Manual d'instruccions i manteniment del camió Dodge 300.

Una de les conseqüències que comportà la incorporació dels industrials nord-americans de la Chyrler a l'accionariat de la societat espanyola Barreiros Diesel SA, primer com a socis minoritaris i després com a accionistes únics, fou el llançament d'una nova cabina, més moderna, pràctica i funcional, i amb un menor cost de fabricació, que substituís la cabina aleshores en producció procedent de la Berliet francesa. El projecte fou nomenat cabina CP-67. I el resultat fou una moderna cabina de línies rectes i afilades, dotada d'un gran vidre davanter panoràmic i d'una bona comoditat. Les noves cabines sorgides del projecte CP-67 eren servides de fàbrica amb un color taronja intens, a mode de reivindicació de la novetat que suposava, una coloració que cridava poderosament l'atenció. El nou model de Barreiros vingué acompanyat de diverses millores i innovacions. El salt que representava en comparació amb el model precedent fou considerable.    

Amb el llançament d'aquesta nova cabina Barreiros, aleshores completament controlada per Chrysler, s'avançava un cop més a la seva competidora directa, Pegaso. Els responsables d'ENASA, que tenien venuda la producció de vehicles d'un any per l'altre, no s'amoïnaven gaire per la innovació. Tenien un catàleg de camions que satisfeia la demanda dels transportistes espanyols. La nova cabina de Pegaso, completament quadrada, fou llançada l'any 1972. Els problemes de ENASA, l'empresa pública que fabricava els vehicles Pegaso, aparegué uns pocs anys més tard. 

Barreiros 2626 de Transports Joan Corominas, de Salt, amb la cabina resultant del projecte CP-67, coneguda popularment com Yeye, llançada l'any 1969:  

Aquest model, que al cantó de Girona tingué una gran requesta entre els transportistes per llur fiabilitat i capacitat de càrrega, amb unes vendes estimables, experimentà devers la meitat dels anys 1970 una posada al dia visible, patent. Chrysler llançà la gamma Dodge 300, integrada per distints models: tractores i rígids en distintes configuracions. Les millores que incorporava respecte del model precedent eren una cabina abatible, la posició dels llums davanters al para-xocs, major comoditat en la cabina i accés al radiador. També s'abandonà el color taronja llampant que lluïen les cabines del model anterior i apareguen unes cabines d'un color marro claret i terrós, o, segons els ulls que la miraven, un beix intens. 

Portada del manual per la utilització i manteniment del camió Dodge 300:

Com s'estilava en els manuals dels vehicles Dodge-Barreiros, s'assenyalava, en primer lloc, l'espai on era gravat el número del bastidor i del motor:

Característiques tècniques del motor que muntava aquest model:



Models que integraven la gamma Dodge 300, fabricada a la planta de Villaverde:

Lloc de conducció del Dodge 300. La modernitat que presentava en comparació amb el model anterior era palpable, evident:

Elements que constituïen les portes de la cabina: 



Seients que muntaven les cabines:



Accés al radiador, de grans dimensions mercès a la instal·lació en els para-xocs dels llums davanters:



Procediment d'accionament de la bomba:



Esquemes del circuit d'alimentació i injecció del gasoli amb les bombes C.A.V. i Bosch:





Operació per desmuntar el primer filtre de la bomba d'alimentació:



Filtre principal del gasoil:



Procediment per purgar la bomba d'injecció Bosch:



Operació per bombejar gasoli a la bomba Bosch:



Operació per purgar la bomba d'injecció C.A.V:



Esquema del circuit de refrigeració del motor:



Operació per bombejar gasoli a la bomba d'injecció C.A.V:



Operació per desmuntar un injector:



Operació per afluixar els tubs dels injectors:



Esquema del circuit de lubricació del motor:

Tractora Dodge C38T de Transports Joan Corominas SL de Salt (Gironès), que feia transport internacional. Els transportistes que treballaren amb aquests camions en conserven un bon record. Els motors que equipaven eren valents i fiables:

La segona meitat de la dècada de 1970, els anys posterior a la crisi del petroli amb una forta contracció industrial en els països desenvolupat que causà un considerable augment de l'atur i la inflació, agreujat en el cas espanyol pels anys difícils i conflictius del procés de transició de la dictadura a la democràcia, revelaren l'obsolescència de la indústria d'automoció espanyola. Seat i ENASA-Pegaso, les dues empreses de capital públic que produïen automòbils i camions, presentaven unes pèrdues econòmiques exorbitants, una capacitat productiva sobredimensionada i un excés de treballadors. Foren els anys de les vagues i reivindicacions dels treballadors afiliats en els sindicats democràtics. També es reduïren les plantilles de treballadors amb jubilacions, baixes incentivades i acomiadaments. Aquestes circumstàncies, que incidia directament en l'estabilitat i la bona marxa de les empreses, causà el llançament de models antiquats i infames. Fou el cas del camions Pegaso que equipaven el motor de tres-cents sis cavalls de potència; una calamitat absoluta. Els nord-americans de la Chrysler, que també patien una greu crisi industrial, abandonaren, al cap de pocs anys, llurs inversions a Espanya. Detroit també es marfonia lentament.

Aquest és el darrer article de la sèrie dedicada als manuals de utilització i manteniment d'alguns dels vehicles que Barreiros i llur successora Chrysler produïren a Espanya en les dècades de 1960 i 1970. 

Manual d'instruccions per l'utilització i manteniment de l'autobús Barreiros Saeta 75 (i II).

Operació de comprovació de la tensió de la corretja del compressor en un motor d'un autobús Barreiros Saeta 75:

Procediment de tibar les corretges d'accionament: 



Esquema del circuit de lubricació del motor:



Boca per omplir el motor d'oli:



Operació per desmuntar el filtre de l'oli



Vàlvula de descarrega de l'oli:



Pedal d'embragatge:



Ajustament del pedal de l'embragatge:



Tap per omplir la caixa de canvis:





Respirador del diferencial:



Tap per omplir i buidar el diferencial:



Joc del volant de direcció:




Topall de direcció:



Comprovació del joc en el rodament de la boixa:



Canviar el greix en les boixes de la roda:



Finestra registre de les sabates:



Operació per regular les sabates del fre:





Operació per comprovar el nivell d'oli en la bomba del compressor:



Dipòsit d'aire i vàlvula per purgar:



Operació per tibar el cable del fre de mà:



Operació per regular la tensió de la corretja de l'alternador:



Caixa de fusibles instal·lada a l'espai de conducció del vehicle:



Alienació dels llums davanters:





Operació de desmuntatge dels llums davanters:

En la dècada de 1960 els dissabtes eren laborables. A finals d'aquella dècada s'aconseguí que la jornada laboral finalitzés el dissabte al migdia. Els transportistes, sovint empreses de naturalesa familiar, dedicaven els diumenges als treballs de manteniment dels seus camions; treball que executaven ells mateixos, a casa seva, amb les seves ferramentes i coneixements. També reparaven petites panes. Si la pana d'un camió es produïa enmig de la setmana, s'engiponava una solució provisional i matussera que es resolia definitivament i satisfactòriament el cap de setmana. El lleure no existia ni se'n sabia de la seva existència. Només en les festes assenyalades es descansava i es gaudia de la família. 

Els manuals d'instrucció que publicava Barreiros Dièsel SA eren profusament il·lustrats amb fotografies que detallaven les operacions bàsiques de manteniment dels vehicles que produïen. Només s'acudia al taller quan la pana era grossa, considerable. Tot allò que hom podia fer per seu compte, ho feia a casa. A desgrat que l'activitat del transport era molt rendible, cada mes calia fer front a les lletres de canvi que vencien. I els camions i autocars d'aleshores, amb les qualitats justetes que presentaven, s'espatllaven sovint.

En el proper article exposarem un altre catàleg de dos dels vehicles que Barreiros fabricava en els anys 1960 a la seva fàbrica de Villaverde.