Exposició sobre els transportistes d'Alcarràs organitzada per l'Ajuntament a l'ermita de Montagut.

Avui hem fet via cap a Alcarràs. Des de Ripoll, és un viatge que dura dues hores. A quarts de deu hem arribat a la nau on la família Herguido hi tanca els seus camions clàssics ben restaurats. Allà ens hem trobat amb en Claudi i l’Eduard Herguido i un automòbil de la Policia Local d’Alcarràs. Ha comparegut per acompanyar -el terme escortar sembla excessiu- els dos camions de ca l'Herguido que han participat en l’exposició sobre la història dels transportistes del municipi en el període comprès entre l'any 1950 i 1980, la qual ha tingut lloc a l’ermita de Montagut, un dels pobles que formen part de l’extens terme municipal d’Alcarràs.

L’ermita de Montagut, atapeïda de cotxes aparcats al seu voltant, no tenia pas pèrdua. El Barreiros Super Azor i el Berliet eren just al seu davant, a mode de pòrtic de l’exposició que ha tingut lloc en aquest espai. Unes quantes motocicletes i automòbils clàssics, com el Peugeot 203 matriculat l'any 1959 de l’amic Gonzalo Latorre Ratés, també s’hi ha acostat.

Els dos camions de Transports Herguido al davant de l'ermita de Montagut: 

A les onze del matí ha començat puntualment l’acte d’inauguració de l’exposició que recull la biografia dels transportistes d’Alcarràs, un treball de recuperació de la memòria històrica centrada en el món del transport a la qual els senyors Claudi i Eduard Herguido, amb el suport de la seva germana Rosa, hi han treballat amb gran dedicació més d’un any. El resultat d’aquest treball els senyors Herguido han tingut l’amabilitat i generositat de compartir-lo i difondre'l en aquest espai, en uns articles publicats el mes de gener d’enguany.

També s’hi ha aplegat a l’ermita de Montagut, a més de molts veïns i familiars dels transportistes als quals l’exposició els hi retut un sentit i merescut homenatge, nombrosos afeccionats a l’automoció del pla de Lleida i alguns transportistes de pobles veïns. Hi havia un gran interès en conèixer el contingut de l’exposició.

L’acte ha començat amb unes paraules d’en Claudi Herguido exposant la restauració d’un camió Barreiros Super Azor que fou d’un transportista de Saidí com a homenatge a la figura del seu pare, en Mariano Herguido Abardia. I la possibilitat de difondre la biografia del seu pare en un bloc dedicat a la història del transport a Catalunya, per exprés desig seu i del seu germà Eduard també havia de comprendre la resta de transportistes del poble, coetanis del senyor Herguido i ensems amics de la família.

La recerca de la informació i fotografies per fer el treball els hi causà a la família Herguido moments de gran emotivitat en recordar la vídua i els fills la figura del marit/pare desaparegut. Aquesta emotivitat també estigué ben present en el moment què l’Alcalde d’Alcarràs, el senyor Miquel Serra i Gòdia, lliurà a les famílies dels transportistes que eren presents a l’acte un petit obsequi commemoratiu de l’esdeveniment.

El senyor Serrà exposà que Alcarràs, un dels municipis principals del Segrià amb dotze mil hectàrees dedicades bàsicament al conreu de cereals i productes hortofructícoles, disposava de nombrosos transportistes que treballaven en el transport dels productes produïts als camps, els bestiar de la granges i el farratge. I que l'agricultura, la ramaderia i el transport ha estat -i és- un dels motors principals de l'economia del poble durant molts anys i font de riquesa i prosperitat.

En Claudi Heguido, en la seva intervenció, recordà la figura del seu pare i dels companys de professió del poble. També les dificultats de l'ofici i els esforços i privacions que la compra d'un camió suposava per una família, si hom compara llur cost amb el valia aleshores una casa o una finca. I la regidora de Patrimoni, la Sra. Noèlia Díaz Charles, manifestà el suport prestat per l’Ajuntament per recuperar la memòria dels transportistes del poble, activitat coordinada per la regidoria de cultura i que comptà amb la col·laboració de la Sra. Rosa Herguido, funcionària adscrita a aquest departament.

Acte de lliurament de l'obsequi als transportistes i llurs familiars que han assistit a la inauguració de l'exposició:

Una part del públic assistent:



Acabats els parlaments, s’ha inaugurat l’exposició. L’Ajuntament d’Alcarràs, a través de la regidoria de cultura, s’ha escarrassat de valent per fer una exposició de gran categoria. Uns plafons de grans dimensions contenia fotografies dels transportistes d’Alcarràs, llurs vehicles i la seva biografia personal. A dins del recinte no hi cabia una agulla. Al defora, en uns tendals que protegien de la calor tòrrida que a l'estiu ho abrusa tot, era servit un complet aperitiu i begudes fresques.  

Alguns dels plafons de l'exposició: 











Tendals on s'ha servit un complert aperitiu acompanyat de begudes ben fresques i tonificants:  



Aquest esdeveniment ha sigut una bona ocasió per saludar els amics de Ponent com en Carles Tomàs, en Raül Codina, en Josep Maria Sisó, i conèixer uns quants transportistes, com el senyor Teixidó de Seròs, que ha assistit acompanyat d’en Jordi Ibars. També d’en Ricard Palomas, que recordava la il·lusió que de petit sentia quan son pare, que era transportista, el duia a Mequinensa, un poble ple de camions aparcats en els seus carrers que treballaven en les vuit mines de carbó amb què aleshores comptava el municipi. O els transportistes de La Granja d’Escarp, a l’altre cantó del riu Ebre, com en José Borbon, que treballaven també en el transport de carbó procedent de les mines. I també el record d’alguns dels camions singulars que hi hagué en aquells pobles, com un Berliet i un Hino. Sort n’hi havia que en Gonzalo Latorre, autèntica memòria viva dels transportistes i camions del pla de Lleida els rememorava i en feia l’inventari. I també hem tingut l’ocasió de conèixer al senyor Antoni Pomés acompanyat de la seva senyora, grans afeccionats i col·leccionistes de cotxes clàssics, els quals estan treballant en la gran trobada de vehicles clàssics que tindrà lloc a La Panadella la primavera del proper any. O el senyor Fèlix Ricart, de Torres de Segre, que coneix bé la història del seu poble i el pes que el transport ha tingut. I del Club de Vehicles Històrics de Lleida, tots ells posseïdors de vehicles clàssics, el senyor l'Humbert Ros, de l'autoescola Ilerda, en Miquel Pera, l'Alfredo Camps i en Francesc Clotet.

Assistents a l'exposició de la història dels transportistes d'Alcarràs: 



 

La Rosa enfilada al camió Sava Berliet dels seus germans Claudi i Eduard:

La Rosa i en Claudi Herguido Fo, el senyor Miquel Serra Gòdia, alcalde de l'Ajuntament d'Alcarràs, la senyora Noèlia Díaz Charles, regidora de Patrimoni, l'Eduard Herguido Fo i un representant d'aquest bloc que ha col·laborat en la redacció de la biografia dels transportistes d'Alcarràs:

A dos quarts de dues del migdia, amb la mateixa puntualitat que ha començat l’acte, s’ha clos l’exposició. Els dos camions clàssics conduïts per l’Eduard i en Claudi Herguido han fet via cap al garatge d’Alcarràs.

Volem agrair a l’Ajuntament la iniciativa en organitzar una exposició sobre els transportistes d’Alcarràs, una matèria que com més va més interès suscita i que és la primera d’aquesta mena que té lloc a Catalunya.  Alguns assistents a la inauguració, veïns de pobles propers ubicats al Baix Segre, han manifestat el seu interès per secundar aquesta iniciativa i recuperar els transportistes locals que hi hagué, la major part dels quals,  malauradament, ja desapareguts. També cal agrair les fotografies de l'esdeveniment facilitades pels senyors Antoni Pomés i Tosquella, president del Club de Vehicles Històrics de Lleida, i la Montse del Val Coma.

Els camions amb què treballa Transports i Excavacions M. Herguido S.L. d'Alcarràs (Segrià).

En Claudi Herguido ens mostrà el passat dissabte la planta d'àrids que Transports i Excavacions Herguido S.L. té a Alcarràs. Fou la darrera activitat que férem en aquest municipi del Segrià.

Com ja hem exposat en articles anteriors, l'origen de l'empresa TRANSPORTS I EXCAVACIONS M. HERGUIDO S.L. es remunta a mitjan de la dècada de 1950, uns anys molt penosos, amb el transport que el senyor Mariano Herguido Abardia féu amb camions d'àrids i cereals. Amb la incorporació dels seus fills en el negoci familiar, l'empresa s'especialitzà en la producció i venda d'àrids i treballs d'obra civil.

L’any 1992 l'empresa familiar és transformà en una societat civil; i l’any 1998 es constituí una societat limitada de caràcter mercantil. Actualment té una plantilla de quinze treballadors fixes. El creixement continuat de l'empresa, reflectit en l'increment de la plantilla i la facturació, és cimenta en la qualitat dels serveis que presta i el tracte directe i personal amb els clients, tant particulars i empreses com administracions públiques i institucionals, i entitats urbanístiques col·laboradores.

Quant a la producció i venda d’àrids de tot tipus, la gamma cobreix des d'àrids bàsics per fer formigó fins als ornamentals per jardineria com terra per gespa o pedra rocalla. També disposen de cisternes d’asfalt i estenedores de grava per fer reg asfàltic en vials.

 

Especial interès és la inversió constant, amb recursos propis, en maquinària i vehicles. La maquinària més moderna que hi ha disponible al mercat juntament amb personal altament qualificat assegura uns treballs excel·lentment executats. El merescut prestigi i reputació adquirit per l'empresa li ha engrandit considerablement els nombre de clients. L'empresa, per descomptat, està en possessió de les normatives de qualitat i de ISO 9001:2008. 

També s'ha emprès una diversificació d'activitats en el sector de la construcció: venda de tota classe de materials de construcció, reciclatges resultants de la construcció i la producció i venda d'àrids. També fan serveis de transports per al sector de la construcció centrats en el transport de terres i àrids i serveis especials de maquinària fins a 45 Tn. Igualment es disposa d'un servei de lloguer de maquinària. 

 

Les principals activitats d'obra civil són treballs d'excavacions (soterranis, excavacions de rases per cimentacions, pas d’instal·lacions i canalitzacions, col·locació de murs i aplacats amb pedra d’escullera),  moviments de terres i enderrocs (desmunts i terraplenats, desbrossaments de terrenys i cunetes, explanacions, compactació i humectació, demolicions), pilotatges i perforacions (construcció de pous indis encamisats per cimentació, pous per recollida d’aigua amb una profunditat fins a dotze metres). També s'executen obres d'urbanització, piscines, arranjament de camins, etc.

Al centre de la planta hi havia una garbelladora fabricada per la casa anglesa Powescreen, muntada sobre un semiremolc, i itinerant:

La major part dels camions que té l'empresa són del fabricant alemany Man:

Una tractora Renault amb llur banyera:





Una tractora Man, un vehicle apreciat en el sector de les obres:

Part de la maquinària que té l'empresa, importada d'Alemanya, Anglaterra, Suècia, Estats Units i Japó:

Furgó usat de taller mòbil de l'empresa:

Acomiadats d'en Claudi Herguido, d'en Ricard Palomas, d'en Carlos Cerdà i d'en Jordi Ibars, marxarem per l'autovia A2 cap a Cervera a dinar. Encara teníem programada una darrera activitat a Torelló.

Les innovacions que incorporava el Sava-Berliet matriculat l'any 1968.

Quan arribarem a la nau d'Alcarràs que la família Herguido usa per tancar-hi els camions clàssics que posseeix, hi havia estacionats al pati exterior el Barreiros Super Azor i el Sava-Berliet. Els colors de la cabina del Sava-Berliet, una fidel i exacta reproducció de la cabina del Barreiros Super Azor que tingué el senyor Mariano Herguido Abardia, pare del Claudi i l'Eduard, són un encert absolut: 

En Claudi Herguido Fo i en Xavier Castells Quintana al costat del Sava-Berliet:

En Xavier Castells Quintana estintolat en el parafang del Sava-Berliet pulcrament restaurat:

En Xavier Castells nasqué, com aquell qui diu, amb un volant de camió als braços. Son pare tenia una empresa de transports a Torelló i ell, ben aviat, se li desvetllà la passió de conduir camions. En possessió del permís de conduir preceptiu es féu un fart de portar camions: els de l'empresa familiar, els d'altres empreses i els propis. I comparteix amb el senyor Antonio Esbri, un transportista jubilat de Benicarló, la satisfacció d'haver gaudit intensament la seva professió: viatjar arreu d'Europa conduint un camió.

Malgrat haver-se hagut de jubilar en arribar a l'edat reglamentària, en Xavier Castells enyora el món del transport. És la seva vida. Enyora sobretot el període comprès entre els anys 1960 a 1980, quan les condicions laborals, les retribucions econòmiques i les relacions personals travades entre els transportistes eren completament diferents de les que hi ha ara per ara, deshumanitzada, devastada i podrida. Aleshores hi havia feina per tothom i tothom es guanyava més o menys la vida. Ara és una jungla despietada. 

L'enyor que sent pels camions l'ha sublimat amb la recuperació i restauració d'un petit camió Nazar B de tres-mil cinc-cents quilos de pes que exhibeix en trobades de vehicles clàssics. I sempre que en té ocasió, penetra a la cabina d'un camió i el condueix. Això féu el passat dissabte a Alcarràs: xalar conduint el Sava-Berliet dins del recinte de la nau:

El senyor Castells conduint el Sava-Berliet. Al seu costat, en Claudi Herguido. No rascà pas cap marxa, fet que palesa la seva gran professionalitat, i el captivà la facilitat amb què es condueix un camió d'aquesta mida:

En un article anterior sobre aquest camió manifestarem que la tecnologia que incorpora el Sava-Berliet, pròpia dels grans constructors europeus de la segona meitat dels anys 1960, els enginyers de Pegaso i Barreiros ni tan sols l'havien considerada.

Amb l'ànim d'acreditar tal afirmació, ben fonamentada, algunes manifestacions tecnològiques impensables en els camions de fabricació espanyola que incorpora de sèrie el Sava-Berliet són les següents.

La cabina no té cap interferència del motor, el qual s'ubica fora de l'habitacle, de manera que el conductor pot bellugar-se lliurement. També desapareixen les molèsties causades per la ubicació del motor dins la cabina. Acoblat a la columna de direcció, el comandament del fre elèctric Iruña. I a l'esquerra del tablier, la palanca que accionava el fre progressiu individual de l'eix del mig del camió per estabilitzar-lo davant situacions compromeses i delicades com grava o gel:  

La columna de direcció, a diferència dels camions espanyols que era recta, s'escola, amaga o desapareix sota el tablier per millorar la comoditat del conductor que té llibertat per bellugar les cames:

Connector del contacte, car el camió no disposa de clau de contacte:




Ajustador de peu de l'altura del seient del xofer, operació que es podia fer mentre es conduïa:

Espai habilitat en la caixa del camió, antigament usat de dormitori del conductor, i ara transformat en un banc:

Ferro i goma que segella l'espai de connexió entre la cabina i el banc fet en la caixa:

Amortidor hidràulic amb barra estabilitzadora. El primer model produït per ENASA que incorporà barra estabilitzadora fou la gamma bocanegra presentada l'any 1983 i comercialitzada l'any 1984. Déu n'hi do:

Fre elèctric de la casa Iruña. En Claudi Herguido recorda que, de xic, acompanyant son pare amb el Barreiros Super Azor en les rutes a l'Aragó, havia vist a la nit més d'un camió baixant el port de Fraga amb el fre elèctric roent:

El diferencial Berliet que munta aquest camió:

Ballestes tàndem que balancegen per tenir el camió la màxima adherència i estabilitat en la carretera:

Elevador manual del segon eix posterior bessó:

El Sava-Berliet muntava de fàbrica roda bessona posterior, concepció usual a França, i un prefiltre instal·lat al parafang davanter del cantó del conductor que purificava l'aire, al qual se li sumava per aquesta funció dos filtres d'aire ubicats dins del motor:

Dues rodes de recanvi muntades al final del xassís:





Boixa d'una de les rodes posteriors del camió amb l'anagrama Berliet:



El tap del dipòsit del combustible del camió amb l'anagrama gravat que identifica la marca Berliet:

De dreta a esquerra, en Carlos Cerdà Meseguer, en Jordi Ibars, en Ricard Palomas, en Claudi Herguido (dins la cabina), en Xavier Castells i l'Eduard Herguido:

Encara havien de fer la darrera activitat programada a Alcarràs el passat dissabte: visitar la planta que l'empresa Transports i Excavacions Herguido SL té al municipi i alguns dels vehicles i maquinària allà dipositada.