berliet són les següents.
La cabina no té cap interferència del motor, el qual s'ubica fora de l'habitacle, de manera que el conductor pot bellugar-se lliurement. També desapareixen les molèsties causades per la ubicació del motor dins la cabina. Acoblat a la columna de direcció, el comandament del fre elèctric Iruña. I a l'esquerra del tablier, la palanca que accionava el fre progressiu individual de l'eix del mig del camió per estabilitzar-lo davant situacions compromeses i delicades com grava o gel:
La columna de direcció, a diferència dels camions espanyols que era recta, s'escola, amaga o desapareix sota el tablier per millorar la comoditat del conductor que té llibertat per bellugar les cames:
Connector del contacte, car el camió no disposa de clau de contacte:
Ajustador de peu de l'altura del seient del xofer, operació que es podia fer mentre es conduïa:
Espai habilitat en la caixa del camió, antigament usat de dormitori del conductor, i ara transformat en un banc:
Ferro i goma que segella l'espai de connexió entre la cabina i el banc fet en la caixa:
Amortidor hidràulic amb barra estabilitzadora. El primer model produït per ENASA que incorporà barra estabilitzadora fou la gamma bocanegra presentada l'any 1983 i comercialitzada l'any 1984. Déu n'hi do:
Fre elèctric de la casa Iruña. En Claudi Herguido recorda que, de xic, acompanyant son pare amb el Barreiros Super Azor en les rutes a l'Aragó, havia vist a la nit més d'un camió baixant el port de Fraga amb el fre elèctric roent:
El diferencial Berliet que munta aquest camió:
Ballestes tàndem que balancegen per tenir el camió la màxima adherència i estabilitat en la carretera:
Elevador manual del segon eix posterior bessó:
El Sava-Berliet muntava de fàbrica roda bessona posterior, concepció usual a França, i un prefiltre instal·lat al
parafang davanter del cantó del conductor que purificava l'aire, al qual
se li sumava per aquesta funció dos filtres d'aire ubicats dins del
motor:
Dues rodes de recanvi muntades al final del xassís:
Boixa d'una de les rodes posteriors del camió amb l'anagrama Berliet:
El tap del dipòsit del combustible del camió amb l'anagrama gravat que identifica la marca Berliet:
De dreta a esquerra, en Carlos Cerdà Meseguer, en Jordi Ibars, en Ricard Palomas, en Claudi Herguido (dins la cabina), en Xavier Castells i l'Eduard Herguido:
Encara havien de fer la darrera activitat programada a Alcarràs el passat dissabte: visitar la planta que l'empresa Transports i Excavacions Herguido SL té al municipi i alguns dels vehicles i maquinària allà dipositada.
He seguit aquestes darreres entrades sobre els camions Barreiros, Sava i Berliet, i realment és una meravella el treball realitzat en manteniment i reconstrucció d'aquests impressionants vehicles.
ResponEliminaTant de bo els aficionats a tramvies i vehicles de transport públic poguéssim arribar a aquesta feina tan ben feta.
Possiblement la diferencia és en què tots aquests treballs són fets per entitats privades, sense cap relació amb estaments públics.
Enhorabona per aquest excel·lent i ben treballat bloc.
Ferran Lería
Moltes gràcies Ferran pel teu comentari. La restauració executada en aquests dos camions ha estat un treball excel·lent i admirable.
ResponElimina