En una crònica anterior afirmarem, precipitadament, que els camions Albatros, Karpetan i Layetan que Lerma Autobastidores Industriales SA (LAI) produïa a Saragossa, representaren a Espanya el paper que els camions Henschel jugaren a Alemanya. Aquesta afirmació es basava només en les similituds estètiques que les cabines dels dos constructors presentaven; per ser exactes, la cabina que el constructor aragonès LAI produïa era una còpia, matussera i senzilla, de la que muntaven els camions Henschel en la primera dècada de 1960. El prestigi, el reconeixement, la qualitat dels vehicles i la quota de mercat que Henschel tenia a Alemanya i a la resta de països europeus aleshores integrats en la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer estava a anys llum del reconeixement i les vendes, irrisòries i testimonials, que LAI ostentava en el mercat espanyol davant dels tres grans productors que el dominaven a cor què vols: ENASA-Pegaso, Barreiros Diesel SA i Ebro-Motor Ibèrica SA.
Camions Henschel HS, en les dues versions de cabina, curta i llarga, produïts en el període comprès entre el 1962 i el 1967:
Dues unitats del model Albatros, equipats amb motors Henschel Sura, que muntaven dues cabines distintes, produïts per LAI en la primera meitat dels anys 1960. La primera cabina era una còpia directa i patent de la del Henschel HS:
La segona cabina que muntava la marca Albatros, que era la mateixa que equipava la marca Karpetan degudament allargada per fer rutes de llarga distància, reflecteix els esforços que LAI aplicà ben aviat per abaratir costos i simplificar la producció amb criteris racionals i lògics, fet que comportà la desestimació i abandonament de la primera cabina, més gran, ample i ajustada als paràmetres europeus en voga, a causa dels costos que llur fabricació comportava.
Camió Karpetan, la marca més popular i coneguda del grup LAI i que més temps estigué en producció, equipat amb motor Perkins Hispania:
Camió Karpetan d'un transportista de Cadis:
Camió Layetan, equipat amb motor Henschel Sura, marca de vida efímera que LAI comercialitzà l'any 1964:
El últim model del camió Karpetan que produí Lerma Autobastidores Industriales SA, el qual muntava motors dièsel Man, Daf, Volvo i Cummins, oferia una cabina que aprofitava la part davantera dels autocars que construïa LAI:
L'afirmació que Karpetan fou el Henschel espanyol, excepció feta del disseny de la cabina que muntava l'últim model de Karpetan la qual derivava d'una carrosseria d'autocar del constructor saragossà, tanmateix s'ha de matissar i probablement esmenar per la producció, entre els anys 1963 i 1966, dels camions Henschel Hispania per Motores Sura SA, empresa amb domicili social a Barcelona, capitanejada pel senyor Sebastian Benasco Martin i assistit en aquesta aventura empresarial per llurs socis, els senyors Roberto García Cairó i Norbert Alabart Ferrer.
Motores Sura SA, a diferència de Lerma Autobastidores Industriales SA, celebrà amb Henschel uns acords comercials en virtut dels quals el constructor alemany autoritzà a l'empresa catalana la producció, sota llicència, de motors dièsel dotats d'una potència superior als cent cavalls de potència. Aquests motors foren subministrats principalment a dos constructors de vehicles industrials, LAI i Factorias Nápoles SA, fabricant dels camions i autocars Nazar.
Els motors Henschel Sura no han deixat pas un bon record. L'ús forçós de peces de fabricació espanyola, obligació imposada en la normativa espanyola vigent aleshores obsedida en nacionalitzar la producció industrial, que tenien per regla general una qualitat ínfima, sumat a la complexitat de fabricar motors amb pocs mitjans disponibles, producció que fou escassa i poc planificada, revelaren ben aviat greus problemes de fiabilitat.
Henschel, que en la dècada de 1960 havia perdut pistonada davant de la seva competència directa, els grans constructors alemanys Mercedes Benz i Man, plantejà a Motores Sura SA el salt a la construcció de camions i xassissos per autobusos i autocars en un moment que el mercat espanyol de vehicles experimentava un creixement inusitat. El nom comercial escollit per vendre els camions, que es construïen en una nau del municipi d'Òdena, limítrof a Igualada, la capital de la comarca d'Anoia, fou Henschel Hispania. El constructor alemany consentí que Motores Sura SA usés la marca Henschel per afavorir la venda dels camions que havia de produir, afegint-hi la precisió geogràfica de Hispania.
Amb l'objectiu d'estalviar els costos de projectar, produir i comercialitzar un nou camió, Motores Sura SA, que arrossegava problemes de liquiditat per les despeses d'importació d'Alemanya, atesa l'absència de fabricants nacionals que les podessin subministrar, d'algunes de les peces que equipaven els motors dièsel que construïa a l'Hospitalet del Llobregat, les quals calia abonar en divises, i la relació comercial amb LAI, del qual n'era un dels proveïdors de motors, propicià que el camió Henschel Hispània compartís la mateixa configuració de xassís del de les marques Karpetan, Albatros i Layetan i una cabina d'una gran semblança -la diferència més acusada es reduïa al pas de roda i el vidre davanter. També s'ha de tenir en compte que el promotor de Lerma Autobastidores Industriales SA i alhora principal accionista, el senyor Juan Lerma León, també fou accionista de Motores Sura SA, circumstància que afavorí que l'empresa de l'Hospitalet del Llobregat esdevingués el representant a Catalunya dels vehicles que, sota distintes marques, produïa LAI a Saragossa.
Presentació del camió Henschel Hispania HS11, la cabina del qual té major semblança amb el Henschel alemany que no pas el camió Karpetan que produïa LAI, amb el qual compartia molts elements:
Un dels pocs camions Henschel Hispania produïts a Òdena, amb un disseny reeixit i modern aleshores, que muntava una caixa de fusta amb alces que construí un carrosser de Reus:
Els entrebancs administratius que el Ministeri d'Indústria espanyol oposà a Motores Sura SA per desbaratar la fabricació de camions, l'obligà a comercialitzar els camions, amb una nova versió de cabina més modernitzada, amb la marca Rubel:
El Ministeri d'Indústria espanyol, que maldava per reduir el nombre de productors nacionals de vehicles, considerà que la marca Rubel constituïa una argúcia legal per saltar-se la prohibició de fabricació de camions incomplint la normativa aleshores vigent, molt restrictiva, i acordà el cessament de producció de vehicles, fet que abocà l'empresa Motores Sura SA a llur desaparició.
Els acords que l'aragonesa LAI i la catalana Motores Sura SA subscrigueren a principis dels anys 1960 foren motivats bàsicament per tirar endavant uns projectes industrials en el sector de l'automoció que no disposaven pas del capital econòmic i la capacitat industrial necessària. La normativa vigent aleshores, promulgada amb l'objectiu indissimulat d'afavorir els interessos de les empreses d'automoció participades per l'Institut Nacional d'Indústria, consumà la desfeta i extinció d'aquests dos projectes. És possibles que fossin projectes executats a destemps i el seu agermanament, per fer front a les dificultats sorgides, una fugida endavant.
Els motors Henschel Sura no han deixat pas un bon record. L'ús forçós de peces de fabricació espanyola, obligació imposada en la normativa espanyola vigent aleshores obsedida en nacionalitzar la producció industrial, que tenien per regla general una qualitat ínfima, sumat a la complexitat de fabricar motors amb pocs mitjans disponibles, producció que fou escassa i poc planificada, revelaren ben aviat greus problemes de fiabilitat.
Henschel, que en la dècada de 1960 havia perdut pistonada davant de la seva competència directa, els grans constructors alemanys Mercedes Benz i Man, plantejà a Motores Sura SA el salt a la construcció de camions i xassissos per autobusos i autocars en un moment que el mercat espanyol de vehicles experimentava un creixement inusitat. El nom comercial escollit per vendre els camions, que es construïen en una nau del municipi d'Òdena, limítrof a Igualada, la capital de la comarca d'Anoia, fou Henschel Hispania. El constructor alemany consentí que Motores Sura SA usés la marca Henschel per afavorir la venda dels camions que havia de produir, afegint-hi la precisió geogràfica de Hispania.
Amb l'objectiu d'estalviar els costos de projectar, produir i comercialitzar un nou camió, Motores Sura SA, que arrossegava problemes de liquiditat per les despeses d'importació d'Alemanya, atesa l'absència de fabricants nacionals que les podessin subministrar, d'algunes de les peces que equipaven els motors dièsel que construïa a l'Hospitalet del Llobregat, les quals calia abonar en divises, i la relació comercial amb LAI, del qual n'era un dels proveïdors de motors, propicià que el camió Henschel Hispània compartís la mateixa configuració de xassís del de les marques Karpetan, Albatros i Layetan i una cabina d'una gran semblança -la diferència més acusada es reduïa al pas de roda i el vidre davanter. També s'ha de tenir en compte que el promotor de Lerma Autobastidores Industriales SA i alhora principal accionista, el senyor Juan Lerma León, també fou accionista de Motores Sura SA, circumstància que afavorí que l'empresa de l'Hospitalet del Llobregat esdevingués el representant a Catalunya dels vehicles que, sota distintes marques, produïa LAI a Saragossa.
Presentació del camió Henschel Hispania HS11, la cabina del qual té major semblança amb el Henschel alemany que no pas el camió Karpetan que produïa LAI, amb el qual compartia molts elements:
Un dels pocs camions Henschel Hispania produïts a Òdena, amb un disseny reeixit i modern aleshores, que muntava una caixa de fusta amb alces que construí un carrosser de Reus:
Els entrebancs administratius que el Ministeri d'Indústria espanyol oposà a Motores Sura SA per desbaratar la fabricació de camions, l'obligà a comercialitzar els camions, amb una nova versió de cabina més modernitzada, amb la marca Rubel:
El Ministeri d'Indústria espanyol, que maldava per reduir el nombre de productors nacionals de vehicles, considerà que la marca Rubel constituïa una argúcia legal per saltar-se la prohibició de fabricació de camions incomplint la normativa aleshores vigent, molt restrictiva, i acordà el cessament de producció de vehicles, fet que abocà l'empresa Motores Sura SA a llur desaparició.
Els acords que l'aragonesa LAI i la catalana Motores Sura SA subscrigueren a principis dels anys 1960 foren motivats bàsicament per tirar endavant uns projectes industrials en el sector de l'automoció que no disposaven pas del capital econòmic i la capacitat industrial necessària. La normativa vigent aleshores, promulgada amb l'objectiu indissimulat d'afavorir els interessos de les empreses d'automoció participades per l'Institut Nacional d'Indústria, consumà la desfeta i extinció d'aquests dos projectes. És possibles que fossin projectes executats a destemps i el seu agermanament, per fer front a les dificultats sorgides, una fugida endavant.
Apreciado Sr. Maluquer: Primero felicitarle por el magnífico recopilatorio hecho sobre los camiones que el zaragozano Juan Lerma León hizo en los años 60 con multitud de marcas. Yo tengo una revista de mayo de 1974 en la que aparece un anuncio de Lerma Autobastidores industriales con una foto de un camión platafroma de 4 ejes aplicable a grúas, hormigoneras u otros similares. Si quiere publicarla envíeme un contacto a mi mail luisps66@yahoo.com
ResponElimina