En Lluís Auroux Sala i en Miquel Abarca Formiga: la recuperació després de la desfeta de la Guerra Civil (1936-1939): biografia d'en Lluis Auroux Sala (i).

En Lluís Auroux Sala, fill d’en Georges (Jordi) Auroux Mongault i de la Paquita Sala Bosch, va néixer a Barcelona el mes de gener de 1915. I va morir a Barcelona l’any 2015. De ben petit havia tingut una intensa relació amb el sector industrial. Acompanyava el seu pare Georges a la carretera del Tibidabo a provar els motors per a camions que construïa Aceros San Martin SA. 

En Lluís Auroux Sala, assegut, a la foneria de l'empresa Aceros San Martin SA del barri del Poble Nou de Barcelona: 

Fotografiat, amb companys de feina del seu pare, en la prova d'un camió Hispano Suiza a la carretera del Tibidabo:

L'any 1928 entrà a treballar d'aprenent a l'empresa Tallers Francolí de Barcelona. De l'any 1929 fins el 1932 treballà a Talleres de Construcciones Electromecánicas José Abril SL, que en el curs de la guerra civil fou una indústria de guerra que produïa espoletes per obusos. 

L'any 1932, per recomanació del seu pare, que hi treballava, entrà a l'empresa Fichet  S.A.E. de Barcelona, que eren els representants oficials dels rellotges francesos Brillié. Hi treballà fins l'any 1936. 

L’any 1937, amb son pare, va treballar a Altos Hornos de Cataluña SA, important foneria ubicada a La Farga de l’Hospitalet de Llobregat que proveïa de material l’exèrcit republicà. Al final de la Guerra Civil, els "nacionals" el van mobilitzar i fou destinat a l'Àfrica, a Tetuan, al 9 Regiment d'Enginyers del Cos de l'Exèrcit Marroquí, on hi va estar un any. En aquella ciutat africana va conèixer un altre jove català, fill del barri de Sant Andreu del Palomar de Barcelona, en Miquel Abarca Formiga, amb el qual va fer una gran amistat que va durar tota la vida. 

La fàbrica Hispano Guadalajara fou un projecte personal del rei Alfonso XIII i d'alguns aristòcrates castellans de la seva corda. La família Mateu va tirar endavant el projecte per la pressió de les principals autoritats espanyoles. La fàbrica comença l'activitat l'any 1918. L'any 1931 fou comprada per Fiat. I durant la Guerra Civil, fou traslladada a Alacant a causa dels atacs que va patir per l'exèrcit revoltat. L'any 1939 la fàbrica fou usada per recuperar vehicles abandonats i danyats, no reclamats pels seus propietaris, dipositats en centres de recuperació escampats arreu del país. Plànol de la façana principal i lateral de la fàbrica projectada i la façana de la fàbrica en la dècada de 1930: 

Imprès de l'empresa La Hispano-Suiza Aviació de Guadalajara que el Sr Auroux es trobà a la fàbrica quan hi fou destinat i va tenir la cura d'arreplegar-lo i conservar-lo:

En Lluís Auroux, a causa dels seus coneixements mecànics, fou traslladat a finals de l’any 1940 a Guadalajara, a la primera Base Mòbil, que estava en el conjunt d'edificacions on havia estat la fàbrica que la Hispano Suiza tenia en aquell municipi. Haver de marxar a Guadalajara fou un sotrac personal atès que el mes de desembre de 1939 s'havia casat. Allí també hi fou destinat el Miquel Abarca, que havia treballat a la fàbrica Hispano Suiza del barri de La Sagrera de Barcelona. Hi van estar des de final de 1940 a l'any 1942. El Miquel fou destinat a la Secció de Motors i en Lluís a les oficines. Carnet d'identitat expedit en favor d'en Lluís Auroux que acreditava la seva adscripció forçosa al referit departament: 

                                

                                 

Plànol de les naus de l'antiga fàbrica de la Hispano Suiza de Guadalajara, l'any 1940, i els usos atribuïts a les naus per recuperar part del malmès parc automobilístic a causa de la guerra civil, que fou aixecat pel Sr Auroux: 

                                        

                                            

Fotografies de la Base Mòbil de Guadalajara l'any 1941, amb les naus i els vehicles que es reparaven: 

                                        

                                    

                                    

Vistes de la secció de mecanització de la Base Mòbil de Guadalajara: 

                    

                

                                

La Base Mòbil era una fàbrica "portàtil", d'aquí el nom de mòbil. Les oficines i maquinària estaven disposades fixes sobre camions, de manera que, en cas de necessitat, en molt poc temps es podia traslladar a una altra destinació.

A la Base restauraven camions. Principalment, recuperaven vehicles de l'exèrcit republicà, que quasi sempre estaven molt malmesos. Els portaven a la Guadalajara, els desmuntaven del tot per refer-los i tornar a servir. La majoria de camions eren americans, de la marca White. Tenien una línia de muntatge molt ben organitzada: cada secció estaven especialitzats en una part concreta: adreçar xassís, xapa i pintura, motors, part elèctrica, etc.

Uns quants soldats destinats a la fàbrica de Guadalajara, que tenien coneixements mecànics per reconstruir i reparar vehicles, lluny de les seves famílies i casa seva, en un moment de lleure i distensió. En Lluis Auroux assegut en la plataforma d'un turisme de la Base Mòbil: 

                             

        

A la dreta, a la fila de baix, en Lluís Auroux; en Miquel Abarca, es troba sobre d'ell: 

                                

En Miquel Abarca, mig estirat a terra, envoltat de companys de la Base Mòbil de Guadalajara: 

                            

Soldats assignats a la Base Mòbil retratats davant d'uns camions en reconstrucció i de les restes d'un òmnibus, una pura desferra: 

Els dos amics, en Lluís i en Miquel, es varen llicenciar de Guadalajara a mitjan d'any 1942. En Lluís Auroux s'havia casat amb la Paquita Poblador Guillén, nascuda a Azaila l’any 1915, un poble de la província de Terol, el mes de desembre de l'any 1939. La senyora Poblador va morir a Barcelona el 1998. Una germana seva, la Laura Poblador Guillén, es va casar amb en Miquel Abarca Formiga, l'amic íntim del Lluís, que els havia presentat i van començar a festejar. L'any 1942 va néixer el primer fill del matrimoni, en Lluís Auroux Poblador. 

A casa, va treballar un any a Radio Lucarda, S.L., que tenia un establiment a la rambla de Catalunya 8, Barcelona. I entrà a treballar uns mesos al parc i tallers d'automobilisme de Montjuïc. Cap a l'any 1945 es reincorporà a Riegos y Fuerza del Ebro, S.A, empresa hidroelèctrica que l'any 1951, per iniciativa del senyor Joan March Ordinas, es va convertir en Forces  Elèctriques de Catalunya, S.A. (FECSA). Hi treballà fins a la seva jubilació, l’any 1982. Va morir a Barcelona l'any 2015.

En el següent article abordarem la biografia d'en Miquel Abarca, que treballà a la Hispano Suiza i després a ENASA. 

Alguns camions retratats a les Espanyes.

Uns bons amics de viatge a les Espanyes, en Marc i la Raquel, fotografiaren uns camions que presenten un cert interès. Per aquest motiu, els exposem en aquest article. Els dos primers camions, el Avia i el Barreiros, foren retratats a la província de Terol. 

El primer vehicle és un camionet Avia dotat de cabina doble amb capacitat per transportar una colla de treballadors del Ministeri d'Obres Públiques espanyol; també disposa d'un petit bolquet a la part posterior per traginar maquinària de mida petita, eines i material de construcció.

Aquest Avia, que conserva els colors distintius originals del Ministeri d'Obres Públiques espanyol, reposa damunt d'unes barres per afavorir-ne la seva conservació. Hagués estat també profitós d'aixoplugar-lo sota un cobert per evitar que el temps inclement que fueteja aquell territori el danyi més del compte. Una iniciativa lloable però susceptible de ser millorada. A vegades, i aquest cas ho sembla confirmar, hi ha la tendència natural a deixar les coses a mig fer.

Els camions de cabina doble s'han concebut i adreçat a atendre els requeriments d'empreses privades -constructores, companyies subministradores de serveis bàsics com l'aigua, la llum, el gas i l'electricitat-, de les administracions públiques -organismes d'obres públiques, cossos de bombers, brigades forestals i d'obres i serveis municipals- que han de transportar alhora el personal i la mercaderia. També alguns autònoms que prestaven un servei mixt de taxi i transport de mercaderies en zones d'alta muntanya mal comunicades usaren camions de cabina llarga; amb la proliferació dels vehicles a motor i l'abandonament dels pobles muntanyosos per causa de les condicions de vida d'una duresa extrema, aquesta mena de transport mixt és residual avui dia. A Catalunya, gairebé s'ha extingit. Es conserven una o dues línies a l'Alt Urgell i la Baixa Cerdanya. 

A diferència dels camions Ebros, lents i duradors, els camions Avia eren més lleugers i ràpids amb una cabina prou còmode i panoràmica aquells anys. Les mecàniques Perkins que muntaven eren de la màxima confiança dels seus potencials clients. 

El segon camió retratat és un Barreiros gros carrossat amb un bolquet. El color granat original amb què era pintada la cabina està força descolorit. Uns brètols li trencaren, probablement a cops de roc, els vidres i els llums. Conserva, trencada, la visera blava. I atenent al clapejat ferruginós que presenta la cabina i el bolquet, fa molts anys que el Barreiros jeu en aquell solar.

El bolquet del Barreiros, completament rovellat, i la limitació de velocitat a seixanta quilòmetres per hora, palesen que fa molts anys que fou dipositat en aquell clos. La matrícula de Madrid indica que fou comprat d'ocasió per un transportista de Terol. És possible que l'hagués estrenat alguna important empresa constructora amb seu a la capital d'Espanya i que al cap d'uns anys hagués espetegat a Terol, Un fet habitual dècades enrere. Molts transportistes de províncies adquirien camions usats a les principals ciutats espanyoles com Barcelona, Madrid i Bilbao.

El tercer vehicle captat a Matapozuelos, un poble proper a Medina del Campo, per en Francesc del Val Sirvent, és un camionet Avia amb una cinquena roda acoblada que arrossega un petit semiremolc d'un eix usat de xurreria ambulant.

Aquest Avia, que correspon al darrer model que muntava la cabina original, convenientment posada al dia, és únic en la seva categoria. N'hi ha algun més de camió Avia de carrossers i tallers mecànics per arrossegar semiremolcs. Un vehicle admirablement conservat que es fa present en les festes dels pobles de la província de Valladolid per servir els seus fregits a la concurrència local i els passavolants.  

A Catalunya també s'hi troben ferros abandonats i podrits, majorment en masies i granges disseminades pel país. Un exemple és aquesta furgoneta Ebro dipositada a la part posterior d'una masia de la comarca d'Osona. Està completament podrida i projecta una imatge tètrica:

També les fires i trobades de vehicles d'època, que han experimentat una gran expansió aquests darrers anys arreu Catalunya, constitueixen una bona ocasió per gaudir de les motos, autos, furgonetes i camions que hi són exposats. És el cas d'aquest camionet Sava amb un cabina ben original d'un col·leccionista de Gandesa, capital de la comarca de la Terra Alta, i d'una furgoneta Volkswagen exposats en una trobada de vehicles d'època i que l'amic Miquel Trilla ha tingut la gentilesa de fer-nos arribar: 

Amb paciència, interès i sort hi ha la possibilitat encara de trobar vehicles interessants que han circulat per les nostres ciutats, pobles i carreteres. Els que són irrecuperables poden proveir de peces les unitats que són objecte de restauració.

Agraïm a en Marc i la Raquel, al senyor Del Val i a en Miquel Trilla les fotografies que il·lustren aquest article sobre vehicles singulars que s'han trobat en els seus viatges.