L'assassinat a Madrid de l'almirall Luis Carrero Blanco, el 20 de desembre de 1973, cap del govern espanyol, precipità el final de la dictadura imposada pel general Francisco Franco l'any 1939. L'extinció de la dictadura donà pas a la transició política, una època convulsa i agitada, plena de reivindicacions de tota mena i d'esperances. La Constitució Espanyola aprovada el desembre de 1978 encarilà i ordenà, més o menys, aleshores, aquell estat de coses. Sovintejaren del 1975 al 1980 les reivindicacions nacionals i socials, amb vagues a les indústries i grans empreses. Agreujat tot plegat amb una crisi econòmica que causà una gran inflació i conflictes laborals derivats de l'increment de l'atur.
El Memorial Democràtic de Catalunya, institució pública creada per la Generalitat de Catalunya l'any 2007 amb l'objectiu de preservar i difondre la memòria democràtica a Catalunya en el període comprès del 1931 fins el 1980, la Segona República, la Generalitat de Catalunya en els anys de la Segona República, la Guerra Civil amb les víctimes del conflicte i els assassinats per motius ideològics i religiosos, la repressió imposada pels vencedors que causà l'ajusticiament dels opositors condemnats en judicis sumaríssims, l'exili de milers de persones, i desfermà una salvatge repressió contra la llengua i la cultura catalana.
La institució del Memorial Democràtic ha publicat un llibre, Catalunya en transició, recull fotogràfic dels anys de la transició política. Hi abunden les fotografies de vagues i reivindicacions de tota mena:
Punt dels carrers de Maldonado i Claudio Coello de Madrid on es produí el 20 de desembre de 1973 l'atemptat mortal contra el president del govern espanyol, l'almirall Luis Carrero Blanco, fet que accelerà la fi de la dictadura franquista i desencadenà el procés de la transició política espanyola:
Campanya promoguda per l'Assemblea de Catalunya l'abril de 1976 en favor dels Ajuntaments democràtics. Les forces de l'ordre públic barraren el pas dels representants de l'Assemblea que es desplaçaven cap a l'Ajuntament de Barcelona:
Vaga del servei de Correus el juliol de l'any 1976. Saques de cartes dipositades en els molls de la central de Barcelona, al costat d'una furgoneta Nazar B, amb matrícula B-382XXX:
Aquesta furgoneta Nazar B era com la que tingué un comerciant de Salt (Gironès):
Manifestació de pares i infants, arribant a la plaça Catalunya de Barcelona, el 12 de febrer de 1977, reivindicant escoles públiques i gratuïtes:
Vaga, l'any 1978, a la fàbrica de la Zona Franca de Barcelona, dels treballadors de l'empresa automobilística Seat participada per l'estat:
Tractorada convocada per Unió de Pagesos l'any 1978. En sentit contrari, per la carretera, fou captat un camió de l'empresa Transports Mateu & Mateu:
Cua d'automòbils en una benzinera de Madrid, el 2 de juliol de 1979, per omplir els dipòsits davant de la imminent pujada de preu del carburant:
Consignem el fet, que desconeixíem, que l'empresa pública Correus i Telègrafs posseí, per al repartiment cartes i paqueteria a la ciutat de Barcelona i municipis limítrofs -tal vegada també en d'altres províncies espanyoles-, furgonetes Nazar B produïdes per Factorias Nápoles SA a Saragossa.
