El Nazar B d'en Xavier Castells a les festes del barri de Sant Andreu de Barcelona.

Sant Andreu fou un antic poble agrícola que proveïa hortalisses i fruita a la ciutat de Barcelona atesa la seva proximitat i l'abundor d'aigua per regar els camps de conreu procedent del rec comtal. A partir de la primera meitat del segle XIX s'incrementà la població del municipi per la implantació de fàbriques tèxtils on els nouvinguts trobaven feina. L'any 1897 Sant Andreu fou engolit i annexionat a la ciutat de Barcelona. Malgrat l'annexió formal, el barri de Sant Andreu conserva la seva personalitat i tradicions pròpies. Ocorre una cosa semblant amb el barri de Sarrià, a l'altre extrem de la ciutat de Barcelona.

Avui dia el barri de Sant Andreu té tres elements remarcables: les restes del rec comtal, una obra d'enginyeria civil d'una gran importància històrica atès que garantí el proveïment d'aigua del riu Besòs a la ciutat de Barcelona, el complex industrial de l'antiga fàbrica tèxtil de la Fabra i Coats i la casa Bloc, ubicada al passeig de Torras i Bages, d'estil racionalista, projectada pels arquitectes Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé i construïda en els anys 1932 a 1936 dins d'un programa de construcció d'habitatges obrers promogut per la Generalitat de Catalunya.

La companyia anònima Filatures Fabra i Coats sorgeix de la fusió l'any 1903 de les empreses Societat Anònima Successora de Fabra i Portabella i els industrials britànics de la J&P Coats Ltd. La companyia resultant de la fusió aixecà un modern complex industrial al barri de Sant Andreu amb uns edificis d'estil manchesteriana. La fàbrica, coneguda popularment com el Vapor del Rec, ocupà, en els seus anys d'esplendor, cap a tres mil treballadors. A partir dels anys 1970 es produí una davallada de l'activitat industrial amb el tancament d'instal·lacions i la reducció del nombre de treballadors. A principis dels anys 1990 es produí el cessament definitiu de la producció tèxtil.

L'antic recinte industrial de la Fabra i Coats, adquirit per l'Ajuntament de Barcelona l'any 2005, fou objecte d'una completa restauració i renovació per dotar-lo de nous usos lúdics. Acull un museu que exposa la Barcelona industrial i ensems un espai per a artistes, dissenyadors i creadors. També s'hi fan exposicions temporals de tota mena. El senyor Pere Fernández Bori, que treballà a l'empresa quaranta-cinc anys i presideix l'Associació d'Amics de la Fabra i Coats, tingué un camió Nazar B equipat amb una caixa de fusta amb alces per transports generals com el que ha restaurat el senyor Castells.



Aquest dissabte, arran de la celebració de la festa major de Sant Andreu, ha tingut lloc dins del recinte industrial de la Fabra i Coats una exposició de vehicles clàssics. També hi ha participat el camió Nazar d'en Xavier Castells, el qual ha comparegut ben matiner al recinte de la Fabra i Coats. El camió Nazar B d'en Xavier Castells estacionat a can Fabra:

Exposició d'automòbils clàssics i esportius en el recinte industrial de la Fabra i Coats. El primer, un popular Renault Dauphine, conegut com el cotxe de les vídues atès la seva velocitat i precària estabilitat combinat en les antigues i mal mantingudes carreteres que formaven la xarxa viària:

Un Seat 850 Sport Coupé, un Lancia Integrale i un Seat 600:



Un Triumph descapotable:



Un MG i un Morgan:





Un BMW coupe i un Renault 8:

Un Seat 1200 Sport Bocanegra, carrosseria projectada pel dissenyador italià Aldo Sessano sobre la plataforma del Seat 127 i construïda a Terrassa:

Dos Alfa Romeo, amb les seves carrosseries d'un disseny lluït i gràcil:





Tres grans automòbils esportius: un Audi Quattro, un Delta Integrale i un Renault 5 Turbo:







El Nazar B al costat dels cotxes, de tota mena, exposats: 





En Xavier Castells Quintana al costat del seu Nazar:



En Xavier Maraña al volant del Nazar:

Un grup d'afeccionats a la pintura ràpida dibuixant el Nazar, el vehicle allà exposat que més els cridà l'atenció i més interès presentava per ser reproduït:

Tres reproduccions del Nazar:







La nau principal de la Fabra i Coats, rehabilitada i destinada a nous usos lúdics, retratada de nit:

El camió petit Nazar B d'en Xavier Castells, exposat en la festa de Sant Andreu, s'insereix i s'adiu amb el passat industrial d'aquest barri de Barcelona.

En Pere Pons i Parramon: el transport de les mines d'Osor i la concessió de la Seat a Anglès (i II).

El senyor Pons de ben jovenet tingué clar quins eren els seus interessos professionals: la mecànica. Completat l'aprenentatge al Garatge Claret de Girona, com era costum aleshores, posà en pràctica llurs coneixements en el Garatge Andreu, que havia estat el concessionari oficial Citroen a Girona. Foren els anys de la reconstrucció, transformació i apedaçament de vehicles. Ve-t'ho aquí quin era el treball principal del sector de la mecànica en aquells anys de misèria i sofriment. 

El seu interès i coneixement devers la mecànica l'inclinaren indefectiblement cap al sector de l'automoció i el transport. L'activitat del transport, que exigia molt de sacrifici, era tanmateix una bona oportunitat professional.

L'exercici del transport era feixuc pel poc carburant a l'abast, les panes constants dels motors combinat amb l'absència de recanvis i les punxades sovintejades dels pneumàtics. Els caps de setmana calia repassar i reparar els camions per tenir-los a punt la següent setmana. Però hi havia feina i pocs camions per atendre-la. 

Els coneixements mecànics del senyor Pons li foren d'una gran utilitat en el transport del mineral procedent de les mines d'Osor, propietat de Minerales y Productos Derivados SA (Minersa), empresa bilbaïna propietat de la família Lipperheide, al port de Sant Feliu de Guíxols per llur exportació. 

Un camió Maudslay de doble eix davanter direccional, importat per la família Lipperheide del Regne Unit a través de Bilbao, que transportava feldspat i zenc extret de les mines d'Osor, comprat a mitges pels senyors Pere Pons Parramon i Antoni Coll Vilaró a Minerales y Productos Derivados SA:

L'any 1970, a quaranta-un anys d'edat, el senyor Pons plegà de l'activitat del transport, la qual fou continuada per llur soci, el senyor Coll. Aleshores esdevingué representant oficial de la casa Seat a Anglès. Seat, empresa participada pel govern espanyol, produïa automòbils sota llicència Fiat a la Zona Franca de Barcelona. 

Tenir la concessió dels automòbils Seat li procurava la satisfacció al senyor Pons de dedicar-se a allò que més li plaïa: l'exercici de la mecànica, la seva vocació, amb el manteniment i reparació de vehicles. 

Aixecà un edifici a la carretera de Girona, a l'entrada de poble d'Anglès, amb l'exposició al davant i el taller a la part posterior. L'edifici disposa d'unes grans obertures protegides per vidres, amb un disseny atractiu que costà un capital aleshores i permet de veure, des de la carretera estant, els vehicles exposats:

Els vehicles exposats a principis dels anys 1970 corresponen als models que oferia aleshores la casa Seat: el 850, el 124 i el 1430, més luxós i ben acabat adreçat a les classes acomodades i benestants. Eren models populars, senzills i pràctics, de gran acceptació i manteniment econòmic; gairebé totes les famílies espanyoles en possessió d'un vehicle tingueren algun d'aquests models aquells anys:

L'edifici que acollia el concessionari oficial Seat, tot just construït pel senyor Pons, amb la porta lateral del garatge de reparacions i manteniment; les obres d'urbanització de l'entorn restaven pendents d'execució:

Fotografies en color del concessionari oficial Seat d'Anglès, propietat del senyor Pere Pons i Parramon:

Sala d'exposició dels vehicles nous:

El taller mecànic en la part posterior de l'edifici, de grans dimensions i diàfan. Hi ha uns dels darrers Seat 600 produïts, pendent de matriculació, i un Seat 850 Sport Coupé, amb un disseny molt atractiu i reeixit:

Autos Seat en la primera meitat dels anys 1970:





Una cantonada del taller:





Lleixes d'alumini que emmagatzemaven els recanvis:

Un Seat 133, presentat l'any 1974, retratat davant de l'estudi de fotografia de la senyora Maria Tarrés, coneguda fotògrafa d'Anglès:

Dues fotografies més del concessionari Seat en la segona meitat dels anys 1970, amb les instal·lacions ampliades i els voltants completament urbanitzats:

Un altre fotografia del concessionari Seat, a la carretera de Girona ampliat i consolidat:

Anglès Motor, taller multimarca i també representant de la casa Seat a Anglès, ubicat en el mateix edifici que construí i amplià el senyor Pere Pons. En primer terme, l'exposició dels vehicles d'ocasió: 

D'esquerra a dreta: el senyor Joan Brugués Prat, el senyor Miquel Patinyo Bartomeu i el senyor Pere Pons Parramon:

Reportar la trajectòria professional del senyor Pons, que ara gaudeix d'una merescuda jubilació, ens ha permès de recuperar l'activitat del transport del mineral de les mines d'Osor al port de Sant Feliu de Guíxols, d'una gran importància fins a llur tancament, a finals dels anys 1970. Molts transportistes d'Anglès i pobles propers treballaren per les mines d'Osor que explotava Minerales y Productos Derivados SA (Minersa).