Bones Festes de Nadal i feliç 2019.

Com és costum en aquest espai, desitgem a tothom unes bones Festes i un feliç any 2019 amb la Cançó de Nadal escrita pel poeta Josep Carner i Puig-Oriol el 1957:

Branca rompuda pel vent espectral
-un dia plena de fulles i rama!-,
dóna'ns la flama, la flama, la flama
no de cap negra foguera del mal,
sinó la flama del foc de Nadal.

Tu, vent geliu, el que fibla i somica,
no véns amb rúfol missatge del mal;
cara a la llar fas un poc de musica
en tot forat assajant una mica
els flabiols de la nit de Nadal.

Balba enyorança, nafrada recança,
vegeu: de nit els estels van mostrant-se;
ah, no us pertoca de caure al fondal,
sinó d'aprendre la dansa, la dansa
d'àngels i sants en la nit de Nadal.

I aquesta poesia l'acompanyem d'unes fotografies de l'església de Santa Maria de Roses, construïda en el segle XVIII, d'estil neoclàssic, que ha sofert distintes reformes en el curs dels anys:

 

 


Molt Bon Nadal i Feliç 2019.

Molt bon Nadal i feliç 2018.

Com és costum en aquest espai, avui, en la nit de Nadal, volem desitjar als nostres lectors un bon Nadal i un feliç any 2018. En aquesta nit tan especial volem també recordar aquells bons amics que ens han deixat aquest any 2017 que ben aviat acomiadarem, especialment, el senyor Joan Brugués i Prat. 

Com fou oportunament informat en un emotiu article publicat per l'amic Miquel Patinyo, el passat 5 de març de 2017, després d'una breu malaltia, el senyor Brugués morí a Banyoles. La seva absència ens és ben present. Des que ens coneguérem gràcies a l'amistat que tenia amb en Manel Mir, transportista de Ripoll, hem gaudit d'una ferma amistat concretada en projectes i sortides de tota mena, la major part de les quals recollides en aquest espai. Aquesta activitat, tan distreta i positiva, s'ha extingit de sobte. Tenim la sensació que alguna cosa nostra, íntima i profunda, s'ha perdut amb la seva desaparició. 

En aquesta ocasió, celebrarem aquesta festa amb un poema de Nadal del poeta noucentista, periodista i polític Guerau de Liost, pseudònim de l'escriptor Jaume Bofill i Mates, nascut a Olot l'any 1878 i mort a Barcelona el 1933, important propietari de finques rústiques al Montseny, massís que tant estimava i al qual dedicà gran part de la seva obra poètica, destacant el llibre de poemes La Muntanya d'Ametistes publicat per primer cop l'any 1908.

Del seu tercer llibre La ciutat d'ivori, publicat l'any 1918 procedeix el poema de Nadal seleccionat enguany:

La gent reposa

colgada al llit.

El llop no gosa

moure brogit.

D’un vell estable

mal ajustat

la llum eixia.

Fuig el diable.

La nit és dia.

Jesús és nat.

El bou recula

poquet a poc.

“Decanta’t, mula,

per fer-li lloc”.

Oh meravella!

Penja una estrella

de l’embigat.

Les profecies

són aquests dies.

Jesús és nat.

La neu afina

xòrrecs avall.

Canten el gall

i la gallina.

Els àngels broden

el cel d’estrelles.

Els pastors roden

amb vestits nous

perdent els bous

i les esquelles.

I aquest cop el poema l'acompanyem amb unes fotografies de l'església de Sant Genís d'Orís, a la comarca d'Osona:

Que passeu un molt bon Nadal i els millors desitjos per l'any 2018.

Bon Nadal i un feliç Any Nou.

Avui, vint-i-cinc de desembre, dia de Nadal, us desitgem una bona Pasqua i un feliç any 2016 amb la imatge del Monestir de Santa Maria de Ripoll, retratat en un dia rúfol i fred: 

I el poema que acompanya aquesta Nadala és Vigília de Nadal del poeta, prosista, traductor i crític literari Marià Manent i Cisa, el qual jugà un paper fonamental en les lletres catalanes del segle XX. I hem escollit aquest poema nadalenc d'en Marià Manent pel goig experimentat en llegir els seus dietaris publicats per Edicions 62 i la Diputació de Barcelona l'any 2000 dins la col·lecció Clàssics Catalans. Un tresor de la literatura catalana.

Vigília de Nadal

Oh gran vigília de plata!
És extàtica la nit.
Una estrella d'or esclata
damunt d'un arbre atuït.

Senyor, si la nit és freda,
hi poseu un foc d'amor.
És ample l'atzur de seda,
ple d’ales i de candor.

I en el cel sense vedruna
la campana degotant
fa tremolar un raig de lluna
i un estel nu com l'Infant.
Marià Manent.

Marià Manent i Cisa, Poesia completa, 1916-1986, Editorial Columna de Barcelona, any 1989.