Un bon llibre del senyor Alberto F. Puerta: Viejas máquinas en viejas manos.

Hem rebut, en el lloc de feina, on fou sol·licitat, per comoditat, avui, vint-i-tres d’abril, dia de Sant Jordi -detall admirable, extraordinari, impagable-, el llibre que el senyor Alberto F. Puerta ha publicat amb el títol Viejas Máquinas en viejas manos. El títol, ben pensat, remet a l’antiguitat dels vehicles provats i alhora al llegat professional que deixa el senyor Puerta en el moment del canvi de rasant vital produït per la finalització de la seva vida professional dedicada al sector del transport - com a empresari i en qualitat de provador de vehicles- i l’entrada en la jubilació, amb les noves activitats que aquesta etapa comporta. Portada i contraportada del referit llibre:





Full explicatiu inserit en el llibre:



El llibre ha estat publicat per encàrrec. Només s’han editat els exemplars sol·licitats prèviament pels interessats. Una edició privada feta per encàrrec, limitada i numerada, signada per l’autor. Només quatre-cents cinquanta exemplars han passat per la impremta. Quatre-cents cinquanta afortunats. S’ha d’agrair la feina d’escarràs portada a cap admirablement, amb gran diligència, i complint el terminis convinguts a pesar de totes les afectacions causades per les mesures adoptades en la lluita contra l’expansió del coronavirus, per en Luís Alberto Garrido Sanz. Ha tramitat tots els encàrrecs i n’ha seguit el lliurament als receptors. En Luis Alberto Garrido amb uns seus parents que han treballat en el transport de gra produït a la província de Valladolid amb camions Barreiros, Renault i algun Pegaso:




Relació de tots els propietaris i curadors dels vehicles provats:



És un llibre magnífic. Es percep la il·lusió que el seu autor hi ha posat. Tapa dura, un paper de qualitat, un tipus i mida de lletra que en facilita la lectura. La prosa, elaborada, treballada, és eficaç. Incorpora tres pròlegs: recomanable la lectura dels de Víctor Otero, el gran maquetista, i el del propi Alberto F. Puerta. La sistemàtica del llibre, ben trobada i resolta: cadascun dels articles conté tres apartats relatius a la impressió i valoració que el vehicle li ha produït a l’autor precedit d'un resum de la història de l’empresa, una nota breu del vehicle i una fitxa tècnica. S’ha d’agrair al senyor Puerta la iniciativa en haver publicat aquest llibre. Una regal per als afeccionats i col·leccionistes de camions que reflecteix llur generositat. Dos dels vehicles que més ens han agradat, un Barreiros Super Azor d'en Sergio Múñiz i el Sava Berliet d´'en Claudi i de l'Eduard Herguido:







L’apartat relatiu a la valoració que el senyor Puerta fa de cadascun dels vehicles provats és, en la nostra opinió, la que presenta un major interès. És percep, d'una hora lluny, el seu ull, el bon criteri, la mà trencada i pràctica esmerçada en l’exercici de provar vehicles en el curs de més de trenta anys. Aquesta és l’activitat principal que ha desenvolupat professionalment des de l'any 1988. En té molta traça i experiència acumulada. La seva opinió, molt qualificada, fonamentada, argumentada i motivada, aborda tots els extrems del vehicle. Tot ho valora. Fureteja el vehicle totalment. No se li escapa pas cap detall. A més a més, frueix provant els vehicles. Aquesta titil·lació sap traslladar-la al llibre.

Els vehicles provats són vint. Divuit camions i dos autocars. Aquest punt és potser, en la nostra opinió, millorable. Aquesta impressió és a causa de la qualitat de les proves i l'interès que susciten. La passió que l'autor hi posa, i sap transmetre als lectors, estimula l'avidesa de tenir notícia de proves i més proves de vehicles. El llibre resta curt. Gran novetat la prova d’un camió Nazar B, restaurat brillantment, que pertany a Cochera Singular. Primera notícia que tenim d'un fet d'aquesta naturalesa:






Hi ha la sensació que el llibre era susceptible de ser enriquit amb més models emblemàtics dels que han estat incorporats. Pel que fa a Pegaso, el Comet, el 1065, el 1121 i 1127, qualsevol model de la gamma bocanegra i Tecno; quant a Barreiros, es podria haver provat qualssevol dels models Saeta i de la gamma del 4220, un gran camió que tingué una extraordinària bona acollida. El cas de Motor Ibèrica SA, fabricant dels camions Ebro, és potser on hi ha una omissió més visible: un model tan popular com l’Ebro B-45 no hi és, tampoc cap dels models de les gammes D, E, L, M i P. Els vehicles Avia, se’n podria haver incorporat un altre model. Només hi ha dos models del fabricant Sava, malgrat l’enorme quantitat de models que produí, un BMC i un Berliet: algun model de la gamma SH, o del Sava 217, 415, 515, produïts sota el control d'ENASA? Alguns dels camions les proves dels quals podrien haver estat incorporades al llibre. Quatre camions Pegaso: Comet, 1065, 1217 i 1234: 









Portada del catàleg gamma SH produïda per Sava i publicitat del model 515:



 

Camió Avia de la primera sèrie:



Barreiros 4220, un gran camió amb poc reconeixement a causa de l'ombra allargada que el Pegaso 1065 li ha projectat: 



Ebros D700 i P200:





Aquesta omissió justifica, creiem, la publicació d’un segon volum, ara que el seu autor podrà gaudir del temps de la jubilació, que incorpori camions populars que han circulat per les carreteres peninsulars. La traça i amenitat del senyor Puerta exposant les impressions que un vehicle provat li ha causat és un luxe per algú que té interès en aquesta matèria. Ho esperem amb candeletes.

La troballa d'un Nazar B de cinc tones al País Valencià.

En José Manuel Sanz Monclús, constructor amb residència al poble de Fonts, a prop de Barbastre, comarca del Cinca Mitjà, província d’Osca, trobà en un poblet de la comarca del Racó d’Ademús, a l’interior del País Valencià, un camió Nazar de cinc tones, el qual retratà. Ha tingut la gentilesa de compartir les fotografies de llur troballa en aquest espai:

El Nazar de perfil, amb la seva cabina característica, autèntic exercici d'estilisme del Sr. Angelino:





Interior del camió Nazar, amb el seu volant característic:

Dos camions Nazars, un de cinc tones i un altre de cinc tones i mig, al pati de la fàbrica de Saragossa:

Aquest camió, per causa del descoloriment que presenta la cabina per l’efecte del sol, sembla que ha estat molts anys al ras. D’acord amb la informació que obtingué el Sr. Sanz de llur propietari, un home més aviat d’aparença sorruda, el camió des que fou posat en una marge de la carretera general que travessa el poble suscita força interès. Cada dia s’aturen automobilistes sorpresos d’un camió que mai han vist i que, encuriosits, fotografien. També hi ha algun afeccionats que ha manifestat interès en comprar-lo però, de moment, no s’ha formalitzat cap acord.

Des que l’eclosió d’internet despertà l’interès dels afeccionats i col·leccionistes de camions pels constructors desapareguts, fenomen que afavorí especialment la marca Nazar per causa de la singularitat dels dissenys de les carrosseries de llurs vehicles projectats pel napolità Vincenzo Angelino Gervasio, un home d’una facilitat i gust en aquesta matèria extraordinària, s’han trobat uns quants vehicles Nazar que, si llur estat de conservació permetia recuperar-los, han estat adquirits per col·leccionistes amb aquesta finalitat.

Tanmateix, fins ara, no hi havia constància que es conservés un camió Nazar d’aquest tonatge. És el primer del que en tenim notícia. Aquesta circumstància és causa suficient per ser restaurat. La singularitat d’aquest vehicle no sembla que sigui advertida pel seu propietari que l'ha dipositat en un espai arran de la carretera general amb el risc que se’n deriva de patir actes vandàlics. Què hi farem. Per desgràcia el país, en general, no té la cultura i sensibilitat d’altres països europeus sobre el llegat de la pròpia revolució industrial, un episodi que, llevat de Catalunya, fou tardà i desigual a Espanya. Tant de bo que el seu propietari, un taxista, que vol vendre’l, el tanqui en un lloc a recer de riscs de tota mena.

El camió Nazar B de cinc tones, que no existí amb la cabina A, també fou produït, com els models de menor tonatge, en el període comprès entre els anys 1963 a 1965 en tres cabines distintes. La primera versió de cabina, igual que la dels models de menor tonatge, portava l’estrep davant del pas de roda; la porta, en aquest cas, s’obria a contramarxa. Imatge i fotografia del model amb la primera cabina:

 

Aquest camió equipava la primera versió de cabina tal com s'aprecia amb la posició dels agafadors davanters i de l'estrep dret:

Aquest model presentava una gran semblança amb el Nazar B de 5,5 Tm, amb la mateixa col·locació de l’estrep i obertura de la porta a contramarxa:

La segona versió de cabina portava l’estrep en la part posterior del pas de roda i l’obertura de la porta era convencional. El Nazar B objecte d’aquesta crònica que hi ha en un poble del Racó d’Ademús, matriculat a Alacant, equipa aquesta cabina:

La unitat descoberta al Racó d'Ademús i aquesta fotografia d'època no equipen pas el mateix parabrises, arquejat en la unitat que il·lustra el catàleg i corbat només en els extrems en la unitat objecte d'aquest article.

I la tercera versió de la cabina B d’aquest model fou presentada en el Saló de l’Automòbil de Barcelona de l’any 1964 tal com s’acredita amb la fotografia, que pertany a la col·lecció d’en Manuel Fernández, d’un camió Nazar exposat en l’estand de Nazar:

Es diferenciava de l'anterior versió de cabina, com en els models de menor tonatge, en tenir la part posterior retallada i l'estrep en forma d'arc en la línia de tancament de la cabina. És versemblant de suposar que la seva producció responia a l'ànim de Factorias Nápoles SA en abaratir costos.

Fa uns anys, un afeccionat compartí en el fòrum Forocoches unes fotografies d’un desballestament desaparegut del municipi de Petrer, al Vinapoló Mitjà, on hi hagué dipositat a principis dels anys 1990 un camió Nazar B que muntava la darrera versió de cabina:

Tant de bo que aquest Nazar, una peça única, trobi un comprador que li retorni l’esplendor i bellesa malmesos pel pas de temps. Llur recuperació permetria completar tots els models de la gamma B de camions Nazar. Agraïm al Sr. Sanz les fotografies i informació recollides en aquest article, el qual és un homenatge al Sr. Xavier Castells de Barcelona, Sr. Ángel Martin del municipi d'Espirdo, a Segovia, l'entitat Cochera Singular i demés col·leccionistes, que desconeixem, els quals han esmerçat temps i diners en restaurar vehicles de la casa Nazar.